Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
PUBLICACIONS » 21-04-2015
14432

«Madrix», la conspiració castellana

L'escriptor Pep Mayolas revela en una novel·la de política-ficció les claus secretes de la construcció d'Espanya en què s'hauria ocultat, intencionadament, l'origen català

L'escriptor Pep Mayolas, autor de Madrix

És novel·la i és política-ficció, però en tota teoria de la conspiració sempre queda en l'aire la pregunta 'i si fos veritat?'. Aquest és el recurs que utilitza en Pep Mayolas (Arenys de Mar, 1962) per donar forma a 'Madrix' (Llíbres de l'Índex, 2015), un llibre que recull a la portada la iconografia pròpia de la pel·lícula de ciència ficció 'Matrix' per desenvolupar una història on res és el que sembla o més aviat, com indica l'autor mateix, respon a la necessitat "d'inventar un país que no existeix: l'Espanya castellana".

Per l'autor, investigador de l'Institut Nova Història i defensor de la catalanitat d'Erasme de Rotterdam a l'assaig 'Erasme i la construcció catalana d'Espanya' -de qui sosté que es tracta de Ferran Colom, fill de Cristòfol Colom-, 'Madrix' serveix per explicar, en clau de ficció, allò que des de l'Institut es defensa científicament, és a dir, "que s'ha amagat la veritat".

Escrit en català i castellà -"perquè agradi als unionistes que defensen el bilingüisme", ironitza en Mayolas-, la trama de 'Madrix' se situa l'any 2004, just després de la victòria electoral del PSOE a les eleccions legislatives. És en aquest moment que "un personatge anomenat 'el canciller' es presenta a la Moncloa per explicar a 'don José Luis' importants secrets d'Estat". Ras i curt, aquest home explica al nou president la realitat de la història espanyola, falsificada de dalt a baix per "amagar el seus orígens catalans" i inventar "una espanyolitat a través dels segles".

En Mayolas defensa que la seva teoria parteix "d'informació històrica", alhora que assegura que el plantejament de la novel·la es podria convertir "en una obra de teatre". Sigui com sigui, els plantejaments del llibre deixen una ombra de dubte en el lector. I si tot plegat fos veritat?

Jordi Palmer / Nació Digital.Cat

http://www.naciodigital.cat/noticia/85645/madrix/conspiracio/castellana




versió per imprimir

  1. jordi
    19-01-2016 21:27

    Escrit en xarnec i en pla per acontentar els xarneguistes (i no tan sols els qui militen o simpatitzen per en Duran i Lyeida, com diu l'articulista i, probablement, l'autor de la novella), l'em de comptar dins la literatura xarnega. Molt bé.
    Ara bé, què n'em de fotre mentre no la tradueixin? Segons l'artculista, xarneguista, i, probablement, l'autor de la novella, o és que un lyibre escrit en xarnec l'avem de comptar en la literatura planenca o tant hi fa literatura planenca com xarnega en la publicitat del país. Tot fa ésser igualment xarnec.
    No és pas la primera obra de l'entorn de IHN que xarnega. Hi ha aquely atlas de banderes i senyeres, escrit en xarnecs anglès i espanyol "perquè s'entengui". Hi ha munió de citacions, paraules i frases que, pouades en bibliografia xarnega -original o traduïda- per l'expoliació del mercat de lyibre que pateix tota nació envaïda -que en som gairebé totes-, les deixen de traduir. La ironia és que en aquest cas, el de IHN, són els mateixos pioners en la ivnestigació de quan tot aquest xarneguisme va, si no començar, agreujar i accelerar -a part del que ja passés lyavors a la Fenolyeda amb el xarnec francès.
    Com això que veig amb fàstic adés: no se censuren els peus d'article que els xarnecs hi afegeixen, alora que bé n'esborren segons què diuen. Un peu de pàgina escrit en xarnec en una malýa planenca -com és ara la de IHN- diu ben desvergonyidament que om jerarquitza l'ome segons la lyengua. La presumpció xarnega és una apologia de supremacia d'una nació envers sengles aixarnegades.

  2. Pep
    02-07-2015 11:36

    Ni ho sé ni m'ho imagino, Lluís. Però més d'una de les coses que es destil·len a Madrix, segur.

  3. Lluís
    29-06-2015 22:47

    Pep: què li poden haver explicat a Felipe VI, El Preparao?

  4. Guerau
    29-05-2015 16:15

    En això l'estat espanyol té l'avantatge perquè té tota la informació i els documents en els que s'ha basat la reelaboració. Però no cal ser molt llest per saber perquè Felip Vè en la guerra maldita "de successió" va cremar completament Xàtiva i Dénia entre altres moltes ciutats importants històriques valencianes. A Dénia el 1707 hi van quedar 35 persones dones i xiquets, tota la part de vila medieval amb esglésies gòtiques i palaus del Castell de Dénia van ser enderrocades el 1707, entre ells el Palau dels Comtes de Dénia, els Sandoval de Rojas (nobles castellans entronitzats per Ferran I) emparentats amb els Borja, els Cardona i els Luna.

  5. Pep
    16-05-2015 03:23

    No ho he investigat, però n'havia sentit a dir alguna cosa i em va semblar bé de fer-ho constar d'una manera genèrica. M'havien parlat de Belchite, per posar un exemple. Però la veritat és que no ho he estirat ni ho estiraré. Merci, Rafel.

  6. Rafel
    14-05-2015 18:45

    Una pregunta pel Pep: al llibre pàg.28 parles de possibles bombardejos estratègics, republicans o feixistes, que feien desaparèixer algun tros d'història regional inconvenient per Espanya. És trama literària o hi ha quelcom de cert? Ho has investigat?

  7. Pep
    08-05-2015 13:43

    Moltes gràcies, Josep Maria, i gràcies Xavier (no sé si anava per al meu llibre, el teu comentari, però per si de cas, mercès!). Va estar molt bé això del teu viatge per viure un Sant Jordi barceloní i visitar-nos a la parada. Un plaer.

    Escolta, el Matrix Reloaded dels Wachowski va ser un tebeo collonut, però no tenia la lectura suggeridora ni la càrrega interpretable de la primera part, al meu parer. Fer un Madrix Reloaded d'aquesta trama... jo crec que els bons lectors us ho mereixeu tot, però ara mateix estic embolicat amb un projecte teresià (que Nostro Senyor mos agarre confessats!). Bo i així, hi ha al tinter fer una novel·la colombina, algun dia. No hi haurà el document de Carles V a la Murtra, però sí que està previst d'escenificar la rebuda dels Reis Catòlics al descobridor a la Murtra, precisament. Trigarà uns anyets, això.

  8. josep maria
    06-05-2015 10:53

    Pep: vaig estar encantat de coneixer-te, i va ser tot un privilegi poder comprar tant el teu llibre com el d'en "Jordi de les Bruixes" directament als seus autors, i tots dos signats i dedicats!

    En resum, que el desplaçament des d'Andorra va valdre la pena.

    I el teu llibre, divertidissim... pero em sembla que encara està per acabar, per que amb la quantitat d'informació que ja remenes al respecte, no em diràs que no ens mereixem un "Madrix Reloaded"!

    Podría començar, per exemple, desvelant l'existència de la "Gran Crònica Imperial" dictada en català per l'emperador Carles "himself" en el seu retir de Sant Jeroni de la Murtra ;)

    Una abraçada Pep!

  9. Xavier
    30-04-2015 23:17

    I jo que puc fer, eh! Doncs jo crec que no em queda altra que traurem el barret i fer-te un gran aplaudiment, és que és increïble.

  10. Guerau
    30-04-2015 20:07

    Bé en això estic d'acord fins a Felip II el dubte, la situació de crisi, el no saber què fer, és sempre per la part del Regne de Castella, no se sabia qui manava, ni qui heretaria la corona, mentre la Corona de Catalunya i Aragó hi havia estabilitat de sucessió perquè sempre era la mateixa familía reial dels Aragó.

  11. Jordi
    30-04-2015 19:48

    Fa una bona pila d'anys, recordo haver llegit, no recordo a qui, probablement a en Josep Pla, que el país havia fet un enorme esforç per castellanitzar-se i no se n'havia sortit. Devia parlar, és clar, de les elits. Això coincideix amb el que diu en Francesc.

  12. Francesc
    30-04-2015 18:32

    Ja t'has llegit la d'en Pep? Jo encara no. Friso.

  13. Francesc
    30-04-2015 17:03

    Guerau, jo crec que la castellanització cultural de les elits de tota la nació -- la lingüística no podia ser perquè, com que absolutament tothom parlava català, ells també es veien forçats a fer-ho, si es volien fer entendre, talment com en aquella època passava a Occitània-- ve d'un altre costat. En certa manera, com apunta en Pep. Tots sabem que els estats de la Nació Catalana eren profundament legalistes. Tothom havia de complir les lleis o constitucions. El rei i la classe dirigent del país també. I arriba un punt que Felip II --i potser també el seu pare l'emperador Carles en la segona meitat del seu regnat--, que s'havia recolzat en les elits valencianes, sobretot en la conquesta i colonització d'Amèrica, es veu amb forces per dir prou --les riqueses que li venien directament d'Amèrica segur que el van ajudar a fer el pas-- i fugir Castella endins, acompanyat d'aquestes elits valencianes, però també de la resta de la nació, on no estarien tan controlats. La contrapartida seria exigír al rei erigir el Regne de Castella com a centre del seu poder,el castellà com a llengua principal dels seus dominis i la deformació del nostre passat. Les elits nostres ho van acceptar i van contribuir a la castellanització cultural bo i participant en la traducció i control de llibres i en la manipulació del nostre passat. I les elits traïdores han continuat i continuat fins arribar a dia d'avui: a Catalunya, els Godó, la Caixa, Foment del Treball, lobby pont aeri, Circulo Eqüestre,Freixenet i què se jo. Ras i curt, el col.lapse cultural i linguïstic i la prostració nacional es deuen a un immens i brutal cop d'estat immens, a un acte de traïció dels nostres dirigents amb més influència. El que es tracta ara és de saber els noms i en la manera com es va dur a terme aquesta traïció..

  14. Guerau
    30-04-2015 13:48

    Si les elits que són de nissaga aragonesa que estaven ja castellanitzades, cal no oblidar que Aragó estava en lluita contra Catalunya per quedar-s'hi tot el Regne de València i poder-lo castellanitzar, ço és aragonitzar i feudalitzar encara més del que estava. Un altra vegada la dualitat catalano-aragonesa, aquest és l'eix, i no el de València en contraposició a Barcelona, no tindria sentit que les mateixes families burgeses de Barcelona que es van establir a València al segle XIV s'enfrontassen amb els seus familiars de Barcelona. l'anticatalinsme actual de València és degut en part a la influència d'Aragó al País Valencià.

  15. Lluís
    30-04-2015 09:18

    Jo crec que la desaparició del català de les elits al Regne de València es comença a fer efectiva ben entrat Felip II. Al Principat, entenc que només s'aconsegueix amb la guerra dels segadors. L'altra tema és que entre Felip II i post-segadors s'hagi reescrit la documentació anterior i exterminat bona part de la catalana.

  16. Guerau
    30-04-2015 00:43

    D'acord amb això, però alguna cosa no rutlla quan tan alegrement desapareix el català i el seu imperi de la nit al matí, i sobretot, mai més intentaran les elits catalanes de recuperar l'esplendor passat, cosa inèdit a Europa. Bé no em digueu, germanies, alteracions d'Aragó, Guerra de segadors o guerra de successió perquè estratègicament era un fracàs ja des de l'inici, partia del localisme no era global de tota la corona. I potser el que apunta Pep "els vaticans" i certes elits nostrades estaven interessades en fer-nos desaparèixer de la història per sempre més embolicats amb l'espanyolisme castellà religiós.

  17. Xavier
    29-04-2015 21:44

    Això volia dir jo, no crec que als Borja se'ls pugui considerar de nissaga noble aragonesa.

  18. Francesc
    29-04-2015 21:22

    Guerau, quant als Borja, s'hauria d'explicar perquè, aquests, tan bon punt foren amos del Papat, van escampar per Roma la llengua catalana i en van fer llengua de la cort i, d'altra banda, perquè durant la guerra de Successió va ser cremat el seu palau a Xàtiva mentre el seu arxiu era fet destruir de cap a cap per les tropes borbòniques. També caldria explicar la persecució de què va ser objecte la família d'Alfons Felip d'Aragó Gurrea-Torrelles o Ferran Cortès: de fet, un Urrea d'origen aragonès. I encara, perquè Alfons el Magnànim va establir el català també com a llengua de la cort de Nàpols.

  19. Guerau
    29-04-2015 15:43

    La teoria és que els nobles aragonesos dels Urrea, Gurrea, Martínez de Luna, els Zapata, Els Ferrandez d'Heredia, els Híjar, els Jiménez de Arenoso, etc, etc. les potents cases nobiliàries aragoneses de tradició feudal navarresa i castellana van tenir una actitud anti-catalana van neutralitzar la noblesa i la burgesia catalana a Catalunya, València i Mallorques i es van aliar amb les cases nobles castellanes dels Mendoza, els Maldonado, els Cordova, els Âvalos per aconseguir el poder de la cort aïllant als catalans. És a dir els nobles aragonesos van seguir les pautes del llinatge de la "dinastia reial Jimena" de Navarra, Castella i Aragó per contra-restar el llinatge reial i "comtal" català dels bel·lònides de Carcassona i Occitània. I és ací on comença la Màtrix castellano-navarro-aragonesa. Ës a dir l'enfrontament de l'eix Barcelona-Saragossa. Es pot veure avui dia la nul·la consciència nacional dels aragonesos, el seu procastellanisme i el seu anticatalanisme secular.

  20. Guerau
    29-04-2015 12:43

    Els nobles que donen suport a Ferran II (ell mateix aragonès nascut a la vila se Sors) són tots de nissaga aragonesa, Torquemada, Cisneros, els Luna, els Sànxis, De los cobos, etc. fins i tot els Borja tots són de nissaga noble aragonesa, els que ajuden a Ferran II a construir l'Espanya castellana, Encara que la cort estigués a València o a Xàtiva, Ferran s'envoltava de nobles aragonesos, sempre.

  21. Guerau
    29-04-2015 12:25

    No dic que l'aragonés no existís, l'aragonès popular que encara existeix al pirineu té un substrat occità i català que no té l'aragonés oficial des del segle XIII, els nobles aragonesos utilitzaven el navarro-aragonès-castellà més que l'aragonès popular, perquè Aragó havia estat assimilada a Navarra. Només cal veure els textos oficials en aragonés del segle XIII endavant, les diferències amb el castellà són mínimes. Per tant estem parlant d'un romanç que naix a Navarra i d'ací deriva el castellà i el navarro-aragonès com dues branques d'un mateix tronc comú. A veure simplement pose l'apunt sobre perquè no va funcionar la mal dita Corona d'Aragó, insistesc, no te cap sentit dir-nos Corona d'Aragó als estats catalans quan Aragó representava només el 20% de la població. I s'ha subestimat el poder de Saragossa i els nobles aragonesos amb la castellanització de Catalunya, València i Mallorques. Aragó no va ser mai un regne català del tot només la part oriental i és ací on l'acció combinada de nobles arargonesos, navarresos i castellans van actuar amb les ordes relogioses per aturar el procès de catalanització d'aragó (que era el més natural). l'interior del Regne de València es converteix en feus aragonesos i focus de castellanització ja al segle XIII. La dualitat nacional i cultural aragonès-català del nostre estat històric és la que ens va afeblir sobre tot perquè castella i Aragó era un continuum cultural i no hi havia realment frontera, és aquesta dualitat la de Barcelona-Saragossa i no la de València-Barcelona la que va possibilitar la desfeta històrica front castella. Insistesc se subestima el poder del Regne d'Aragó sempre i ens el veiem com un regne català més, i no és així. La màtrix nostra comença a Saragossa i Aragó i es perfila a Madrid. Raó per la qual ara no tenim un referent de Regne de Catalunya o Corona de Catalunya com haguera estat lògic i natural pel 80 % dels súbdits d'aquesta corona.

  22. Pep
    29-04-2015 02:44

    Les troballes que està fent l'Ivan Gimenez sobre el regne de Tarragona posaran al descobert una massiva reescriptura de la Història, que hauria tingut lloc en temps de Felip II i que hauria continuat força més enllà, però sobretot, hauria refet com un tsunami tota la història anterior al segle XVI del món occidental. L'aixecada de camisa que ens han fotut és de traca i mocador. I és d'esperit castellà, tot i que el territori que avui entenem per "Castella" no estava en absolut preparat per fer tota aquella operació. La intervenció de catalans, valencians, aragonesos, mallorquins... i també en bona mesura "vaticans", en aquesta tasca monumental de generació de documentació falsa és segura, determinant i decisiva. No estic en condicions de repartir percentatges de responsabilitat. Tant és. Però d'aquí a un any potser haurem de deixar de pensar definitivament en termes de Corona d'Aragó i de Corona de Castella, en Trastàmares i Urgells.

    Respecte a l'Estat francès d'aleshores, Jordi, és evident que no estava centralitzant com ara, perquè moltes de les nacions que ara l'integren aleshores encara conservaven parlaments propis i estaven en diferents fases d'assimilació. Més aviat, però, Felip II prendria per model l'efecte gravitacional que exercia París respecte al seu voltant. A París no li calia estar a la costa per ser el pol de referència del poble francès. Tot un mèrit. Felip II somia aconseguir una polarització semblant i construeix gairebé del no-res l'aberració logística i comunicacional que representava Madrid. L'aposta és tan decidida i ferma que renuncia a viatjar pels seus dominis europeus, com havia fet el seu pare, i s'instal·la al seu despatx per convertir-lo en el centre de comandament de l'imperi. Comença l'era del paper: d'ordres, decrets, nomenaments, informes...

    Respecte a la castellanització de l'aragonès, jo tinc la impressió que més aviat devia ser l'aragonès la llengua principal de la qual deriva el castellà. Si la "reconquesta" (en realitat, la imposició del catolicisme per les armes, mitjançant els monjos guerrers) es va fer d'est a oest, i no pas de nord a sud, és coherent que l'idioma del "conquistador" s'imposi en el territori ocupat, i més quan aquest territori estava escassament poblat. Dispenseu, no m'enrollo més.

  23. Jordi
    28-04-2015 22:33

    1.- ¿A mitjan segle XVI, l`estat francès ja era un estat centralitzat? Les nacions, a França, llavors, tenien els seus propis parlaments, i en la pròpia llengua.
    2.- Que l'aragonès oficial estigués completament castellanitzat, al segle XIII (cosa que no crec), no vol pas dir que la llengua aragonesa no existís. Bé ha arribat fins avui (podeu comprovar-ho, si voleu). També se'ns havia volgut fer creure que el català era un dialecte del castellà. ¡A veure si ara nosaltres, copiant els castellans, farem el mateix amb l'aragonès!

  24. Guerau
    28-04-2015 13:11

    D'acord amb això Pep, Doncs molt sovint subestimem el poder de Saragossa, el poder d'Aragó en aquest traspàs de poders. Però hem de recordar que popularment València era urgellista no pas trastamarista, o potser València volia l'entesa i fusió dels urgell amb els trastàmara per enfortir la nació catalana. El fet significatiu de donar el poder en època dels trastàmara als ducs de Vilafermosa com els Gurrea d'Aragó que eren feus aragonesos en la frontera entre València i aragó indica un posicioanament pro-aragonés dels tràstamara. és dir el que comente es que Aragó va jugar junt amb Castella per afeblir la nació catalana, sinó no s'etendria allò de Corona d'Aragó quan el 80% del seus súbdits eren catalans no pas aragonesos, no té ni cap ni peus dir-nos als catalans corona d'Aragó si o s'enten com una jugada de les elits procastellanes d'Aragó, perquè jo no em crec allò de la llengua aragonesa com una llengua diferent del castellà, al segle XIII l'aragonés oficial estava completament castellanitzat. Com a dada històrica els primers tractats i disposicions sobre Amèrica es feien a Saragossa. com el tractat de Saragossa de 1525

  25. Pep
    28-04-2015 12:51

    Moltes gràcies a tots els qui aneu llegint Madrix i deixant constància que us ha agradat. Els vostres comentaris m'omplen d'orgull i satisfacció, però en aquest cas reals, no com la fórmula retòrica dels discursos reials. No afluixeu!

    Guerau, jo segueixo pensant que les elits valencianes que van conèixer el Rei Catòlic són les mateixes que van acollir l'emperadriu i criar el seu fill Felip II entre 1527 i 1539 possiblement a Xàtiva (avui, als documents, "Madrid"); que van tenir Joana la Boja (1509-1555?) enclaustrada a Silla (avui "Tordesillas") i Germana de Foix com a lloctinent reial (1524-1536 o 38) a València. A aquesta concentració de poder, a la qual hi hem d'afegir les estades de l'emperador Carles a "Valladolid" (València), "Madrid" i "Tordesillas", havien de desvetllar per força la percepció valenciana de ser el centre de l'imperi, i la voluntat de continuar acaparant aquest poder, per bé que Carles mostrava en els primers anys de mandat una clara preferència per Barcelona. Amb Felip II arribaran els grans canvis, en part per no haver de prendre partit entre els seus criadors i els preferits del seu pare. Les elits aragoneses i valencianes beneiran tot allò que sigui treure poder a Catalunya, possiblement perquè no veien Castella com un territori que pogués disputar-los l'hegemonia com a seu de la monarquia. Però Felip estava casat amb Isabel de Valois (1559-1568) i va prendre com a model l'estat francès i la seva capital com a referència de poder centralitzat. El resultat de la seva presa de posició és avui aquest París cañí amb mixomatosi, aquesta "Espanya, capital París" que descriu en Germà Bel.

  26. Siurana
    27-04-2015 20:53

    Guerao deja de chutarte jugo de naranja valenciana , que despues padeces de delirios y alucinaciones.

  27. Guerau
    27-04-2015 16:45

    Respecte a la teoria de Pep Mayolas que va ser la rivalitat Barcelona-València la que va desgastar i enfrontar La corona de Catalunya i Aragó, pense que no és del tot certa. L'enfrontament i la conspiració ve de la rivalitat i enemistat entre Barcelona i València per un costat i Saragossa per l'altre, entre la rivalitat entre Catalunya-València-mallorques i Aragó, Aragó era un regne bàsicament castellà i enemic declarat dels catalans, és la rivalitat Barcelona-Saragossa la que va possibilitar castellanitzar i neutralitzar la nació catalana. Saragossa va unir-se amb Toledo i Valladolid per neutralitzar València i Barcelona, perquè Saragossa era una ciutat de cultuta castellana. la rivalitat entre Catalunya i Aragó va desfer la nació catalana.

  28. Jordi
    27-04-2015 12:00

    Molt bo, el llibre. Té gràcia. I molt útil i molt necessari. Gràcies.

  29. Josep Maria Vila
    24-04-2015 23:31

    M'ha agradat el llibre Pep. Merci.

  30. Lluís
    24-04-2015 18:09

    A mi també m'ha agradat el llibre, Pep! I molt ben trabat el gir final. :)

  31. Cesc
    24-04-2015 11:04

    Pep. El llibre es bonissim

  32. Lluís
    23-04-2015 20:36

    Et penses que hem recuperat cap sobirania de res? No. Continuem estant sota el jou castellà de la Mesta. I com tu, ens ho recorda tot el nostre dia a dia.

  33. Guerau
    23-04-2015 00:36

    Avui dia la realitat també s'amaga en la ficció això si es distorsiona (la ficció) per ser llegida en clau, exactament en les pel·lícules de Holywood i en les modes.

  34. Eduard Baró
    22-04-2015 15:55

    Collonut!! Me'l compro. Per començar a obrir les perspectives de la gent, que millor que començar, "suaument", amb un entreteniment que els obligui com qui no vol la cosa, a preguntar-se "realitats".

  35. Pep
    22-04-2015 02:03

    Gràcies, companys. A veure si us agrada! Gràcies, també, als cordials adversaris. De percentatge res, Bill, que la idea ja fa temps que la tenia. Dos terços del relat ja estaven redactats l'any 2007. Li he afegit el que faltava, n'he esporgat repeticions i d'altres punyetes i cap al forn! Agraeixo el tractament que hi ha donat a l'article En Jordi Palmer. No és un "palmero", es diu així (que jo sàpiga). Potser el seu pare és un Palmer anglosaxó i ho hem de pronunciar com una paraula plana? No t'estranyi. Com tampoc t'estranyi que els Palmer anglosaxons vinguin dels palmers catalans. Que potser no és catalana, la millor rumba que es fa i es desfà? Salutacions a tothom i bon Sant Jordi.

  36. Francesc
    21-04-2015 22:16

    Matrix/Madrix! Molt ben trobat. L'enhorabona, Pep!

  37. Guerau
    21-04-2015 18:22

    Exactament, Màtrix, enhorabona Pep!!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18283
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que...[+]
Salvador Dalí va manifestar que el filòsof i estudiós de la ciència Giambattista della Porta era català....[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
Article d'Andreu Mas publicat al diari El Punt - Avui, el 15 de novembre del...[+]