Aquells catalans, deliberadament ocultats, que van fundar el Reial Madrid

Madrid, 30 de desembre de 1950. Fa 73 anys. Carles Padró i Rubió, que mig segle abans havia fundat el Madrid Foot-ball Club (posteriorment, Reial Madrid), moria en el més absolut anonimat. El club blanc no va publicar ni una sola nota de premsa ni va celebrar cap acte institucional per recordar la figura d’aquell català que quaranta-vuit anys abans (1902), amb el seu germà Joan, havia fundat l’entitat. El club blanc sempre ha ocultat la catalanitat dels seus fundadors. No vol que la història reveli que el Reial Madrid, quintaessencia de l’espanyolitat, clava les seves arrels en l’obra de dos catalans, catalanoparlants, comerciants i d’ideologia liberal-progressista i autonomista, el “dimoni” que, atàvicament, ha volgut acabar amb Espanya. Els Padrós, aquells catalans deliberadament ocultats que van fundar el Reial Madrid.


Primer terreny del joc del Reial Madrid, al costat de la plaça de bous de Las Ventas (1902). Font Pinterest.

Qui eren els Padrós? Joan

Joan Padrós i Rubió és una figura amb un paper cabdal en aquesta història. Va ser cofundador del Reial Madrid, i va ser, també, el primer president de la història de l’entitat blanca. Joan havia nascut a Barcelona, l’any 1869, al primer pis d’una casa del carrer d’en Bot, 7, a la part del darrere de la Rambla dels Estudis i molt a prop de la font de Canaletes. La casa i el pis on va néixer el fundador i primer president del Reial Madrid encara existeixen. Curiosament, està situada a tocar de l’actual plaça Vila de Madrid, que seria un espai urbanístic de nova creació i de nova denominació, sorgit posteriorment amb el desenrunament de l’antic convent de Santa Teresa (1944) destruït pels bombardeigs de les aviacions del bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola (1938).

Els pares de Joan i de Carles eren els botiguers Timoteu Padrós Parals (Barcelona, 1840 – Madrid, 1901) i Paula Rubió Queraltó (Vilafranca del Penedès, 1843 – Madrid, 1905), que durant les dècades de 1850 i 1860 havien regentat un comerç tèxtil a Barcelona, al carrer del Call (l’antic barri jueu de la capital catalana). Però, segons una investigació de la societat cultural Pinar de Abantos, del municipi d’El Escorial (Madrid), l’any 1876 els Padrós-Rubió, amb els seus cinc fills, van traslladar el negoci i la residència a Madrid, en una casa que ja no existeix i que estava situada a la cantonada dels carrers d'Alcalá i de Cedaceros, molt a prop de la Puerta del Sol. Actualment, en aquell solar, hi ha un edifici modern ocupat per unes oficines bancàries.


Vista general de Madrid quan hi van arribar els Padrós Rubió (1876). Font Cartoteca de Catalunya.

Qui eren els Padrós? La botiga “Al Capricho”
Cap investigació ha revelat els motius que expliquen el trasllat dels Padrós-Rubió a Madrid. Però, un simple cop d’ull als moviments socials i polítics que es van produir durant el darrer quart del segle XIX, ens indiquen que la capital espanyola s’havia convertit en un escenari d’oportunitats. La Revolució Gloriosa de 1868 (liderada per Prim, Topete i Serrano) havia destronat i desterrat els Borbons i havia enderrocat la muralla que cenyia la ciutat, obrint amplis espais a l'expansió urbanística. Entre la Gloriosa de 1868 i la Restauració borbònica de 1874, Madrid va ser objecte d’una colossal bombolla immobiliària, dirigida pel banquer José de Salamanca, que fabricaria fabuloses fortunes entre les classes terratinents de la ciutat.