Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 18-06-2015  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
10696

La redacció de la història al 1651

En Lluís Batlle ens fa un recull de les idees més controvertides d'un assaig de 1651 sobre l'escriptura de la història.

Portada de «Genio de la Historia» (google books)

Amb peu d'impremta de 1651 trobem una obra molt adequada als estudis de l'Institut Nova Història: Genio de la Historia, del Pare F. Gerónimo de San Josef —carmelita descalç—, impresa a Saragossa i dedicat al rei Felip IV. En aquesta obra de més de 300 pàgines instrueix al lector sobre com s'ha d'escriure la història; com cal que escriugui un bon historiador, com ha d'informar-se, com ha de decidir-ne els continguts, com ha d'escollir les paraules i els elements narratius, i com han de ser les fonts que haurà de consultar. Com veurem, aquest assaig ens dóna també molta informació sobre com es vivia la redacció i la lectura de les obres d'història. Intentaré assenyalar els punts que m'han semblat més interessants de l'escrit del Pare F. Gerónimo recopilant-los en diversos apartats, i que trobo que són ben convenients a l'hora d'interpretar els llibres d'història, transportant-nos a un segle XVII enmig de la destrossa castellana del Principat amb la Guerra dels Segadors.

Primer, val a dir que el Pare F. Gerónimo sembla un defensor de la historiografia que estan duent a terme els seus contemporanis. De cap manera podem dir que sigui un llibre que hagi passat inèdit a les mans de la Inquisició i que, per tant, ens expliqui sense embuts secrets de la història d'Espanya. No és així. Sense anar més lluny, ens parla de «La esclarecida Virgen santa Teresa» i de «su patria, Avila» (pàg. 8). El llibre, per cert, arriba a la impremta no per voluntat de l'autor, sino perquè li és entregat a guardar a El Marquès de Torres —així ho explica i signa a les pàgines inicials—. Aquest, en canvi, el mana imprimir per haver-lo trobat interessant.

Com llegim la història

Primer ens fixarem en com elogia la Història per sobre de les ciències naturals. Considera que les ciències han d'aportar proves per a que el lector n'accepti les sentències, però no és així amb la Història (pàg 23):

Todas finalmente las artes, i las ciencias, cada una por su camino se aprovecha de la Historia por necesidad, utilidad, ò por decoro: i ella por una cosa escede a las que mas exercitan el ingenio; que es, en la autoridad de lo que dize; en lo cual es mui semejante a la Fè divina. Porque, asi como esta virtud no prueba, sino que supone como cierto, è infalible, lo que enseña, i su luz, con ser obscura, es mas firme, i cierta, que toda la claridad de las ciencias naturales, asi en su manera la Historia, sin dar prueba, ni razon de lo que narra, pide indubitable credito en el oyente, ò leyente; como quiera que las artes, ò ciencias, para merecerle, han de probar lo que pretenden persuadir.

Un cop establerta la superioritat del relat històric com anàlega la fe divina, ens centrarem en un dels elements clau que el bon historiador ha de tenir en compte: el lector. De quina manera peculiar el lector comú llegeix els llibres d'història. Trobem, doncs, quin tracte es dóna als historiadors, diferent del que es dóna a qualsevol altre escriptor. Ens assenyala que els lectors bevem de les relacions de l'historiador de dret sense mirar, mentre que els altres escrits sí que els jutgem abans d'empassar-nos-els (pàg. 197):

En los demas Escritores exsaminamos juezes lo que dicen; en el Historiador subditos lo adoramos sin examen. A aquellos, sino lo prueban, los repruebo; este sencillamente propone, i lo recibo: antes bien, como niño, colgado a los pechos de su relacion, trago cerrados los ojos, como leche, lo que en otros considero como bebida, que, antes de entregarla al gusto, la encomiendo a la vista. Dignidad grande de la Historia: cuyos pechos (seame licita esta gran alusion) son mejores que el vino: esto es que cualquiera otra escritura: elogio propio de la divina, i acomodado a esta de la Historia.

Ens afegeix que, de fet, a les mans de l'historiador hi ha un poder gegant, molt gran, que fins i tot és capaç d'enderrocar els més grans imperis (pàg. 198):

Por esto en gravisimas causas se dà credito a la de un Historiador calificado; i pende tal vez de sola su Escritura la decision de un pleito, la sucesion de un mayorazgo, el honor de una familia, de un Reino, i aun de toda una Monarquia, i Nacion.

De fet, tota aquest incís sobre el poder, el dóna per fer entendre com de diligent ha de ser un historiador, «cuya pluma veneramos como oraculo», a l'hora de redactar la història. I és que en això rau el poder de la seva escriptura: en l'actitud del lector. El Pare F. Gerónimo ens indica els efectes devastadors que podria tenir un historiador irat (pàg 260):

Desdichado del que cae en la ira de su pluma, que nunca en sus alas levantara vuelo, sino para despeñarse en los abismos. Bien puede exceder en fortuna, i hechos a Alexandro; en valor, i gobierno a los Cesares, en sabiduria a los Filosofos, i en virtud a los Santos; que si està en desgracia del Historiador, a quien pertenece referir sus cosas; las callarà todas, ò las escribirà de tal manera, que se le siga dellas una eterna infamia.

Evidentment, el nostre autor ens ho explica per assenyalar-nos que el bon historiador no ha de tenir cap ira d'aquest tipus per poder escriure, així, una història com cal.

Hi ha, potser, històries escrites que no són com cal? Si n'hi haguessin, el lector confiaria a trobar històries contradictòries. Tal és la confiança del lector, que aquest donarà per certes les històries de les que no es conegui publicació contradictòria. De fet, la manca d'una publicació contradictòria serà determinant en la força del relat, més que no pas si és veritat o no (pag. 268):

Corren los escritos, i mayormente los de las Historias, por todas las edades, i naciones del mundo, con la autoridad i fe que arriba diximos deberseles; ganando tanto credito su relacion, que a pocos años de antiguedad adoramos por oraculo lo que allamos escrito sin contradicion de aquel tiempo, aunque sea la mayor patraña del mundo: tanto puede la tradicion, ò escritura no contradicha.

Evidentment, que no trobem una obra contradictòria pot ser degut a diverses raons. Potser ningú hi té res a contradir, però també pot ser que la història contrària hagi estat publicada i destruïda o bé no se n'hagi permès la publicació. I una altra possibilitat que cal considerar és que potser algunes històries corren impreses amb un peu d'impremta fals, com d'un passat més llunyà, i per tant seria impossible trobar-ne una publicació de rèplica.

El missatge important que n'extrec, doncs, és que l'actitud del lector determina el poder de l'historiador. Els efectes de la seva història seran uns o altres, segons si la llegim críticament o ens l'empassem sense mirar.

La veritat en la història

El Pare Gerónimo tracta d'una manera complexa la qüestió de la veritat en la història. Ens trobem davant d'una llarga disquisició sobre aquest tema, encetada per la sentència «La Humana Historia se divide en falsa, i verdadera». Vegem doncs com comença el confús joc de paraules en el qual, en un principi, sembla indicar-nos que la història pròpiament vertadera ha de parlar de fets vertaders (pàg. 50):

La Historia propiamente verdadera es narracion verdadera de cosas verdaderas. De suerte, que para que lo sea con toda propiedad, no basta, que la narracion sea verdadera, si es de cosas no verdaderas; sino que asi la narracion, como las cosas lo sean.

Ens explica tot seguit què ha volgut dir amb aquesta divisió entre la narració i les coses narrades:

Parecerà dificultoso, que aya narracion verdadera, i que sea de cosas falsas, porque la verdad, ò la falsedsad de la narracion se toma de las cosas narradas. Pero bien considerada la naturaleza de la verdad, i de la falsedad, hallarèmos, que se puede juntar en algun modo, i sentido la verdad de la narracion con la falsedad de las cosas, que se narran.

Certament, és tracta d'un tema complicat i mereix més aclariment, el qual tot seguit ens dóna:

La verdad moral consiste en un ajustamiento, i conformidad de las palabras con la mente, ò concepto, è inteligencia de las cosas: como la natural en el ajustamiento de las palabras, i mente con las cosas mismas en la realidad de su ser: pudiendo, pues, la mente estar mal informada, i hazer concepto errado, i falso de algun suceso; la narracion que lo declarase de la manera, que se concibe, no seria por esta parte falsa, sino verdadera: i asi lo seria tambien la Historia sustancialmente; pues lo formal, i lo sustancial della, que es la narracion, seria en modo dicho verdadera.

Per tant, ens dóna un sentit que potser ens és nou: el de la història vertadera de fets falsos. L'historiador que escrigui allò que li sembla que és veritat ja estarà fent una història vertadera, independentment de si els fets són falsos:

I en este sentido debemos tener por verdaderos a todos los Historiadores, que escriben lo que entendian era verdad, aunque no lo fuese.

Ara potser ens mirarem d'una altra manera aquells textos que ens parlin d'històries vertaderes i historiadors vertaders. En tot cas, sembla ser que és molt important que l'historiador expliqui, amb tota llibertat, allò que li sembli veritat. Recordem, però, que pel tipus de lectors no caldrà que doni cap prova de res. Amb citar d'altres historiadors n'hi ha d'haver més que prou.

Què ha d'explicar l'historiador

L'historiador, segons el nostre autor, es pot trobar en el dilema de si publicar o no una informació que li consta com a certa. Podria semblar que, en aquest cas, l'hauria de fer constar sempre i així escriure història vertadera. Però vet aquí el seu consell, força contradictori amb els ensenyaments anteriors (pàg. 231):

No todo lo que sucede en el mundo es conveniente publicarse, i asi ni escribirse, ò referirse: porque si dello no se ha de seguir alguna publica utilidad; porque se ha de dar a la publica luz? Mui facil es el yerro en esta parte, si el que se precia de severo, i diligente, no sabe contenerse en los limites de la prudencia.

Fins i tot, ens posa en una situació més concreta per acabar d'exemplificar l'actitud encertada en un cas que tal vegada es podria donar:

Hallò a caso el Historiador una escritura original tocante a materias gravisimas, i secretisimas de las acciones de un Principe, de las inteligencias de una Republica, ò ya tambien de una persona privada; i como si hubiera descubierto un gran tesoro, ostentando su entereza, i diligencia, nos la planta en su Historia; sin advertir que en ella se descubre lo que debiera zelarse, lo que se hizo para que apenas se supiese, lo que comunicado solo entre dos fue cordura, publicado entre muchos fuera desacierto: lo que entonces fue necesario, i aora, por mas que se quiera honestar, pareceria ilicito; especialmente no alcanzandose, ni pudiendose juntamente advertir las causas, i circunstancias particulares de aquella accion.

Finalment, ens assabenta del que cal que faci el bon historiador:

Contentese el indagador curioso, con tomar de esa escritura aquella sola noticia que pueda dar a beber al pueblo saludablemente; dexando en perpetuas tinieblas lo que por ningun lado puede parecer bien, ni dello sacarse fruto alguno de imitacion, ò escarmiento [...].

En una història només cal escriure allò que serà un bon exemple per al poble. En cap cas s'informarà de fets que puguin induir el lector a actituds reprobables.

Al llarg de l'obra l'autor fa incís regularment en la integritat que cal a l'històriador per poder redactar un escrit digne de l'autoritat amb què serà llegit. Ens parla de pors a la violència a l'hora de redactar històries dels monarques presents, «con que mui de ordinario suelen viciarse las Historias de los Principes». La solució que ens proposa, però, no deixa de ser sorprenent (pàg. 263):

Que constancia es menester para publicar, no ya el vicio, sino la desdicha, ò menos felicidad de un Principe en su vida, i gobierno? I que rectitud, i limpieza de intencion, para no adulterar lo bueno con lisonjas? Por esto, ò, no se escriba cuando el vive; ò, no se sepa (...) viviendo èl, quien escribe: i por ningun caso se publique lo que dèl se escribe en vida suya; para que asi lo que se escribiere no pague tributos al Afecto, ò al Temor, ni se regule, sino con la verdad tan solamente.

Recomana als historiadors, doncs, que tractin només temes llunyans. Temes que segurament ja només coneixerà per relats d'altres, a causa de la distància prudencial que ha de prendre:

[...] aconsejaria yo, no se escribiesen Historias de cosas mui recientes, cuya gloria, ò infamia pertenece a personas poderosas, que aun son vivas; ni aun las acciones de los padres en tiempo de los hijos, en quien aun està hirviendo con la sangre la memoria, i afecto a ellos; hasta que en la edad de los nietos, que suele ya ser otro siglo, se aya resfriado aquel afectuoso, i tierno calor; cuando ya se miren como de lexos, i menos propias al Principe vivo las acciones del abuelo difunto.

En anteriors pàgines, de fet, el nostre autor fins i tot arriba a recomanar que l'historiador val més que no hagi vist els fets que referirà (pàg. 201):

[...] no parece necesario, que el Autor, que de nuevo los escribe [els fets], se halle presente a ellos: pues la diligencia dicha puede suplir las noticias de la vista, i aun corregir los engaños de la propia desatencion, i persuasion. Antes por esta causa, vengo a tener por mayor conveniencia, el no se hallar presente el Historiador: porque asi, libre de su particular opinion, i noticia (que tambien como las de otros puede ser errada) tenga el animo libre, i desapasionado para juzgar, i conocer la verdad, exsaminando, sin el amor, i afecto de la propia, las agenas relaciones.

El bon historiador, íntegre i diligent, ha de saber informar-se dels fets amb prou llunyania com per escriure —de manera imparcial i confiant en la veritat dels fets per ell desconeguts— una història vertadera. Evitarà conèixer de primera mà allò del que escriurà, confiarà en el que llegeixi d'altres historiadors, i mai publicarà allò que no sigui saludable per al poble, per cert que sigui. El poble se'l prendrà com autoritat i no posarà en dubte les històries escrites.

Si aquestes actituds dels lectors i els historiadors són representatives del s. XVII, tenim ben poques garanties que les històries vertaderes d'aquesta època expliquin fets veritables. O més ben dit, podem estar pràcticament segurs de que són plenes de falsedats.

Apunts històrics

En aquest darrer punt m'agradaria destacar uns petits fragments del nostre autor en el qual fa certes afirmacions que encaixen especialment amb les tesis del robatori de la història de la nació catalana per part de la historiografia castellana.

El Pare F. Gerónimo fa saber que cada monarca espanyol sembla haver estat molt aficionat a la història. Així ho diu dels dos Alfons de Castella (desè i onzè), Jaume I el Conqueridor, Pere el Cerimoniós (impresa fil per randa a la Història d'En Carbonell, ens diu), el Príncep de Viana, etc. Afegeix que així també ho pensava fer l'Emperador Carles V. Els monarques, de fet, semblaven tan destacadament aficionats a escriure Història que «parece era su mas propio empleo, cuando trataban de escribir; i que ningun otro genero de estudio, ò escritura le està a un Principe tan bien como esta». I la part sorprenent, la trobem just amb l'afició destacada de Felip IV quant a l'escriptura de la història. Recordem que aquest és el monarca a qui va dirigida la impressió d'aquesta obra (pàg. 32):

Lo cual, con supremo exemplo, ha querido confirmar nuestro inclito Monarca, i Rei Catolico Don Felipe Cuarto (que dios guarde) pues aviendo de ocuparse en un honesto divertimiento de escribir, ya que no fue ordenando alguna Historia; empleò muchos ratos en la traduccion de una, que estaba escrita en otra lengua.

¿Va fer traduir una història d'una altra llengua, en comptes de fer-se redactar la seva com feien d'altres monarques? Em sembla que pot ser un fet ben relacionat amb el greu atac a la Nació Catalana de la Guerra dels Segadors i la reescriptura de la Història denunciada pels investigadors de l'INH.

Un altre apunt interessant el podem trobar referent a la llengua d'Espanya. Ens diu el Pare F. Gerónimo que l'antic idioma espanyol prové dels aragonesos (pàg. 112):

[...] enriquecen su patrio Lenguage con vocablos nuevos. En la nuestra Española lo vemos mas claro, i mas de cerca; pues su antiguo Idioma es oi barbaro, i tan dificultoso de entender de Castellanos, i Aragoneses (de quienes fue propio) como su primer Lemosin de los Catalanes.

Així doncs sembla que l'antiga llengua d'Espanya no és desapareguda, ja que encara és bàrbara, i no és ni de castellans ni d'aragonesos. Tanmateix, n'apunta el seu origen d'entre aquests últims. Com que amb aquest article ens cenyim en aquesta obra sola, no podem entendre a quins aragonesos es refereix; o bé als del Regne d'Aragó, o bé als de la Corona d'Aragó.

Per últim, vull destacar com el Pare F. Gerónimo destaca les magnífiques qualitats dels espanyols a efectes de llengua i el seu vocabulari (pàg 115):

i asi vemos infinitos vocablos propisimos, i mui significantes, ya olvidados; i otros aora mui recebidos, que solo tienen de bueno el uso dellos. En los trages se halla lo mismo por la misma causa: i en España mas que en otra Nacion parece, que andan a la par el trage, i el lenguage, tan inconstante, i mudable el uno, como el otro.

El trage i el lenguage, sembla ser que en les diverses nacions van sovint aparellats, però a Espanya més que en cap altra. Crec que amb el mot trage fa referència a la dinastia regent, en aquest cas, els Àustries, i ens diu que la llengua d'una nació va lligada a la llengua dels seus monarques.

Tot seguit, sense embuts ens ve a confirmar el robatori dut a terme pel nou imperi castellà, especialment en el camp de les lletres, però sempre des d'un punt de vista positiu:

Porque el brio Español no solo quiere mostrar su imperio en conquistar, i avasallar Reinos estraños; sino tambien ostentar su dominio en servirse de los trages, i lenguages de todo el mundo; tomando libremente de cada provincia, como en tributo de su vasallage, lo que mas le agrada, i de que tiene mas necesidad para enrriquecer, i engalanar su trage, i lengua; sin embarazarse en oir al Italiano, ò Frances. Este vocablo es mio; i al Flamenco, i Aleman: Mio es este trage.

En conquerint un regne, l'espanyol prendrà tot el que li convingui de la dinastia que hi havia regent, així com de la seva llengua. De tota manera, en aquest paràgraf hi pot haver hagut la mà censora, perquè així com ens parla del que l'espanyol pren de províncies vassalles, ho exemplifica amb els italians, francesos, flamencs i alemanys. Crec que és ben lícit entendre-hi l'apropiació de lletres catalanes, així com de gestes assolides pels monarques catalans.

Un cop assenyalat l'ús que fa l'imperi del capital cultural de les províncies avassallades, a continuació resumeix excel·lentment aquests mèrits espanyols. Aparentment fa referència al mecanisme d'introducció de paraules i expressions noves a la llengua espanyola, però aquest és un fenomen que només es pot provocar a través de la literatura. Per tant, crec que l'autor fa referència a la traducció i apropiació d'obres i gestes dels regnes conquerits:

De todos con libertad, i señorio toma, como de cosa suya; pero con tal destreza; que al vocablo, i trage estraño, que de nuevo introduce, le dà una cierta gracia, aliño, i gala, que no tenia en su propia patria, i nacion: i asi mejorando lo que roba, lo haze con escelencia propio.

És sorprenent com l'autor ha aconseguit denunciar un robatori, amb tots els ets i uts, fent-lo sonar com un tret positiu de l'Imperi Espanyol. Potser aquests tipus de trucs són els que hàbilment han permès al Pare Gerónimo fer-nos arribar aquests missatges tan explícits que, altrament, la censura hauria esborrat o reescrit.

Conclusió

Aquí acaben els elements que he volgut ressaltar de l'obra. Segur que més d'un en ressaltaria aspectes diferents i per això us convido a fer-hi un cop d'ull.

¿És aquesta una obra escrita amb subterfugis, amb lloança d'actituds que haurien de ser reprobades? Ha estat aquesta la manera intel·ligent de superar la censura, fent arribar uns missatges tant compromesos com el que hem presentat? ¿O simplement es tracta d'un honest intent d'educar historiadors en la seva responsabilitat històrica, exposant les contradiccions entre el que cal dir i el que no es pot dir, amb un cinisme desmesurat? Ho desconec, però amb voluntat o sense del seu autor, ens ha fet arribar una descripció de la historiografia de mitjans s. XVII prou coherent amb les línies de recerca de l'Institut Nova Història.

Lluís Batlle i Rossell

2 de juny del 2015



Autor: Lluís Batlle




versió per imprimir

  1. Montse
    29-04-2017 23:07

    Lluís, m'ha agradat llegir aquest teu article per primer cop, després de dos anys d'haver-lo escrit tu. El puc lligar en la part que escau al que pensa de la Història i de la censura en Jaume Ramon Vila, historiador i autor dels llibres manuscrits unes desenes d'anys abans, a principis del segle XVII.
    Per una banda diu, (en transcripció al llenguatge modern) " Que el més principal i necessari que es requereix en la Història és la veritat, perquè la Història és una narració verdadera de coses succeïdes en diferents temps, dels quals és testimoni cert. Dóna vida a la memòria i és la memòria de la vida, sent testimoni de l'antiguitat. Si li falta la veritat li falta l'essència i no es pot dir història sinó faula i ficció".
    Per tant, està en desacord amb les conclusions d'aquest llibre que tu ens mostres.
    I també ho corrobora l'altre gran tema seu que tan el preocupa: la censura, demostrant que estava al corrent que es practicava a la seva època en els llibres d'història que es publicaven:
    "He fetes moltes diligències investigant en arxius on sé que hi havia memòries antigues i autèntiques, de Històries d'Espanya i de la Corona d'Aragó perquè hi ha alguns autors que hi posen contradiccions, falsedats i errors quan tracten de coses referides a la bona memòria de la nostra Nació catalana i dels nostres reis... deixant de dir d'ells coses honroses que en raó de la veritat històrica estan obligats a dir. En trastornen d'altres: D'alguns autors em sembla impossible que ho hagin fet per ignorància, ans crec que ho fan per sobrada malícia...escrivint molt a favor de castellans i navarros i en contra dels catalans".
    Tots aquests escrits pertanyen al Pròleg que escriu en Vila a la còpia manuscrita que fa de la Crònica de Jaume I.

  2. Lluís
    25-08-2015 19:55

    Merci Javier per copiar aquí el text. No he entès per què ho has fet, però. :)

  3. Javier
    25-08-2015 01:20

    Un mal historiador «pretende y espera de algún príncipe o república; y armado de todas las cautelas de la ambición, tiende todas las redes de la lisonja, no procurando otra cosa en lo que escribe, sino sólo el gusto de la persona a quien adula. Los sucesos y acaecimientos de sus cosas los representa gloriosísimos, encarece sus hazañas, encubre sus defectos, engrandece su memoria; y para que ésta parezca más divina, deprime y abate la de cuantos concurrieron en su tiempo dignos de memoria. No se puede tolerar la lisonja de un ambicioso historiador, la cual no solamente es aborrecible a los desinteresados en aquellas fingidas glorias; pero aun a los mismos a quien con ellas pretende agradar. ¿Qué ánimo generoso y corazón grande se puede pagar de adulación tan fea? Ciertamente que semejantes escritores agravian no sólo a la verdad de hazañas en sí grandes, haciéndola sospechosa con demasiada exageración; pero al entendimiento y rectitud de los a quien adulan, dando con esto a entender que los tales, o creen o buscan alabanzas tan viles. ¡Oh, bien haya la generosa ira de Alejandro, con que habiéndole Aristóbolo presentado una historia de la guerra que este príncipe tuvo con Poro, viendo que en ella le atribuía hazañas y alabanzas fingidas, arrojó el libro en el río Hidaspe, junto al cual le estaba leyendo; y vuelto al historiador, que estaba allí presente, le dijo: "De la misma suerte merecías tú ser arrojado en este río, pues sin haber yo combatido en la guerra, tú eres el que en mi nombre has peleado en esa historia, y muerto los elefantes con las saetas de tus mentiras, atribuyéndome lo que yo no hice.? De esta manera se debían enojar los príncipes y repúblicas contra los historiadores lisonjeros, cuando en sus escritos indignamente los alaban.
    »Por el contrario, el odio natural contra alguna persona, gente o nación, o el temor de ofender a un poderoso, y especialmente a aquel de quien depende y espera, hace en la entereza del historiador el mismo estrago que el demasiado afecto. Porque nadie quiere, ni sabe, ni puede engrandecer al que aborrece, que es el primero de los dos afectos, y así pasa en silencio sus hazañas, o las tizna y deslustra con oscura memoria. Desdichado del que cae en la ira de su pluma, que nunca en sus alas levantará vuelo, sino para despeñarse en los abismos. Bien puede exceder en fortuna y hechos a Alejandro, en valor y gobierno a los Césares, en sabiduría a los filósofos, y en virtud a los santos; que si está en desgracia del historiador, a quien pertenece referir sus cosas, las callará todas, o las escribirá de tal manera que se le siga de ellas una eterna infamia. Ya dijimos arriba el grave daño que a la república y al mundo se sigue de las falsas y apasionadas historias, y el remedio que en esto se debería poner, aunque sería mejor que el mismo historiador le pusiese, deponiendo el odio juntamente con el afecto demasiado.»
    Jerónimo de San José, Genio de la Historia (1651)

  4. Lluís
    13-08-2015 23:28

    Per si de cas servís, he trobat textos castellans del XVI on "trajes" ho fan servir en el sentit català de "trajos" (traios). Aquest text és del XVII, però no estic gaire segur de què vol dir amb "trages".

  5. Cesc
    26-06-2015 13:12

    Agor, aquest article és una altra. És un article del País dissenyat per carregar-se la teoria de S.Teresa de Jesús catalana.
    Tampoc veig que rigui, simplement diu que la identificació de les dues persones en una mateixa no es pot fer per una qüestió de dades de defunció i publicació.
    Aquí penso que l'Anna Castellano rellisca, perquè les dades de les publicacions en molts casos han estat falsejades. Però és que a més a més, sembla que mostri algún interès en parlar amb algún membre de l'INH. Em sembla que l'Anna Castellano no està carregada de prejudicis com tu. Té les portes obertes a tothom. Sembla que està disposada a enraonar amb qui vulgui.

  6. Poudeglaç
    26-06-2015 12:45

    No Agor, no tens raó.
    1) Jo no he dit pas que cregui o deixi de creure en cap conclusió publicada a aquesta web.
    2) Tampoc he afirmat que l'estat us pagui per escriure comentaris, només he dit qie si ho fes (condicional), no m'extranyaria.
    En fi, com sempre, veig que tens problemes de comprensió lectora. Potser hauries de prendre't un descans i deixar la web de l'inh una estoneta. La teva familia, els teus amics i tots nosaltres t'ho agrairem... i la teva salut també
    Sense rancúnia

  7. Cesc
    26-06-2015 12:01

    Agor, així tu interpretes que el somriure de l'Anna que s'aprecia a la fotografia va dirigida al INH? No n'estic tan segur com tu.

    Aprofito per posar les publicacions més rellevants d'Anna Castellano i Tresserra

    Pedralbes a l'Edat Mitjana. Història d'un monestir Femení. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. («Biblioteca Abat Oliva; 198»)

    "El paper religiós i social dels monestirs femenins. L'exemple del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes". A Petras Albas. El Monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673). Ajuntament de Barcelona. Museu-Monestir de Pedralbes (MHCB), 2001.

    "El monestir de Pedralbes, un escenari femení del poder". Serra D'Or, 556 (2006).

    La fundació del monestir femení de santa Maria de Pedralbes. Les relacions amb la monarquia catalana i el Consell de Cent de la Ciutat. Barcelona: Quaderns d'Història, 2009.

    "Monestirs i Convents. Trascendència i Quotidianitat". Mot zo Razo, 9 (2010).

  8. Sargantana
    26-06-2015 09:38

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  9. Xavier
    25-06-2015 00:35

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  10. Alf
    24-06-2015 22:48

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  11. Pep
    24-06-2015 21:45

    Lluís, t'haurien de fer un monument a la paciència i a la bonhomia. I a en Francesc també, déu n'hi do.

    "Volviendo a mi tema estrella, sigo interesado en saber porque no habéis investigado en los archivos de Pedralbes el caso de la abadesa Teresa. La verdad es que me da muy mala espina que nadie se atreva a contestarme".

    Entro només per contestar els insistents comentaris de l'agor. Estic fent un llibret sobre Teresa de Jesús, que probablement va ser durant un període de la seva vida abadessa de Santa Maria de Pedralbes, i no penso anar al monestir a mirar a veure si hi trobo res. Per què? D'entrada, perquè si hi hagués alguna cosa que fes referència a Teresa de Jesús, crec que la conservadora en cap Anna Castellano ja ens ho hauria fet saber.

    Per si quedava algun dubte, però, en un article de finals de 2014 publicat a El Pais ja restava clar que, tot i els 41 anys al capdavant del monestir de Teresa de Cardona, "Segons Castellano la documentació conservada dels quaranta-un anys del mandat d'aquesta abadessa és molt poca i es refereix no tant a la seva persona (des de sempre, fins i tot ara, les monges clarisses cremen tots els objectes de la recentment morta), sinó al que va fer al monestir durant el temps que va ser abadessa". L'article es pot trobar aquí:
    http://cat.elpais.com/cat/2014/12/03/cultura/1417624488_167841.html

    La crema dels objectes inclou llibres, diaris personals, cartes, escrits de mà de l'abadessa? Cal suposar que sí, a tenor del que declara la conservadora a l'autor de l'article. No? En cas contrari, però, sabem per un altre article d'en Juan G. Bedoya al mateix El Pais (de pocs dies abans) que, si Teresa de Cardona fos Teresa de Jesús, els seus manuscrits estaven ben custodiats a El Escorial per ordre de Felip II: "Amenazada por la Inquisición, no publicó nada en vida, pero Felipe II, que la admiraba, puso a buen recaudo los manuscritos en El Escorial". Així, què podem confiar de trobar a Pedralbes? Digueu-me home de poca fe, però no hi aniré a buscar res, d'entrada. Qui sap si més endavant, conforme avança la investigació...

    Acabo amb un apunt de la Maria Toldrà, una filòloga que té una pàgina electrònica espectacular dedicada a l'Any Teresià. A l'article següent: https://castellinterior.wordpress.com/2014/09/08/santa-teresa-de-jesus-patrona-despana/
    la doctora Toldrà diu que els procuradors de Tortosa escrivien al papa Pau V el 1611 afirmant de Teresa "ser ella natural de aquestos regnes?, (l'autora s'afanya a precisar que parlen "d'Espanya"), i els cònsols de Tarragona precisen: "a la qual [i.e. Teresa] gran obligació tenim com a natural de la Espanya Tarraconense?.
    Sobta l'interès dels procuradors de Tortosa i dels cònsols de Tarragona per culminar el procés de beatificació d'una monja d'Àvila que no va trepitjar mai Catalunya, però el que sobta de debò és que tant els uns com els altres volguessin apropiar-se de la figura en procés de beatificació, fent-la uns "d'aquestos regnes" i els altres de "l'Espanya Tarraconense". L'esperit d'aquests que tot ho veiem català ja planava per Tarragona a les beceroles del segle XVII. Les explicacions i justificacions instantànies que fa la senyora Toldrà a les controvertides afirmacions no em convencen gens. Però ella és l'autoritat i jo sóc un somiatruites de l'INH.

    On arribava l'Espanya Tarraconense, aleshores? La Toldrà cita en Ponç d'Icard per fer-nos notar que, en determinades opinions erudites de l'època, la Tarraconense feia frontera amb la Lusitania justament a prop d'Àvila, de manera que Teresa podia ser d'Àvila i de la Tarraconense sense que dir això fos una aberració. Ara la pregunta que em sorgeix és... En aquesta percepció de les coses, on queden les fronteres de l'arquebisbat de Toledo, "la dignitat més considerable de la Cristiandat només per darrere de la tiara pontifícia", com diu en W. H. Prescott? La Història és plena de misteris...

    Delego qualsevol discussió sobre la Tarraconensis en el meu secretari per als afers tarragonins, el molt il·lustre senyor Ivan Gimenez.



  12. Lluís
    24-06-2015 12:04

    Totes les opinions dissonants són benvingudes. Però vosaltres només feu: "és ridícul. és ridícul". "Tothom sap que va passar X i vosaltres dieu que va passar Y". No heu dit RES d'aquest article on esteu comentant. Ho entens? Feu soroll, soroll i només soroll. Heu demostrat que ni enteneu res del que expliquem, ni us ho llegiu. Demaneu llibertat de fer soroll aquí? Voleu el dret de fer soroll en aquest web? Mira, fins avui el teniu. No us podeu queixar. Però per molt soroll que feu, és evident que us faran un cas mínim, a l'hora que molesteu a la gent (contrària o a favor) que vol llegir discussions sobre el tema de l'article. Potser us sembla que no feu nosa per molt que aneu fent soroll, perquè tothom pot escriure-hi. Jo crec que quan la gent veu 150 comentaris en què només 4 van sobre l'article, ja passen d'escriure. Només quatre matats com jo intenten fer-vos entendre alguna cosa, però és en va.

    A l'article de l'Ivan pregunteu sobre el Quixot. A un article del Quixot pregunteu per Hernán Cortés. A l'article d'en Cortés demaneu per La Celestina, i a l'article de Tarragona demaneu pe telegrama. A cada comentari feu com si no haguéssiu llegit RES. Ni antigues publicacions, ni llibres, ... RES. Feu com si tot s'us presenteu de nou, i demaneu que us ho tornin a explicar TOT. I quan ho haguem tornat a explicar tot, canviareu de tema i demanareu que us expliquem una altra cosa. És alzheimer? És algun altre transtorn? No en tinc ni idea, però jo n'estic cansat i crec que no en sóc l'únic.

    No sé si s'us pot banejar, però teniu un protragonisme en els comentaris que no us mereixeu per res i fa molta nosa. Voleu fer nosa? Felicitats. De moment, res us impedeix fer-la. No espereu que us en donem les gràcies, ni que us fem cap mínim cas ja. Us ho heu guanyat a consciència.

  13. Lluís
    23-06-2015 22:35

    Andreu: moltes gràcies! Sí, ho has clavat: hi havia una consciència perfecta de la manipulació de la història, i que la norma general era manipular-la. Els historiadors (contraris a l'INH, entenem-nos) ja estan d'acord amb això, però es pensen que malgrat tot mai ningú l'ha aconseguit manipular ni mica tant com diem l'INH. Monarca rera monarca feia reescriure la història a la seva mida, però diuen que mai ho van aconseguir prou com per enganyar ningú. Perquè si ho haguessin fet, se sabria. Quin absurd.

  14. Francesc
    22-06-2015 19:38

    Sí, Lluís. Tens raó. Ja n'hi ha prou.

  15. Andreu Marfull-Pujadas
    22-06-2015 17:28

    Benvolgut Lluís, gràcies per compartir aquesta lectura tan ben exposada. És un bon document que mostra el poder de la història, la consciència del seu control i els capricis dels monarques en fer-se'n protagonistes. Com bé dius dialoga amb el treball d'INH i el seu dret a fer-ne un relat crític, basat en l'anàlisi de les contradiccions del relat oficial.

    Algun dia, no sé quan, tot això sortirà a la llum, es normalitzarà, i la història passarà a ser el centre del debat del poder establert. I qui sap, potser es desmunta el cristianisme, Jesús i la cronologia de la història, en paral·lel a la història dels regnes d'Europa. (Fomenko)

  16. Francesc
    22-06-2015 17:08

    No. Jo he preguntat primer. Ets tu qui et toca respondre primer. I respondre les preguntes que t'he fet.

    1a.- Exposaràs l'argument d'en Riquer sobre la partida de naixement d'Alcalà d'Henares?
    2a.- Quina és la teva pròpia explicació sobre aquesta partida de naixement?
    3a.- Aclariràs la frase "de hecho si el documento es una falsificación de la censura desmonta toda vuestra teoria? La censura inventada por vosotros habría producido un documento mucho más convincente, no?"
    4a.- Argumentaràs perquè Brandáriz és un pseudohistoriador?
    5a.- Respondràs la pregunta 6 sense desquaalificar?
    6a.- Respondràs la pregunta 7 sense desqualificar?
    7a.- On puc trobar la teva teoria?
    8a.- Què en saps de la terminació -enco?

    Et toca a tu respondre. Quan ho hagis fet et respondré jo.

  17. Guerau
    22-06-2015 16:59

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  18. Guerau
    22-06-2015 15:28

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. super
    22-06-2015 14:53

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  20. Francesc
    22-06-2015 14:51

    On és la ironia amb en Roca Guinarda? És l'únic personatge de la novel.la que va existir realment, o que no està amagat rere un personatge de ficció. Na Carme Riera en remarca la importància. Surt també a "la Galatea" i a la novel.leta exemplar intitulada "las dos doncellas". Senyal que a en Cervantes/Sirvent li interessava molt el nostre home. "Ben parat" vol dir que no està tractat còmicament. La resta de personatges sí.En Roca Guinarda és una persona catalana que va existir realment i que matava gent promonàrquica,, és a dir, era un terrorista..Cervantes/Sirvent fa, a estones, talment com una novel.lista que a Alemanya defensa, exalça i elogia els membres de la banda Baader Meinhoff, o, a Itàlia, un que fes el mateix amb els membres de les Brigades Roges que van assassinar l'Aldo Moro. D'aquí una part de la seva singularitat i importància. Ara bé, Servent/Cervantes es diferenciaria d'aquests novel.listes perquè tota l'obra és feta en clau còmica. I, per tant, l'elogi quea dissimulat. La prova concloent sobre la catalanitat d'en Servent i del Quixot no és aquesta, però sí que hi ajuda i molt. La prova concloent és la immensa quantitat de catalanades Enllaç que demanes: busca "Enigma Cervantes, la transcripció del documental" 3/3, que jo mateix vaig fer. Bé, si tu has llegit què diu en Riquer sobre aquesta partida de naixement tan irregular, exposa-ho,. Jo t'escolto. És del tot lògic inferir que amb aquesta partida de naixement falsificada es va voler que Cervantes/Sirvent fos nascut a Alcalà de Henares. Es va voler això, I per tant, el raonament lògic ens indica que no n'era originari. Havia de ser d'un altre lloc. Quin? Per què es va voler això? Amb quins interessos? En tot cas, se t'acut una altra explicació? Ja saps que sempre t'escolto. Escrius: "de hecho, si el documento es una falsificación de la censura, desmonta toda vuestra ridícula teoría. La censura inventada por vosotros habría producido un documento mucho más convincente, no?" Què vols dir exactament? Va existir per a tu la censura o és per a tu un invent de Nova Història? Així com ho escrius, no queda clar. Com tampoc això que [la censura] hauria produït un document molt més convincent. Més convincent en quin sentit? No queda gens clar, tampoc. Si ho volguessis tornar a explicar, sortiria de dubtes. Per què Brandáriz és un pseudohistoriador? Ho pots argumentar? Per què no respons la pregunta 6, en lloc de desqualificar? La deducció és molt clara. Si a en Servent/Cervantes no el van matar o fer esclau quan el van empresonar i se'n va demanar rescat i que hi intervé el virrei de València és que estem parlant d'una persona molt important, no pas el fill d'un metge i d'una senyora analfabeta. En tot cas, quina explicació hi dones, tu? T'escolto. Pregunta 7, Desqualifiques, però no respons. La pregunta roman. Hi ha moltes obres dels segle XVI i XVII en les quals és veuen catalanades: les obres que en aquest web s'han descrit en són un exemple. Com explicar aquests catalanismes continuats? Com ho expliques tu? Informa'm, si us plau. 8: Obra en clau: No ho diem nosaltres només, també ho diu Federico Ortés a "el Triunfo de Don Quijote", com també Ludovick Osterck a "el Quijote, la Iglésia y la Inquisición." Cita d'Andreu Bosch: afirmes categòric que és un error. Bé, en què et fonamentes? Ho pots argumentar?.Per cert en el mateix paràgraf en què Bosch parla de Miquel --nom a la catalana-- de Cervantes en un context on es parla d'escriptors catalans fidels al rei, hi surt també Vicens Espinel, amb la seva novel.la picaresca intitulada també a la catalana March d'Obregon. Cervantes i no Servent en la cita de Bosch. És una bona pregunta, sí, senyor. Bé jo aventuro --aventuro-- la teoria que la denominació Cervantes en lloc de Sirvent/Servent està molt relacionada amb el fet que el propi autor del Quixot constati que "comunmente" l'anomenen Cervantes a Castella, a manera com en Llull, l'anomenen Lulio, com Colom/Colon o, de vegades, A. March/ A. Marco. Si l'autor diu que "comunmente" l'anomenen així, és que en realitat no era el seu nom, com d'altra banda suposa Frances Luttikhuizen.(https://www.h-net.org/~cervant/csa/artics97/luttikhu.htm). Cervantes boig: és que ja de per si un personatge boig és complexíssim. I això defensem des de NH. Un boig que entre altres coses critica la monarquia.Tots hem sentit la dita que els bojos i els nens sempre diuen la veritat.Que el Quixot es cura a Barcelona --que aquesta és, segons ell, una estupenda ciutat ja ho fa constar el narrador amb l'elogi famós-- ja ho diuen Rafael Beltran i Josep M. Micó..Sobre la quantitat de catalanismes en el Quixot ja saps que aquí mateix, en aquest web, hi ha tres reculls intensíssims. Només cal llegir-los. I sí, la traducció l'havia de fer un(s) catalanoparlant(s) que no domina(en) bé el castellà. Només així es pot explicar la ingent quantitat de catalanismes a l'obra. Padre-Padrastro: el mateix Servent diu: "que yo siendo padre, me han convertido en padrastro". Ho diu ell.On puc trobar la teva teoria? És que no ho sé. Noble segons el diccionari: Dit de l'individu que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de preeminències hereditàries (Diccionari GEC, pàg 1078 any 1988). En Leonardo, si té escut, és que és un noble segons el sentit de la definició. Formació d'en Leonardo/Lleonard: qui podia estar, a l'època, en disposició de riquesa material per pagar-se uns estudis en tants camps del saber sinó un noble o algú de nissaga reial? Sí, -enco, m'interessa molt! Què en saps? Em pots posar tots els exemples que coneguis? Exacte va aconseguir els coneixements tan immensos perquè tenia professors. I als professors se'ls ha de pagar. I com més matèries estudiïs, més hauràs de pagar. I qui estava aleshores en disposició de fer-ho era, com ha estat dit i repetit, la noblesa i la reialesa. No pots més? Au vaaaa!!! Jo et demano que em responguis les preguntes que et faig!!! És que m'interessa la teva opinió!
























  21. Guerau
    22-06-2015 13:46

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  22. super
    22-06-2015 10:49

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  23. Lluís
    22-06-2015 08:05

    Clar que és una teoria inventada, com totes les teories. La vostra també. Jo veig la diferència en que nosaltres ens esforcem més en intentar explicar tots els documents que no vosaltres. Vosaltres us agafeu al que diuen la majoria, i descarteu la resta alegrement.

  24. incrieble
    22-06-2015 05:01

    Claro.. que vas a decir. Seguramente.. para empezar a des figurar. Pero.. no controlaban todas la fuentes?? uf hace aguas. Tocado y hundido. Teoria inventada

  25. Francesc
    22-06-2015 04:30

    Noms semblants. sí. I tant! Sgurament no es canviaven del tot perquè els censors escampats arreu no es fessin un embolic en el moment de desfigurar un personatge o un indret.. Havien de tenir una pauta comuna. en un moment en què la la informació no corria amb la velocitat supersònica d'avui. Però sí, també és cert la qüestió del noms catalans --si és que en realitat ho són-- totalment canviats.I n'hi ha d'haver una rastellera. Però clar aquests sí que és difícil saber si són catalans de tota la nació o no.Però en tenim passar un de descobert:: d'Hernan Cortes hem arribat a passar a Alfons Felip d'Aragó Gurrea-Torrellles, baró de Cortes.

  26. Francesc
    22-06-2015 04:12

    *** Rocaguinarda: sí, és el gran heroi..O en tot cas, l'únic heroi que surt a la novel.la. La resta són tots antiherois. És possible que si en Servent només hagués escrit la la primera part de la novel.la, aquesta s'hagués quedat sense herois,.perquè al capdavall el Quixot és essencialment una novel.la d'antiherois. És el gran heroi perquè és l'única persona que surt ben parada en tota la novel.la. Qui més en surt ben parat?... ***Estic convençut que Martí de Riquer i Carme Riera l'encerten quan fan observar que el Quixot és un personatge molt dismiuït davant de la personalitat d'en Roca Guinarda. I en Riquer no l'encerta quan dóna per bona una partida de naixement en què no surt ni Cervantes ni el nom Miguel de al cos del document, sinó que, com he dit , apareix al marge esquerre amb tinta diferent i amb un tipus de lletra distint. De debò que aquest document amb aquestes anomalies pot ser considerat directament i sense dubitació una partida de naixement autèntica?. Altrament, com observa Brandáriz, figura que els seus contemporanis no sabien on havia nascut. És creïble, això per una persona a qui se li demana des de terres musulmanes, després de ser empresonat un rescat immens, una persona a favor de la qual la seva mare fa mans i mànigues amb el virrei de València per aconseguir-ne l'alliberament? Quant a per què la censura va permetre que hi aparegués en Roca Guinarda, penso, ja ho he dit, que és perquè la novel.la la van considerar tan bona que l'ùnic que van voler va ser traduir-la en la llengua de la monarquia. I a més a més, com que l'obra està escrita en clau, és aparentment inofensiva. Altrament, com expliques que l'Andreu Bosch digui que el Quixot és una de les glòries de la Nació Catalana? ***I és a Barcelona on en Quixot es cura.". Exactament, tu ho has dit: la mort espritual d'un boig. I això es guarir-se, no? I no, no és dolent. Es, repetim-ho un boig*** Traducció de l'obra: exacte va ser feta cuita corrents i per una persona que no dominava el castellà. I com que l'obra està plena de catalanismes, l'havia de traslladar un catalanoparlant. Un analfabet no. Un semi analfabet en castellà sí***Padre-padrastre: quina explicació hi dones tu? *** Leonardo: bé pel que veig consideres que en Leonardo és un noble i jo hi estic plenament d'acord. Per què la formació incommensurable de què va gaudir només era a l'abast, a l'època de la noblesa. Aleshores, per què s'explica que era fill d'una pagesa i d'un notari. Com va arribar a adquirir els coneixements tan immensos, va fer les seves excel.lents obres i va tractar amb tota la noblesa d'Itàlia i va morir, segons es diu, a mans de Francesc I de França essent una persona d'estament social tan baix? Quant a les armes de la família reial catalana o hi estava relacionat directament o bé per branca col.lteral, que és com dir, què se jo, un nebot o un cosí de Joan Carles I.En tot cas hi estava relacionat familiarment I en tant que branca directa o indiecta, això explicaria perfectament la sòlida formació que va tenir i que es pogués relacionar amb la reialesa europea i el papat.. De personalitats de la noblesa que hagin lluït en el camp del pensament, a mi se m'acut, --deixant de banda Píndar, Plató, Marc Aureli i Boeci en l'antiguitat-- a mi se m'acut Guilhem de Peitieu al segle XI Alfons X el Savi , Guillem de Berguedà i Ramon Llull al segle XIII, Don Juan Manuel, al XIV, Ausiàs March, Jorge Manrique, Juan de Mena, el duc Pere de Coïmbra al segle XV,,Baltasar de Castiglione i el seu lo Cortesà, el duc Pere de Coïmbra de Portugal, el mateix Colom,al segle XV, Thomas More, Francis Bacon, Garcilaso de la Vega, Montaigne/Montanha, Francico Suárez, el poeta i astrònom Alessandro Piccolomini de l'antiga família noble italiana que va donar papes al XVI, (Pius II i Pius III),, Descartes al segle XVII, Charles de Secondat, baró de Montesquieu,Wilhem i Alexander von Humboldt al XVIII,l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria i Lucien Bonaparte al segle XIX la família Visconti -amb el famós cineasta del segle XX-- i Tomaso de Lampedusa, l'autor del Gato Pardo al segle XX. Però, en efecte, com més va, més difícil es trobar nobles de l'alta noblesa com a protagonistes en el coneixement o en la cultura..





  27. Francesc
    21-06-2015 22:13

    D'acord amb això de Stendhal. Però no és un sol argument el que es postula sobre en Sirvent/Cervantes. Són molts: alguns del quas els he exposats més avall.+++Rocaguinarda: sí, és el gran heroi..La Carme Riera i en Martí de Riquer fan notar que en Quixot gairebé desapareix davant la forta personalitat d'en Rocaguinarda. I és a Barcelona on en Quixot es cura.+++ Qüestió dels censors: em sembla evident que els censors no hi van donar importància. A parer meu, i això és un parer personal, els censors, que eren persones molt cultivades, van trobar l'obra tan bona que se la van voler fer seva en la llengua del rei. Però ho van fer molt malament perquè l'obra està plena d'errades i de catalanismes i catalanades.D'aquí vindria el fet que en Cervantes/Servent es consideri padrastre i no pas pare del Quixot.

    Heràldica: suposo que et refereixes a l'escut d'en Lleonard/Leonardo. Bé, no em considero de cap manera una llumenera ni un expert, però sí que em sembla evident que si algú té un escut és que pertany a la noblesa. I si l'escut té barres vermelles i grogues és que el noble en qüestió ha de pertànyer a alguna de les branques de la casa reial catalana, ja sigui per la branca estricta de Catalunya com la branca napolitana. I precisament, pel fet de portar l'escut reial, ha de ser una personalitat de molt amunt. I això no encaixa gens amb el fill d'una pagesa i d'un notari. En canvi, si és fill de noble i de família reial s'avindria perfectament al fet que va tenir prou riquesa i oportunitats de formació de tota mena per arribar a ser el geni que va ser.

  28. Alex
    21-06-2015 21:44

    Perquè parles dels descobriments del s. XX? N'hi ha molts, és clar. Hi ha erudits que fan ricerca de veritat. El problema, per a vosaltres, és que els descobriments no tenen res a veure amb les vostres teories. Ara les principals biblioteques ja són ben organitzades, i hi haura relativament pocs nous descobriments. Tinc una carta signada per molts investigadors de l'INH. Diuen que les teves ricerques no valen res. Per educació, no puc mostrar la carta a ningú....

  29. Alex
    21-06-2015 21:25

    De la Celestina no sóc cap expert, Lluís. Hauria de parlar-ne amb algú que sap molt més que tu, i que no diu mentides. Amb tots els teus articles i comentaris es nota que no saps res i que no ets honest. I et creus el rei del mambo.

  30. Lluís
    21-06-2015 21:06

    Àlex, te'n fots? Els llibres que diuen que Santa Teresa era Caterina de Cardona no són de 1975. T'he dit les dates i tu mateix les has vistes (si has volgut) exposades per en Felip.

    Vols descobriments del segle XX? Totes les Celestines castellanes més antigues són trobades al s.XX.Les que tenien antigues d'abans (peu de 1502) han discernit que són falses. El document imprès més antic de la península és trobat al s. XX. I no cal parlar del que es troba exclusivament gràcies a còpies de la "Biblioteca de Felipe V", o bé de Felipe IIII, un apassionat de les arts que es va dedicar a acaparar totes les obres d'art espanyoles, i gràcies a ell s'han conservat moltes coses que han arribat fins avui.

    I ja t'ho endevino ara: trobaran moltes més coses antiquíssimes que demostraran que tot és castellà.

  31. Alex
    21-06-2015 20:57

    "És evident que Catalunya ni ha tingut cap protagonime a la història d'Espanya."

    Qui ha dit això? Has llegit Ausias Marc, Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi, Ramon Llull? Només dius tonteries, intu. Inventeu moltes coses que "diuen els altres". Catalunya té una història sense les vostres invencions. No us necessitem. Sou una vergonya.

  32. Guerau
    21-06-2015 20:57

    Atenció estan fent un documental del viatge de magallanes a la 2. Els espanyols estan nerviosos i han d'omplir com siga el buit de la seua pròpia recerca, No fan recerca d'allò que diuen que han fet els propis castellanes. Crec que és un reacció el que s'està dient a L'INH, per exemple la làpida de cervantes fa 4 dies.

  33. intuniti
    21-06-2015 20:45

    Alex. És evident que Catalunya ni ha tingut cap protagonime a la història d'Espanya. Ni es va escriure literatura catalana, ni hi van haver navegants catalants, ni científics. Tota la història i la literatura espanyola ha estat castellana. 30 mil llibres de Santa Teresa de Jesús que diuen que és d'Avila. Això si que es coincidència, i cap que diu es catalana. De fet tampoc hi havia llibres que deien que En Colom era catalá però ara si. Alex, tu si que no tens vergonya

  34. Alex
    21-06-2015 20:31

    Stendhal critica la societat francesa i diu que Italia es fantàstica. Doncs no pot ser francès. Ha de ser italià. Es veritat, Francesc? Explica'm, si pots. Argumenta, Francesc. Argumenta amb tu mateix.

    Realment penses que Roca Guinarda és el gran heroi de Don Quijote? Quants llibres has llegit, Francesc? El gran heroi sempre arriba al final, oi? I diu 4 paraules i desapareix? I els censors no s'han fixat, oi? Perque saben menys que tu de la societat espanyola de 1615, oi? Es clar, ets el gran expert tu, oi? I explica'm això de l'heràldica. En saps molt, Francesc? Ets expert com el Bilbeny, oi? Explica'm tot, Francesc.

    Es molt bona la vostra argumentació. "COM ES POT EXPLICAR ELS TRES LLIBRES DE 1975 QUE DIUEN QUE STA TERESA ERA DE CARDONA? ES UNA PROVA DEFINITIVA!"

    I com expliques els 30.000 llibres que diuen que Sta Teresa era de Avila? "ES CLAR! UNA MANIPULACIO!" Molt convenient, Francesc. I molt erudit.

  35. Francesc
    21-06-2015 19:35

    Qui és que fa el ridícul fins ara per què no argumenta?

  36. Francesc
    21-06-2015 19:24

    "No teniu vergonya", "sou mentiders"... Això és desqualificació global i absoluta. Però no argumentes gairebé gens, fins ara. Aleshores qui és qui, fins ara, no té vergonya? Estic convençut que pots deduir més coses sobre en Leonardo/Lleonard.

  37. Francesc
    21-06-2015 19:16

    Perdona, no m'ha quedat clar. Qui és, segons tu, qui parla de Barcelona?. El narrador o don Quixot?

  38. Alex
    21-06-2015 19:01

    No teniu vergonya. Quan el personatge Don Quixot parla de Barcelona, contradiu els vostres arguments. Contradiu l'argument de la censura i contradiu l'argument de Don Quixot com tipic castellà. I doncs què feu? Deixeu el detall. Sempre és "Servent" que parla de Barcelona i no pas "Don Quixot". Sou mentiders. No hi ha res a dir.

  39. Francesc
    21-06-2015 18:57

    Només això? Res més sobre aquesta qüestió? I de la resta de preguntes?

  40. Alex
    21-06-2015 18:54

    "Si resulta que en Leonardo té escut i un escut amb barres vermelles i grogues, que has de pensar?"


    L'escut de Lleonard és una còpia de la bandera dels Estats Units.

  41. Francesc
    21-06-2015 17:59

    M'agrada que siguis independentista. (he he he). Bé tant se val, siguis el que siguis hi tens, no cal dir-ho, tot el dret. Què et sembla el que he exposat --que, per cert, no és gens ni mica original meu, sinó que tot ho pots trobar per aquí i en llibres? Hi ha dubtes raonables? Tot és fruit d'un deliri? Tot? Com ho argumentaries? Només una part? Quina? Per què? Alguna part no ho és? Què t'ho fa suposar? Jo crec que s'ha d'anar al detall. Com diu aquell, és als detalls on hi ha l'infern.--o la glòria!--. Hauries de refutar raonadament, penso, pregunta per pregunta. Si creus que tot és una enganyifa, hauries de mostrar-ne les raons.

  42. Lluís
    21-06-2015 16:43

    L'Àlex deu ser una persona moderada. Com expliques que el llibre de Brussel·les de 1674, l'Alemany del XVIII, i els del XIX, es refereixin a Sta Teresa com Caterina de Cardona? Una conspiració catalana que volia fer passar Sta Teresa per noble dels Cardona i va aconseguir manipular els llibres? Jo sóc del parer que els llibres i manuscrits "antics" que diuen Ávila, no són tan antics.

  43. Francesc
    21-06-2015 16:30

    Ah! I això de nacionalistes ho som tots. Tu no ets nacionalista? Què ets, si t'ho puc preguntar?

  44. Francesc
    21-06-2015 16:25

    Si resulta que en Leonardo té escut i un escut amb barres vermelles i grogues, que has de pensar? Si Colom parla del "nostre rei" i "dels meus senyors naturals", demana els títols de governador general, almirall general i virrei, que són títols reservats únicament per a l'alta noblesa del país i exclusius del país, que els seus escrits estan plens de catalanades, i que des del segle XVI ja hi ha textos que parlen de la seva catalanitat, que en l'obra de Gomara en castellà només surti exclusivament la denominació Colom, que hem de pensar? Si en Cortès té la quatribarrada en mig del seu escut i es conegut com a príncep, que hem de pensar? Si l'obra d'en Servent/Cervantes està plena de catalanismes i ell afirma que la nació catalana és, diu ell, la millor del món i que s'avança a totes les nacions del món, que l'Andreu Bosch -autor perpinyanencdel XVII- digui que Cevantes és una glòria de la Nació Catalana, que en Cervantes/Servent ataqui furibundament Castella, que lloï un enemic mortal de la monarquia com en Rocaguinarda, que lloï Barcelona i València i cap ciutat castellana quan figura que és castellà, que el que coneixem de la vida de Cervantes tingui un paral.lelisme frapant amb la dels Sirvent de Xixona què n'hem de pensar? Que la seva partida de naixement d'Alcalà d'Henares digui Carbantes en lloc de Cervantes i hi hagi el nom "Miguel de" al marge esquerre, què hem de pensar d'aquesta partida de naixement --partida de naixement que, d'altra banda, el fa fill d'un pobre metge i d'una mare analfabeta--? Que la Celestina estigui plena de catalanismes, i que el rerefons jurídic i institucional que hi apareix sigui el de la Nació Catalana, que des de la casa de la protagonista es pugui veure el mar, quan la crítica comuna diu que l'obra passa a la ciutat sense mar de Salamanca, que en una versió anglesa es digui que l'obra passa a València, que hi surti explícitament el nom de Morvedre -Sagunt- al País Valencià, que Gracián parli de l'autor de l'obra com el "encubierto aragonés", de tot això que n'hem de pensar? Que hi hagi una immensa multitud de mapes del Nou Món de nord a sud i d'est a oest amb banderes catalanes, a quina conclusió hem d'arribar? Que en Llàtzer de Tormes mengi un enciam murcià en mig de Toledo, tenint en compte les grans dificultats de transport a l'època, que l'obra estigui plena de catalanismes, que per menjar un enciam fresc de l'horta murciana calia necessàriament a l'època que qui se la mengés es trobi necessariament proper a aquesta horta murciana, que l'hidalgo que surt de l'obra digui que és estranger al regne on es troba, com ho interpretaries? Com respondries tu aquestes preguntes? Que la primera obra impresa d'Erasme en castellà apareguin les barres catalanes, el senyal dels Urgell i els de la casa d'Avis de Portugal, com cal interpretar-ho? Són preguntes amb prou de trellat que d'alguna manera s'han de respondre.

  45. Alex
    21-06-2015 16:16

    Veig el problema: Lluís, no entens la paraula "document". T'agrada utilitzar la paraula quan vols fer l'erudit, perque sembla molt més seriós que no pas dir "un llibre sense cap autoritat editat molts segles després".

    El video de Felip és ridicul.

    Segons la vostre metodologia, si escric en un paper "José María Aznar es italià", el paper és un "document"--i més a més, un document contemporani! I si faig 5 còpies, és un "document contemporari contrastat"!

    La sort que teniu és que sou massa ignorants per adonar-us fins quin punt feu el tonto.

    Vols més documents?

    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/12/24/catalunya/1419436345_910279.html<p>
    http://ucxs.blogspot.com.es/2013/08/el-nacionalismo-se-vuelve-loco-santa.html


  46. Lluís
    21-06-2015 15:10

    Àlex: em referia a si menties amb coneixement de causa o era ignorància. En Felip va presentar els llibres a: http://www.inh.cat/arxiu/vid/3r-Cicle-de-Falsificacio-de-la-Historia/Felip-Rodriguez--Gonzalo-Fernandez-de-Cordoba,-el-Gran-Capitan-:-indicis-bibliografics-d-un-Cardon vora el minut 61 (1h01m). Si et sembla insuficient, és un altre tema, però tu havies dit *tots*. Ja sé que la majoria diuen Ávila, però la majoria han passat per la censura de la Inquisició, també.

  47. Alex
    21-06-2015 14:27

    "Dades contrastades"? No, Francesc. Per a vosaltres, veure un document de 1845 que diu que Velázquez era de Toledo i un altre de 2007 que diu que la seva neboda menjava tomàquet amb el seu pa es una "prova contrastada" que tots dos eren vilanovins. "Dades contrastades" són paraules boniques, pero la veritat és que de contrastar dades no en sabeu res, i és per això que cap historiador del món (i no parlo pas només dels castellans) accepta la vostra ricerca.

    Lluis ha dit ""En Felip ha aportat documents alemanys que es refereixen a sta Teresa com Teresa de Cardona, de la ciutat de Barcelona."

    Es veritat, o és mentida?

  48. Francesc
    21-06-2015 13:52

    Àlex, honestament, hi ha prou informació en aquest web per afirmar, amb dades contrastades, el que es diu sobre en Colom, Leonardo, Servent, Llàtzer de Tormos, la Celestina i tants d'altres. Només és qüestió de buscar-los.

  49. Alex
    21-06-2015 13:18

    "Dius mentides deliberades?"


    Lluís, el mentider ets tu. El problema és que només enganyes a tu mateix.

    Es patètic tot plegat. Els castellans han de pensar que som tots incults i bojos. Gràcies, INH.



    "En Felip ha aportat documents alemanys que es refereixen a sta Teresa com Teresa de Cardona, de la ciutat de Barcelona."

    Es veritat, Lluís? Pots citar l'article?


  50. Lluís
    21-06-2015 13:01

    Dius mentides deliberades? En Felip ha aportat documents alemanys que es refereixen a sta Teresa com Teresa de Cardona, de la ciutat de Barcelona. No TOTS els documents diuen que és d'Ávila. Ho diuen LA MAJORIA. I de Cervantes hi ha documents que el fan de diversos pobles, fins que a finals del XVII (segons consta al document, trobat més tarf) un frare escriu com per revel·lació divina que és d'Alcalá de Henares. I què vols més veritat que la ploma d'un frare?

  51. Alex
    21-06-2015 11:44

    Lluís, no es pas qüestió de tancar els ulls. Es que realment no has aportat res. Com es pot rebatre aquest article, si no diu res? Tots sabem que sou els millors historiadors del món...pero només en una realitat alternativa..o sigui, una ficció.

    "considerant els documents que ens han arribat fins avui"

    Lluís...tots els documents diuen que Sta Teresa era de...Avila i que Cervantes era...de la Mancha. De documents mai heu aportat cap. Tot és imaginació i nacionalisme i res més.


  52. Lluís
    21-06-2015 08:37

    Àlex: el XV i XVI, i fent referència a documents estrangers. Amb Felip II canvia. No ho barregis tot.

    Lluís: és la nostra hipòtesi de treball, i el que fem aquí és discutir els elements que hi donen suport. Els que diuen que no hi ha hagut aquest robatori tenen això per hipòtesi. La discussió rau en quina de les dues és més versemblant considerant els documents que ens han arribat fins avui. La fe és respondre "no pot ser" no donant cap resposta als documents que aportem. Per exemple, continues fent com si l'article no aportés res, però ho fas ignorant-lo com si ens ho haguéssim inventat tot. Tancar els ulls també és una bona manera de continuar creient.

  53. Alex
    21-06-2015 02:38

    "Porque el brio Español no solo quiere mostrar su imperio en conquistar,"


    He llegit molts articles aqui que diuen que "español", al segle XVII, volia dir "català". Es veritat? O només es aixins quan es tracta d'una cosas positiva?

  54. Francesc
    20-06-2015 23:06

    Totalment d'acord amb en Lluís.

  55. Lluís
    19-06-2015 23:11

    La gran majoria de castellans ha estat utilitzada pels seus amos i senyors, i diverses vegades just contra la nació catalana. Els amos castellans del franquisme mai han tingut cap mirament per condemnar a la misèria la seva gent, per a que emigressin cap a la Nació Catalana. A efectes d'història, no han estat menys enganyats que les altres nacions Seria maco veure els castellans més mobilitzats contra la seva classe dirigent, però em sembla que encara impera la lloança i la lleperia per qui els menysté en primera instància. El poble castellà ha servit, i sembla que encara servirà durant força temps, de munició.

  56. Lluís
    19-06-2015 22:24

    Merci Bern i Francesc. Sí, els paràgrafs del final de l'article són els que em van cridar més l'atenció. Sobre si la veritat i la història se'n podria escriure més... Per exemple, Luis Cabrera de Córdoba, a De Historia, para entenderla y escribirla (1611) escriu: "El fin de la historia [...] no es escribir las cosas para que no se olviden [...], sino para que enseñen a vivir con la esperiencia, maestra muda [...] El fin de la historia es la utilidad publica [...] es la historia narración de verdades por hombre sabio, para enseñar a bien vivir". D'alguna manera ens diuen que la història pot tenir ben poc a veure amb explicar fets passats. Té més a veure en alliçonar els ciutadans futurs, com passa amb la Bíblia.

  57. Xavier
    19-06-2015 21:50

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  58. y que mas
    19-06-2015 21:16

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  59. Xavier
    19-06-2015 19:21

    Gràcies per contestar-me, Lucía, ja pensava que ja no anaves a fer-ho i restava un poc decebut, com sempre em succeeix amb les dones, que no sé que em passa que totes passen de mi, només em volen per anar al llit, molt trist i em crea buidor d'ànim. Quedo agraït.

    Si per autocrítica et refereixes a la Generació del 98, reaccionen quan ja ho han perdut tot, han d'arribar a tastar el fang per despertar del somni petulant, i això alguns, uns altres ni se n'adonen i continuen pensant que és xocolata.

  60. Francesc
    19-06-2015 17:07

    El paràgraf que ha remarcat en Bern el trobo amb tota franquesa molt important. Realment desprèn un to molt provocador, el d'una arrogància escandalosa i difícil de suportar. El fet d'afirmar que Castella/Espanya pren dels altres tot allò que vol i sense haver de retre comptes a ningú, com si allò pres li fos propi, el fet que això --paraules per exemple-- queda fins i tot millor a Castella que en la pròpia pàtria i nació,i que, damunt, Castella s'ho cregui a mans besades i que faci ostentació d'allò que roba, tot això, dit així, frega el deliri. Un deliri quixotesc. Potser és una exageració volguda i conscient de l'autor, potser és l'efecte que volia provocar. Altrament, sembla retòrica franquista.En tot cas, trobo definitiu que algú del segle XVII hagi deixat escrit i hagi pogut publicar que el món castellà ROBA: la tesi que INH defensa es veu, doncs, una vegada més, confirmada. I confirmada per la part contrària.

  61. y que mas
    19-06-2015 15:15

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  62. eduard.baro
    19-06-2015 14:06

    Tot són resostes a les teves provocacions. N'has fet un bon resum. Ara t'ho hauries d'aprendre. Bé espera, afegiu aquesta: Us creieu el melic del món, i per contra teniu presidents que em prou feines sben enraonar una llengua, i al damunt es venten de ser ignorants de la resta. Apunta-la bé eh?

  63. Xavier
    19-06-2015 12:16

    Dona!, benvolguda Lucía, està bé que ens retreguis com fas sempre totes les nostres carències, que en aquest cas no ho és d'altra banda: també en tenim de vinagre aquí. Però alhora caldria que féreu els castellans que per aquí rondeu alguna autocrítica respecte a les paraules que remarca el Bern, sens dubte ofès pel que toca a l'alemany, perquè demostren una superioritat i xenofòbia esfereïdora, a més que del tot falsa pel que fa a la presumptuosa superioritat, ben segur! No m'estranya que el Ferran Colom tingués la por i vergonya que el va portar a voler amagar la seva espanyolitat: tan sols per aquestes perles ens mirarien a tots llocs com a algú a eliminar o, com a mínim, rebutjar.

    Què en penseu d'aquesta visió castellanocèntrica que fa el vostre humil descalç compatriota?

  64. eduard.baro
    19-06-2015 12:05

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  65. eduard.baro
    19-06-2015 11:14

    I vindrà la mixona, (com el nen jesusito), com cada matí a miolar i demanar el seu ranxo. Que gran, aquell que desprecia tot allò que ignora, oi? i que ets incapaç de llegir. Com l' humor tant característic castellà, que enalteix la ignorància, i demostra l'odi i el despreci , i no s'adona que la resta, quan l'escoltem o el llegim, entreveiem en el fet, la seva falta de seguretat i falta d'autoestima, per no treure-li la part agressiva que s'alvira si li discuteixes quelcom, li rius la gracia, com si fos un nen malcriat. I no l'odies com segur es pensaria si li discuteixes, li tens una barreja de por i recança. En definitiva te'n vols allunyar.
    Bé ja està bé de tonteries, jo no odio ningú, només friso, en cada troballa. Ens acosta a la veritat del nostre passat controlat de fa segles, distorcionat des del control i la repressió. Conduit per la voluntat de legitimar un projecte i una idea :(copiar maldestre frança i paris), en base a robar-ho tot. Jo cada dia ilusionat en llegir en una nova troballa. I segueixo la voluntat d'obrir de bat a bat la nostra història. Tanmateix m'entristeix que n'hi hagi que per contra busquin la provocació i el despreci en les seves intervencions en aquest espai. Tot i que en el fons fan aquest espai més gran amb les seves aportacions(web més visitada i amb més comentaris), ens recordin que estàn insegurs. Això si ens ho demostren com en quixot, de moltes maneres, totes en el fons agressives. Mama por.

  66. eduard.baro
    19-06-2015 10:04

    No tenien gestes i les van robar (denunciat al mateix quixot). No tenen bandera que la van robar (agafar-ne un tros de la catalana). No tenen nom que el roben als romans i a tot europa. (us imagineu que suecia es fes dir Escandinavia, i imposes a la resta de la peninsula idioma i llei(bé em penso que això últim ho va intentar)). No tenen himne que tenen marxa militar sense lletra. No tenen siglo de oro, que es ple de catalanades que demostren el robatori de la literatura d'altri. NO tenen descobriment, que el van robar. No tenen ni cervantes, que el van robar. I el rebuig a la diferència i la agressivitat a la més mínima discrepància demostra la poca seguretat en si mateixos i l'autoodi que en el fons tenen. Cosa que demostra que no són del tot rucs, ni bojos (quixots), doncs en el fons assumeixen que només són la caricatura d'un madrid-castella, imposat per la elit (noblesa, esglesia, censura,...), a força de segles de control sobre tot el que s'escrivia.

  67. Xavier
    18-06-2015 22:16

    Sí, sembla que tan sols la castellana té vinagreres per tal d'amanir amb gracia, els altres ens mengem tota lletra mústia i sense cap gracia, quan la realitat és que la gracia de Castella hi és en, per no tenir, no tenir ni oliveres, ni llimoneres, ni pebres, ni juliverts, ni maioneses i ni tan sols SAL!!! En què ho havien d'engalanar? En vinagre..., però para de comptar!

  68. Bern Schuster
    18-06-2015 21:03

    "De todos con libertad, i señorio toma, como de cosa suya; pero con tal destreza; que al vocablo, i trage estraño, que de nuevo introduce, le dà una cierta gracia, aliño, i gala, que no tenia en su propia patria, i nacion: i ASÍ MEJORANDO LO QUE ROBA, lo haze con escelencia propio".

    No hase falta que me dises nada más.

    Quines lectures més profitoses que us busqueu, mossèn Batlle! Felicitats!

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34989
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+]
Viu o mort al 1484? Aquest punt bloqueja molts investigadors, però En Jordi Bilbeny et dóna la clau per passar...[+]
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]