Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
ARTICLES » 09-10-2021  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
640 lectures

9 d'octubre de 1238: Jaume I pren possessió de la ciutat de València

Avui En Marc Pons ens recorda a El Nacional.cat que un altre 9 d'octubre, el de l'any 1238, Jaume I va entrar a la ciutat de València després d'haver-la conquerida als musulmans.

Jaume I pren possessió de la ciutat de València. Representació coetània de l’entrada de Jaume I a València. Font: enciclopèdia.

Tal dia com avui de l’any 1238, fa 783 anys, les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I, comte independent de Barcelona i rei d’Aragó, entraven a València cap-i-casal i prenien possessió de la plaça. No obstant això, el rei Zayyan de la taifa de Balansiya (el topònim àrab de València) havia capitulat la rendició el 22 de setembre anterior, però s’havia pactat un període de tres setmanes perquè la població musulmana de la ciutat abandonés la plaça. Quan les tropes de Jaume I van accedir a l’interior de Balansiya, es van trobar una ciutat pràcticament buida.

La conquesta del País Valencià s’havia iniciat set anys abans (1231), tot i que les primeres campanyes militars dataven del 1228 a la zona del Maestrat aragonès. En la campanya valenciana, a diferència de la mallorquina (1229-1231), hi van participar tots els estaments de poder dels dos estats que, en aquell moment, formaven la Corona. També, segons les cròniques de l’època, s’hi van sumar, a títol personal, cavallers originaris de la Provença, de la península italiana i del centre d’Europa, que amb les seves hosts particulars van contribuir a l’èxit de l’empresa.

No obstant això, el principal contingent militar procedia de la noblesa feudal catalana. Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona, va representar la principal contribució armada a aquella empresa, de la mateixa manera que Aspareg de la Barca, el seu predecessor a la mitra tarraconense, havia estat el principal promotor de la campanya mallorquina. Això va tenir un efecte immediat a l’hora de restaurar i adscriure l’antiga diòcesi valenciana. Tot i les sorolloses pretensions de l’arquebisbe castellà de Toledo, el nou bisbat de València va ser adscrit a l’arquebisbat de Tarragona.

També a l’hora d’assignar el repartiment, els catalans van obtenir la màxima representació. Segons l’historiador Pròsper de Bofarull ―que, al segle XIX, va recuperar i organitzar l’abandonat Arxiu de la Corona d’Aragó―, les tres quartes parts de la ciutat van ser assignades als barons feudals catalans, que hi van emplaçar nous pobladors procedents dels seus dominis. També els consells municipals catalans que havien contribuït a l’empresa van obtenir una compensació proporcional, i sobre les torres de la ciutat es va gravar la inscripció “Lleida l’ha foradada”, referida a l’esforç inversor de la Paeria.

Barcelona. Dissabte, 9 de Octubre de 2021.

El Nacional.cat
Marc Pons

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-jaume-pren-possessio-ciutat-valencia_655103_102.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    13-10-2021 19:57

    Tot açò son mentides de l'inútil del Pons.

    Qui va prendre València va ser el Cid i les hosts i els repobladors eren pràcticament tots de Palència, Burgos i Guadalajara. On diu Tarragona hauria de posar Tarassona i on diu Lleida hauria de posar Logroño, "Logroño la ha horadado cual co..."

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27124 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un...[+]
Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen...[+]
Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa...[+]
Sabies que els noms valencians de Timor, Pego i Aitana es repeteixen idèntics a Indonèsia, a l'illa de Timor?...[+]