Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'únic deure que tenim amb la història és reescriure-la."
Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturg i novel·lista
OPINIó » 30-12-2013  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
7188 lectures

Ara toca segrestar la història

L'Eugeni Casanova, convençut que al llarg dels segles s'ha manipulat i falsejat la història de Catalunya, creu que, de cara al 2014, el Govern espanyol s'ha proposat segrestar-nos novament el passat.

Imatge publicada a racócatalà

El singular Wert ha perpetrat un currículum escolar que imposa el 100% de la història i de les humanitats a les comunitats autònomes. No és la política del ministre més qüestionat del govern, sinó la de Mariano Rajoy. Ara toca obrir aquest front. L'any que s'acaba ha tocat llengua.

Luisa Fernanda Rudi, la inventora del lapao, ha començat a fer declaracions segons les quals els catalans volen apropiar-se de la història de l'Aragó, i ha organitzat un simposi de llarg recorregut que començarà amb una ponència que ho diu tot: 'Fernando II de Aragón y el nacimiento de España'.

La història és, no cal dir-ho, una estructura d'estat i som davant d'un nou projecte coordinat per les ments preclares de la FAES. Aznar & Co estan obsessionats per demostrar que Catalunya no va ser una nació jurídica, sinó un simple apèndix de l'espanyolíssim Aragó. Tres estudioses com Botella, Cospedal i Aguirre insisteixen molt en aquest punt històric.

L’ambaixador a Londres, Federico Trillo, heroi de Perejil, ho va voler proclamar urbi et orbi en una carta al Financial Times (7/XI/2012): 'Escòcia va ser una nació independent i ha estat part del Regne Unit des que el parlament escocès va decidir lliurement unir-se-li al segle XVIII. Per contra, Catalunya era part del més ampli Regne d'Aragó i ha estat una part integral d'Espanya des dels orígens, fa més de cinc segles'. Si Trillo sabés anglès, s'adonaria que va dir 'Regne' i no 'Corona', que ve a ser com confondre l'Aragó actual amb Espanya. És el nivell.

Vivim temps historicistes. Artur Mas ha felicitat les festes amb una imatge del setge austriacista de Barcelona del 1705, que va acabar en victòria catalana: tot un missatge. Alguns l'han acusat d'anacronisme, però n'hi ha tradició. Franco va esperar tres dies a entrar a Barcelona el 26 de gener del 1939 perquè la desfilada per la Diagonal coincidís amb l'aniversari de la derrota que va patir l'exèrcit de Felip IV a mans de la Generalitat a la batalla de Montjuïc, el 1641. Ho van argumentar de manera inequívoca: 'El glorioso Ejército español tiene memoria'.

Aquest any que comença en tindrem un tip. L’espanyolisme no para de carregar contra els actes del tricentenari i reiteren que aquella va ser una guerra dinàstica internacional i no pas un conflicte per la llibertat catalana. Un altre erudit, Enric Millo, va assegurar que 'l'any 1714 els catalans no lluitaven per la independència i estaven defensant una manera d'entendre Espanya'. S’obliden, entre altres detalls, que la pau d'Utrecht es va signar l'abril del 1713 i que el primer Borbó va prosseguir la guerra fins arrasar Barcelona i Catalunya sencera. I durant dècades, i fins avui.

Els seus llibres –els altres eren prohibits– han dit sempre que Felip V va salvar els catalans de la decadència. Vam haver d'esperar que Albert Garcia Espuche anés a l'arrel, a les actes dels notaris barcelonins, per veure que Barcelona era el 1700 una ciutat rica, dinàmica i cosmopolita.

La qüestió no és gens banal perquè si Catalunya havia tingut un Estat i el va perdre per la força i de manera il·legal, el dret internacional li haurà de reconèixer. No es tractaria de guanyar la sobirania, sinó de recuperar-la, que és prou diferent. La qüestió pot anar encara més lluny, com planteja Albert Pont: en cas de recuperació, 300 anys després, de l'Estat català ¿qui seria l'hereu de l'actual Espanya? Qui se'n quedaria els actius? Amb quins arguments? Rússia va succeir en els fòrums internacionals l'URSS, però va ser perquè les quinze velles repúbliques ho van pactar. Però la turbulenta Espanya en descomposició no vol pactar res.

Cal, doncs, que els catalans expliquin els fets des del seu punt de vista. Per això són necessàries plataformes que divulguin la història, com el Centre Cultural Born, o simposis com 'Espanya contra Catalunya'. De fet, és bastant més que la història: estan tergiversant el mateix present, n'hi ha prou amb un cop d'ull als mitjans de Madrid o als missatges que arriben des de l'establishment. N'hi ha prou amb Wert.

Si ho fan davant dels nostres ulls, què es pot pensar dels documents dels arxius, la majoria còpies de còpies? El Tirant, per exemple, va ser durant segles un 'clàssic castellà anònim', fins que Marian Aguiló en va descobrir un exemplar en català i el va publicar el 1873. Abans, l'edició original era la que s'havia publicat a Valladolid el 1511 sense nom d'autor i sense esment que fos una traducció. La filòloga Glòria Sabaté explica en un estudi que 'el traductor va actuar sobre tots aquells aspectes que relacionaven el 'Tirant' a una cultura diferent i aliena a la castellana'. Aquesta novel·la havia estat un best-seller, per això se'n va salvar algun exemplar. Quantes vegades es va repetir la jugada? El filòleg Pep Solervicens prova que bona part de les obres editades a l'època de Carles I van desaparèixer durant el regnat de Felip II.

¿Ningú s’ha plantejat mai, per exemple, com pot ser que Ferran II cedís els drets sobre el Nou Món a Castella, d'on va acabar expulsat per 'catalanote'? Era un irresponsable? Era molt generós? Però si va inspirar 'El príncep' de Maquiavel! Havia estat el seu tresorer, Lluís de Santàngel, qui havia finançat Colom. L’erudit Jaume Ramon Vila explicava un segle més tard (1602) que havia vist a l'Arxiu Reial de Barcelona els documents firmats per ell que ho provaven. Després van desaparèixer.

Aquest arxiu, hereu del Comtal i radicat sempre a Barcelona, va passar amb la Nova Planta borbònica a ser denominat Reial i General de la Corona d'Aragó i d'altres maneres, fins que va acabar en 'Arxiu de la Corona d'Aragó'. Ara Aragó en reclama la part corresponent 'que els catalans s’han apropiat'. Tanquen el cercle, un cop més.

Eugeni Casanova

Article publicat a VilaWeb el 28 de desembre de 2013




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Javier Franco
    07-10-2015 09:37

    Payasos. Sois peor que los nazis. Cambiais la historia de España (sí, de España, porque sois ESPAÑOLES) como os sale de los cojones.

  2. Francesc
    16-01-2014 00:52

    Gràcies Cesc i Jo per les vostres paraules!

  3. Trol
    15-01-2014 17:47

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  4. Cesc
    15-01-2014 17:10

    Francesc, et felicito per la exposició. Afegiria que els catalans als que et refereixes (Cs i PP) són catalans amics dels colonitzadors, (perfectament normal en una colònia). També hi havia amics dels colonitzadors a les 13 colònies angleses d'USA i van cometre un error semblant als amics dels colonitzadors que tenim aquí. L'error dels colonitzadors d'USA va ser creures més forts, l'error dels colonitzadors d'aquí (Cs i PP) ha estat creures més nombrosos. Ara han descobert que estan en inferioritat numèrica i se'ls veu el llautó, tenen pànic a un referèndum. Intenten parar el referendum des de Madrid. La seva única ideologia és l’ anticatalanisme. Tots són iguals. Mira que hi ha gent dins del partit Cs que es creu intel • ligent, que es creu savia. Fa temps van pujar a un núvol com si fossin semidéus i van veure que a l'Hospitalet, a Cornellà, etc, etc es parlava en castellà i van pensar que arrasarien amb el seu discurs anticatalà, però el que ha pujat ha estat l'independentisme. Quin error. Es passen el dia maquinant, donant-l’hi a la cassola. Ara han descobert que de la política també es pot viure, que és un “modus vivendi”, un negoci i han decidit expandir-se fora de Catalunya. S'han adonat que el major nombre d’anticatalans és allà. Han trigat una mica, sort que els intel • lectuals de Cs són tant intel.ligents. Ho són tant que no diuen que el seu discurs sigui anticatalà, diuen que el seu discurs és català anticatalanista com si jo digués que el meu discurs és espanyol antiespanyolista. Són així. Et surten amb que hi havia catalans franquistes i això és suficient motiu per a ells perquè continuem sent una colònia. Jo sóc partidari de fer un referèndum quant més aviat millor.

  5. Trol
    15-01-2014 17:01

    Francesc: yo también te he formulado preguntas, y no me has dado respuesta alguna. ¿Te parece lógico? Por cierto, cuando dices que Boadella no es creible, que no va contra los poderosos. Tuvo el valor de ironizar y arremeter contra Franco en vida, ganándose la simpátia de muchas gentes: catalanistas, nacionalistas catalanes, socialistas, comunistas, liberales, etc. Y después se atrevió contra Pujol, y después, la censura. Los políticos pueden soportarlo todo, menos el humor, ¿estás de acuerdo? Si quieres establecer un diálogo con un "patriota constitucional" español (¿te suena esta idea de Jürgen Habermas?), aquí me tienes. Un saludo.

  6. Jo un altre cop
    15-01-2014 02:35

    Ostres, Francesc t'admiro, escrivint tant com ho fas. Jo no podria. Bé... Només un apunt, Francesc, a part que escrius molt bé les galtades que aquests es mereixen: els intel·lectuals espanyols no haurien de saber català per entendre (com dius tu) com totes les seves suposades grans obres de la literatura són traduccions, sinó que han de saber català per entendre les seves pròpies traduccions. Per dolentes! Hahahahahahahahahahahahah! Que en són de gama... Si és que és ben bé que allò que diuen: ¿Què és pitjor: ser espanyol, o deixar-se oprimir pels espanyols?. (Una gent tan matussera!). De segur que ser espanyol, que ja ho deia aquell, que ho és qui no pot ser una altra cosa.

  7. Francesc
    15-01-2014 01:58

    Lord, ja ho he dit també. PP o C's. No m'he equivocat tant i, a més tu mateix dius que votaràs C's. Qüestions. Per què es infantil el meu llenguatge? En què? Edat. Sóc un persona de mitjana edat.Realment, sí, la vostra ideologia són paraules pronunciades amb molt acritud: nacionalista, subvenció i solar. I s'ha acabat. Casta extractiva ho és la d'Espanya endins i acòlits a les colònies. On veus que jo t'amenaci? Sí que estic d'acord amb el que dius perquè es nota d'una hora lluny:"Me siento español por los cuatro costados". I aquests quatre costats no són nacionalisme? Tinc la cultura que tinc i en Jose Antonio s'abeurà del feixisme.italià i al seu torn el feixisme italià iel falangisme conformà el franquisme. Ho pots rebatre? Que una part de la burgesia catalana va finançar el cop d'estat de son pare Miguel el 1923 ja ho sabem, malauradament. I no només ells. L'ús del terme federal que he emprat en la meva anterior intervenció penso que ha quedat molt clar: com les colònies americanes, que es van unir entre elles i van crear la Unió, els Estats Units de les 12 colònies. Els catalans som forts perquè la majoria sabem molt bé on volem anar: estat propi i independent, que ens farà rics, lliures i pròspers i amb més autoestima.Patents de catalanitat. Mira, això de les patents de catalanitat és un altre mantra vostre. D'acord, hi ha més mots. Quatre:.nacionalisme, solar, subvenció i patent de catalanitat.Vet aquí la vostra ideologia. No, català ho és tothom qui administrativament viu a Catalunya. És evident. Pensi el que pensi. És que és cert: Espanya -és adir els espanyolistes- viu allunyada de la realitat! Si es un país que s'enfonsa, que no té prestigi, que és corrupte de dalt a baix -començant per la monarquia-, que no és profundament demòcrata. No ho dic només jo. Ho diuen els economistes catalans, els espanyols i els estrangers, que s'enfonsa en la misèria! No estic en possessió de cap veritat absoluta, perquè sortosament tot en aquesta vida és revisable i replantejable. Jo mateix m'ho replantejo tot. Constant. Molt bé, la seva cita. Hi estic totalment d'acord. Però que no t'adones que el que volem nosaltres és que els catalans com tu i com jo triem lliurement -lliurement!- que poguem la nostra independència individual per triar el nostre futur sense coaccions? I que qui no permet que els individus catalans triem lliurement són l'aparell estatal i paraestatal espanyol?. Per tant, la situació que tenim al país es la d'un 'estat contra la lliure decisió dels 'individus. Si al final, la cita de Constant es gira contra el teu posicionament! Altrament, no m'has respost: eren o no eren nacionalistes els grecs antics, segons el que he anat exposant? I si ho eren les teories tronades dels Azúa, Espada i companyia cauen per terra. La denominació "bàrbars". Aquesta denominació reflectia l'aspecte fosc del nacionalisme grec antic.Espanyols tots bàrbars:.Jo em referia als grecs, la deducció l'has treta tu. En tot cas, si molt em punxes et diré que sí, que hi ha un fort component bàrbar, per catalanòfob, en el nacionalisme espanyol. Que no ens diuen nazis? Que no ens diuen feixistes només pel fet de voler votar i, si el poble català ho vol, iniciar un camí propi? N'hi ha molts que no, cert. Parlo, sobretot, de la casta dirigent.Entenc p erfectament la posició d'Arzalluz. I, quant a nosaltres, en aquest web es veu de quina manera s'intenta minoritzar el català a favor del castellà amb persecucions a la llengua, als llibres en català i als catalanoparlants tot curt per mitjà d'exilis, assassinats i tortures (a qui torturem nosaltres?) I gairebé sempre des de posicions autoritàries. I l'èuscar ha estat també molt perseguit i entenc la posició d'Arzalluz i la seva indignació i ràbia. Lletres catalanes: Sí, ho considero realista negar-ho perquè els autors pertanyen a les lletres espanyoles per l'ús de la llengua castellana que fan. Molt respectable, però la seva aportació és a les lletres espanyoles, -vist com a evolucionat el terme espanyol referit a la llengua i a la cultura:Castella i colònies peninsulars i llengua castellana per dret de conquesta. En Pericay s'ha automarginat ell mateix. Tornes a emprar un "Cataluña nacionalista" Ho veus com torna a sortir el mantra nacionalista per a Catalunya? I sí, existeix, com també existeix l'Espanya nacionalista. Però d'això no en vols parlar. D'aquí la meva i de tants indignació: palla en l'ull aliè i no pas la viga en el propi..Si l'una ho engloba tot, l'altra també. Boadella. Ell mateix s'ha automarginat. Mai se li va prohibir res.Al contrari se'l subvencionava des de la Generalitat....del mateix Pujol, contra qui s'acarnissava. I en Pujol mai no va badar boca. I mira que de sarcasmes cruels contra en Pujol se'n va fer un tip, en Boadella. Ara: contra el nacionalisme espanyol, contra les contradiccions de la Constitució, contra la monarquia, contra la corrupció del PP i del PSOE res de res."Ubú, president" va ser finançada des de la mateixa Generalitat pujolista. Ja veus tu quina excomunió. Així, doncs, cap excomunió "pujolista". És una falsedat. Veto? No, ha estat ell qui ha volgut marxar cap a Madrid. Encantats com estan allí per reforçar la catalanofòbia, Aguirre li oferí la direcció del Teatro Real. El que ha passat és que en Boadella ja no se'l creu ningú, o molt pocs, a Catalunya, perquè no és just amb les crítiques Ataca els qui tenen poc poder però no s'atreveix amb els forts.. Tornes a parlar de la Catalunya nacionalista, com sempre. Doncs a veure: ¿que s'estudia el català a les Espanyes a primària, secundària i batxillerat? No, gens ni mica. I a les universitats? Tampoc. I som en el mateix país Si hi ha més universitats que ensenyen català a l'estranger que no pas a Castella, tot i formar,repeteixo, el mateix estat! Per ventura A la universitat de Sevilla ensenyen català? Hi ha la carrera de filologia catalana, allí? I a Salamanca i a l'Autònoma de Madrid? I a la Complutense? I a Múrcia? Tots sabem que no, la qual cosa no es pot pas dir per a la filogoia castellana a Catalunya o als Països Catalans.I mira que els filòlegs castellans els és imprescindible saber català per comprendre com totes les seves obres considerades com a clàssiques són traduccions! Unes molt barroeres: el comte Lucanor, el Llàtzer, el Quixot, Garcilaso, la Celestina o Gracià. Altres ja no tant. Si els futiurs filòlegs castellans volen aprendre bé el seu ofici no els queda més remei que aprendre català. Aleshores qui practica el pensament únic? Nosaltres no. I Castella/Espanya és tan nacionalista com Catalunya i com tothom, perquè el nacionalisme és consubstancial a l'espècie humana, però el nacionalisme castellanoespanyol és exercit d'una forma molt autoritària. Que la gent catalana rebutja compartir el que tu anomenes "pensamiento único" de gent como nosaltres ho deus dir per les manifestacions del 2006, la del 20007, els 10.000 a Brussel.les, les consultes populars amb un milió de vots per al sí, la manifestació del 2010, la del 2012 i la Via Catalana del 2013, la quantitat de senyeres estalades que es veuen arreu de Catalunya. l'èxit que té actualment la campanya Signa un vot per la Independència, les eleccions que guanyen els partits independentistes. Ho veus com hi ha una incapacitat gairebé congènita del món nacionalista castellanoespanyol estant de no comprendre la realitat?. He arribat fins al final, Lord. m queda ara a mi fer una constatació. Fixa't que els Espada i companyia no han dit ni ase ni bèstia sobre les investigacions que des de INH es tiren endavant. Ningú d'ells ha piulat. Silenci absolut. Per què? I mira que el que aquí s'exposa és tan greu que mereix una resposta argumentada d'aquests intel.lectuals. Es clar, no diuen res perquè se'ls han trencat els esquemes de dalt a baix. I l'orgull els corseca. Qui calla atorga diuen, però honestedat intel.lectual haurien d'haver respost. Quant a tu, mercès per haver contestat les meves preguntes -per bé que no ho has fet del tot-. Salutacions cordials.

  8. Frederic
    14-01-2014 18:13

    Carall! I pensar que tots aquests agents del CNI, més o menys instruïts, que dia rere dia es van passejant i vomitant per aquestes pàgines, els paguem nosaltres! I a sobre em veig obligat a llegir-los, quan només m'interessa aprendre la meva història. És molt pesat, companys.

  9. Trol
    14-01-2014 17:49

    Francesc: he de reconocer que tú rollo macabeo ha sido duro de leer, pero bueno, voy a intentar responder a "todo" lo que me pides. En tú primer post me acusas de ser votante de C´s. La verdad es que jamás los he votado puesto que siempre he votado al PP. Pero la mala gestión, y la mala fe de sus dirigentes, ha provocado que en las próximas elecciones vote al "lerrouxista" C´s, o como decís vosotros -despectivamente- los nacionalistas catalanes, "Ciudadanos". No soy un catalán español vergonzante, eso lo tengo muy, muy claro. Imagino que tú votarás a ERC. ¡Me parece estupendo! No discutiré aquí tu lenguaje -infantil-, ya que imagino que eres una persona de edad, y quiero demostrar respeto por mi adversario, que no enemigo. Cuando dices: "un mot anomenat "nacionalista"! I un tremul dit inquisitorial per a amenaçar. I una mentida podrida com una catedral". Lo de "mentira podrida" ha provocado una simpática sonrisa en mi cara. ¡Gracias! Respecto a lo que dices sobre el mote "nacionalista" que te atribuyo de "tremul dit inquisitorial per a amenaçar", ¿realmente te parece una amenza? Me estás llamando miembro de una "casta extractiva" como la franquista, pero eso no es una amenaza, ¿verdad? Quizá no lo sea, pero si somos tan puritanos de ofendernos de cosas que sabemos que no somos, en fin, que cada mástil aguante su vela. Me siento español por los cuatro costados, y abomino la figura de Franco. Me podrías haber llamado "falangista", pero el estudio de la obra de José Antonio (si,¡aquel que pedía en sus escritos enseñar catalán en... Madrid!), pero para variar, no tienes la cultura suficiente para conocer su obra, y ver que una cosa es el "falangismo", y otra, el "franquismo". Esto es un mal muy común entre la izquierda española, y por ende, española. No te preocupes, no te culpo por ello, pero si tienes tiempo y ganas, lee a José Antonio, ¡te sorprenderá! Que la burguesía catalana financiase el "coup d´Etat" de su padre, Miguel, y se impusiera al conjunto de España (¿España opresora?), provocó un sentimiento de agradecimiento en el hijo por lo que luego se llamaría, despectivamente, "la cultureta". ¿Te suena? ¿Quién se refería así a la cultura catalana? ¿Su propia burguesía? Un poco más adelante, dices: "Espavileu-vos pel vostre compte! I marxaran. I amb molta probabilitat ens federarem. Si fa no fa, com els Estats de la Unió respecte a l'Anglaterra en el seu moment. És Espanya que s'enfonsa en la misèria i que els forts som nosaltres. És típic d'Espanya estar a anys llum de la realitat". ¿Qué entiendes por "federal"? Hablas de los Estados de la UE respecto al Reino Unido de la Gran Bretaña e Irlanda del Norte (¡Inglaterra sóla no! ¿Qué pasa con Escocia, Gales e Irlanda del Norte? ¿Te olvidas de ellas?) Te recuerdo que el RU es el Cabalo de Troya de la UE. En su momento fue vetada por la Francia de "de Gaulle", ¿lo recuerdas? En enero del año 1963, "de Gaulle" dijo a la entrada del RU en la antigua Comunidad Económica Europea. (CEE). La creación en enero del año 1960 de la malograda Asociación Europea de Libre Cambio (EFTA), jugó una mala pasada, a larga, al RU, puesto que no entró en la CEE hasta el año 1973, tres años después de la muerte del propio "de Gaulle". Dices que vosotros, entiendo los catalanes, "sois fuertes", entonces, yo que también lo soy, ¿qué soy? ¿Niegas mi catalanidad? ¿Estás capacitado para otorgar patentes de la misma? Esa es una mala costumbre que tenéis los nacionalistas catalanes, la de arrogaros la catalanidad, y concederla a aquellos que piensan como vosotros. No hable de todos los catalanes, si no de los que piensan como tú. ¿Te parece lógico y sensato? Luego te permites el lujo de hacer una generalidad gratuíta sobre España -algo que demuestra que no eres una persona lo suficientemente racional para separar "la paja del grano", puesto que hacer generalidades no es de persona inteligente, y si de una persona enjuta-, y decir alegremente que esta vive alejada de la realidad. Bien, ante esto no puedo decir mucho más. Si estás en posesión de la verdad absoluta y piensas, ¡enhorabuena por tus "reflexiones" profundas sobre la ideosincrasia española! Tú labor como antropólogo-sociólogo es un auténtico éxito. Las horas de estudio han cundido. Volviendo al tema que nos ocupa, te remites al "mundo antiguo" de la Hélade, sus Ligas, etc. Me gustaría citar la obra dell liberal francés Benjamin Constant, autor de: "De la libertad de los antiguos comparada con la de los modernos", publicada en 1815. Su tesis podría resumirse en el siguiente párrafo: "La independencia individual es la primera necesidad de los modernos, por lo tanto no hay que exigir nunca su sacrificio para establecer la libertad política. En consecuencia, ninguna de las numerosas y muy alabadas instituciones que perjudicaban la libertad individual en las antiguas repúblicas, resulta admisible en los tiempos modernos.”. Querría decir una cosa sobre tú siguiente reflexión: "I "bàrbars" és un mot clarament despectiu: els qui parlen bar-bar, sense distinció de cadascuna de llengües -actualment alguns ho canviarien pels qui parlen "polac". Entiendo que al decir "polac", estás siendo irónico, y te refieres a la lengua catalana. Los "bárbaros" somos el conjunto de los españoles, ¿no? Bien, no te voy a negar la catalanofóbia de alguno indeseables, pero deja que te ponga un ejemplo, lamentable, de castellanofóbia por parte por el ex-jesuíta y "jetzale" Xabier Arzalluz, se refiere al castellano o español, como "lengua de Franco" (http://elpais.com/diario/1997/04/03/cultura/860018416_850215.html). Se entiende que los "bárbaros" somos los que tenemos por lengua materna éste idioma. Y respecto a los firmantes de C´s. ¿Realmente te parece realista negar a los fundadores de C´s su aportación a las Letras catalanas? Pienso en el libro de Xavier Pericay "El malentès del Noucentisme" (http://www.grup62.cat/llibre-el-malentes-del-noucentisme-100253.html). ¿Cómo puede ser que éste hombre esté marginado en la Cataluña nacionalista? Esta pequeña obra ha pasado inadvertida en la historia de la lengua catalana. ¿Qué decir de un Boadella? Su adaptación del "Ubú" de Jarry le valió la excomunión por parte de la Cataluña "pujolista", veto que sigue hasta la actualidad. Me parece terrible esta marginación de gente tan brillante que se siente y expresa en lengua catalana, pero la Cataluña nacionalista rechaza por no compartir el "pensamiento único" de gente como vosotros. Si es que has llegado hasta aquí, Francesc, te doy mi más sincera enhorabuena por aguantes semejante ladrillo. Un saludo.

  10. Francesc
    14-01-2014 14:59

    Per a en Lord, no has dit res sobre el nacionalisme dels antics grecs i has de respondre al que dic al debat. Hi ha, en aquest respecte, més casos a tenir en compte. Tres més, per exemple. Primer un de positiu: Demòstenes mou cel i terra amb els seus discursos perquè les ciutats gregues s'uneixin contra l'invasor macedoni anomenat Filip, el pare d'Alexandre el Gran. Segona, vessant negatiu del nacionalisme grec: els grecs feien diferència entre grecs i bàrbars. I "bàrbars" és un mot clarament despectiu: els qui parlen bar-bar, sense distinció de cadascuna de llengües -actualment alguns ho canviarien pels qui parlen "polac"-.: el fenici, l'egipci, el cari, el sícul, el macedoni, el traci, el persa et. Tots aquests només parlen bar-bar - un prodigi de la subtilitat-. És a a dir, es fa referència a gent a qui no s'entén i que per menyspreu no es vol entendre de cap manera. Això, a hores d'ara, ho fan molts francesos i castellans. "Ha de ser a l'inrevés" -dirien els grecs antics- "perquè nosaltres, els grecs, sí que som bons!. Els grecs no volem entendre els altres però els altres ens han d'entendre a nosaltres per nassos". Narcisisme patològic, el pecat que ells mateixos tenien perfectament aïllat i conegut: el de la hybris, la fatuïtat, la manca d'humilitat que els feia pedre la perspectiva i el sentit de la realitat . Molt castellà, també. Molt espanyol. O si no, mirem el gran domini de llengües no pròpies d'un Zapatero o d'un Rajoy -aquest menysprea el gallec natiu- o d'un Aznar o de la seva dona. Compara-ho amb el domini de llengües d'un Mas o d'un Pujol o d'un Maragall. No hi ha color. O cadascun dels catalanoparlants, euscalduns, asturians aragonesoparlants, asturians o gallecs en comparació amb els castellans de terra endins. Pel cap baix, nosaltres sabem dues llengües i aquells només una. I acabo amb un altre de nacionalisme positiu: els grecs van muntar la Lliga Aquea el segle II a.C. per defensar-se de Roma i de Macedònia. I van perdre, perquè el que ells van anar inventant al final se'ls va girar en contra....Doncs mira, ja els està bé, per tant de bar-bar.... I repeteixo, Lord, cal que contestis. T'espero, vailet gentil i pulcre.

  11. Xavier
    14-01-2014 13:18

    Jo. El que dic ho mantinc i sempre parlant en general, d'excepcions sempre en hi han, es clar. Tothom que viu en una dictadura, o en qualsevol altre règim de repressió, no pot desenvolupar-se lliurement com ho faria en democràcia, es calla coses, no en fa d'altres, s'autocensura, etc..., en definitiva, no creix com deuria fer-ho, s'és menys persona i per tant, menys català (entenent com català, poder desenvolupar-te com a tal, sense por, etc). D'altra forma estaríem dient que tan se val viure en dictadura com en democràcia, que és el mateix i es des d'aquest punt de vista que ho dic, altra cosa és que en democràcia les coses no han anat del tot com hauriem volgut, però segur que millor que en els anys de dictadura. Fes ara una consulta al poble de Catalunya per ratificar la constitució del 78 i veuràs si s'assemblen en alguna cosa els resultats que sortirien. Un poble que viu amb por, estrangulat, no pot considerar-se ple i conseqüentment, perd essència. És el mateix el poble Sioux de les praderes que el de les reserves? Quins són més Sioux?...

  12. Francesc
    14-01-2014 02:06

    Jo, el tema de la llengua és preocupant, sí. I ha de ser una de les coses en què més s'ha d'incidir en la Catalunya Independent. A l'any 78 la revista Els Marges ja va fer-nos un toc d'atenció amb l'article: una nació sense estat, un poble sense llengua. Bé, l'estat independent ja s'atansa. Un any, dos, tres. I ho capgirarem, perquè el país funcionarà en català. I ho capgirarem de la mateixa manera com EUA, Anglaterra, Alemanya han rebut ingents quantitats de persones de fora i els han integrat en la llengua pròpia del país, perquè aquests països funcionen amb la llengua pròpia del país. Mentrestant, militem en el català sempre i en tota hora. I polim-lo. Que cadascú tregui llustre en el nostre idioma cada dia. Endavant!

  13. Francesc
    14-01-2014 01:53

    No es mereixen, Lord, les gràcies. Ho veus com ets de l'orbita de C's? Vet aquí la vostra ideologia: "nacionalista!", Subvencions"! Aquesta és la vostra ideologia: un mot anomenat "nacionalista"! I un tremul dit inquisitorial per a amenaçar. I una mentida podrida com una catedral. Som els catalans valencians i Balears qui subvencionem a fons perdut un interior farcit de franquistes, fills de franquistes, especuladors i improductius. La casta extractiva. Dic que és propaganda perquè no sabeu dir res més: nacionalista i subvenció. I s'han acabat els vostres arguments. I aquests articulistes, almenys en aquesta qüestió, no són gens lúcids. No ho volen ser o no ho poden ser. A mica que analitzis la condició humana et trobaràs que la gent se sent d'un grup i d'un lloc. Doncs això és ser nacionalista. Oi que tu, fill meu, ets humà? Doncs ets nacionalista. No es tant difícil d'entendre. La mateixa Constitució feta per humans és nacionalista. És ideologia nacionalista: "indissoluble unidad de España, patria común de todos los españoles etc... . . que no és això nacionalisme, xicot? Per què els que cites són enemics de la intel.ligència?. Ho pots demostrar?. Arguments, valent! No, no.... Catalunya no es cap solar, emprèn els seu propi vol: la independència. I pacíficament i de la manera més democràtica possible. Construïm un país, amic!. Milions de persones l'estem construint. I després vindran els balears i els valencians perquè arribarà que no podran pagar el deute descomunal que genera Espanya. I com que no podran pagar, es revoltaran i no voldran pagar-lo. I diran: prou!. S'ha acabat! Espavileu-vos pel vostre compte! I marxaran. I amb molta probabilitat ens federarem. Si fa no fa, com els Estats de la Unió respecte a l'Anglaterra en el seu moment. És Espanya que s'enfonsa en la misèria i que els forts som nosaltres. És típic d'Espanya estar a anys llum de la realitat.Adéu, Mateu! Ah, i aporta proves, si et plau, per a les teves afirmacions. . .

  14. Xavier
    13-01-2014 18:47

    Pellote, amb aquest argument que gastes no vas a convèncer a ningú. La constitució del 78 es pot rebatre des de molts punts de vista, antiguitat, que es fera amb sorolls de sable, etc..., però per centrar-me en el teu argument, típic de qualsevol polític de pacotilla, he de dir-te que són certes les dades on dius lo de la ratificació de la constitució per part dels catalans, però no és encertada la lectura que en fas. L'alta participació i el vot majoritari a favor de la Constitució del 78 per part dels catalans, com tu bé remarques, superior a altres contrades de l'estat espanyol, ha de llegir-se com un fervor del poble català a favor de la llibertat i com un pragmatisme per aconseguir-la d'aquesta forma civilitzada per donar per acabada una de les tantes èpoques obscures d'aquest estat arcaic i obsolet i no, com fas tu, centrant-te en la lletra del document i citant lo de "la unidad de Espanya". Si penses que no és així i la lectura adequada és la teva, com expliques que en Catalunya el vot negatiu a la Constitució respecte al positiu representés el 4,75% i en Madrid més del doble(11,8%), en Valladolid i en Burgos el triple(14,6% i 15,2% respectivament) i en Toledo quasi quatre vegades superior(17,7%). Això voldria dir, segons la teva lectura, que en la capitalíssima Madrid, en la campeadora Burgos, en la fatxíssima Fatxadolid i en la espanyolíssima Toledo hi havia moltíssima més gent en contra de la "Unidad de España" que en Catalunya. Això no es sosté per enlloc. El vot tant ampli en contra de la constitució en aquestes províncies castellanes només es pot llegir com un vot contrari, totalment oposat, al que abans t'he dit del per què van votar afirmativament els catalans a la constitució. Així sí que s'explica tot molt millor i queda clar, cristal•lí. El que es votava en el 78 era sortir fos com fos de la dictadura, un pas endavant, res més. També t’equivoques en que els catalans del 78 eren tan o més catalans que els actuals, jo penso que en general és a l’inrevés, eren menys catalans, tothom que es cria i creix sota una dictadura és menys persona i per tant menys català. Vist tot açò, aquesta visió tant fossilitzada que dones d’aquesta votació per mi sols vol dir que la clau està rovellada, el pany siliconat i el que ha d'obrir, o bé no vol entrar a casa o bé va tot mamat i amb mà tremolosa. S’ha de sortir d’un lloc així, encara que sigui per la finestra. I al Rajoy que el bombin!

  15. Lort Trol
    13-01-2014 12:49

    Manolito: todavía sigo temblando por la corrección de Francesc. Reconozco que me equivoqué al citar a Hegel en vez de a Herder, al que le doy las gracias por la rectificación. Ahora bien, no estoy de acuerdo en lo que dice sobre la "propaganda" de los Espada, Boadella, etc. ¿Por qué? Veo mucha cutredad y zafiedad en la caverna nacionalista, empezando por los articulistas de este blog, y seguidores como el propio Francesc y como no, tú también Manolito. Un Espada está de vuelta de cualquier enemigo de la inteligencia como Bilbeny, Maldonado, Matthew Tree, Marius Serra, y "tutti quanti". Es una lástima que habiendo gente sobresaliente en Cataluña como lo son el propio Boadella (grandísimo), sea ninguneado por paletos como vosotros. Habéis convertido Cataluña en un solar, y tardaremos muchos años en recuperarnos de tanta atrocidad. La cultura de la subvención ultracionalista ha convertido a la rica y próspera Cataluña en la Cueva de Ali Babá. ¡Saludos!

  16. ANTONIO C
    10-01-2014 20:14

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  17. albert
    10-01-2014 19:01

    Ho duen a la sang, no hi poden fer res de fa segles.... ; http://www.ara.cat/media/manipulacio-portada-ferotge-advocada-etarra_0_1063093890.html

  18. Lluïsa
    10-01-2014 15:06

    Chafachorra, pienso que no se te puede pedir más nivel !

  19. Chafachorras
    10-01-2014 10:38

    Para su archivo documentario les dejo un poema encontrado en la excavación de una biblioteca del siglo XII y medio, en las afueras del Santuario de la Virgen Senyerosa a las afueras de Mollet del Vallés: Resuenen las fanfarrias, los cantos y tambores. Celebremos unidos su tan loado afán. Pues llega la noticia que colma los honores ¡Queridos Ciudadanos, Dios padre es catalán! Creo la Tierra toda para servir la causa de hacer independientes las tierras de su clan ¡Salgamos a la calle!¡Hagámoslo sin pausa! ¡Seamos portadores, testigos, de su plan! Ya llegan la hora ansiada en que todo bien nacido (nacido a las orillas del rio Llobregat) Verá por fin cumplido su sueño más querido ver libre de de españoles su hacienda familiar Pues Dios es bien sabido, nacido en un pesebre, cercano al monasterio que llaman Montserrat ha declarado santo a todo el que celebre que el mundo es gobernado en la Generalitat Mientras esto soñaba sumido en somnolencia el torpe presidente que se llama Artur Mas el mundo era consciente al ver que su inteligencia solo era comparable al honor de Gibraltar

  20. ANTONIO C
    08-01-2014 20:32

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  21. Lort Trol
    08-01-2014 19:21

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  22. super
    08-01-2014 19:08

    estado-nación-idioma... s'han de tenir grossos... en fí

  23. Lort Trol
    08-01-2014 10:22

    Francesc, hace usted referencia a la "nación cultural" hegeliana, santo y seña de lo que a lo largo del s. XIX se desarrolló en el Estado-nación burgués: un Estado, una Nación, un Idioma; y que los nacionalistas catalanes -decimonónicos- actuales y antimodernos han recuperado: "una Nació, un Idioma i Una Selecció". Pero he de recordarle que en la Edad Media ese concepto se asocia al estamento social en que estaba dividida aquella sociedad. Por estrados o capas sociales se entendía el término Nación.

  24. pellote
    08-01-2014 02:29

    Se os ve a todos muy puestos en edad media. Parece que es vuestro ideal de mundo. No sé que pamplinas os están contando pero sabed que hace muchísimo menos, hace apenas 35 años lel pueblo catalán, tan catalán o más que vosotros, decidió ratificar la constitución española con voto universal, libre y secreto con una mayoria mas aplastante en partidipacion y voto afirmativo que el resto de Española y que en cualquier otro rereferéndum de estatuto catalán, y pertenecer a una España unida en la que rigen principios de igualdad y solidaridad y cuya soberanía reside el pueblo español. Si no lo entendéis, no andeis bordeando la historia para justificar lo injustificable. Y no deis la brasa a Rajoy, que bastante tiene con lo suyo. Es el pueblo español el que tiene la llave.

  25. Francesc
    07-01-2014 22:42

    Nació a l'Edat Mitjana era si fa no fa el mateix que ara una comunitat ètnica que se sentia diferent diferent de les que les enrevoltaven: per costums, governança, capacitat legislativa, sentiment de tribu i amb un cap general. "Ausiàs March, cavaller valencià de nació catalana". Això diu la primera impressió de les seves obres. I això és perfectament actual.Hi ha nacions d'ença que hi ha comunitats humanes -si vols amb un altre nom.. No és pas cosa del segle XVIII i XIX. Els grecs antics mateix als segles VI, V IV, III a.C. se sentien un poble diferent, una nació. Heròdot ho diu, Èsquil també, Eurípides. Arquíloc, Aristòfanes, la mateixa Ilíada....

  26. Lort Trol
    07-01-2014 19:05

    Desconozco al Sr. Desvalls, pero dándo por válida la información que usted introduce en el foro, permítamete que le haga una pregunta. ¿Qué se entiende por "Nación" en la Edad Media? Todavía faltan siglos para el: "We the People" de las 13 Colonias norteaméricanas, y por supuesto, todo lo que se produjo a raiz de la Revolución -social- iniciada en 1789. El concepto de "Nación" evoluciona con el devenir de los acontecimientos históricos. ¿Estamos de acuerdo en ello?

  27. Francesc
    07-01-2014 18:45

    Extret del twitter del senyor Desvalls. La reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, presentava el 9 de març de 1440 davant les Corts que es van reunir a Lleida una proposició que deia: "E més avant, per reduir-vos a memòria los antics odis e desenemistats continuats fins al present, de la nació genovesa e han a la corona d'Aragó e naturals d'aquella e sobre tot la nació catalana; qui ultra les ofenses fetes e dans donats ab trencaments de paus, treves e seguretats, no contenta del passat, guerregen e ofenen en quantes maneres poden lo dit senyor rei e sos naturals, especialment esta nació..." Extret de la Vanguardia, de dimecres 14 de juny de 1978, dins l'article La Nación Catalana.

  28. Francesc
    07-01-2014 17:32

    Ego? Recuperar la nostra història amagada, destruïda, deformada és ego? Curiós. Salvapàtries? I tant! I sense violència, com es practica des del nacionalisme espanyol fins a dia d'avui.....

  29. Lort Trol
    07-01-2014 12:35

    Cuanto salva pátrias veo en este foro... salvadores de la patria catalana, ¡claro está! Como decía Gaziel en "Castella endins", "todo catalán tiene un rey en su interior", ¡además de un ego tan grande que no le cabe en el pecho!

  30. Lluís
    06-01-2014 17:28

    Manolito, tot això, ordenat, serviria per un article, no? :)

  31. Manolito
    05-01-2014 22:22

    Algunes de les cites que fan diferència entre Catalunya (Regne-Principat-Comtat) i Espanya

    A l'Edat Mitjana tot i que a vegades s' incloïen Catalunya i la corona catalano-aragonesa dins el concepte geogràfic d'Espanya (o Spanya) entesa com a la Península Ibèrica, també hi ha molts exemples de textos que distingeixen Catalunya d' Espanya:

    • Al segle XIII el franciscà occità Matfre Ermangaud de Besiers en parlar de la Pentecosta al seu monumental poema "Lo Breviari d' Amor", diu que, quan moltes gents "de totas nacios" escoltaren de boca dels apòstols les seves respectives parles, es meravellaren de gran manera, puix que n'hi havia "de Proença e de França, d'Englaterra, de Gascuenha, d'Espanha, de Cataluenha, de Flandres e de Bretanha..."
    • Crònica de Bernat Desclot (cap. 85): "En la cort de Roma hi havia dos honrats clergues de Catalunya e de Spanya"
    • Salconduit del rei Eduard III d' Anglaterra als "mercatores fideles de partibus Ispaniae, Catalonie et Majoricarum" (En aquest cas cal puntualitzar que se cita Mallorca, ja que era l'època del regne independent de Mallorca)
    • A Bruges (Flandes), els mercaders considerats de "nació espanyola" eren els castellans (i els biscaïns, que més tard es van separar) mentre els catalans eren de la "natio Cathalana"
    • A Roma l'església de Santiago dels Espanyols aglutinava bàsicament als castellans, mentre que els naturals de la corona catalano-aragonesa disposaven de l'església de Santa Maria de Montserrat
    • El canceller de Castella i escriptor Pedro López de Ayala, a la seva obra "Rimado de Palacio", oposa catalán a español, francés, inglés, lombardo i escocés
    • El poeta francès François Villon oposa les catelennes a les espagnoles, grecques, egiptiennes, allemandes, etc
    • Pel que a l'oposició entre el territori català i el territori hispà (en el sentit de l'Espanya sarraïna) es poden posar com a exemple molts documents de l'època de Ramon Berenguer I (segle XI) els quals assenyalen el confí extrem de la terra conquerida: "in extremis finibus Marchiarum iuxta Hispaniam" o també "in extremis finibus Marchiarium contra Ispaniam" . És a dir la "Marca" és Catalunya i "Hispània" l'Al-Andalus. La historiografia sarraïna anomenava "Afrany" el territori que rebrà el nom de Catalunya i "francs" els habitants de la Marca. Borrell II és definit com el "rei dels francs". D' altra banda també el Poema del Cid quan fa referència al comte Berenguer Ramon II fa referència als "francs".
    • Francesc Eiximenis, Com usar bé de beure e menjar. Normes morals contingudes en lo "Terç del Crestià": catalans e spanyols beuen en grans taçes. Moros en cantarells pochs, e d' un cantarell beuen tots. Francesos beuen en gobellets pochs o petits
    • A la Crònica de Ramon Muntaner es diu en relació a les comunicacions que hom pot fer la via de Barcelona anant de Narbona a Barcelona, la via de Tortosa reprenent el curs des de Barcelona a Tortosa i, tot seguit, la via d' Espanya en prosseguir cap al sud del litoral peninsular, i hom també pot batre tot Principat, e Plaja Romana, e la ribera de Pisa, e de Gènova, e de Proença, e Catalunya, e Espanya e Barbaria
    • A la Crònica de Pere el Cerimoniós quan el cardenal Bernat d' Albià arriba a Barcelona provinent de Castella, es diu que era vengut d' Espanya
    • A la Crónica de Pere el Cerimoniós en relació a una possible invasió benimerí del rei del Marroc es diu que hi ha preocupació pel passatge del rei Benamerí en Espanya, lo qual entenia a conquerir tota Espanya e lo regne de València
    • Martín de Alpartil en la seva "Chonica actitatorum" diu en diverses ocasions Yspani et Cathalani quan es refereix als reialmes de Castella i Aragó com a subjectes.
    • En una comissió arbitral formada a Londres el 1303 per tal de solucionar les disputes entre Felip el Bell de França i Eduard II d' Anglaterra, figuraven, junt amb els representants de bisbes, nobles, viles i ports, "differents autres habitants de Genes, Catalogne, Espagne, Germanie, Zélande, Frise, Danemark et Norvège"
    • També el rei Eduard II, en una carta de privilegis als estrangers subratlla que "Circa bonum omium mercatorum subscriptorum Regnorum, terrarum et Provinciarum; videlicet Alemaniae, Franciae, Ispaniae, Portugaliae, Cathaloniae, Ducati nostri Aquitaniae"
    • En una treva entre Eduard III i Felip de Valois el 1340, es diu: "Et soient auxit compris dins les dites treves, ly Espagniel, ly Catelayn, ly Genoveys, ly Provincial, ly Esvesque..."
    • A l'Edat mitjana en relació al dret o normes jurídiques es distingia entre les "Costumas de Catalunya" i el "Costum d'Espanya (les Partidas castellanes)
    • Usatge 124, Alium namque - "Altre noble, honest e profitós usatge meseren los sobredits prínceps, que ells tengueren, e a lurs successors manaren tenir per tots temps, ço és que tenguessen cort e gran companya, e fessen condit, e donassen soldadas, e fessen esmenas, e tenguessen justítia e jutjassen per dret, e mantenguessen lo opremut, e acorreguessen al assetjat, e quant volguessen menjar que fessen cornar, que tots, nobles e no nobles, se venguessen dinar; e aquí partissen los vestiments que haurian, entre los magnats e entre lur companya, e aquí menassen hosts ab què anassen a destroir Espanya, e aquí fessen cavallers novells"

    Algunes de les definicions d'Espanya" al diccionari català-valencià-balear

    • En alguns textos medievals, la part de la Península Ibèrica no catalana o dominada encara pels sarraïns.
    • Lo senyor En Ramon Berenguer, comte e marchès de Barcelona, apoderador (subjugador) d'Espanya, Usatges 52.
    • Si nau o leny va en Barberia o en Espanya, Consolat, c. 78.
    • Tota nau o cocha qui sia de dues cubertes qui vage o venga de Càyler, ne de Túnitz, ne de Sicília, ne de Venècia, ne de Génova, ne de Pisa, ne de Nàpols, ne de Spanya, ne de Barberia, pach XX liures, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 78).
    • E aquí manen osts en què vayen destruir Espanya, e fassen cavalers, Usatge civ.
    • Armà cinch galees e un leny e pensà de batre tot principat e plaja romana e la ribera de Pisa e de Génova e de Prohença e de Cathalunya e Espanya e Berberia, Muntaner Cròn., c. 194.
  32. Lluïsa
    05-01-2014 18:44

    Aragó no ha pesat mai a Espanya. Catalunya sempre ha pesat molt. Des de la Comunitat autònoma d' Aragó pretenen fer creure que Aragó ha estat més important que la nació catalana. Per no tenir no tenen ni un partit nacionalista. L'enemic dels castellans és Aragó o Catalunya? i per que?, doncs per que els aragonesos s'agenollen davant Madrid. Aragó sempre ha estat allunyada de l'eix mediterrani. Fins i tot quant Jaume I va conquerir València no va tenir ni el detall d'entregar un port de mar a l' Aragó. Suposo que els veia de terra endins, una societat incapaç de enfrontar-se en grans batalles marítimes. Això si, orgull en tenen a cabassos. A Espanya el extremenys, els andalusos, els aragonesos tenen un orgull sobre dimensionat per el poc que han fet al llarg de la història. Els catalans per ells no som ningú, ni hem existit, ni hem fet rés, ni existim ara mateix. Qualsevol dia d'aquests diran que la capital de Catalunya es Saragossa. Pepe, se ha acabado el tiempo de las mentiras, estamos en Europa aragonés castellanizado. Ni l'AVE internacional para a Saragossa, però Aragó és molt important

  33. Pepe
    05-01-2014 12:32

    En las citas, me das la razon, porque te enfadas?, Catalunya o aparece con Aragón o no aparece. Es que no se porque ninguneais Aragón. Te reto a que busques citas de las cronicas, en que solo aparezca Catalunya... por cada una que me des, te prometo diez que hablen de Aragon y en la cual Catalunya no aparezca. En cuanto a los textos, te dije fuentes originales, de la época. Solo el ultimo me interesa. Lo voy a leer. Gracias,

  34. Manolito
    04-01-2014 22:31

    @Pepe Más referencias del reino de catalunya y de las conquistas catalanas "no aragonesas"

    1. Marsili - María D. Martínez San Pedro, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12604849776935972976402/ima0008.htm">La Crónica Latina de Jaime I. Gráficas Ortiz - Almeria. Feb.2008.- https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8439811535" class="internal mw-magiclink-isbn">ISBN 84-398-1153-5
    2. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Catalunya_era_un_regne&oldid=12207998#cite_ref-Cr.C3.B3nica_general_de_Espa.C3.B1a:_.C3.B3_sea_Historia_ilustrada_y_descriptiva_de_sus_provincias.2C_sus_poblaciones_m.C3.A1s_importantes_de_la_pen.C3.ADnsula_y_de_ultramar._Obra_redactada_por_conocidos_escritores_de_Madrid.2C_de_provincias_y_de_Am.C3.A9rica_2-0"> class="cite-accessibility-label"> Crónica" target="_blank" class="linkc">http://books.google.es/books?id=T00MAQAAMAAJ&pg=PA132&lpg=PA132&dq=Felipe+%22Pr%C3%ADncipe+de+Gerona%22+-asturias&source=bl&ots=_jQxojObKC&sig=YwNP3q4iaf6upL02L7_Y1J9Zom4&hl=ca&sa=X&ei=bAJ9UJbgOtOL4gTOuIHoAg&sqi=2&redir_esc=y#v=onepage&q=Felipe%20%22Pr%C3%ADncipe%20de%20Gerona%22%20-asturias&f=false">Crónica general de España: ó sea Historia ilustrada y descriptiva de sus provincias, sus poblaciones más importantes de la península y de ultramar. Rubio: "..al entronizarse en España la dinastía de los Borbones con Felipe V, cesó el dictado de príncipe de Gerona...", 1865, p. 132– [Consulta: 16 octubre 2012].
    3. Antonio Capmany y de Montpalau. Compendio" target="_blank" class="linkc">http://books.google.es/books?id=t0b7a9ADO9UC&pg=PA80&lpg=PA80&dq=carlos+%22Pr%C3%ADncipe+de+Gerona%22+-asturias&source=bl&ots=2CAf7KX3Au&sig=KCnJJoXYXkiRZt5e0RsOgxaoz1Y&hl=ca&sa=X&ei=SQR9ULjSG4-QhQe0rIGYBQ&sqi=2&redir_esc=y#v=onepage&q=juan%20%20%22Pr%C3%ADncipe%20de%20Gerona%22%20-asturias&f=false">Compendio cronológico-histórico de los soberanos de Europa...:"..Margarita, muger que fué de Juan Principe de Gerona, hijo de Fernando el Católico...". en la oficina de D. Miguel Escribano, 1784, p. 80–
    4. Marsili - María D. Martínez San Pedro, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12604849776935972976402/ima0008.htm">La Crónica Latina de Jaime I. Gráficas Ortiz - Almeria. Feb.2008.- https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8439811535" class="internal mw-magiclink-isbn">ISBN 84-398-1153-5
    5. Miguel de Cervantes Saavedra. ..y fue que, viniendo Timbrio caminando por el reino de Cataluña""accessdate=16 October 2012. Obras" target="_blank" class="linkc">http://books.google.es/books?id=E7gqAQAAIAAJ&pg=PA63&lpg=PA63&dq=%22y+fue+que,+viniendo+Timbrio+caminando+por+el+reino+de+Catalu%C3%B1a%22&source=bl&ots=vNslplKnge&sig=4URHZfWeXfJ5_POBOLb6501G9XM&hl=ca&sa=X&ei=3it9UJfVIIOZhQern4DQDw&ved=0CDIQ6AEwAA#v=snippet&q=%22reino%20de%20Catalu%C3%B1a%22&f=false">Obras de Miguel de Cervantes Saavedra. Baudry, 1841, p. 63–.
  35. Manolito
    04-01-2014 20:37

    @Pepe..Aquí tienes algunos.

    • —Jaume I. Llibre dels feits cap.119:

    « E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus. »

    • —Jaume I. Llibre dels feits cap.167:

    « E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Aragó e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia. »

    • —Jaume I. Llibre dels feits cap.241:

    « E ab l'ajuda de Déu e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Aragó. »

    • —Jaume I. Llibre dels feits cap.392:

    « pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aquí (regne d'Aragó) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací allà n'ha deu, e per un ciutadà honrat n'ha en Catalunya cinc. »

    • —Alfons II el franc al mestre del Temple.abril 1290:

    « consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...) »

    • —B. de Vilaragut a Jaume, rei de Sicília. 1290[5]

    « e recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...) »

    • —capítols missatgers Jaume II. març 1295:

    « Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia(...) lo rey Daragon enten que per aço la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot ço que a la Corona Daragon e al Comptat de Barcelona pertany. »

    • —Ramon Muntaner, cap.CCXCVI:

    « E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia. »

    • —crònica Pere terç, cap.I 42:

    « Com lo dit infant En Jacme (...) renuncià de fet als dits regnes d'Aragó, de Valencia, de Sardenya, e de Corsega e al comdat de Barcelona e a tots drets que hagués per dret de primogenitura. »

    • —Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 3, p.36:

    « E maman fer segells nous en què fos intitulat e nomenat lo Regne de Mallorques ab lo títol dels altres regnes, lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya e de Còrsega, e comte de Barcelona. És ver que els de Mallorques conceberen algun desplaer com nós metem València en nostre títol ans de Mallorques e ho proposaren danant nós, e nós responguem un dia en la nostre cambra, que jatsia que antigament Mallorques fos ans de València en lo títol, en temps d'alguns nostres predecessors, però lo Regne de València és molt ennoblit e mellorat. E puis diguem-los rient que en aquell lloc del títol no haüda ventura de Mallorques de romanir a la Corona d'Aragó, ans era estada donada e retuda dues vegades, e així ara volíem assajar si melloraria la ventura en lo tercer lloc del títol. E ells així riguerense'n, e no ens en parlaren pus enant. »

  36. super
    04-01-2014 14:23

    pepe... Qui dixit: Ignoramus, Domine, in terra ista quid bovaticum, et ut vos verbis non detineam, quando hoc fuit propositum in consilio, omnes una voce vociferati sunt, dicentes se in hoc articulo non faceré quod vos vultis. Tunc respondens ait: Repleti nimia admiratione duram gente vos intuendo probamus ad iudicandum, et clare perspiciendum iudicium rationis. Considerare debuistis condicionem negocii, et nostram iuxta hoc intentione, que apparet omnino sine reprehensione.Quod enim nos facimus, intuita Dei facimus, et ut Yspaniam defendamus, ac per hoc nobis et vobis apud omnes gentes famam perpetuarti aequiramus, ut noverit universus orbis quod per nos Yspania sit salvata. Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem. Habet etiam tot nobiles, ut pro uno de Aragonia sint in Catalonia quatuor, et pro uno milite quinqué, et pro uno clerico quinqué, et pro uno honorabili cive quinqué; cum Catatonia inquam velit non iuvare, et dare nobis de suo, vos qui tenetls honores pro nobis ad valorem viginti milium, triginta milium, quadraginta milium solidorum, deberetis citius et melius nos iuvare, maxime quia totum vobis ipsis remaneret etiam cum augmento... -http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12604849776935972976402/index.htm

  37. pepe
    04-01-2014 09:44

    @manolito. De acuerdo. No voy a discutir nada otra vez si no posteais fuentes originales que los demas podamos contrastar. He leido algunos de ellos, las cuatro grandes cronicas, que ahora llamais catalanas, por ejemplo. En ellas pone, Aragon por todos lados. Porque Aragon era el nombre que lo englobaba todo, como ahora españa. Si estais tan seguros de todo lo que afirmais, argumentadlo con documentos originales, que yo pueda leer. Igual asi os doy la razon. Gracias,

  38. Manolito
    03-01-2014 19:33

    Pepe..Lo que dice este SEÑOR (Don Eugeni Casanova) por desgracia es cierto en su totalidad..y "by the way.." no entiendo como puedes pretender que la gente inteligente llegue a hacer caso del link (para ti ejemplar) referente a http://mesecosicas.blogspot.com.es/2013/05/lapao-lapapyp-y-lapolla.html">esas personas descerebradas que han inventado el lapao y el lapapyp..

    Quiero añadir que aunque en las galeras catalanas iba embarcado algún aragonés (los almogàvers eran hombres de tierra adentro), a los que quieran llamarles conquistas de la Corona de Aragón, les diré: que cojan una galera (como la del museo marítimo de Barcelona), la pongan en el Ebro en Zaragoza delante de la Pilarica y empiecen a bogar...; cuando lleguen a Córcega, Cerdeña, Sicilia y reino de Nápoles, les reconoceré que fueron unas conquistas “aragonesas” en lugar de ser las reconocidas "conquistas catalanas" hijas del sentido común y de los documentos!

  39. Pepe
    03-01-2014 07:17

    Es que no es cierto lo que escribe este hombre ya desde la primera linea. Luego no os quejéis de que los periódicos de Madrid manipulan si vosotros no paráis de hacer lo mismo. http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/historia/el-proyecto-corona-de-aragon-su-historia-y-su-arte-auna-exposiciones-investigacion-divulgacion-y-restauracion_xOqwHR8KYj9XPMSbpUDWs2/

  40. Lluís
    02-01-2014 14:18

    La llengua l'hem mantinguda força, vistos els intents de genocidi. Però i la resta? El robatori se'ns presenta enorme. Hem perdut bous i esquelles. A veure què recuperem!

  41. Nera
    31-12-2013 09:52

    Això de la corona és una enganyifa més a la que tants catalans s'han prestat i es presten encara, davant l'incomoditat d'anomenar a "allò que no té nom" que és ni més ni menys l'imperi català, o el conjunt d' estats catalans - en tant que conquerits i fets grans pels catalans - . Per evitar el conflicte, la salvatgia inveterada dels espanyols, els catalans hem aprés que n'hem de dir "Corona d'Aragó" igual com és de mala educació parlar en català a qui es dirigeix a nosaltres en castellà. El mateix per l' unitat de la llengua, que diuen no existeix, l'unitat dels estats. També Aragó fou conquerit i s'hi parlà cada vegada més el català, com demostra la contaminació progresiva de l' aragonés". És cert que els mots Corona d'Aragó es feren servir en algun document com una forma més de referir-se a aquests territoris, però una forma més, no l'obligatoria, igual com el titol de rei d'Aragó era un títol més entre tots els títols reials i no significaven altre submissió que al rei. Però és la història dels reis, feta pels reis en epoca medieval, no dels països. Al costat dels reis hi havia unes institucions, i una gent, que eren el que ens interesa i el que caracteritzava de debó el regne - si hi havia rei....hi hauria regne - igual com una llengua i un esperit, i aquest fou molt majoritariament, amb tots els accents portats a les terres conquerides, el català. Qui dubte que si aquest "regne `d'Aragó" hagués durat, avui en aquelles terres s'hi parlaria el català, donat que era la llengua de l'estat, de tot l'estat, València, Mallorca, Nàpols, Sicília, Sardenya.Cosa que potser seria una sorpresa poc agradable per a tots aquests pseudo-historiadors del "regne"del costat" tant engolats avui de rancia retorica prosopopeica que recorda Mariano Ozores. Perqué ha costat tant d'arrabasar-nos la llengua - encara la tenim - sino per la seva enorme extensió i bellesa ?. Aragó, per demografia, per l'origen català de bona part de les grans cases feudals, era un regne català més,amagat i sepultat avui per una colla d'interesos mesquins.

  42. Francesc D.
    31-12-2013 09:08

    Titol:Arragonia regnum 1640- Lananha,joao baptista (1555-1624) pag 2

  43. Francesc D.
    31-12-2013 09:02

    Que Catalunya va ser un regne,a dia d'avui només ho dubten els ignorants tot i que, hi han quedat algunes referències escadusseres que hi donin testimoni. Cercant per la xarxa, m'he topat amb aquest document on resa"Das Königreich Catalonia" escrit en alemany. Crec entendre que, literalment vol dir Regne de Catalunya,que algú amb corregeixi si vaig errat i si aquest document no té cap validesa o si.http://www.cortesaragon.es/fondoHistorico/i18n/consulta/resultados_navegacion.cmd?busq_autoridadesbib=FDHA20130004143

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
22554 lectures

Aconseguits 5930€
de 6000€
Campanya finalitzada

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]
Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]