Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora
ARTICLES » 04-07-2012  |  PROJECTE IMPERI UNIVERSAL CATALà
7686 lectures

Ramon de Conques, un precursor de Jaume d'Alarich

En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes terres i corts orientals on pocs anys deprés també hi trobarem En Jaume d'Alarich.

Un treball d'en Damien Coulon, llegit en el curs d'unes jornades d'història celebrades a Saragossa i a Calataiud entre el 24 i el 26 de novembre de 2009, ens dóna notícia de l'existència d'en Ramon de Conques, un ciutadà de Montpeller documentat en tractes amb alguns dels principals ports comercials de la Mediterrània oriental.

A mitjan segle XIII, són diverses les ciutats de la Corona Catalana que tenien "interessos comercials en el gran negoci de l'Orient, i en particular Montpeller"1. En Coulon comenta que aquesta ciutat era freqüentada en aquella època per gent d'Egipte i d'Israel, i que els mercaders montpellerins havien aconseguit franquícies a Sant Joan d'Acre, on vivien al mateix carrer que els marsellesos, compartien la mateixa església, però tenien cònsol propi2.

Per tal d'ampliar els seus centres d'interessos mercantils, els mercaders de Montpeller enviaren un representant —en Ramon de Conques— per aconseguir nous avantatges comercials al regne cristià de Xipre en 1236. A més, el 1243, el mateix ambaixador aconseguí per als seus compatriotes, del comte de Trípoli Bohémond V, un barri sencer amb una casa per al seu cònsol a Trípoli"3.

Aquest Ramon de Conques ja està documentat com a cònsol de la seva ciutat el 1223, i encara trobarem un representant dels mercaders de Montpeller amb el mateix nom l'any 1264 a Alexandria, on el rei Jaume I l'havia enviat el 1262 per tal que aconseguís un almodí i un consolat per als seus súbdits, amb permís del soldà4.

Per tal com, sent mercader, el veiem fent de cònsol o ambaixador en enclavaments estratègics de la Mediterrània oriental, com ara Sant Joan d'Acre o Alexandria; per tal com exerceix el lideratge entre els seus compatriotes i els representa en els tractes amb el soldà d'Egipte i el comte de Trípoli, i per tal com hi és enviat personalment per Jaume I, no podem deixar de veure en el montpellerí Ramon de Conques un precursor del perpinyanès Jaume d'Alarich, també mercader, també localitzat a Acre i a Alexandria en anys posteriors, i també tramès personalment pel rei Jaume I com a ambaixador i diplomàtic plenipotenciari de la Corona d'Aragó5 a les corts del rei d'Armèria i del Gran Kha de Mongòlia. Aquesta xarxa de relacions diplomàtiques i comercials tan ben travades expliquen de manera lògica i natural el domini hegemònic a la Mediterrània que exerciria la Nació Catalana al llarg dels segles que vindrien a continuació, fins ben entrat el Renaixement.

 

Pep Mayolas

 

1 DAMIEN COULON, "La Corona de Aragón y los mercados lejanos mediterráneos (siglos XII-XV)", dins La Corona de Aragón en el centro de su historia. 1208-1458, Gobierno de Aragón, Departamento de Educación, Cultura y Deporte, Saragossa i Calataiud, 24-26 de novembre de 2009, p. 284.

2 Ídem.

3 Ídem, p. 285.

4 Ídem, p. 285-286.

5 JORDI BILBENY, L'enigma de Marco Polo. Segona part: Restauració de la Història, http://www.inh.cat/articles/L-enigma-de-Marco-Polo




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís MªMAndado i Rossell
    04-07-2012 13:22

    Quan Montpeller - la ciutat on nasquè Jaume I - era part de la sobirania catalana o Barcelonina. Que cal explira-ho per als despistats.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18559 lectures
Roger Mallola - Censura política i raó d'Estat
Pep Mayolas - Francisco de los Cobos y Molina
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Què hi fa la bandera espanyola en una rèplica històrica de la nau Victòria? ¿Per què en aquesta rèplica...[+]
No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és...[+]
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]