Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 05-07-2019  |  MèTODE DE LA NOVA HISTòRIA
4490

Carta oberta a Sàpiens

En Martí Teixidó s'afegeix a la llista de persones indignades amb les declaracions que quatre historiadors van llançar des de la revista 'Sàpiens' contra l'Institut Nova Història i ho expressa en el següent escrit adreçat a la redacció i la directora de la revista.

A la redacció i a la directora de SÀPIENS

Al març del 2019 SÀPIENS va publicar “Desmuntant la Nova Història. Una qüestió de mètode” amb text d’Arnau Cònsul, a partir de la conversa o tertúlia amb quatre professors d’història a l’Ateneu Barcelonès, amb les fotografies d’Enrique Marco.

També a l’Ateneu Barcelonès es va anunciar una tertúlia amb l’estudiós Jordi Bilbeny i vaig decidir anar-hi. La sala va quedar plena i va quedar gent que escoltava de fora estant.

Una qüestió de mètode. Els professors que volen desmuntar la Nova Història no van encarar el tema del mètode, sinó que van fer desqualificacions lliures, però ni de mètode, ni científiques: “una amenaça per al prestigi internacional de la historiografia catalana” (Ruiz-Domènec); “però el seu missatge conspiratiu té una recepció fàcil i ha creat una legió de seguidors arreu de Catalunya...” (Alcoberro); “és el moment de dir prou i desemmascarar unes pràctiques pseudohistòriques...” (Casals); “com tota ciència, l’estudi de la història requereix un mètode, que crea consens científic, i saltar-se’l és tant com afirmar que la Terra és plana” (Baydal). Dono crèdit a les afirmacions recollides pel redactor Arnau Cònsul, encara que no m’estranyaria que ara els professors declarants, en veure escrites les seves contundents afirmacions, diguessin que han estat mal transcrites, mal interpretades o tretes de context. És possible, millor així.

Si hi ha amenaça per al prestigi internacional –no és qüestió de mètode–, s’ha de resoldre afinant el mètode i acreditant la historiografia amb la bona recerca anterior i incorporant noves dades i fets que duen a revisar les interpretacions i potser a descobrir errors ocults. Parlar de missatge conspiratiu... no fa al cas, ja que aquí no es tracta de domini polític ni econòmic. Però podria ser que amb nou coneixement hom es trobés somogut de la seva seguretat acadèmica.

Efectivament, la història és una ciència que ha de contrastar i integrar fets, dades i interpretacions i avança amb el consens científic, que no pot ser un fòssil. I justament s’ha de reconstruir amb noves dades i fets. I la referència il·lustrativa és ben interessant: els doctrinals escolàstics donaven per fet que la Terra era plana i condemnaven els qui trencaven el “consens” en el qual estaven instal·lats com a doctes.

Rigor i honestedat. Si realment es pretén això, els professors ja haurien d’haver demanat a SÀPIENS que s’incorporessin a la sessió els estudiosos Bilbeny, Mayolas, Orteu... O bé que poguessin presentar la seva rèplica a les pàgines del mateix número de SÀPIENS. Aquests autors investigadors van aplegant fets i dades que havien estat ocults i poden contribuir a una reinterpretació més afinada o contradictòria de la vigent actualment. Això és fer consens, aplegar-se uns i altres i construir el coneixement a partir de fets i dades i “les descobertes” que s’hagin pogut contrastar. Aquesta contrastació s’ha de fer entre tots, entre tota la comunitat d’estudiosos que no són solament els qui han assolit una acreditació acadèmica i funcionarial. Recordem que durant la llarga dictadura estudiosos, que per causa de la guerra o altres no varen poder ser universitaris, van ser autèntics historiadors que ens han recuperat la història local de pobles i viles. El rigor i la honestedat són actituds personals i no s’adquireixen amb l’acreditació acadèmica.

Tothom ja sap avui i dóna per acceptat que la història la fan els vencedors. Ara l’”uni-i-diversitari” Bilbeny, dedicat a la història, aplica el rigor de la lingüística històrica com a filòleg i ha obert una via de contrast paral·lela al mètode de la historiografia construït el segle XIX basat en l’estudi de documents i arxius. Així, a la història que fan els vencedors s’hi afegeix l’ocultació, correcció o falsificació que fan els censors i esbrinar això significa incorporar procediments de la lingüística i reconstruIr el mètode històric convencional. De fet, actualment totes les ciències socials —i els ha estat ben difícil assolir l’estatus de ciències enfront de les ciències positives— integren moltes diverses dades i fets i fonts d’informació d’altres ciències especialitzades. I la història es veu enriquida amb estudis de: tècniques agrícoles i evolució dels cultius, cartografies (en plural), músiques i danses, indumentàries i usos, testimonis orals contrastats, tècniques i estils de construcció, objectes ceràmics i ornamentals, cognoms familiars i modificacions evolutives o per error dels escrivents... i de noves ciències que es perfilen: com la mediologia. El mètode, més pròpiament la metodologia, ha d’integrar aquests coneixements i aportar una interpretació o diverses interpretacions que s’ajustin als coneixements aplegats. I sempre serà provisional, el coneixement de la història, encara més que el de la física o el de la biologia. Molt més. La història haurà de fer sempre una reinterpretació passats uns anys i uns usos socials, perquè tota interpretació (consensuada i honesta) es fa des de la perspectiva i comprensió dels qui viuen en un temps determinat.

No vull donar res per tancat i conclòs. Ben al contrari, penso que cal estendre aquest debat obert pels professors que discrepen de la nova història amb els qui apuntalen la nova història i amb d’altres estudiosos que, justament per no ser especialistes (els especialistes ja estan habituats a uns procediments protocolitzats) podem contribuir i gaudir junts del plaer del debat, la contrastació i la descoberta. M’hi afegeixo per aquella curiositat que mou la ciència de la qual parlava Eugeni d’Ors ara fa cent anys. Confio que els professors d’història no em desacreditin ja que sóc doctor en filosofia i ciències de l’educació, encara que he fet un parell de recerques històriques sobre pedagogs ocultats per censura política o per apropiació interessada.

Gràcies per la seva atenció,

Martí Teixidó
Estudi de Pedagogia
El Ripollès 2 de maig de 2019



Autor: Martí Teixidó




versió per imprimir

  1. Alvaro Prim
    09-07-2019 18:56

    Frede. Mejor que aprenda a manejarse en varios idiomas para poder llegar a leer las fuentes originales. No vayan a colarsela con un articulo como el del Constitution

  2. Alvaro Prim
    09-07-2019 18:54

    Leandro. Te recomiendo que emplees la navaja de Ockham.
    Lo que planteas es básicamente que la corona hispánica se dedicó a recorrer toda Europa para corregir y enmendar todos los manuscritos existentes para hacer que la historia de Cataluña se convierta en la historia de Cataluña, Su literatura la de Castilla y así sucesivamente.

    Y todo esto con las coronas enemigas de la corona hispánica permitiéndoselo hacer en sus propios archivos. Digo esto porque se habrían enterado y en algún sitio estarán los documentos generados por embajadores y enviados sobre esta conspiración ¿No?.

    Seguir la metodología de Giorgio A. Tsoukalos de lanzar una hipótesis y negar todas las pruebas que la contradigan no es lo mejor para conseguir credibilidad en el mundo academico

  3. Leandre Martí
    07-07-2019 21:32

    Prim, cal filar més prim, un relat és difícil de manipular si els protagonistes i els fills són vius, una altra qüestió és quin relat es farà dintre de cent anys. Aquesta és la clau, no tot es La Razón, el ABC, el Mundo, o El País, premsa que de tan transparent se li veu el llautó.

  4. Frede
    06-07-2019 21:16

    Ai, senyor Prim! Veig que no hi ha manera de que escrigui en la llengua de la "web". L'exemple que posa és força infantil.

  5. Frede
    06-07-2019 21:06

    Doncs, això que diu, senyor Teixidó, és molt greu. Cal que tothom, i en especial els seguidors de les investigacions de l'INH, en prenguin nota.

  6. Martí Teixidó
    06-07-2019 07:28

    27 de juny Sàpiens premiada a la Nit de les revistes. Vaig anar personalment a felicitar la directora, Claudia Pujol pel premi al nou disseny de Sàpiens. Em vaig identificar com a autor de la carta i li vaig dir. "Doneu també la veu als investigadors l'iNH. Va dir: "Els nostres historidors no hi estan d'acord".

  7. Alvaro Prim
    05-07-2019 19:09

    "Tothom ja sap avui i dóna per acceptat que la història la fan els vencedors."

    ¿Cómo se aplica a la 2ª Guerra Mundial?. ¿Los documentos de los archivos alemanes se reescribieron por los aliados?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va poder viure 92 anys En Cristòfor Colom? Va poder creuar l’Atlàntic en el seu primer viatge als 78? Un marí...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]
Per què el catalanisme explica de dues maneres irreconciliables la destrucció de l’esplèndid Castell-Palau...[+]