Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ENTREVISTES » 24-11-2011
5815 lectures

"Colom era català"

Un simposi reivindica la catalanitat del descobridor d'Amèrica

Jordi Bilbeny, davant cartells d'història de Catalunya on apareix la figura
de l'almirall

El cap de recerca de l'Institut Nova Història (INH), Jordi Bilbeny, ha assegurat que "hi ha molts indicis" per assegurar que el descobridor d'Amèrica Cristòfor Colom era català com que "des dels purament lingüístics en que es podent observar i detectar amb molta nitidesa les seves catalanades, els catalanismes, la sintaxi catalana i fins i tot els errors de traducció".

En una entrevista a e-notícies, ha apuntat que "tenim que a Barcelona hi ha una gran família al segle XV que és la dels Colom Bertran on hi ha almiralls, presidents de la Generalitat, diputats, militars, capitans dels exèrcits, bisbes, professors d'universitats, banquers; i en aquesta família hi ha un personatge que és milimètricament calcat al descobridor d'Amèrica".



En aquest sentit, ha exposat que coincideixen les armes, la genealogia, els noms dels fills, de la dona, dels germans i, a més, ha afegit que "la toponímia americana que en Colom posa són netament catalans com l'Illa Montserrat". "També tenim -segons afirma- la ideologia política i els càrrecs que té. Sabem que Joan Colom Bertran és diputat, ambaixador, capità, vicealmirall i Cristóbal Colón és almirall, capità, militar, ambaixador, navegant. Gairebé el mateix que és en Joan Colom Bertran".

Bilbeny també destaca que el descobridor d'Amèrica "té en les seves armes una banda heràldica molt sospitosa que ningú ha sapigut amb que relacionar-la i els Colom Bertran tenen aquesta mateixa banda heràldica", però, per a ell, el més interesant de tot és que "a Portugal se li diu Joao, quan va en un viatge amb una expedició danesa a l'Àrtic també se li diu Joannes i ell quan signa algunes cartes ho fa amb una J entrellaçada amb S que els experts en paleografia medieval diuen que vol dir Joannes".

L'historiador, que ha escrit sis llibres de temàtica colombina, denuncia que aquesta part de la història s'amaga perquè "som un poble vençut, que cal ser assimilat per un nou estat, que és l'espanyol" i afegeix que "nosaltres ens quedem sense història i sempre estem enlluernats per la història dels castellans. El mateix que passa amb Colom passa també amb la literatura del Siglo de Oro i amb altres obres de la història universal. Aleshores com que no tens història necessites emmirallarte en la història dels teus exterminadors".

"Perquè no volen reconéixer que tot passa a Catalunya i està fet per Catalans?", es pregunta. Per defensar la seva tesi, Bilbeny es basa en "els mapes, el contracte del Colom amb els Reis es guarda a l'Arxiu Reial de Barcelona, el llegat apostòlic que envia al Sant Pare és un monjo de Montserrat, el capità de la segona expedició és el Pere Bertran i Margarit, en Colom torna a Barcelona i a Barcelona es prepara tota la segona expedició durant les Corts Generals de Catalunya i tota la documentació relativa a aquest viatge està datada a Barcelona".

El cap de recerca de l'INH -que celebrarà l' 11è simposi sobre 'La descoberta catalana d'Amèrica' que es celebrarà els dies 25 i 26 de novembre a Arenys de Munt- creu que hi ha un interès per amagar aquesta part de la història de la mateixa manera que "hi ha un interès per prohibir la llengua i de la mateixa manera que hi ha un interès per esborrar la cosnciència nacional, per dir que Catalunya no ha estat mai una nació, que a València no es parla en català". 

Per tot això, atribueix aquests fets a "un interès que es general i universal dels pobles dominadors sobre els dominats". "Esborra els símbols, les referències, els personatges que poden donar una certa llum i una certa importància del moment. Si amagues tot això aquell poble no té cap més alternativa que ser diluït en la cultura dominant i aquest és un intent que Espanya porta practicant des d'abans del 1714", conclou.


Article publicat a l'e-notícies
http://cultura.e-noticies.cat/colom-era-catala-59321.html#ini_comen




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. El teu nom
    19-03-2012 02:22

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. José Jesús
    21-02-2012 23:24

    Según lo que decís... ¿todo lo han hecho catalanes? ¿solo los catalanes? Y los castellanos... ¿solo se han dedicado a robar el fruto de vuestros esfuerzos?

  3. Jordi
    14-12-2011 19:34

    ¿D’on pot provenir l’interès de l’Estat espanyol, ja des del moment de la Unió Hispànica, al segle XV, per fer desaparèixer el poble català com a tal, per diluir-lo dins d’un nou poble castellano-espanyol.? Opinió: A mi em sembla que, essent la nació catalana la més avançada d’Europa al segle XV, la decisió de segur que prové d’ella mateixa, més ben dit, d’una part d’ella mateixa. Al segle XV, probablement la nació catalana ha arribat a un grau de llibertat, de democràcia i de riquesa que, com diu Alexandre Déuloféu, la situa al punt en què, a causa de les creixents diferències de riquesa entre els catalans (els uns cada cop més rics, els altres cada cop més pobres, “diner crida diner”), s’ha perdut la pràctica i el sentit de solidaritat que hi havia hagut entre poderosos i humils a l’alta edat mitjana, base del patriotisme del poble. Em sembla que el Compromís de Casp, a començaments del segle XV, expressa l’interès de la part més benestant i poderosa del país per a assegurar-se una influència decisiva vora el rei. Com que un rei de nissaga catalana es regiria per la filosofia política catalana, pròpia d’una república amb rei (com en diu Montesquieu del nostre règim polític en temps de Jaume I), els interessa un rei de nissaga forastera, que pugui així adaptar-se fàcilment a les seves exigències. Per això probablement fan enverinar el fill del rei, Martí el Jove, probablement enverinen el rei abans no pugui designar successor, desestimen després Jaume d’Urgell, i trien finalment el pretendent Trastàmara, de nissaga castellana. A la guerra civil catalana del segle XV, també anomenada revolució catalana, la nació es divideix en dos bàndols: un, el del rei, que agrupa la major part de la gent més poderosa i materialment més ambiciosa, la que abans havia entronitzat els Trastàmara, i l’altre, el de la Generalitat, que agrupa la major part dels catalans, els fidels a les constitucions del país. El rei guanya la partida. En accedir al tron Ferran II, el fill, i en accedir poc després al de Castella la seva muller, Isabel, la part més rica i poderosa del país s’ha assegurat així un aliat, la nació castellana, que, pobra i poc avançada com és, no ha arribat encara al punt de pèrdua de la pràctica i el sentit de solidaritat entre poderosos i humils. Poden, doncs, confiar-hi, així com no poden confiar en la nació catalana, la major part de la qual acaba de sostenir una guerra de deu anys contra ells. Per això, en anar-se lligant els llaços d’unió per dalt entre les dues Corones, prenen la decisió d’anar traspassant progressivament el poder de decisió a Castella. I implanten arreu la Inquisició castellana, i també tot seguit la llengua castellana com a llengua literària general, primers passos en un procés de liquidació de la filosofia política del poble català, que els fa nosa. I aquest procés, un cop començat, per lògica interna ja no té aturador. Acabarà duent a la voluntat de liquidació de tot un poble. I, així, comença l’imperi espanyol, en règim polític de monarquia absoluta, creació catalana, creació de la part més rica i poderosa de la nació catalana, amb una progressiva marginació de la major part del poble català dels àmbits importants del poder de decisió. (Per això, els catalans no podem deixar de dir-nos espanyols, perquè Espanya és una creació política al capdavall catalana, si més no al començament, i perquè Espanya en realitat es refereix al conjunt de terres anomenat Hispània pels romans, del qual en som part.) (I per això, també, crec que de la resta de pobles de l’Estat, tret de bascos i gallecs, n’hem de dir Castella i castellans, no pas Espanya i espanyols. Que al capdavall és el que sempre, finament, n’havíem dit.) (I per tot plegat, també, crec que ens hem d’alliberar de la submissió a Castella en què ens trobem, sortint del muntatge artificiós i injust d’aquesta Castella autoanomenada Espanya.)

  4. Francesc
    02-12-2011 15:03

    Fantàstic, God Minor! Endavant!

  5. godminor
    02-12-2011 14:06

    Dintre de poc tornaré a llegir la crònica per un projecte personal en el que estic treballant. Encantat escriuré un e-mail sobre el tema de la marina castellana del segle XIV segons les dades de Pedro Lopez de Ayala, capità naval i cronista del moment, contrastat amb altre informació com pot ser la Crònica de Pere III el Ceremoniós ó cartes diplomàtiques del moment, documents de corts,etc. Això sí, no em dedico a això i necessitaré un temps. Ho faré com un petit treball dintre de un altre projecte més gran, i ho faré donant dades concretes i objectives, i donant els fonts. Espero que ho publiquin quan ho fagi, però serà més endavant.

  6. Francesc
    29-11-2011 17:36

    Perdó, he escrit, Joan Folch de Cardona. Ha estat una errada. En realitat faig referència a en Ramon Folc de Cardona.

  7. Francesc
    29-11-2011 17:28

    God Minor, això que dius es molt interessant. Jo crec que et podries posar en contacte amb els responsables del web i fer-ne un article, que després es podria penjar aquí.

  8. Francesc
    29-11-2011 16:43

    Per a en Leopoldo. Les capitulacions de Santa Fe es varen fer entre Ferran II i Colom. Proves: El document més antic de les capitualcions està conservat a l'Arxiu Reial de Barcelona. El secretari del rei que el signa és en Joan de Coloma, súbdit natural del rei Ferran -per tant de la nació catalana-, no pas de la reina Isabel. Qui va finançar l'expedició a compte de l'erari reial català varen éser personatges de la Corona Catalana: Gabriel Sanxis i Lluís de Santàngel i la família Berard de Mallorca. Enlloc hi surt la reina Isabel.Els germans Pinçon´-ja està dit fins a la sacietat i faries bé d'informar-te millor- eren uns nobles portuguesos que es van afincar a l'Empordà arran de la seva arribada amb el rei Pere IV de Portugal llavors de la Guerra Civil Catalana del 1462-1472, uns antitrastàmares que van sortir de Pals d'Empordà, vila fortificada i amb port de mar -no pas com el Palos de la Frontera-, amb en Colom al capdavant, cap a Amèrica. En Rodrigo de Triana no va exstir com a tal. Els censors de les obres impreses, seguint la legislació reial, van posar aquest nom a un mariner català. De fet, en Rodríguez de Triana només surt a la pel.lícula Raza-Alba de América, el realitzador de la qual va ser un tal Juam de Andrade, és a dir, Francisco Franco..La conquesta de Canàries la varen inciar els mallorquins el segle XIV, on van crear un bisbat nou, reconegut pel Vaticà. Al web d'Histocat en parla molt bé Carles Camp. La va continuar tota la Nació Catalana el segle XV, sobretot a finals del segle XV, precisament per assegurar el control del veritable punt de partença de les expedicions cap a Amèrica. De la batalla de la Rochelle ja te n'han parlat. Ni Vasco Núñez de Balboa ni Hernando de Soto van sortir d'Extremadura, ans de la Nació Catalana. Eren nobles catalans. El que t'hauria d'estranyar és la nebulosa que hi ha en les dades i llocs de naixement d'aquests descobridors. I no només d'aquests, ans de la immensa majoria de conqueridors. Altrament si fossin castellans tota aquesta gent conqueridora, seria lògic que haguessin donat el seu nom a carrers principalíssims de Castella. I, pel que jo sé, no és així. Precisament la conquesta de Granada (1482/1492) i la de Canàries es va fer per deixar el pas lliure i sense perill per als estols catalans -ja sigui de Catalunya, de les Balears o del País Valencià- que bogaven cap al Nou Món per a descobrir-lo i conquerir-lo.Per cert, el conqueridor de Granada va ésser un català, anomenat Joan Folch de Cardona, que la censura castellana el va canviar per González Fernández de Córdoba. Del fet de navegar més enllà de l'estret de Gibraltar o les columnes d'Hèrcules en surt l'expressió Plus Ultra, com reflecteixen escrits i monedes de l'època És a dir, que des de la Nació Catalana es tenia el ple convenciment que hi havia terres més enllà de les Columnes d'Hèrcules -que és el que vol dir "plus ultra" (més enllà de les Columnes d'Hèrcules). Des del regne de Castella aquesta expressió plus ultra no fa sentit perquè Castella dominava territoris més enllà de l'estret de Gibraltar: l'actual província de Huelva i Galícia, per exemple. Els palaus i palauets renaixentistes a Andalusia i a Extremadura de què fas esment són, efectivament, producte final de les riqueses que alguns conqueridors castellans varen trobar a Amèrica, quan s'incorporaren a la conquesta. Però ja estem parlant sobretot de la segona meitat del segle XVI, durant el regnat de Felip II de castella i I de Catalunya. Isabel de Castella no va empenyorar les seves joies, per tal com aquestes estaven desades a la Catedral de València, com a penyora per a les despeses de la Guerra de Granada.

  9. cesc
    29-11-2011 16:22

    Crida l’atenció que la Verge de la Mercè sigui tant popular a Argentina, Bolivia, Chile, Colombia, República Dominicana, Ecuador, El Salvador, España, Filipinas, México, Nicaragua, Panamá, Perú, Puerto Rico, Uruguay, Venezuela, Portugal i que sigui “Patrona y Generala del Ejército Argentino”, “Patrona y Gran Mariscala de las Fuerzas Armadas del Perú”, “Patrona de las Fuerzas Armadas del Ecuador”, “Patrona de las Instituciones Penitenciarias de España”, “Gobernadora perpetua de la ciudad de San Juan de Pasto”, “Alcaldesa Perpetua de la Ciudad de Paita”. No deixa de ser curiós que la Verge de la Mercé, amb un signe de identitat tant clarament català com són les armes del rei Jaume I i la creu del bisbat de Barcelona estiqui tant i tant escampada per Amèrica. Tampoc deixa de ser curiós que La Verge de Montserrat estigui a Sevilla, a Bogotá (Colombia), a Lima (Perú) a Santos (Brasil), que existeixi una illa amb el nom de Montserrat etc, etc, etc. Qui les va portar allà aquestes verges catalanes si els descubridors d’Amèrica eren de nacionalitat castellana ?

  10. godminor
    27-11-2011 17:32

    De fet , en aquesta crònica podeu veure els contínuus intents castellans de crear una flota rival per Catalunya i els contínuus dessastres navals que tenen .De diners ja hi posaven ja, i és increïble com es recuperen de les destruccions de les seves flotes, però, igual d'increïble com se les destrueixen .També podeu gaudir de l'admiració que teníen per les flotes dels catalans (sí, anomenen catalans) explicant les proeses contra els genovesos. I aquesta és la visió castellana de la època. Per cert, abans de La Rochelle també té un dessastre naval "de la Cerda" amb flota de castellans. Es veuen obligats a recòrrer sempre als genovesos com podeu veure a les cròniques del moment, ja que cada vegada que intenten algo, que ho fan, els hi surt un "xurro".

  11. godminor
    26-11-2011 01:43

    Ho podeu llegir a les "Crónicas de Pedro Lopez de Ayala", no m'invento res.Salut.

  12. godminor
    26-11-2011 01:39

    La batalla de la Rochelle ni va ser dirigida per castellans ni la flota era castellana. Va ser una coalició i els almiralls eren genovesos. Els britànics no entenen la historiografia espanyola donant com a destacada aquesta batalla semi-naval(bancs de sorra de la pujada de la marea) per reconeixer mèrits navals.

  13. El teu nom
    25-11-2011 20:34

    85% puede que en lo referente a Colón concretamente, pero em gustaría que me digas donde me he equivocado si no es mucho pedir. En cuanto a lo refernte a la navegación, la batalla de la Rcohelle ya está documentada en el siglo XV con la bandera de castilla en los navíos, y la guerra de sucesión castellana obligatoriamente se tuvo que hacer con navíos castellanos, ya que desde la corona de Aragón no se podía ir al Atlántico debido a que de Cádiz a Granada era dominio musulmán completamente. Y en cuanto a los descubridores Hernando de Soto no está datado su lugar de nacimiento, pero en su testamento dejó claro que quería ser enterrado en la Jerez de los Caballeros (Badajoz). También tiene lógica que fuera Isabel quien sufragara los gastos, ya que las pocas minas de oro que hay en la península están en la antigua corona de castilla. Si me equivoco dime algunas que estén en la antigua corona de Aragón.

  14. Francesc
    25-11-2011 20:20

    Us han venut una història falsificada. Cal que us poseu les piles i comenceu a investigar. I, donat el cas, a exigir explicacions a les forces vives: Real Academia de la Historia, Real Academia de la Lengua, Archivo histórico Nacional... Sou els primers perjudicats de les mentides.

  15. Francesc
    25-11-2011 20:17

    Leopoldo, el 85% de les tevs afirmacion són falses. No s'ajusten a la veritat.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
23275 lectures
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]
Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en...[+]
L'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció...[+]
Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran...[+]