Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 26-07-2019  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
2700 lectures

«Corona d’Aragó», nom impropi de l’Estat dels Prínceps de Catalunya

Ja és ben hora de foragitar de la historiografia de Catalunya un nom que fomenta la negació de la Nació Catalana al llarg de la història i sa important influència al món contemporani. És el nom «Corona d’Aragó». Article d’En Pau Ribal a la revista digital ‘Vibrant'.



Per començar, ¿per què no es pot prescindir de l’expressió «Corona d’Aragó?». Ja d’entrada, no es pot dir «Aragó» el conjunt de tots els antics estats dels comtes de Barcelona, atès que precisament Aragó no era d’ètnia catalana. Això ja hauria de ser prou per intentar trobar un nom que reflectís que aquell estat era majoritàriament d’ètnia i llengua catalanes. Però no, els acadèmics continuen fomentant una falsa superioritat aragonesa per damunt dels regnes de llengua catalana. Per desmitificar que fou Aragó el regne protagonista d’aquell Estat medieval, us mostraré una sèrie de documents extrets d’autors antics que parlen clarament i amb una altra nomenclatura del mateix estat, una nomenclatura molt diferent de la que fomenten els acadèmics actuals.

Primer, cal demanar-se quan és que apareix el nom «Catalunya» en la història
En el llibre Compendio historial las chronicas y universal historia de todos los reinos de España, 1628 de Garibay Zamolla, se suggereix que el nom «Catalunya» ve de la fusió de «gots» i «alans».

El primer cop de què es té constància del nom «Catalunya» és en un llibre del segle XII conegut com el Liber Maiorichinus, que narra una croada pisana-catalana, capitanejada per Ramon Berenguer III, a Mallorca. “Catalania” és definida com la pàtria dels catalans.

Després, Lucio Marineo Siculo a la Crónica de Aragon de 1524, ens explica com Aragó, envaït per Castella, va ser donat al segle XII de bona fe a Catalunya pel seu últim i legítim rei: Ramir II ‘el Monjo’.

Narcís Feliu de la Penya ens explica als Anales de Cataluña de 1709, que els catalans van legislar que el sobirà de Catalunya no es pogués dir «rei» sinó que es digués  «comte de Barcelona», tot i que eren coneguts també com a «príncep de Catalunya». Malgrat això, pel títol ‘rei d’Aragó' eren coneguts els monarques catalans d’ençà del fill de Peronella d’Aragó i Berenguer IV de Catalunya.

Tot i així, els reis d’Aragó de llavors ençà segons  la Historia de la antigua Hibera, 1627,  Francisco Martorel ens diu que aquests van tenir per sa pàtria sempre Catalunya.

La Senyera és un símbol originari de Catalunya
Després, hi ha la creença ben estesa que la senyera de les quatre barres no és catalana sinó aragonesa. Però hi ha molts autors antics que tenien clar que aquest era un símbol originari de Catalunya i no d’Aragó, com Pere Antoni Beuter, qui a la Segunda parte de la cronica general de España de 1604 diu:

Així doncs, fins ara veiem que és «Catalunya» el veritable nom d’aquell Estat que el món acadèmic de la història ha difós a tort com «Corona d’Aragó». Però ens oblidem que en aquell temps  hi va haver moltes terres d’Occitània que eren propietat o súbdits dels comtes de Barcelona, com el comtat de Provença, terres que encara conserven les quatre barres avui dia. I per quin nom passaven els habitants d’aquelles terres al sud de l’actual França?… Segons el llibre “Espagne et Provence de Eugene Baret, de 1857, sobre el trobador Albert de Sisteron (1194 -1221), aquest  es referia a aquests habitants amb el nom de «catalans».

Així s’explica que Jaume I, havent nascut a Montpeller, es considerava a ell mateix català, ja que en aquell temps aquella terra la dominava Catalunya. Aquest conqueridor de Balears i el País Valencià va deixar ben clar en son Llibre dels Feyts que la pàtria que ell estimava era Catalunya, de la qual deia que era el millor regne d’Espanya.

La llengua oficial fou la catalana
La llengua que imperava en tots aquells estats separats però alhora units per la mateixa corona, no era altre que la catalana, com així queda escrit en Coronaciones de los serenissimos reyes de Aragon de Gerónimo Blancas i ‎Juan Francisco Andrés de Uztárroz, 1641.

Per catalans foren coneguts la totalitat dels seus habitants
Tot i que el regne de València va ser creat amb gent vinguda d’Aragó però majoritàriament de Catalunya, van passar sota el nom de catalans fins i tot els pobladors del regne de Múrcia, com així es diu a la Crònica de Ramon Muntaner, s. XIV, adaptació de Jaume Cortey 1562.

I el mateix per al cas de Balears. Crònica de Ramon Muntaner, segle XIV, adaptació moderna a la  Historia general del Reyno Balearico, Juan Dameto (i Vicente Mut) de 1633.

I tot i que el títol de «Rei de Catalunya» no va existir mai, a la Crònica del mallorquí Pere Marsili, segle XIV, adaptació moderna de Jose Maria Quadrado del 1850, parlen de Jaume I com a ‘Rey de Cathalunya’.


Així doncs, amb tot l’exposat ja queda ben demostrat que la  denominació  «Corona d’Aragó» no fa justícia a aquell Estat configurat per catalans. Caldria trobar-ne una altra. Com per exemple “Corona de Catalunya”. Però encara que en aquell temps es digués «corona d’Aragó», tothom tenia ben clar que aquell era un estat català com una catedral. Com així ho diu el cronista aragonès Jerónimo Zurita i Castroa a Los Anales de la Corona de Aragón, 1579.



Vet aquí llavors que aquell estat, fins ara conegut com a «Corona d’Aragó», també es va expandir per tot el Mediterrani. I com a catalanes i no com aragoneses van ser conegudes ses gestes.

“Los reyes de Aragon en Annales historicos”, Pedro Albarca, 1693

Tampoc van ser coneguts com «aragonesos» els nous súbdits de la corona, sinó com «catalans»


Epitome histórico del portentoso Santuario, y real Monasterio de Nuestra señora de
Montserrat
”. Pedro Serra Postius, 1747

I el català és la llengua que es va estendre en eixos nous regnes


Gramàtica de la lengua vulgar de España, Bartholime Gravio Lovaina, 1559

Era tan poca la diferència que hi havia entre catalans i valencians, que per les nacions estrangeres tots passaven per ser de la mateixa nació, i sovint hom  deia «Catalunya» el Regne de  València.


Matteo Bandello, “Novelle I”, 1554, adaptació de Ricardo Bancker de 1791

Hi havia tan poc dubte del fet que aquell estat l’havien fet els catalans, que alguns autors no dubtaven en anomenar-lo «Imperi Català».


Anales de Cataluña, Narcis Feliu, 1709


Emporio del orbe: Cadiz illustrada, investigacion de sus antiguas grandezas
, 1690,

Gerónimo de la Concepción

Però la cosa no s’acaba aquí. Sovint avui dia a les escoles quan s’explica la història dels catalans sota l’ombra d’Aragó es posen mapes d’aquesta mena:

Però si fem una ullada a com eren els mapes de l’antiguitat en aquesta zona del món ens podem trobar que són força diferents:


1493, Martín Behaim


1476, Francesco Benincasa


1505, Andrea Benincasa


1482, Francesco Berlinghieri


1540, Battista Agnese


1547, Benedetto Bordone

Amb tot l’exposat, demano molt seriosament desterrar del món acadèmic i historiogràfic la denominació impròpia «Corona d’Aragó» per referir-se a aquell antic estat de regnes català i començar a utilitzar altres denominacions que li facin justícia, com «Corona de Catalunya» o «Imperi Català».

Pau Ribal, cercador historiogràfic de la Catalunya insular
26 de Gener de 2018 Vibrant

http://historiavibrant.cat/corona-darago-nom-impropi-de-lestat-dels-princeps-de-catalunya/?fbclid=IwAR2lEi0WJU6k7D9kp5hckp0agipC0htRytm9vKpDRKsSWUx13ZOFcrWPYfU




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Ja vinc
    15-08-2019 23:11

    És senzillament genial. NI una sola vegada un document (mapa) que no sigui modern que utilitzi la terminologia "Corona de Aragón". I després diuen que parlar de "Comtes-reis" o de "Corona Catalana", "Catalano-aragonesa" són anacronismes, que no tenen fonament documental...
    Ni un sol mapa !!. Deu ser per alguna cosa.. Potser aquesta "corona" tal com ens la venen els historiadors de l'Ibex-35 no va existir mai. Potser era la "Corona Catalana dels Aragó" els reis catalans que per ser-ho entre d'altres molts llocs d'aquest "regne" en varen prendre el cognom. Abreujant, Corona Catalana doncs, és perfectament lícit,més descriptiu i cert.
    "Corona de Aragón" a més, designa tot allò que no és Aragón. Sinó, dient Aragón n'hi hauria prou, La Corona de Aragón no és doncs de Aragón ni del reyno, sinó dels reis, les persones i a ells fan referència en la majoria de casos el terme, si llegim i interpretem bé i amb cura els documents. La sobredosi de "Corona de Aragón" que patim avui, és culpa dels nostres historiadors (pseudo?). Sense anar més lluny a Cingolani li vaig comptar utilitzar-la més de 8 o 9 vegades en un sol full, amb les significacions més diverses.
    Igualment, això de la "llengua aragonesa" dona per parlar-ne molt, no direm que no en trobem cap document, però i cap llibre? cap obra literària de relleu? res que ens permeti posar-la i donar-li una paritat amb la presència, ús, i relleu de la catalana? No és més aviat confusionisme? voler enterbolir el que és ben clar?. Recomano cercar aquesta llengua a la wikipèdia, té tres o quatre acadèmies que postulen grafies diferents, i totes posteriors a 1975.

  2. Antoni Vinyes Igual
    10-08-2019 20:17

    He llegit l'article del sr.Joan Bona i la veritat és que es una llastima que sigui tan llarg. La investigació és una altre cosa ,no val la pena fer perdre el temps als demés fent-nos llegir coses de tan poca base científica.

  3. Joan Bona
    08-08-2019 05:32

    Estimat autor,

    Després d'haver llegit el seu article he de dir que és vostè un fort defensor de la nació catalana, li felicito per la seva convicció i també li agraeixo per donar-li espai a un coneixement tant important com és el nostre passat. Però degut a la seva importància és fonamental ser precís en la informació donada i encara més important, ser objectiu.

    No entraré a debatre si el nom Corona d'Aragó és el més correcte o no, no en trauríem res d'aquesta possible argumentació, però sí que m'agradaria comentar alguns punts que ha tractat durant el seu article.

    En primer lloc, comença dient que el nom Corona d'Aragó fomenta la negació de la Nació Catalana al llarg de la història. La corona d'Aragó va estar formada per un conglomerat de Regnes , Condats, Marquesats i territoris feudataris. Regnes com el d'Aragó o el de València i Condats com el de Barcelona. I a més va ser completada per territoris conquerits o territoris que es van anar afegint a la Corona. Dins d'aquests dos últims grups es troben territoris tant d'Aragó com de l'actual Catalunya, mantenint inclús en el cas del Condat Independent d'Urgell, una dinastia condal independent que va coexistir amb la Corona. A més, es van mantenir Condats Independents i d' altres van ser cedits a la Corona voluntàriament com és el cas del Condat de Roselló.

    Per tant indueix a l'error parlar de la negació de la Nació Catalana. Dins de Catalunya hi havia una pluralitat d'organitzacions territorials tant gran que no permeten concloure l'existència o negació d'una nació catalana com a tal; o no tal i com vostè, en l'actualitat, entén la definició de nació. El que sí que es pot concloure clarament és la imprudència de nomenar-li Estat dels Prínceps de Catalunya.

    No invertiré molt temps en comentar l'origen de la Senyera i la bandera d'Aragó, és bastant divertit i delirant llegir el seu plantejament sobre de qui és la bandera. Només apuntar que el País Valencià també té quatre barres a la seva bandera, si investiga, sense buscar una visió nacionalista de tot veurà que sí, que l'actual País Valencià, Catalunya i Aragó, tenen un passat en comú, i que sí, comparteixen bandera sense que cap territori s'hagi apropiat del simbolisme aliè.
    És important entendre i estudiar els vincles que en el passat van unir els nostres territoris sense les "ulleres del present”. No té sentit parlar d'un símbol originari de Catalunya referint-se a una bandera que comparteixen tants territoris, ni tampoc parlar de Catalunya com a veritable nom "d'aquell Estat”.

    A més en el seu article vostè mateix entra en contradicció. Afirma segons la documentació adjuntada que és Catalunya el veritable nom d'aquell Estat que el món acadèmic ha difós com a Corona d'Aragó. Prèviament vostè afirma que el nom Corona d'Aragó nega la Nació Catalana.
    Llavors sent Catalunya el veritable nom d'aquell Estat, no està vostè mateix negant l'existència d'altres identitats com l'aragonesa, la valenciana o la balear? Seguint el seu plantejament el nom de Catalunya, negaria la resta de "nacions” o identitats.

    Més endavant torna a falsejar o millor dit a ometre una part de la veritat, quan afirma que la llengua oficial va ser la catalana. I dic ometre, perquè no explica que a més del català, llengua oficial i més parlada a la Corona, hi havia dos llengües oficials més, que son el llatí i l'aragonès. La Cancilleria Real, organisme administratiu de la Corona treballava en els tres idiomes.

    Tot i aquests elements que jo considero si més no, sorprenents, respecto el seu plantejament identitari i la seva intensa defensa de l'Estat Català. Però no tot val.
    La història és passat, i el passat no es canvia segons conveniència o s'intenta fer un ús interessat i esbiaixat d'ell.
    Aquest text es una constant declaració de Catalunya com a nació i posteriorment com a Estat, no és història vibrant com a tal. Vostè empra el passat per intentar argumentar un ideari en el present. Òbviament tot el present té un precedent però és massa visible com està utilitzant de manera indeguda un passat que ens agradi o no, és el que tenim. A les nostres mans està decidir si aprendre del passat per construir un futur millor, o optar per intentar canviar el passat per a construir un futur segons ens interessi.

    No li parlo des d'una opinió personal sobre si Catalunya és un Estat o no, jo no discuteixo l'opinió o idea de ningú perquè tampoc expresso la meva, però no puc tolerar un ús tan descarat i malintencionat com el seu en aquest article.

    Respectem la història passada com en un futur ens agradará que respectin la història que nosaltres vàrem construir.

  4. Alvaro Prim
    02-08-2019 18:28

    Es muy interesante el planteamiento. Se ha llamado siempre Corona de Aragón por toda Europa pero como no aparece Cataluña por ningún lado , cambiémosle el nombre en el siglo XX-XXI.

  5. Francesc 2
    29-07-2019 10:11

    Jo l'anomenaria, senzillament Nació Catalana

  6. Lluíslluís
    29-07-2019 00:35

    Molt interessant. Imperi no m'acaba de fer el pes. Més m'inclinaria per Corona del Principat de Catalunya o Corona catalana.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18386 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]
En Pau Tobar relaciona Santa Klaus o Sant Nikolaus, que prové de València i porta taronges i d'altres regals...[+]
Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+]
Un intent de desfalsificació i restauració...[+]