Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Fins i tot el passat es pot modificar; els historiadors no paren de demostrar-ho."
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès
NOTICIES » 09-12-2015  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
3956

Benvinguda de la Regidora d’Ensenyament, Cultura i Festes d’Arenys de Munt, Tònia Vila, al 15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica

Amb aquest parlament, la Tònia Vila va inaugurar el 15è Simposi tot fent-nos adonar de la importància del pas del temps i encoratjant-nos a ser protagonistes de la nostra pròpia història.

Tònia Vila (font: facebook)

Aquest any celebrem el 15è aniversari d’aquest simposi. Tempus fugit. El temps passa inexorablement, s'esmuny sense pressa i sense pausa davant nostre i no podem fer res per aturar-lo.

Durant aquest 15 anys molts estudiosos d’arreu dels Països Catalans heu vingut a Arenys de Munt a explicar-nos els vostres treballs i recerques històriques; ens heu explicat petites troballes que en el seu conjunt han teixit una part de la història. Com en un viatge en el temps, ens heu transportat a un passat desconegut i heu escrit negre sobre blanc per tal de guardar un passat llunyà.

Quantes coses del nostre passat no s’han escrit, encara! El pas del temps s’encarrega d’esborrar el que no queda imprès. Per això és tan important la vostra feina.

Quantes disciplines diferents ens donen un retrat del nostre passat! La literatura, la música, la pintura, l’arquitectura, la cuina: tot ens ajuda a formar-nos una imatge de la nostra història.

En aquesta societat vertiginosa que ens ha tocat viure, sovint no ens adonem del pas del temps, perquè el dia a dia es viu sense tenir consciència del que fem; anem per la vida construint un relat (fictici o real) que ens ajuda a donar sentit a la nostra existència. Hi ha qui passa de puntetes per la vida, hi ha qui enregistra el pas del temps a cada moment, hi ha qui perd el temps com a filosofia de vida, n’hi ha que senzillament viuen i gaudeixen de la vida, n'hi ha que passen desapercebuts i n'hi ha que marquen fites a la història.

Viatjar en el passat llunyà o viatjar en el passat més recent. Qui ho diria que ja fa més de 6 anys Arenys de Munt va escriure un tros de la història del nostre país, encenent la guspira que ens ha portat a un camí que no té retorn. La relativitat del temps ens pot fer pensar que 6 anys no és res, però quan esperes la llibertat del teu país, sis anys són una eternitat.

Aquest simposi va començar la seva singladura parlant de l'autoria del descobriment d'Amèrica, un continent colonitzat per una corona que va espoliar tot el que va trobar. Des del 1492 viatjant en el temps fins al 2015 podem veure com Catalunya és colonitzada i espoliada per la corona espanyola. Res no ha canviat fins avui, però ho canviarem tot perquè el poble català vol ser protagonista de la seva pròpia història.

Com va dir Martin Luther King, «La llibertat mai no és voluntàriament atorgada per l'opressor; ha de ser exigida pel qui és oprimit».

Moltes felicitats, Jordi i membres de la Fundació Nova Història. Que per molts anys ens pugueu oferir tants bocins d'història.

Tònia Vila
Regidora d’Ensenyament, Cultura i Festes
Ajuntament d’Arenys de Munt
27 de novembre del 2015



Redacció: Tònia Vila




versió per imprimir

  1. ops?
    10-12-2015 01:25

    José Ignacio, la foto del enlace es tu familia?

  2. Lluís
    09-12-2015 22:23

    Orto: encara espero el dia que sàpigues llegir en Navarrete.

  3. Lluís
    09-12-2015 22:04

    José Ignacio: ets tu que ha comparat la situació. Per enfotre-te'n. O és que si no ens tracteu com a aquells negres, no ens podem queixar? Encara voldreu que us en donem les gràcies?

  4. José Ignacio
    09-12-2015 20:19

    Es sencillamente inmoral que alguien pretenda comparar la situación de los catalanes actuales con los de la población negra en los años 60 en Estado Unidos.

    Y pretender que el hecho de tener que usar el castellano en Cataluña es comparable a la segregación racial que había entonces en ese país, roza lo patológico.



  5. Lluís
    09-12-2015 19:43

    José Ignacio: els negres no es podien "pintar de blanc", però nosaltres, per força, entenem i podem parlar el castellà. S'haurien pintat de blanc els negres, si haguessin pogut, en aquella situació amb la que te'n fots de nosaltres?

  6. Lluís
    09-12-2015 19:29

    José Ignácio, sovint les coses que dius les tenim *SI* parlem en castellà i acceptem que ens atenguin en castellà. Amb el metge, a assignatures de la universitat, amb les factures de telèfon, gas, electricitat, amb papers de l'estat, demanant beques, etc. Si fem com si fóssim castellans, i ens dirigim a les finestretes en castellà, tenim tot el que dius. En català costa més d'aconseguir.

  7. super
    09-12-2015 17:30

    jose ignacio... seguim sense poder exercir el dret a l'autodeterminació... ara si vols continua deixant anar parides

  8. Ignacio José
    09-12-2015 17:29

    Exacte, José Ignacio.
    Els catalans no estem autoritzats a votar si volem pertànyer a Espanya o no. No tenim aquest dret bàsic. I això ens condiciona la vida.
    Perquè els nostres jubilats i els nostres aturats cobren el mateix que cobren els jubilats i aturats espanyols, però hi ha sensibles diferències en el cost de la vida en altres territoris d'Espanya. Per tant, el poder adquisitiu dels catalans amb la mateixa aportació de l'Estat és menor. Discriminació econòmica.
    Els nostres nens no tenen ortodòncies gratis, ni llibres de text gratis, ni els nostres éssers sensibles operacions de canvi de sexe gratis, com sí tenen en algunes parts d'Espanya. És clar que aquests serveis bàsics no són accessibles als catalans perquè (la demagògia de C's i tutti quanti unionisti) el govern català s'ho ha gastat tot en manifestacions identitàries i ambaixades a l'estranger. Fal·làcies "para no dormir", però mentiu, José Ignacio, que alguna cosa queda.
    Ja fa temps que se sap que les vies ràpides DE PAGAMENT de l'Estat es troben essencialment a Catalunya i en aquelles vies que servirien per vertebrar la comunicació eficient entre els Països Catalans. Els catalans, cada cop que agafem el cotxe, ens surt més car que als espanyols. Però tenim els mateixos drets, perquè tots som iguals davant la Sagrada Constitución. Iguals, igualets (digue'ls-hi als bascos).
    Per altra banda, jo no m'imagino Merkel o Cameron aconseguint vots als seus països recollint firmes contra l'estatut de Baviera o contra les lleis d'Escòcia. A Espanya, recollir firmes contra l'estatut català i presentar-se sense programa pràcticament, només cagant-se en Catalunya, no només és possible, sinó que és garantia d'èxit perdurable. Fixa-t'hi aquest 20-D.
    A l'Estat espanyol, el "tiro al catalán" és "apuesta segura, caballo ganador". Fixa't que fins i tot hi ha la possibilitat que un català arribi a president del govern espanyol, si no és ara, potser d'aquí a quatre anys. I com hi arribaria? Havent-se instituït com un campió de l'odi a la llengua catalana, en un home-denúncia del "nacionalismo catalán". Aquests són els catalans de fiar!, per a Espanya.
    Tens raó que tot això no es pot comparar a la situació dels negres als USA als 60. Però la identificació catalana amb les paraules d'en Luther King ve perquè tant ells aleshores com nosaltres avui aspirem al reconeixement d'uns drets elementals que ens són denegats.

  9. José Ignacio
    09-12-2015 14:33

    Com va dir Martin Luther King, «La llibertat mai no és voluntàriament atorgada per l'opressor; ha de ser exigida pel qui és oprimit».

    Esta cita está muy bien traída. La carencia de derechos civiles de los ciudadanos catalanes hoy en día es semejante a la que tenía la población negra en algunos estados de USA en los años 60; al igual que su escaso nivel de vida y las pocas posibilidades de acceso a la educación y sanidad y otros servicios públicos en condiciones de igualdad con el resto de ciudadanos.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34988
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si En Colom a Castella va ser considerat sempre estranger, això volia dir que mai no hi va tenir casa. El fiscal...[+]
Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder...[+]
La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més...[+]