Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Abans que l'amor, els diners,la fe, la fama i la justicia, DONEU-ME LA VERITAT."
Henry David Thoreau(1817-1862)
ARTICLES » 06-12-2021  |  COLOM, CATALà
5856

Anàlisi lingüística de la primera carta d'En Colom

Us oferim la comunicació que Na Montserrat Camps va presentar al 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya. En l'anàlisi lingüística de la primera carta anunciant la descoberta d'Amèrica hi ha aïllada una grandíssima quantitat de catalanades de tota mena.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

Anàlisi lingüística de la primera carta d'En Colom, amb data de març de 1493

Fa tres anys vaig tenir notícia que a la Biblioteca de Catalunya li havia estat retornat un exemplar de la Lletra d’en Colom que havien robat uns quants anys enrere i vaig sentir la curiositat de llegir-la. És una carta on En Colom (signat així, amb ema final) informa del descobriment d’unes noves terres més enllà de l’Atlàntic i va dirigida al rei Ferran el Catòlic, al seu amic i escrivà de Ració Lluís de Santàngel i també a En Gabriel Sanxis, el tresorer general. Que la lletra havia estat escrita en català ho demostra el fet que, primer, va dirigida a membres de la Cancelleria reial; segon, perquè En Ferran Colom, el seu fill, la tenia enregistrada a la seva biblioteca amb el número 14743 amb aquestes paraules exactes: “letra enviada al escriva de ració, a. 1493, en catalan”; i tercer, perquè els estudis de Charles Merrill, Lluís Ulloa, Frauke Gewecke, Juan Gil i altres així ho corroboren. En el pròleg d’una de les edicions de la lletra, es prepara el lector dient “Fernando Colón incurrió en el error de decir que el texto de la carta estaba en catalán, no en castellano”, i aquesta potser fou l’espurna que va fer decidir-me a abordar-la des d’un punt de vista estrictament filològic: em vaig proposar d’analitzar els trets lingüístics de l’escrit descomponent expressions, desglossant termes i acarant la semàntica del català i el castellà. Presento, doncs, el recull d’aspectes lingüístics examinats amb comentaris i, finalment, les conclusions.

1-Algunes apreciacions lèxiques i semàntiques

− …” tierras fermosas y gruesas” S’hauria traduït grosses ‘gruesas’ en lloc de  ‘grandes’.

− “para criar ganados ( en plural? Potser volia dir 'ramats'?) de todas suertes”.  ‘Sort’ en català s’ usa ja en textos del segle XIII. Al Covarrubias només té sentit de «ventura» i al CORDE sempre surt amb el significat de «fortuna o ventura», excepte a partir del 1534, a La segunda Celestina i amb tres autors més.

− “launes de arambre” són llaunes d’aram.

− “ay oro sin cuento” vol dir “incomptable”. Vindria de ‘comptar’, no de ‘conte’ o ‘rondalla’. Sembla la típica confusió entre ‘compte’- ‘conte’.

− “almástica”  és el màstec, la resina del llentiscle, paraula que surt en textos catalans des de finals del segle XIII, i que en castellà es diu ‘almáciga’.

− “anima que venía dentro en la carta”  es refereix al segell o la tanca d’una carta, que en castellà es diu ‘nema’.

− “Esta…en cierco tiene más de…” . ‘Cierco’ no surt ni al Nebrija ni al Covarrubias i es refereix a ‘cèrcol’ o  ‘cercle’.

− “gente que abasta para semeiante fecho” “ i todas (las islas) sean más abastadas”. ‘Abastar’vol dir arribar a un lloc que era distant; en castellà seria ‘alcanzar o llegar’. En català s’usa abastar des de Llull i en castellà ni es troba ni existeix actualment.

− “es distinta de la liña ( línia) iquinocial veinte e seis grandes” . ‘Grandes’ vol dir ‘graus’, paraula que s’hauria pogut confondre amb ‘grans’ i d’aquí, la traducció ‘grandes’.

− “traer los cabellos largos” Es confón “llevar i traer”, que en català coincideixen en el mateix terme:  ‘portar’.

− “el viento me dio adelante” . En comptes d’escriure ‘adelanto’, en el sentit d’ avançada o avanç, fa un acabament en -e sense massa coneixement de la derivació substantiva.

− “no porque a ninguno se haya hecho mal”. ‘No perquè se li hagi fet mal a ningú’.

− “son tanto sin engaño” . En català, l’adverbi tan complementa l’adjectiu , mentre que tant complementa el verb o l’adverbi. Si l’autor ha escrit ‘tanto’ al davant d’un adjectiu o sintagma preposicional, és que no coneix la diferència entre tan/tant, perquè en català sonen igual.

− “ que muy menos valían” o “muy muchas canoas” .  Confusió “muy-mucho”.

− “A todo adonde yo haya estado”. Arreu on jo hagi estat. L’expressió’ arreu’  en castellà seria ‘dondequiera’, no pas “a todo”.

− “ se acertó hauer un marinero…” . ‘Escaure’ en català vol dir ‘encaixar’ o ‘encertar’. Però quan és pronominal,’ escaure’s’ vol dir ‘esdevenir-se’. En aquest cas, l’autor ha pensat en el significat de la segona  l’accepció catalana ( “s’escaigué o s’esdevingué que un mariner tenia…), i en lloc d’escriure “aconteció, sucedió”, ha triat l’accepció primera del català, tot cometent l’error de pronominalitzar-la, la qual expressió resulta incomprensible.

− Altres termes foren cobrían ( cobrien), fierro ( ferro), recebir( rebre), tenen ( tenen), tenien ( tenien) , por forza ( per força) o fuerça, dexar, dexado, jornadas, questas ( aquestes), algodón filado ( no existeix en cap text castellà), “de occident a oriente” ( oblit d’una -e final), deprendiesen ( com a sinònim d’aprendre en castellà està en desús i al CORDE es troba en textos a partir del segle XV-XVI. En canvi, en català és ben viu a tot el domini del País Valencià i en parlars de transició), en tornándose, se volbieron (aquests usos pronominals dels verbs ‘volver’ i’ tornar’ no es troben ni al Covarrubias. ni al Nebrija).

2- El verb ‘andar’ sovint agafa el significat d’ 'anar' del català

− “andan desnudos” és traduir anar per ‘andar’. Vol dir que van nus, no que caminen nus.

− “andauan corriendo” .Per si no queda prou clar, trobem també l’expressió “andauan corriendo” : caminaban corriendo? No pot ser. És evident que es refereix al fet que ‘anaven corrent’.

− “yo había andado CVII leguas por la costa de la mar”. No es va fer pas aquest recorregut caminant, sinó navegant, per tant, un altre ús d’’anar’ per ‘andar’.

3- Ús del verb ‘ser ‘en lloc d’’estar’

− “sean contentos”

− “el bien es en el cielo”

− “nuestra santa fe, a la qual son muy dispuestos”

− “una isla que es aquí”

− “que es poblada”

4- Ús del subjuntiu en interrogativa indirecta

−  “él ni los suyos no saben qué sean armas”. Aquí utilitza el subjuntiu amb una oració subordinada substantiva quan es tracta d’una interrogativa indirecta, tal com es  fa encara en bona part del domini català i en altres llengües com l’italià, però no pas en castellà.

El mateix passa amb una subordinada que tingui el verb ‘semblar’ com a principal:

− “ me parece que todos los hombres sean contentos con una muger”.
En canvi,a la línia següent usa ‘semblar’ + indicatiu:

− “ las mugeres me parece que trabaxan más que los ombres”

5- Manca de ‘a’ al davant del CD

Una preposició necessària en castellà quan el CD és de persona. Com que en català no hi va, no la hi posa.

− “embiar a tierra () dos o tres hombres”

− “ y he dexado en ella() gente”

− “hofrender () esta gente”

6- Ús d’un pronom de CD en lloc d’un de CI

− “los parescía hauer la meior ioya del mundo” .Vist que en català el pronom ELS substitueix tant un CD com un CI, aquí ha substituït malament un CI, que hauria hagut de ser ‘LES’

7- Ús inadequat de la preposició DE

a) O bé hi sobra:

− “ pensando de no errar grandes ciudades”

− “procuran de aiuntar”

− “determiné de no aguardar”

− “tienen en costumbre de traer”

b) O equival a un ‘que’:

−  “dizen de no”

c) O n’hi posa dues!

− “cabos de dagugetas” ( perquè en català s’apostrofa)

8- Confon les preposicions ‘por’/’para’

− “...y dellas todas he tomado  posesión por Sus Altezas”

− “...enbié dos hombres por la tierra”

− “por más de un año”

9- La presència oculta del pronom EN

En tot el text es veu la necessitat que té l’autor d’escriure “dellas, della, por ella, dellos, por ello” i altres, en substitució d’un pronom intrínsecament català, com és EN i per la manca d’un pronom alternatiu en castellà.

− “ …y dellas todas he tomado posesión” - i n’he pres possessió

− “ …esta tierra era isla, e así seguí la costa della” i en vaig seguir la costa

− “ya por blancas nueuas dauan por ellas todo…”- en donaven tot…

− ” tomé por forza algunos dellos”( en vaig agafar…)

− ” recebir por ello” (rebre’n)

10- Es pot dir exactament el mateix del  pronom HI

En aquest cas, per suplir la mancança d’un pronom locatiu castellà, hi trobem una profusió d’expressions adverbials locatives o de règim verbal totalment anafòriques i que no calen, perquè acabem de llegir-ne l’antecedent

− “puse nombre la Spañola, y fui allí”, i hi vaig anar

− “(Iuana) en ella hay muchos puertos” , hi ha molts ports

− “(Iuana) en ella hay pinares”, hi ha pinedes

− (Iuana) “en ella hay muchas sierras”, hi ha moltes serres

−  “…conuidan la persona con ello”, hi conviden la persona

− ”y en ella he fecho fuerza”,  hi he fet força

− “ y he dexado en ella”, i hi he deixat

11- Pronoms relatius mal usats

− “ y todas las tengo por sus altezas qual dellas pueden disponer”, de les quals poden disposar.

− (provincias) “ la una de las quales”, hi sobraria l’article.

− “las quales provincias”, forma pronominal genuïnament catalana i incorrecta en castellà.

12- Enllaços que adquireixen un sentit diferent, com el del català

− “No porque a ninguno se haya hecho mal, antes… les he dado..” . ANTES en castellà antic era un adverbi de temps i no una conjunció amb valor adversatiu. De fet, al CORDE no se’n troba cap ús amb aquest darrer valor en textos coetanis. En canvi, en català ANS sí que és una conjunció adversativa, equivalent a SINÓ, conservada fins avui dia.

13- La doble negació

− “no porque a ninguno se haya hecho mal”

− “iamás ouo tan mal yuierno no ni tantas pérdidas de naues”

14- Barreges de temps verbals

− “Y daua yo graciosas mil cosas buenas que yo leuaua porque tomen amor; y allenda desto se farán cristianos, que se inclinan al amor”.

En aquest fragment de cinc oracions, només encerta el temps de les dues primeres, a partir d’aquí es perd amb el subjuntiu present, que hauria hagut de ser imperfet, i dels dos futurs que venen a continuació, que s’haurien hagut d’escriure com a condicionals.

15- Els plurals

− Muger- mugers . Per què no escriu ‘mujeres’? el castellà afegeix -es als plurals. Aquest sembla ,doncs, un plural català, només amb -s. En altres fragments sí que escriu ‘mugeres’.

− maioras, menores. Una altra errada del femení plural, que no té clar si va amb -as o amb -es

− fusta-fustes. El plural de fusta és fustes, en català.

16- La indecisió de les grafies variables

− facer, fechura, fallé-hallé, fermosíssimas, harto- fartos, foia ( fulla), fierro, fasta, faran… (Presència de f en lloc de h)

− hedificios, haunque, ayan, huna, oy… (Presència de h innecessàries o bé manca de les que hi calen)

− uana, iamás, ioya, meior, aiuntar, iente… (Les fricatives velars castellanes( g-j) es fan i

− ieruas, ualor, siuiles, seruicio, nueuas, nauíos, dauan arroua, uer, tomauan, conuidan, saluo, hauer, nauegan, marauilla… (Ús de  u en comptes de v)

La conjunció i- y- e .Ús indiscriminat de qualsevol d’aquestes tres formes.

-ceruicio, necessarias, fuerças, ocsidente, siuiles, fuerças… (Ús indiscriminat del so fricatiu alveolar)

-comparación, canpiñas, campiñas. (Oscil.lació del grup MP-NP)

-Hauría ( noviembre, hombres, nombre, embiar) (Hauría podria ser un canvi de U a V ; si fos així, llavors  veuríem al llarg de la carta més mots  amb V+R, però no ha estat el cas, perquè hi trobem “noviembre, hombres, nonbre”. Per tant, aquest mot sembla català).

-llegar, legé (Ús indiscriminat de l-ll)

-legé, luguares (Ús indiscriminat de g-gu)

17- Altres expressions poc clares o mal escrites en castellà, dignes d’analitzar

- Les illes trobades són titllades de ‘fortíssimas’ i les serres i muntanyes són ‘fermosíssimas’ i ‘andábiles’. La gent és ‘instimabile’.

-pidiéndogela ( en italià és ‘chiedendogliela’), allenda ( també allende)

-algu de comer, notia ( noticia), cadauan (quedaban), artellarías

-ímpetu, tienen muchas canaus

-matremomo : illa Martinica o Matinino? Illa de les amazones o les dones sense home

-em breue ( amb?), sul y sueste, femenil ( femení), exercio ( exèrcit)

“En todas las Yndias he siempre hallado y los temporales como en mayo” ( què hi fa aquesta y? Que no sigui el pronom Hi descol.locat...)

-“quando ellos esto podian llegar” ( hi ha faltat la preposició ‘a’: hi podien arribar)

“porque el ivierno ( no es troba en el Covarrubias, ni en Nebrija) era ya encarnado” ( no l’observem en Nebrija. Al Covarrubias té el significat de ‘prendre forma de carn’ o de ‘criar carn’ quan es té una ferida i es fa llaga, llavors es va curant tot tornant-se del color de la carn. En canvi en el DCVB, la primera accepció és penetrar dins de la carn, com fa el fred al cos, i en aquest sentit ja el fa servir Llull al Blanquerna). També trobem yvierno.

hofrender esta gente”. ( Al principi pensava que es referia a ‘ofrendar’, però pel sentit, significa ‘ofendre’. La erra primera podria respondre a una metàtesi de la paraula catalana).

CONCLUSIONS:

1- Aquesta carta presenta una ortografia massa desgavellada, si la comparem amb el castellà de textos de la mateixa època, que tenia un grau de normativització  més elevat.

2- L’autor de la lletra dubta en l’ús del gènere i el nombre i també desconeix els elements de cohesió que relacionen correctament les oracions mitjançant pronoms, conjuncions o preposicions.

3- L’ús d’expressions que remeten als pronoms EN, HI, i tota l’estructura sintàctica donen força a la teoria de l’origen català de l’escriptor.

4- El lèxic i la semàntica d’un text escrit determinen l’origen de qualsevol parlant; en aquesta carta, demostren que la llengua mare de l’autor és la mateixa que la meva: el català.

5- És molt evident que l’autor d’aquesta lletra pensava en català, va escriure en castellà i no dominava prou aquest segon idioma: traducció automàtica o posterior?

BIBLIOGRAFIA:

JUAN GIL, Mitos y utopías del Descubrimiento: I. Colón y su tiempo; Alianza Universidad-577, Alianza Editorial, S.A.; Madrid, 1989

LUIS ULLOA, El Pre-Descubrimiento Hispano-Catalán de América en 1477. Xristo-Ferens Colom, Fernando el Católico y la Cataluña Española; Librairie Orientale et Américaine Maisonneuve Frères, Éditeurs; París, 1928

FRAUKE GEWECKE, Wie die neue Welt in die alte kam; Deutschen Taschenbuch Verlag-4568, Ernst Klett Verlag für Wissen und Bildung GmbH u. Co. KG, Stuttgart, 1986

https://riubu.ubu.es/bitstream/handle/10259.4/2033/0211-8998_n202_pI-XII.pdf?sequence=1

Montserrat Camps



Transcripció:'ESTA Carta enbio ColoM al escriuano de ración de las yslas halladas en Las Yndias: Contenida a otra de Sus
Altezas”.



Autor: Montserrat Camps




versió per imprimir

  1. Xavi G.
    12-12-2021 14:06

    Frankispain, gràcies, m'he vist el vídeo del Rafael Mompó i és realment suggestiu. Espectacular la lectura que en fa el Rafel i la de claus que ens dona, donant-li al llibre alhora la seva vertadera rellevància.

    La Buixa Velà(sco) origen de tot desdoblament.

    Les putes inquisidors...

    Sant Àngel i Sant Geli (on el Geli el suposo Angeli)

    Catars, hosties, Sant Ignasi, Oriola i mil coses més.

    En fin, espectacular. Les meves felicitacions al Rafel Mompó.


  2. Xavi G.
    12-12-2021 13:36

    Sí sí, Caralt, molt bonic el conte. Això que has apuntat del 1er. senyor d'Albal t'ha quedat niquelat, però només és un conte.

  3. Guillem Caralt
    11-12-2021 16:23

    Xavi, t'explico un conte.

    Un dia un jove estudiant de geologia caminava a la muntanya amb un professor seu. Va veure una roca amb trossets daurats metal.lics.

    "ES OR!" crida l'estudiant.

    "No," li contesta el professor. "Es pirita. No val res."

    "ES OR ES OR ES OR!" crida l'estudiant.

    El professor s'adona que l'estudiant no enten res, no sap res del metode cientific i no vol sortir de la mes absoluta ignorancia. El professor envia una carta al estudiant dient-li que no pot continuar els seus estudis.

    "HE REBUT UN TELEGRAMA DEL MEU PROFESSOR!" explica l'estudiant a tothom. "El telegrama diu que'l Gobierno d'Espanya ha pressionat el meu professor! El Gobierno no vol que sapiguem que Catalunya esta' ple de roques d'or! Serem rics! La terra mes rica del planeta!"

    L'ex-estudiant forma un grup. L'Institut Nova Geologia. Els membres son tots catalans que no tenen cap coneixement de geologia. Pero oju! Segons ells mateixos, son molt i molt intel.ligents, i entenen la geologia millor que tots els geolegs del mon.

    "El diccionari diu que l'or es un metall de color daurat, i aquesta pirita es un metall de color daurat! Doncs ES OR! La pirita no va existir mai! El Gobierno no vol que sapiguem que som molt i molt rics! Amb tot aquest or podem guanyar la independencia!"

    I despres: "Els geolegs oficialistes no entenen el canvi de paradigma! No saben res! La prova es el 155!"

    Els articles de la web de l'Institut Nova Geologia:

    "Paper Alval del Caprabo: alumini o plati'?"

    "Les fenestres de les masies de muntanya: vidre o diamant?"

    etc. etc.

  4. Franquinspain
    10-12-2021 14:56

    Lluis Lluis ja me la he tornat a mirar.

    Facilito el video de Camps i El llatzeret llatzerat. Només 15 minuts aprox.

    Jo insisteixo a que entreu en els arxiu de INH, i busqueu en la 7a universitat d'estiu el video de Rafel Mompó sobre la carajicomedia. Durà aproximadament dues hores. Però val la pena.

  5. Amadis
    09-12-2021 19:24

    Veig que alguns posts d'aquests segueixen les directius del marcia de Javier Sarda , gent de la nissaga de l'espectacle de Barcelona, no parlem de veritat sino de qui els paga . No cal espercar-hi temps ja que estan podrits i moren podrits. Nomes son paisos,no hi feu mala sang.

  6. Guerau
    09-12-2021 16:15

    "La història no havia estat sempre una constructora inhumana i sense escrúpols, barrejant el seu morter de mentides, sang i fang? "—Arthur Koestler

  7. Guerau
    09-12-2021 16:14

    "La història d'un poble oprimit s'amaga en les mentides i el mite pactat dels seus conqueridors." — Meridel Le Sueur

  8. Guerau
    09-12-2021 16:12

    "La història és l'estudi de la mentida, sobretot, perquè cap testimoni recorda mai els fets amb total exactitud, ni tan sols els testimonis oculars. — Nancy Pickard

  9. Guerau
    09-12-2021 16:10

    "És cert el que diuen, doncs la història l'escriuen els vencedors." - Cinda Williams Chima

  10. Guerau
    09-12-2021 16:09

    "Llegeix entre les mentides de la història: investiga i destrueix" - Dean Cavanagh

  11. Guerau
    09-12-2021 16:08

    "la Història d'Austràlia: ... no es llegeix com la història, sinó com les mentides més boniques." - Mark Twain

  12. Guerau
    09-12-2021 16:07

    "Els llibres d'història estan plens de mentides. Qui guanya la guerra explica la història." - Stephanie Perkins

  13. Guerau
    09-12-2021 16:06

    "Però sàpiga això. Tot són especulacions sota el cel. Tot el mite, tota la religió, tota la filosofia, tota la història són mentides." - Anne Rice

  14. Guerau
    09-12-2021 16:05

    "L'art dóna vida a allò que la història va matar. L'art dóna veu a allò que la història va negar, silenciar o perseguir. L'art aporta veritat a les mentides de la història." —Carlos Fuentes

  15. Guerau
    09-12-2021 16:04

    "Clio, la musa de la història, està tan infectada de mentides com una puta de carrer amb sífilis". —Arthur Schopenhauer

  16. Guerau
    09-12-2021 16:03

    La història són les mentides dels vencedors - Julian Barnes

  17. Guerau
    09-12-2021 16:01

    "La història és un conjunt de mentides pactades" - Napoleó Bonaparte.

  18. LluísLluís
    09-12-2021 15:46

    Despatxat l'individu i tornant al motiu que ens ocupa en aquest fòrum, l'article de Na Montserrat Camps

    Vaig assisitir a una conferència de la sra. Camps sobre el Lazarillo, i després de llegir les disset observacions d'aspectes lingüístics i les conclusions d'aquest article, hi observo el mateix patró narratiu.

    El castellà antic és, en estructura, tant semblant al català?

  19. LluísLluís
    09-12-2021 15:25

    L'individu Caralt diu:

    "T'he qualificat de tontu."

    TONTU

    hahahahahahahaha,

    Sol·licito a l'administrador que disposi d'algun "emoji" que plori de riure, per tal d' inserir-lo després de TONTU, si us plau !!!

  20. Frede
    09-12-2021 11:44

    Caralt, jo no t'he insultat mai. Només t'anomeno carallot. Pots cercar el significat en les biblioteques i arxius que visites. En relació al mètode científic t'adjunto el que diu la Viquipèdia:

    "El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d'investigació s'ha de basar en la recol·lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic. El Termcat defineix el mètode científic com aquell «procediment de recerca que es basa en processos lògics del pensament i que s'organitza per relacionar dades i generalitzacions, amb l'objectiu de proposar i contrastar explicacions d'esdeveniments perceptibles». Aquestes tècniques permeten reunir un cos de dades fruit de l'observació i l'experimentació, a partir de les quals es poden formular teories."

    No cal ser gaire perspicaç per comprovar que això és el que fa l'INH, els seus colaboradors i els seus investigadors.

    Estem esperant que els trolls facin el mateix, recol·lectar dades i contrastar explicacions sense insultar ni desqualificar.

  21. Guerau
    09-12-2021 10:42

    "la falsificació de la història ha fet més per enganyar els humans que qualsevol altra cosa coneguda per la humanitat.” Jean-jacques Rousseau

  22. Franquinspain
    09-12-2021 09:31

    Si heu llegit l'esdudi i us hagi semblat impecable, us recomano que escolteu fins al final les dues hores que Rafel Mompó parla sobre la carajicomedia, val molt la pena:

    https://www.inh.cat/arxiu/vid/7a-Universitat-Nova-Historia-2020-/Rafel-Mompo-La-Carajicomedia,-obra-de-clau.-Apunts-linguistics-i-politics

    Pels que no ho hagueu fet i no us atreviu a contrastar punt per punt, només us puc dir que

    Dorm Queraltó dorm.

  23. Guillem Caralt
    08-12-2021 22:40

    pd: Adeu, Amics.

  24. Guillem Caralt
    08-12-2021 22:17

    Xavi, t'explico un conte.

    Un dia un jove estudiant de geologia caminava a la muntanya amb un professor seu. Va veure una roca amb trossets daurats metal.lics.

    "ES OR!" crida l'estudiant.

    "No," li contesta el professor. "Es pirita. No val res."

    "ES OR ES OR ES OR!" crida l'estudiant.

    El professor s'adona que l'estudiant no enten res, no sap res del metode cientific i no vol sortir de la mes absoluta ignorancia. El professor envia una carta al estudiant dient-li que no pot continuar els seus estudis.

    "HE REBUT UN TELEGRAMA DEL MEU PROFESSOR!" explica l'estudiant a tothom. "El telegrama diu que'l Gobierno d'Espanya ha pressionat el meu professor! El Gobierno no vol que sapiguem que Catalunya esta' ple de roques d'or! Serem rics! La terra mes rica del planeta!"

    L'ex-estudiant forma un grup. L'Institut Nova Geologia. Els membres son tots catalans que no tenen cap coneixement de geologia. Pero oju! Segons ells mateixos, son molt i molt intel.ligents, i entenen la geologia millor que tots els geolegs del mon.

    "El diccionari diu que l'or es un metall de color daurat, i aquesta pirita es un metall de color daurat! Doncs ES OR! La pirita no va existir mai! El Gobierno no vol que sapiguem que som molt i molt rics! Amb tot aquest or podem guanyar la independencia!"

    I despres: "Els geolegs oficialistes no entenen el canvi de paradigma! No saben res! La prova es el 155!"

    Els articles de la web de l'Institut Nova Geologia:

    "Paper Alval del Caprabo: alumini o plati'?"

    "Les fenestres de les masies de muntanya: vidre o diamant?"

    etc. etc.





  25. Ramiro Romero
    08-12-2021 21:09

    El problema de qaralt es que os toma en serio, por que tomar en serio a unos nacionalistas que dicen que todo el siglo de oro, los conquistadores, la reconquista, los grandes Santos, pensadores, pintores, filósofos de la península y parte de Europa eran catalanes, o que Cataluña, SÓLO ELLA, EL PUEBLO SUPERIOR ELEGIDO Y UNGIDO POR DIOS, es la cuna de la cultura europea(toma ya),,,,,,, y que nadie se ha dado cuenta de ello, excepto esta friki web,,,,,,,,,,,, tomarse en serio esto,,,,,, YO, COMO MIEMBRO DE UN PUEBLO INFERIOR SIN EL GENIO CREADOR VUESTRO OS DIGO,,,,,,, cachondos!!! Os invito a una copita,,,,, cachondos!!!!

  26. Franquinspain
    08-12-2021 20:18

    En Queralt és descentra i insulta

    No respon mai res. Només insulta i a vegades et surt amb històries que no venen a tomb

    No li tingueu en compte, no dorm

    Resta AMORRAT aquí. Treballa al CNI de la diagonal de BCN torn de tarda-nit.

    No té família. Qui l'aguantaria?

    Fecomaneuli que dormi i ni cas.

  27. Xavi G.
    08-12-2021 19:18

    LluísLluís, presenta-li una creilla.

  28. Xavi G.
    08-12-2021 19:06

    Caralt,

    I de la guitarra què, n'hi ha algun estudi lingüístic sobre la guitarra eh?

    Votu a Déu!

  29. Guillem Caralt
    08-12-2021 16:16

    pd: Es curios que no hagis vist els insults de Frede, de Franqui, de LluiMari...i de tu mateix.

    Fa molt de temps que no t'examinen els ulls, Amic Meu?

  30. Guillem Caralt
    08-12-2021 16:14

    M'has qualificat de provocador.

    T'he qualificat de tontu.

    Ho soc. Ho ets.

  31. LluísLluís
    08-12-2021 16:13

    Calumnia: Imputació greu i falsa contra algú.

  32. LluísLluís
    08-12-2021 16:11

    Calumnia: Delicte consistent en l'atribució conscient d'un fet fals a una persona que dóna lloc a procediment d'ofici

  33. LluísLluís
    08-12-2021 16:05

    L'individu Caralt diu:

    "Com ens ha demostrat el Lluislluis, no s'ha de saber pensar per ser profe d'innstitut a l'Estat Espanyol."

    Jo no he dit res en aquest debat i molt menys he demostrat res del que m'atorga aquest individu. Percebo, d'aquest senyor, un altre intent d'atacar-me personalment, no és la primera vegada que ho fa.

    Ja vaig qualificar aquesta persona de provocadora i amb el que acaba d'atribuir-me, sense jo saber per què i absolutament fora de context, està apareixent el seu perfil calumniador.

    L'individu Caralt ha demostrat, pel seu comportament en aquesta web, quin tipus de persona vol ser. La seva falta de respecte envers els que participem en aquesta web, està "cientificament" demostrada.

    Ara bé, una cosa és ser un maleducat que falta el respecte com a "modus operandi" i a la resta ens rellisqui perquè no ens interessa relacionar-nos amb persones maleducades i una altre, és travessar la línia on la paraula es pot començar a tipificar com a delicte.

    I la calumnia és un delicte.

  34. Guillem Caralt
    08-12-2021 14:33

    Tampoc existeix cap estudi linguistic per determinar la llengua original de les obres de Josep Pla.

  35. Xavi G.
    08-12-2021 14:23

    Doncs acaba tu la resposta, jo no ho he acabat de fer.

    Pero clar, si no hi han cap mena d'estudis sobre aquesta qüestió, doncs res, deixen un buit.

  36. Guillem Caralt
    08-12-2021 14:03

    Xavi: Si, tens rao', has estudiat el tema amb molta profunditat i saps mes que tots els experts del mon. I tot aixo' sense mai llegir cap llibre o article sobre el tema! Impressionant!

    Ara dedica't a curar el cancer, val?

  37. Xavi G.
    08-12-2021 13:53

    Vale, el caixer havia de copiar, COPIAR, res més. Ni tan sols havia de traduir, només COPIAR, i per copiar no fa falta ser culte ni amb estudis avançats ni català.

    Pregunto, les versions llatines, francesa, italiana, alemanya..., contenen tal quantitat d'errors de caixer, a més dels ja més fotuts de traducció???

    Resposta: N.....(que algu acabi la resposta si vol)

  38. Guillem Caralt
    08-12-2021 13:15

    S ningu' ha fet cap estudi linguistic de la carta es perque' el text es un text castella' completament normal, amb uns errors produits pel caixer, que segurament era catala', poc culte i sense formacio' avancada.

    Quina llastima que hagi viscat fa tants anys! Podria haver escrit articles per l'INH!

  39. Xavi G.
    08-12-2021 11:51

    Val val, doncs que aquests crítics o criticadors adjunten o enllacen algun d'aquests, segur que innumerables estudis lingüístics crítics o com es digui, de la primera carta de Colom que han fet els milers d'experts lingüistes i/o acadèmics en aquests darrers 500 anys i així podrem comparar-los amb aquest i treure llum de les possibles errades que s'han fet aquí.

    Com? QUE NO EN HI HA CAP??!?!?!!! No és possible.

    La mare que vaaaa. Vinga funcionaris, feu la vostra feina, que es agafar la plaça i no pegueu ni brot. Es que estic encenent-me eh, i com em cabrege jo vos infle a bateculs eeehh, o com diria Carpantes, "vos inflo a bateculos".

  40. Guillem Caralt
    07-12-2021 23:07

    Marc Marc: Com diria Clint Eastwood, "You're a legend in your own mind."

    No, no ets cap espert. Com ens ha demostrat el Lluislluis, no s'ha de saber pensar per ser profe d'innstitut a l'Estat Espanyol.

    No, Calero no diu que cap obra castellana que ens ha arribat es una traduccio' secreta d'un text catala'.

    No, l'article aqui adal no val res, i les conclusions no son irrefutables.

  41. Ramiro Romero
    07-12-2021 22:58

    Yo soy tornero fresador, y albañil, y digo que todo el siglo de oro, todos los conquistadores, todos los Santos, pensadores, escritores, y personajes ilustres, son catalanes, también la reconquista fue catalana, y la banca, y el comercio, y tartessos, y erasmo, y Leonardo, todo, todo, todo, es catalán,,,,, ah, también tengo un curso de guitarra a distancia,,,,,,,,,, y que está página, con un sencillo estudio, desmonta todas las investigaciones de cátedras de todo el mundo,,,,, CACHONDOS!!!

  42. Marc Marc
    07-12-2021 22:25

    Com a filòleg llicenciat en les especialitat d Hispàniques i de Catalana, participant en el Col loqui internacional de Llengua i Literatura catalanes, editor de Llibres de text de Primària i antic professor de Català de Secundària vull dedicar a la Montse la meua més sincera enhorabona per la qualitat del seu article, per l esforç sintètic que ha fet i per les irrefutables conclusions que se n extreuen. Cada vegada som més els experts que considerem obligada una relectura de molts documents i de la literatura d aquesta època que ens ha arribat en castellà perquè l estil i els errors comesos pels traductors o autors mateixos delaten un origen català i descobreixen que els veritables autors han de ser autors catalans i valencians. Perquè con diu l estimat Francisco Calero, canviant d obra, "Por sus numerosos valencianismos-catalanismos, el autor del Quijote ha de ser valenciano o catalán". De manera que consideren que pels nombrosos catalanismes, aquesta carta fou escrita per un personatge català, sens cap mena de dubte.

  43. Ramiro Romero
    07-12-2021 22:00

    Nacionalismo académico español,,,, y francés,,,,,,, italiano, portugués, inglés,,,,, y de todas las cátedras de las universidades del mundo, pero vamos, si para ser más felices pensáis que colon era catalán, como todo el siglo de oro, pues nada, COLON CATALÁN!!!!,, SOIS UNOS CACHONDOS!!!

  44. Amadis
    07-12-2021 21:52

    Una nota molt enraonada la de Na Montserrat camps pero li caldria un marc referencial per explicar per exemple la gramática de Lovaina (segle xvi)on fa del catala la principal llengua peninsular i alhora enmarcar la traduccio de la lletra del virrei Colom (titol catala per cert) al castella com funciona mes enlla de la traduccio cal un marc del paradigma de com opera. L'humor agre d'alguns posts es ben be la mostra de no tenir cap argument fora de l'autoritat del nacionalisme académic espanyol.

  45. Bernal Francés
    07-12-2021 20:10

    No es "castellà antic", sino de hoy mismo. Y no cal ir desmontando cada una de las memeces. Baste el ejemplo del verbo 'andar', cuyo uso en el castellano más corriente parece desconocer por completo la 'erudita' que ha desgranado esta sarta de simplezas. Esto solo se lo traga alguien que no tenga ni repajolera idea del castellano coloquial.
    Por cierto, estaría muy bien comparar las supuestas catalanadas de la carta con algún vocabulario ligur. A ver si hay pebrots.

  46. Guillem Caralt
    07-12-2021 18:06

    "L'article em sembla impecable"

    Si, Roc. Et sembla. Et sembla perque' no ets filoleg i no en tens cap mena de coneixements.

    Com soc ignorant de matematiques i fisica, moltes tonteries d'aquells camps em poden semblar "impecables".

  47. Ramiro Romero
    07-12-2021 16:56

    Como no se va a descalificar a alguien que dice por ejemplo, que todo el siglo de oro es catalán????????????, y que los traductores, TODOS, TODOS, han cometido los mismos errores de traducción y en toda la literatura del siglo de oro a lo largo de todas y cada una de sus traducciones??????? ES QUE NO OS DAIS CUENTA?????????????????????????????? QUEVEDO ERA CATALÁN??? Y GONGORA??? Y LÓPE DE VEGA??????? Y CALDERÓN??????? PERO ES QUE NO TENÉIS SENTIDO DEL RIDICULO?????

  48. Roc Dangla
    07-12-2021 16:51

    L'article em sembla impecable. Ja hi ha prou de desqualificar per sistema, tot basant-se en que un suposat -i sacrosant- "castellà antic" hauria sigut així, quan és palmari que molts textes d'aquesta época són traduccions barroeres del català.

  49. Ramiro Romero
    07-12-2021 15:58

    Y si,,,, todas esas expresiones eran normales en el castellano de la época,,,,,,,, consulte cualquier cátedra científica,,,,,, pero con ustedes es imposible,,,, es imposible,,, es imposible,,,,,,, suerte en la vida, de verdad, mucha suerte

  50. Ramiro Romero
    07-12-2021 15:55

    No soy doctor, pero lo que tengo claro, es que llevados por vuestro ultranacionalismo atroz, estáis tirando por tierra la riquísima historia de Cataluña, haciendo el ridículo y "robando" la historia de los demás pueblos de la peninsula, no sois ni mejores ni peores que el resto, no sois el centro del universo,,,,,,,,, lo siento, allá vosotros, que toda la HISTORIA es mentira, que los grandes conquistadores, literatos, Santos, pensadores de la península, eran todos catalanes????, pues vale, eran todos CATALANES, TODOS, TODOS,,,,, aunque sigo pensando que en el fondo estáis de cachondeo,,,

  51. Francesc D.
    07-12-2021 15:01

    No patiu que, el Doctor en fil.lologia Castellana medieval Ramir Romaní, ens aclarirà tots els dubtes.

  52. Guillem Caralt
    07-12-2021 14:37

    Frede:

    "Representa que saps que és una comunicació científica, oi?"


    No, Frede, no ho es. es una comunicacio' acientifica, i doncs no es pot rebatir d'una forma cientifica. Es com si tu dius, "Tots els meus amics aquaris son simpatics, doncs crec en la astrologia." Irrebatipla!

    Val, ho faig punt per punt: Tot aixo', en tots els punts, es normal en el castella' de l'epoca.

    Llegeix Karl Popper per entendre la diferencia entre ciencia i pseudociencia.

    Mai et demanes perque' cap expert esta' d'acord amb cap argument de l'INH?

    Sera' perque' tots els experts som imbecils, obviament.

    Us deixo. Veig que els 4 xiflats qui es quedeu sou mes intel.ligents que jo.

    Com diu Bilbeny fa 30 anys, "Ara comencen a acceptar la validesa dels meus estudis!!!! Tinc un telegrama!"

  53. Ramiro Romero
    07-12-2021 13:46

    Desconocimiento total del castellano de la época, pavoroso desconocimiento del castellano antiguo,,,,,, pero si sois más felices, vale, colon, cortés, almagro, Pizarro, cabeza de vaca, bartolome de las casas, vasco de gama, bartolome días, los hermanos pinzones, quevedo, gongora, Calderón, Cervantes, erasmo, etc etc etc,,,,, eran catalanes, ninguna cátedra de historia del mundo lo ha descubierto, excepto esta página web,,,,, venga, si así sois más felices, pues nada, CATALANES, SOIS LOS MEJORES,,,,,

  54. Xavi G.
    07-12-2021 12:25

    El que va quedant cada vegada més clar per aquestes i altres raons és que aquest manuscrit en castellà no és el omega, sinó que molt probablement l'omega va ser en català.

  55. Xavi G.
    07-12-2021 12:05

    El.poder pel poble, RESISTEIX A L'AUTORITAT!!






    Com?....... Què?

  56. Amadis
    07-12-2021 11:08

    Siusplau moderador podeu expulsar el nick guillem caralt en el darrer article i ara aci nomes insulta i no aporta cap argument que no sigui el principi d'autoritat. Us ho prego.Gracies.

  57. Judith Bassols Celma
    07-12-2021 10:55

    Fantàstica anàlisi lingüística, Montserrat Camps! Molt estudiada i detallada. Ja l'he fet córrer. Salut

  58. Frede
    07-12-2021 10:01

    Com sempre, carallot, perdó Caralt, pixant fora de test, vaja, ni encertar el test! Una resposta sàvia i coherent haguera estat contradir paraula per paraula, frase per frase i exposant el desacord científic i lingüístic de l'escrit. No ho fas. Insultes, no aportes res i, com sempre t'en vas per petaneres. Ets capaç de respondre i desmentir punt per punt l'article? Massa feina? Segons tu, t'arrossegues per arxius i biblioteques, ets doctor de no sé que i ets una ment preclara. Sempre segons tu, però encara és l'hora que ens ho demostris. Doncs, per què no respons com mereix la teva saviesa? Representa que saps que és una comunicació científica, oi? No cal que arribis a abassagar-nos amb la teva exuberància intel·lectual, que intuïm ha de ser espatarrant, només cal que responguis com cal aquest article desmuntant punt per punt la seva tesi. Punt per punt. Com es fa en els àmbits científics i filològics.

    Per cert, sense arribar a esprémer el teu magí, pots deixar de fer aquestes separacions entre frases? Mira que fa dies que t'ho demano! No saps com funciona un tractament de textos? Ho fas per tocar els nassos? No t'has adonat de l'estúpida i absurda que és aquesta practica? Que ens vols dir? Si no ets capaç d'entendre aquesta demanda de caire pràctic, dubto que la resta ho entenguis.

  59. Guillem Caralt
    07-12-2021 06:24

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  60. Guillem Caralt
    07-12-2021 00:23

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34989
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran...[+]
Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya un regne? Un apèndix del...[+]
Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+]
Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+]