Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Història és, per descomptat, exactament el que es va escriure, però ignorem si és exactament el que va succeir"
Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) Escriptor
ARTICLES » 22-11-2022  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
719 lectures

Agraïment pel (Segon) Senyal d’Honor de l’Institut Nova Història

Publiquem el parlament d'agraïment d'En Biel Ferrer per la seva rebuda del Senyal d'Honor de l'Institut Nova Història.

Foto del guardonat Biel Ferrer.

Quan el Jordi Bilbeny em va trucar per assabentar-me que l’Institut Nova Història (INH) m’havia concedit un dels Segons Senyals d’Honor, li ho vaig agrair molt i li vaig fer saber que, malauradament, no podria ser a l’acte de lliurament per raons familiars. De seguida em van venir al cap tres honorables personatges que es mereixerien, més que no pas jo, aquest guardó per coses que van gosar poder representar, fer i dir.

El primer és el malaguanyat poeta lleidatà Màrius Torres. Hi vaig pensar per aquell vers alexandrí del sonet «La ciutat llunyana» de l’any 1939 que diu: «Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.» La veritat de la nostra Història és el que l’Institut Nova Història busca i troba amb determinació i rigor. I és per això que he procurat ajudar l’Institut a fi de desempallegar-se de la censura que l’assetja.

El segon personatge que em va venir al cap va ser Holden Caulfield, el jove protagonista de la novel·la El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger, el clàssic novaiorquès de l’any 1951, perquè denuncia, amb la seva actitud i les seves paraules, «No m’enganyo pas a mi mateix», la hipocresia que hi havia al món d’aleshores. També al món acadèmic actual n’hi ha molta i per això és tan lloable  la Fundació Institut Nova Història, que amb la Universitat, el Simposi, les conferències i les publicacions fa la tasca que l’Acadèmia no fa. I per això he lloat  sempre l’honestedat, que jo valoro tant, dels qui impulseu a fi de bé la Fundació.

I el tercer va ser el poeta, assagista i savi reusenc Gabriel Ferrater, que, al «Poema inacabat», de l’any 1966, reivindica que «Serà el meu tema, justament, / el dret a fer-se independent» i que «[...] La veritat / ens sembla més interessant / perquè ens porta a nosaltres dintre». Ell sempre va voler escriure i viure amb llibertat i per això mai no va acceptar l’abús del «magister dixit» i es va atrevir a actuar amb criteri propi. Per això afirmà que «l’escriptor està sempre intimidat, i es necessita un cert coratge -jo el tinc, i n’estic orgullós- per escriure lliurement sense parar compte a les reaccions, ni als atacs». Talment Jordi Bilbeny (de qui frisem llegir noves troballes sobre gestes ben nostres), Pep Mayolas (de qui esperem amb il·lusió la conclusió de la trilogia sobre Erasme) i tants altres homes i dones que, com tal vegada jo mateix, contribuïm a la científica i patriòtica tasca de l’INH.

Moltes gràcies i endavant amb independència i per la independència!

Biel Ferrer Puig,
Filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater de Reus

 

Reus, 15 de novembre del 2022.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    31247 lectures
    21è Simposi - Presentació
    Francesc Robusté - El tinent Columbo a la recerca de grans incongruències de la història
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+]
    L'Albert Ferrer descobreix en un viatge a l'illa Aitutaki de Nova Zelanda que els seus habitants condimenten les...[+]
    La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més...[+]
    L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]