Crea el teu compte
Accedeix
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » PROJECTE LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
Data de publicació: 09-10-2021  3373 lectures

Marc Pons

9 d'octubre de 1238: Jaume I pren possessió de la ciutat de València

Avui En Marc Pons ens recorda a El Nacional.cat que un altre 9 d'octubre, el de l'any 1238, Jaume I va entrar a la ciutat de València després d'haver-la conquerida als musulmans.

Jaume I pren possessió de la ciutat de València. Representació coetània de l’entrada de Jaume I a València. Font: enciclopèdia.

Tal dia com avui de l’any 1238, fa 783 anys, les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I, comte independent de Barcelona i rei d’Aragó, entraven a València cap-i-casal i prenien possessió de la plaça. No obstant això, el rei Zayyan de la taifa de Balansiya (el topònim àrab de València) havia capitulat la rendició el 22 de setembre anterior, però s’havia pactat un període de tres setmanes perquè la població musulmana de la ciutat abandonés la plaça. Quan les tropes de Jaume I van accedir a l’interior de Balansiya, es van trobar una ciutat pràcticament buida.

La conquesta del País Valencià s’havia iniciat set anys abans (1231), tot i que les primeres campanyes militars dataven del 1228 a la zona del Maestrat aragonès. En la campanya valenciana, a diferència de la mallorquina (1229-1231), hi van participar tots els estaments de poder dels dos estats que, en aquell moment, formaven la Corona. També, segons les cròniques de l’època, s’hi van sumar, a títol personal, cavallers originaris de la Provença, de la península italiana i del centre d’Europa, que amb les seves hosts particulars van contribuir a l’èxit de l’empresa.

No obstant això, el principal contingent militar procedia de la noblesa feudal catalana. Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona, va representar la principal contribució armada a aquella empresa, de la mateixa manera que Aspareg de la Barca, el seu predecessor a la mitra tarraconense, havia estat el principal promotor de la campanya mallorquina. Això va tenir un efecte immediat a l’hora de restaurar i adscriure l’antiga diòcesi valenciana. Tot i les sorolloses pretensions de l’arquebisbe castellà de Toledo, el nou bisbat de València va ser adscrit a l’arquebisbat de Tarragona.

També a l’hora d’assignar el repartiment, els catalans van obtenir la màxima representació. Segons l’historiador Pròsper de Bofarull ―que, al segle XIX, va recuperar i organitzar l’abandonat Arxiu de la Corona d’Aragó―, les tres quartes parts de la ciutat van ser assignades als barons feudals catalans, que hi van emplaçar nous pobladors procedents dels seus dominis. També els consells municipals catalans que havien contribuït a l’empresa van obtenir una compensació proporcional, i sobre les torres de la ciutat es va gravar la inscripció “Lleida l’ha foradada”, referida a l’esforç inversor de la Paeria.

Barcelona. Dissabte, 9 de Octubre de 2021.

El Nacional.cat
Marc Pons

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-jaume-pren-possessio-ciutat-valencia_655103_102.html



Autor: Marc Pons




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    13-10-2021 19:57

    Tot açò son mentides de l'inútil del Pons.

    Qui va prendre València va ser el Cid i les hosts i els repobladors eren pràcticament tots de Palència, Burgos i Guadalajara. On diu Tarragona hauria de posar Tarassona i on diu Lleida hauria de posar Logroño, "Logroño la ha horadado cual co..."

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Aconseguits 3875€
de 8000€
Queden 26 dies

Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39065 lectures
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
Llista de reproducció de tots els videus de la 12a UNH
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Per què no s'ha recordat la gran victòria catalana contra els francesos a Grècia el 13 de març 1311? Quim...[+]
Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen...[+]
El refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", és una altra prova concloent que el Quixot...[+]
En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+]