Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 20-12-2023  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
2300 lectures

“El cas Sixena és el triomf de la desmemòria”

«A Aragó s’han reinventat l’edat mitjana, però com que aquí no tenim ni idea del que va passar, ens ho empassem o mirem cap a un altre costat»: Flocel Sabaté.

Flocel Sabaté, fa uns dies a les sales del MNAC on s’exposen les pintures murals de Sixena, encara pendents de la sentència ferma del Tribunal Suprem (Juanma Ramos).

Flocel Sabaté, catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida, és una veu de prestigi internacional. D’aquí que la revista Écrire l’histoire, editada pel Centre National de Recherches Scientifiques francès, li demanés un article que posés llum a la foscor que va impregnar el Museu de Lleida l’11 de desembre del 2017, quan la Guàrdia Civil va entrar-hi per confiscar 44 obres d’art originàries del monestir de Sixena. El text resultant, realment lluminós, ha tingut molt recorregut i ara ha agafat forma de llibre, traduït al català: Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI. Anàlisi dels fets en el seu context (Edicions Sidillà).

Què et va passar els dies posteriors a l’11 de desembre del 2017?
Vaig rebre molts missatges de col·legues de la comunitat científica internacional consternats. Aquí estem acostumats a veure de tot i ens semblen normals coses que no en són gens, de normals, per a la gent de fora. No entenien que la Guàrdia Civil hagués entrat de nit en un museu per traslladar unes obres a només 65 quilòmetres i, a més, a un lloc que no és ni un museu sinó un monestir privat. Volien saber el perquè. Això ens porta irremeiablement a parlar de la relació entre Catalunya i Aragó i, inextricablement, de la relació entre Catalunya i Espanya...

No ens avancem. Parles de la perplexitat que va produir als professionals dels museus, del patrimoni i de la història de tot el món. Excepte d’Espanya.
Silenci a Espanya o, literalment, alegria. I gairebé silenci a Catalunya, cosa que vol dir que ens estem avesant a empassar-nos moltes coses. Vuitanta guàrdies civils vestits amb roba d’assalt, amb la metralleta a la mà i a pas militar entrant en un museu, és a dir, una escenografia intimidatòria: el que és estrany és que no sobti que això hagi passat a l’Europa d’ara.

Quina valentia, els treballadors del museu. Sols davant el perill.
Van col·laborar en tot moment i no van respondre a cap provocació. I això va fer que encara quedés més absurd aquell desplegament, perquè no hi havia cap animadversió de la part catalana.

L’error és pensar que aquest conflicte va d’uns objectes artístics asèptics.
N’hi ha moltes, de trampes. També ho és dir que com que tenim la separació de poders no qüestionarem el que fan els jutges, llevat que siguin corruptes, que tampoc ho estic dient, això. Però de coses rares n’han passat. L’assalt al Museu de Lleida l’autoritza un jutge de primera instància que només feia un mes que havia assumit el càrrec. I, a més, concedeix una entrevista al principal diari d’Aragó en què declara que està molt content “del inmenso cariño” que va rebre dels aragonesos per la sentència. És més que rar això. Tenim un escenari en què tots els protagonistes –la Guàrdia Civil, els polítics, els mitjans de comunicació i fins i tot els jutges– fan coses que no són normals. Els polítics, que haurien de ser conciliadors, el que fan és encendre els ànims. I aquests mateixos polítics són els que intenten capgirar completament la veritat històrica.

Ja tenim el concepte fonamental: la història i la seva tergiversació. Sixena va d’això, per què costa tant admetre-ho?
Els catalans els han pres no tan sols unes obres d’art sinó la història, diuen. I el que és sorprenent és que a Catalunya ningú els respon. Tot es va acceptant i és igual que apareguin com a dolents els que són les víctimes: el museu, les obres i al cap i a la fi els catalans, perquè tot és culpa dels catalans. Tot d’una s’ignora la història continuada d’aquestes terres des del segle XII, que hauríem de dir des d’abans, perquè en època musulmana, també. I Lleida n’era la capital. Quan als anys cinquanta del segle XX es pregunta als habitants de Vilanova de Sixena on van al mercat, contesten que a Lleida. No és aquesta ratlleta que ens imaginem que és la Franja a pocs quilòmetres sinó tota una zona a banda i banda que amb naturalitat viuen la capitalitat de Lleida per anar-hi a comprar o al metge. Les relacions membranoses a les terres del bisbat de Lleida duren segles i es veu com una cosa positiva, fins que fa nosa i s’ha de tallar.

I per què s’arriba a aquest cisma?
Hi ha diverses diòcesis a Espanya que s’encavalquen entre províncies, però l’única que han amputat és la de Lleida. I d’obres d’art, només es reclamen les que són aquí. Fins i tot de Sixena, del mateix retaule que ha anat cap allà des de Lleida, hi ha un fragment a Saragossa que no el demanen. El nou paradigma és problematitzar les relacions amb Catalunya i així intentar crear una identitat d’Aragó que no existia. I això ho diuen els geògrafs de la Universitat de Saragossa que cito al text: al final del franquisme, Aragó és una regió envellida i sense vitalitat. Es van inventar la barrera creant una enemistat amb Catalunya i amb els catalans. La culminació en aquest discurs identitari és la frontera mental. On abans hi havia una membrana ara s’hi ha imposat un mur. De fet, s’ha importat el que es va fer primer a València.

No hi ha història més potinejada que la de la corona d’Aragó.
La mala memòria de la corona d’Aragó és la clau de tot. Com que no s’explica el que fou, tampoc a Catalunya, pots canviar el passat i no passa absolutament res. Que és el que està fent Aragó, sobretot els polítics.

El rigor històric substituït de sobte per un calendari patrocinat pel president Javier Lambán amb tot de lemes pseudohistòrics en què els catalans són el mal.
És que ni els cal fer un estudi alternatiu: amb dotze eslògans ja han reescrit la història que “els van robar els catalans”. I així és com Aragó s’ha cohesionat: amb la confrontació. I lliga molt bé amb una cohesió d’Espanya al voltant de la identitat castellana, que és la que s’imposa al segle XIX. La línia de reforçar la cohesió de la regió aragonesa concorda amb el nacionalisme espanyol. És curiosíssim: l’autonomia li ha anat molt més bé a Aragó que a nosaltres.

Al llibre dius que certes posicions del govern aragonès són molt més radicals i tot que a la dictadura de Franco.
Al manual d’història escolar més famós publicat a Saragossa el 1945 es parla de la corona catalanoaragonesa, i resulta que el 2018 Aragó prohibeix aquesta expressió a tots els llibres de les escoles. És, per tant, un nacionalisme furibund: no pots ni esmentar els catalans. Els reis han d’anar numerats segons ells diguin i proclamen que a tot arreu els membres de la corona d’Aragó, catalans, valencians i mallorquins inclosos, eren coneguts com a aragonesos. Tot el contrari del que diuen la documentació i els estudis europeus.

I els historiadors aragonesos seriosos no en diuen res?
En general, excepte un o dos noms, no segueixen l’actitud bel·licosa del govern, però tampoc responen. Viuen en la torre d’ivori científica. Insisteixo, en positiu, no donen suport a les manipulacions històriques.

La distorsió d’aquest passat és imparable?
Va guanyant terreny. Soc pessimista amb el futur. És que aquí a Catalunya tampoc hi ha cap consciència del que fou la corona d’Aragó.

A la part final del llibre ho escrius així: “L’absència de resposta també es pot explicar pel fet que la discussió sobre la història ha deixat de formar part de l’argumentari identitari català.”
I més endavant hi afegeixo: “La manca d’interès per la llengua, per la cultura i pel patrimoni no té perquè estar deslligat entre si i pot revelar una tendència en l’evolució de la societat catalana actual.” Els l’estem servint en safata, la nostra pròpia aniquilació.

És a dir, els primers que estem girant l’esquena a la història som els catalans?
No hi ha cap dubte. Tothom apel·la a la història des del desconeixement absolut. I no es fa res per corregir-ho. A nivell mundial s’està prioritzant l’ensenyament contemporani, del segle XIX cap aquí, però és que en el nostre cas això ens fa molt més mal. L’origen de tot, de per què els pobles estan on estan, el paisatge és com és, hi ha les ruïnes d’uns castells i per què hi ha una relació específica entre Catalunya, València, Mallorca i Aragó, no s’explica a l’escola. A Aragó s’han reinventat l’edat mitjana, però com que aquí no tenim ni idea del que va passar ens ho empassem o mirem cap a un altre costat. Estem perdent tota la memòria, tots els trets propis, i no hi ha cap reacció.

S’ha parlat molt del cas Sixena, i poc de la sortida per la porta del darrere de les obres de la Franja, el cor del Museu de Lleida. T’hi refereixes, també, a aquest lliurament “dòcil” per part dels polítics catalans.
Va ser el gran atac al moll de l’os del museu. De Sixena hi havia set obres exposades; de la Franja, més d’un centenar. I sent tan greu, tan i tan greu, la consigna va ser no fer cap escarafall i apaivagar reaccions populars.

El conflicte del patrimoni de Sixena i la Franja s’acaba mesclant amb les reclamacions de l’espoli colonial. Fins i tot entren en aquest joc pervers veus de Catalunya.
Des d’un punt de vista històric és absurd i si algú ha estat colonitzat som nosaltres en el sentit de com s’ha reescrit la història de manera sistemàtica des del segle XIX. Quan es busca el discurs de cohesió nacional d’Espanya, fa un segle i mig, hi ha una gran discussió, s’acaba descartant l’altra Espanya possible que hagués estat la federal de la corona d’Aragó i s’imposa la centralista, conservadora i castellana. Si a sobre d’això no en som conscients i comprem i assumim aquesta narrativa, que és el que està passant, estem acabats.

Fins i tot els hem pres l’arxiu de la corona d’Aragó. El súmmum de les manipulacions.
El punt clau és la trampa de la paraula Aragó. La corona d’Aragó va ser una suma de territoris autònoms institucionalment que compartien l’autoritat d’un mateix sobirà. Si es diu corona d’Aragó no és per la regió d’Aragó sinó perquè és el nom de la dinastia, com hi ha la dinastia dels d’Anjou o la dinastia dels Borbó. I tota la formació d’aquesta dinastia es basa sobretot, perquè li dona més prestigi, en la cultura catalana. Els reis són catalans. L’expansió mediterrània es fa en català. Arreu són coneguts com a catalans. Aquesta és la història, i l’han esborrat. Nosaltres hem deixat d’existir en el passat. En el relat de la unitat d’Espanya els catalans no hi tenim lloc com a identitat. Em preguntaves per l’arxiu. És que és tan elemental... Els papers del rei eren a Barcelona perquè Barcelona era la capital, no Saragossa. Fins a principi del segle XIX, tots els historiadors, d’aquí i de fora, quan citen els documents diuen que els han consultat a l’Arxiu Reial de Barcelona. Quan ja no existeix la corona d’Aragó i passa a mans de l’Estat espanyol, li comencen a dir Archivo de la Corona de Aragón. No és fins a una data molt tardana, fa cent anys, que es popularitza aquest nom posat a Madrid. Tot plegat forma part de la mateixa desmemòria. I això és el que és el cas Sixena: el triomf de la desmemòria.

L’audiovisual, que avui és el gran propagador de fets històrics –amb més o menys fidelitat– té una mina verge en la corona d’Aragó. És ben bé que els catalans no ens ho creiem.
Podrien sortir-ne moltíssimes, de pel·lícules! L’expansió –els peixos del Mediterrani no gosaven treure el cap si no duien les quatre barres al llom, deia Desclot–, els almogàvers a Grècia, la relació amb els càtars, les històries dels comtes... Violència, assassinats, excessos... Dona per a molt! Diràs: quina colla de salvatges. I sí, però darrere hi ha un discurs històric propi. Doncs no, comprem les èpiques foranes. Si els catalans no sabem explicar-nos, el rodet de la globalització ens passarà per sobre.


Autor: Maria Palau




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Colin Smith
    26-12-2023 11:46

    Mir, es nota que no tens cap argument.

    1. "No hi ha més cec que qui no vol veure, ni més sord que qui no vol sentir."

    Repteteixes una frase feta, coneguda per tothom, que reflecteix les actituts dels seguidors cecs de l'INH que, sense saber res de la història, pensen saber més que tots els experts del món.


    2. La teva idea de la filologia:

    "He visto un coche atropellar un gato": del llatí.

    "He vist un cotxe atropellar un gat": del íber.

    Sí, és clar, els castellanoparlants tenen una altra visió del món.


    3. La teva idea de pensament lògic:

    "Resulta cridaner que aquest dos comentaristes responguin tan ràpid en dissabte: evidència de que estan a sou de qui paga"

    Es nota que qualsevol excusa serveix per arribar a la teva conclusió preconcebuda.


    I vols jutjar la qualitat de la meva argumentació?

    Mai has produit un sol argument lògic?

    El pots compartir amb nosaltres?

  2. Mir de Tost
    26-12-2023 11:19

    No hi ha més cec que qui no vol veure, ni més sord que qui no vol sentir.
    A més, jo que sóc respectuós amb les normes (màxim 3 comentaris per usuari) deixaré la insistència en la irracionalitat pels que sembla que cobren per expressar-la.......

  3. Antoni Abat
    25-12-2023 20:42

    Encara que s'hi parli una varietat de català, la comarca del Matarranya SEMPRE ha estat vinculada des de la conquesta cristiana a l'arquebisbat de Saragossa, i MAI a Catalunya, de manera que la seva inclusió a la província de Terol, com a part de l'antic corregiment d'Alcanyís, està més que justificada i de cap manera es tracta de cap mena d'imposició. Encara més, fins i tot va tenir en origen relació amb l'ordre castellana de Calatrava.

  4. Colin Smith
    24-12-2023 17:05

    "Quan al seu moment (abans de la rentada de cervell) es preguntava, per motius econòmics, on anaven a comprar els habitants de la Franja, la resposta era a Lleida"


    No es pot dubtar de l'enorme intel.lecte darrere d'aquest argument.

    I els francesos que compren benzina a Espanya ho fan perque són de la Nació Catalana!

    (I ara vols jutjar la meva capacitat d'argumentació, Mir?)

  5. Antoni Abat
    24-12-2023 14:50

    Anar a fer la compra determina el sentiment d'identitat d'un col·lectiu? Ets conscient de l'estrambòtic de l'argument? La realitat és que la que és, i és des de Catalunya i des de determinada postura supremacista des de la qual s'ha tractat de "rentar el cervell” dels habitants de la Franja, fins al punt que fins i tot es neguen a admetre la catalanitat de les varietats lingüístiques que parlen (cosa insostenible per part de qualsevol filòleg als seus cabals)

  6. Mir de Tost
    24-12-2023 13:40

    Quan al seu moment (abans de la rentada de cervell) es preguntava, per motius econòmics, on anaven a comprar els habitants de la Franja, la resposta era a Lleida. I la vinculació de Lleida i la Vall d'Aran, ni de manera continuada i i puntualment era als reis titulars d'Aragó que, des de 1137 eren catalans.
    No hi ha comparació entre la vinculació històrica-cultural-lingüística de les parròquies d'ambdós costats de la Franja i la irracionalitat de la segregació, amb l'exemple de Madrid purament administratiu i sense cap trajectòria històrica.

  7. Antoni Abat
    24-12-2023 00:00

    Però vaja, també pots preguntar directament a la població de la Franja sobre el vincle que senten, si amb Aragó o amb Catalunya. Potser et sorprenguis.

  8. Antoni Abat
    23-12-2023 23:55

    L'arxidiòcesi de Madrid es constitueix el 1964, i el 1991 se'n segreguen les diòcesis d'Alcalá i Getafe, totes amb prou feines a 50 km. de la seva matriu originària, que era la de Toledo. El cas és el mateix que el del Barbastre-Monçó, es tracta d'ajustar les diòcesis als límits provincials i, per cert, en aquesta nova demarcació hi ha tres llengües: aragonès, català i castellà. L'argument fa aigües per tot arreu. I cal recordar que Lleida i la vall d'Aran sempre van estar històricament vinculades al rei d'Aragó, no als comtats que donarien origen a Catalunya.

  9. Mir de Tost
    23-12-2023 17:43

    Abat, és elemental: Utiel i Requena es segreguen d'una sufragània de l'arxidiòcesi de Toledo, a mes de 300 Kms de distància, per integrar-se a l'arxidiòcesi de València, ja existent. Les parròquies de la Franja es segreguen de la de Lleida, a 30 kms de distància, per integrar-se a una de nova, Barbastre-Monsó que, amb aquesta denominació només existeix des de 1974.

  10. Antoni Abat
    22-12-2023 21:27

    Mir, Requena, Utiel i els seus llogarets van ser esqueixades de la diòcesi de Conca (sufragània de Toledo), a la qual pertanyien des de la conquesta cristiana, per integrar-se a l'arquebisbat de València a mitjans del segle XX. És a dir, que no és un complot castellà, sinó un ajustament de les diòcesis a les províncies administratives. Què dius a això?

  11. Pedro Romero
    22-12-2023 20:11

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  12. Colin Smith
    22-12-2023 13:47

    Cóm saps tot això de la història eclesiàstica?

    Tots aquells fets venen de documents antics, no?

  13. Mir de Tost
    22-12-2023 11:56

    No, Abat, no confonc: una arxidiòcesi és també una diòcesi, però de rang superior (amb arquebisbe). I, efectivament, Astorga és sufragània de l'arquebisbat d'Oviedo, que juntament amb les diòcesis de Santander i Lleó, formen part de la província eclesiàstica de Oviedo. No hi ha error en aquesta afirmació. I repeteixo: Sabaté no afirma que en el passat no s'hagin "amputat" comarques o territoris, el que diu és que en els darrers temps l'objectiu són les diòcesis catalanes.

  14. Antoni Abat
    22-12-2023 08:10

    Mir de Tost, estàs confonent diòcesis amb arxidiòcesi. La d'Astorga és sufragània de l'arbispat d'Oviedo, però aquest també va ser "amputat" de les seves parròquies al sud de la serralada, que al segle XX van passar a la de Lleó per fer-la coincidir amb els límits provincials. Prou discurs victimista.

  15. Colin Smith
    21-12-2023 18:45

    "Fa poc vaig ser a la Matarranya, comarca de Catalunya, perfectament catalana i catalnoparlant"

    L'imperi opressiu i genocida permet això?

  16. Mir de Tost
    21-12-2023 18:41

    En Sabaté diu exactament que hi han diverses diòcesis que s'encavalquen, és a dir, avui. No a meitat del segle XX. El que entenc que vol transmetre és la idea de que s'ataca, ideològicament i nacional, l'estructura que havia funcionat: s'"amputa" LLeida o es desmembra l'arxidiòcesi de Barcelona (bisbats de Terrassa i Sant Feliu). No es toquen cap ni una de la resta de les províncies eclesiàstiques o diòcesis. Com cal destacar que les províncies eclesiàstiques no coincideixen amb les antigues regions o actuals comunitats autònomes; Jaca no pertany a la província aragonesa, Donosti-Sant Sebastià és a Navarra, Bilbao és a la província de Burgos, la comarca lleonesa d'Astorga és a Astúries o les Canàries són una província andalusa. Això sí, hom podria apostar que la propera amputació correspondrà a ales comarques valencianes o aragoneses encara incloses a la diòcesi de Tortosa; sense que es toqui cap altra de la resta de províncies.......

  17. CARLES
    21-12-2023 17:38

    Fa poc vaig ser a la Matarranya, comarca de Catalunya, perfectament catalana i catalnoparlant, posada dins de la província de Terol per imposició espanyola.. Al costat dels elemets arquitectònics més antics, les esglésies parroquials hi havia un cartell 'explicatiu' fet per un 'expert' aragonès a sou de l'estat espanyol que deia en lengia del imperio que l'edifici era un cas més de l'estil arquitectònic baixmedieval aragonès, quan és una comarca que sempre ha sigut catalana, sempre ha sigut Catalunya per molt que diguin els mapes provincials fets a Madrid.
    Ineptitud o mala fe, per dir-ho suaument ?.

  18. CARLES
    21-12-2023 17:11

    Podeu llegir el que ja vaig escriure llavors a
    http://box.inh.cat/histocat.cat/index.html@msgOrigen=6&CODART=ART02902.html
    Robatori, vergonya, mentides, cinismes, xenofòbia...

  19. Antoni Abat
    21-12-2023 10:52

    Que no faltin les fal·làcies per apuntalar el relat.

    "Hi ha diverses diòcesis a Espanya que s'encavalquen entre províncies, però l'única que han amputat és la de Lleida.”

    Fals de tota falsedat. Fins a mitjans del segle XX, gairebé cap diòcesi coincidia amb els límits provincials, de manera que la majoria van ser "amputades” per ajustar-les a les províncies. Els exemples són incomptables: Santiago, Oviedo, Conca, Toledo…

  20. Colin Smith
    20-12-2023 23:13

    "A Aragó s'han reinventat l'edat mitjana"

    M'encantaria saber què opina de l'INH.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35543 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]
Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa...[+]
Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València,...[+]