EN
Crea el teu compte
Accedeix
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » PROJECTE LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
Data de publicació: 09-10-2021  5686 lectures

Marc Pons

9 d'octubre de 1238: Jaume I pren possessió de la ciutat de València

Avui En Marc Pons ens recorda a El Nacional.cat que un altre 9 d'octubre, el de l'any 1238, Jaume I va entrar a la ciutat de València després d'haver-la conquerida als musulmans.

Jaume I pren possessió de la ciutat de València. Representació coetània de l’entrada de Jaume I a València. Font: enciclopèdia.

Tal dia com avui de l’any 1238, fa 783 anys, les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I, comte independent de Barcelona i rei d’Aragó, entraven a València cap-i-casal i prenien possessió de la plaça. No obstant això, el rei Zayyan de la taifa de Balansiya (el topònim àrab de València) havia capitulat la rendició el 22 de setembre anterior, però s’havia pactat un període de tres setmanes perquè la població musulmana de la ciutat abandonés la plaça. Quan les tropes de Jaume I van accedir a l’interior de Balansiya, es van trobar una ciutat pràcticament buida.

La conquesta del País Valencià s’havia iniciat set anys abans (1231), tot i que les primeres campanyes militars dataven del 1228 a la zona del Maestrat aragonès. En la campanya valenciana, a diferència de la mallorquina (1229-1231), hi van participar tots els estaments de poder dels dos estats que, en aquell moment, formaven la Corona. També, segons les cròniques de l’època, s’hi van sumar, a títol personal, cavallers originaris de la Provença, de la península italiana i del centre d’Europa, que amb les seves hosts particulars van contribuir a l’èxit de l’empresa.

No obstant això, el principal contingent militar procedia de la noblesa feudal catalana. Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona, va representar la principal contribució armada a aquella empresa, de la mateixa manera que Aspareg de la Barca, el seu predecessor a la mitra tarraconense, havia estat el principal promotor de la campanya mallorquina. Això va tenir un efecte immediat a l’hora de restaurar i adscriure l’antiga diòcesi valenciana. Tot i les sorolloses pretensions de l’arquebisbe castellà de Toledo, el nou bisbat de València va ser adscrit a l’arquebisbat de Tarragona.

També a l’hora d’assignar el repartiment, els catalans van obtenir la màxima representació. Segons l’historiador Pròsper de Bofarull ―que, al segle XIX, va recuperar i organitzar l’abandonat Arxiu de la Corona d’Aragó―, les tres quartes parts de la ciutat van ser assignades als barons feudals catalans, que hi van emplaçar nous pobladors procedents dels seus dominis. També els consells municipals catalans que havien contribuït a l’empresa van obtenir una compensació proporcional, i sobre les torres de la ciutat es va gravar la inscripció “Lleida l’ha foradada”, referida a l’esforç inversor de la Paeria.

Barcelona. Dissabte, 9 de Octubre de 2021.

El Nacional.cat
Marc Pons

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-jaume-pren-possessio-ciutat-valencia_655103_102.html



Autor: Marc Pons




Descarregar PDF de l'article

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    13-10-2021 19:57

    Tot açò son mentides de l'inútil del Pons.

    Qui va prendre València va ser el Cid i les hosts i els repobladors eren pràcticament tots de Palència, Burgos i Guadalajara. On diu Tarragona hauria de posar Tarassona i on diu Lleida hauria de posar Logroño, "Logroño la ha horadado cual co..."

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
Publiquem el parlament d'En Jordi Bilbeny, escriptor, investigador i Director de la Universitat Nova Història; a l'acte d'obertura de la 13a Universitat Nova Història - Jornades d'Història i Pensament d'aquest 2026.
1992 lectures
Llista de reproducció de tots els videus de la 13a UNHLlista de reproducció de tots els videus de la 13a UNH
24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+]
Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]