Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 26-08-2013  |  PROJECTE SERVENT
10469

Catalanades, catalanismes i errors de traducció a El Ingenioso Hidalgo Don Quixote De La Mancha

Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny per posar-lo a disposició dels lectors de l'Institut Nova Història

Portada de la Primera Part de l'edició de Madrid de 1605

(Primera Part, apòcrif, amb peu d'impremta de Madrid, 1605)
Instituto Cervantes - Editorial Crítica
Barcelona, 2a edició, 1998
A cura de Francisco Rico

Aquesta llista de catalanades, catalanismes i errors de traducció que remeten a un original català perdut no pretén ser definitiu, ni absolut. És, simplement, una llista orientativa. Un toc d'atenció a partir del qual caldria començar a treballar de forma sistemàtica i metòdica, amb rigor. És totalment cert que alguna d'aquestes formes ja existeix en el castellà del segle XVI, però també caldria determinar en quins llibres apareix i quin ha estat el seu censor i traductor, perquè, atès que una gran part de la literatura castellana del XVI són traduccions del català, és molt fàcil creure que una catalanada no ho sigui pel fet que apareix en d'altres textos de presumptes autors castellans.

Sigui com sigui, jo els anoto aquí perquè els nostres lectors en puguin fer ús i quedin al servei d'eventuals interpretacions i recerques futures. N'hi ha, encara, més. Moltíssims més si tinguéssim alhora en compte la tradició ortogràfica que l'edició d'En Rico, ja actualitzada, no mostra. Jo n'indico tan sols una primera tongada. La corresponent a la Primera Part.

  • lantejas (llenties/llanties), p. 37
  • dar una mano de coces al traidor (una mà de), p. 40
  • jamás supieron ni pudieron desencajar-le la gola, p. 52
  • se me da que me den ocho reales (se me'n dóna), p. 53
  • mal remojado y peor cocido bacallao, p. 53
  • lo que restaba de hacer, p. 60
  • le dejó ir a la buen hora, p. 62 (En Rico reconeix que no és expressió castellana)
  • mi ánima que miente, p. 64
  • Y en diciendo esto, p. 66
  • estaba ya el mozo picado, (estava picat/enfadat), p. 70
  • otro día (traducció incorrecta per l'endemà), p. 76
  • como el ama los vió (com=quan), p. 77
  • tornó luego con una escudilla de agua bendita (escudella), p. 77
  • mas el cura no vino en ello (no s'avingué), p. 77
  • ¿Quién es ese tonel? (Quin és eixe tomell/tomet? –referit a un llibre–), p. 78
  • son bonísimas, p. 82
  • tenía más gana de quemallos que de echar una tela, por grande i delgada que fuera (ganes de llançar una teia al foc), p. 83
  • por fuerza le volvieron al lecho (per força), p. 88
  • pasó graciosísimos cuentos (passà comptes), p. 91
  • aun Dios y ayuda, p. 94
  • medio despaldado estaba (mig espatllat), p. 96
  • y machacó tantos moros, que le quedó por sobrenombre Machuca (Machuca no pot venir de machacar, perquè li hauria quedat Machaca. En canvi sí que té sentit si sabíem que en català machacar és matxucar), p. 97
  • A la mano de Diós! (Mà de Déu! o a la mà de Déu!), p. 97
  • fendirían de arriba abajo, p. 105
  • ser los historiadores puntuales, verdaderos y nonada apasionados, p. 110
  • Y como lo vió caer (com=quan), p. 111
  • yo soy muy contento, p. 111
  • ha de ser, p. 111
  • ni hay pensar morir (ni cal pensar), p. 115
  • en buena paz y compaña, p. 118
  • si va a decir verdad, mucho mejor me sabe... (si val a dir veritat/la veritat), p.120
  • no estornudar ni toser si me viene gana (si me'n vénen ganes), p. 120
  • con prompta y buena voluntad, p. 124
  • Con todo esto (amb tot i això), p. 129
  • por ser tan muchacha (per ser tan mossa), p. 132
  • En cuidado me lo tengo (ho tinc en compte), p. 134
  • sin plegar los llorosos ojos (sense tancar els ulls), p. 134
  • le halló el sol a la mañana, p. 134
  • pastores vestidos con pellicos negros, p. 135
  • donde se tratan las famosas hazañas del rey Arturo, que contínuamente en nuestro romance castellano llamamos "el rey Artús", p. 136-137
  • en el discurso de su vida (en el decurs), p. 139
  • no es bien que vos cumpláis, p. 145
  • Mata un desdén, atierra la paciencia, p. 148
  • mil monstros, p. 151
  • volvió las espaldas, p. 155
  • rogaron se viniese con ellos (anar x venir), p. 157
  • vinieron a parar, p. 159
  • yo valgo por ciento, p. 160
  • comenzaron a menudear sobre ellos con grande ahínco (error de truaducció; l'original havia de dir manotear o manotejar), p. 161
  • yo me tengo la culpa de todo (jo ne tinc), p. 161
  • castígalos muy a tu sabor (molt al teu gust/grat), p. 162
  • en aquella gran cuita, p. 164
  • mis feridas, p. 165
  • a sol y a la sombra y a las inclemencias del cielo (a sol i a serena), p. 166
  • sesenta sospiros, p. 166
  • pésetes y reniegos (pestes i renecs), p. 166
  • arco turquesco, p. 166
  • aparejó su asno (aparellà/enllestí), p. 167
  • llegó a la puerta, cuando don Quijote la sintió (la sentí), p. 173
  • traían en las muñecas (confusió de traer per llevar), p. 173
  • descargó tan terrible puñada, p. 174
  • el gato al rato, el rato a la cuerda (el rat), p. 175
  • entró ascuras (a scures), p. 176
  • hablara yo más bien criado –respondió don Quijote–, si fuera que vos (si fóra de vós), p. 179
  • encantamentos, p. 179
  • tantas ansias y bascas, p. 181
  • no hay sino decilla (no cal sinó dir-la), p. 182
  • se alongó un buen trecho, p. 183
  • los persas, arcos y flechas famosos (arquers i fletxers), p. 192
  • de horadados labios, p. 192
  • machucándole malamente, p. 194
  • la color, p. 195
  • vamos ahora de aquí (anem d'aquí), p. 197
  • quitar aquel almete (elmet), p. 199
  • venía una litera cubierta de luto, p. 201
  • algun malferido, p. 201
  • sois todos en batalla, p. 202
  • admirado del ardimiento de su señor, p. 203
  • aunque denantes dije, p. 203
  • vestidos con aquellas sobrepellices, p. 204
  • la hambre, p. 206
  • queda descomulgado (descombregat), p. 206
  • almorzaron (esmorzaren), p. 207
  • las cuales cosas todas juntas, p. 209
  • me ha puesto en corazón de acometer, p. 210
  • esta tan desemejable aventura (dissemblant), p. 211
  • tenia unos pocos de bigotes, p. 213
  • [el riu anava] crecido y casi fuera de madre, p. 214
  • un pradecillo que al pie de unas altas montañas se hacía (s'hi feia), p. 218
  • un grandíssimo golpe de agua (cop d'aigua)
  • A lo menos (almenys), p. 220
  • más vale algo que no nada (que no-res), p. 226
  • las fenestras de su real palacio, p. 229
  • siendo medianera y sabidora (mitjancera), p. 231
  • Ya se es ido (ja se n'és anat), p. 231
  • no pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza, p. 233
  • traía una cadena al pie, p. 241
  • ese bacín que trae en la cabeza, p. 245
  • y diciendo y haciendo (i dit i fet), p. 245
  • habéis de ir vos solo, rabo entre piernas, p. 247
  • hizo del ojo a los compañeros, p. 247
  • el peligro sobrepuja a la esperanza, p. 249
  • embaulando en su panza (de baula), p. 251
  • su lencería, p. 252
  • "Si digo que sois vos, Fili no acierto", recita el Quixot, i Sanxo respon:"-Por esta troba no se puede saber nada, si ya no es que por ese hilo que está ahí se saque el ovillo de todo. -¿Qué hilo está aquí? –dijo don Quijote.-Paréceme –dijo Sancho– que vuestra merced nombró ahí hilo. -No dije sinó Fili –respondió don Quijote", p. 252-253
  • és conmigo el miedo, p. 255
  • y haz de los ojos lanternas, p. 256
  • y en llegando, p. 256
  • clavó los ojos en el suelo por un buen espacio (una bona estona, un bon espai), p. 258
  • le volvió las saludes, p. 260
  • la cual venía tan encarecida (encarida), p. 264
  • los dos nos viniésemos en casa de mi padre, p. 265
  • el cual término, p. 266
  • movía la plática, aunque la trujese por los cabellos, p. 267
  • Beltenebros (Bell Tenebrós), p. 270
  • Sancho iba muerto por razonar con su amo y deseaba que él comenzase la plática (enraonar), p. 271
  • en tiempo de Guisopete (Guisopet/Isopet), p. 271
  • sin osar decir lo que el hombre tiene en su corazón (el que hom té), p. 271
  • porque te alce el entredicho (perquè t'alci l'interdicte), p. 271
  • qué de necedades (que de), p. 273
  • pasados los tres días que me ha dado de término (termini), p. 281
  • hizo demasiasdo de bien, p. 283
  • rollizo y de buen tomo (i de bon volum), p. 284
  • trillando en las eras, p. 284
  • hasta salir a lo raso (al ras), p. 289
  • dos tumbas la cabeza abajo (dues tombarelles cap per avall), p. 290
  • halló en la fontana, p. 290.
  • vos le habéis muerto, p. 294
  • el llego (el llec), p. 296
  • ni la demandase cosa de su hacienda (demanés), p. 298
  • le diese lición (lliçó), p. 300
  • sin acompañarla son de ningún otro instrumento (so/son), p. 302
  • cuento imperfeto, p. 305
  • cada día descubro en vos valores que me obligan y fuerzan a que en más os estime, p. 306
  • el cura de la perroquia, p. 312
  • poniéndome el manjar por los caminos (el menjar), p. 315
  • detrás de unos pedazos de peña (rere un tros de penya), p. 318
  • un monesterio, p. 322
  • una mantellina, p. 355
  • que de tan lueñes tierras viene (llunyes terres), p. 338
  • y con la diligencia que don Quijote se alistaba (s'enllestia), p. 339
  • muy a pique de ser emperador, p. 339
  • el famoso moro Muzaraque (el moro Mussa, perquè no hi ha cap moro famós a Castella que es digui Muzaraque), p. 341
  • se debía de estender (estendre), p. 342
  • y calándose el morrión, p. 345
  • hasta adobarla del mal tratamiento que le hicieron, p. 345
  • Pandafilando de la Fosca Vista, p. 347
  • todos se anegaron, p. 351
  • belitre, p. 352
  • porque después que la dí (després de la dir), p. 357
  • y a la noche, p. 361
  • hincar de finojos ante su presencia (de genolls), p. 363
  • con esta manera de amor, p. 364
  • el amo replicó no sé que arengas, p. 365
  • dos higas para el Gran Capitán, p. 372
  • no piense vuestra merced darme papilla, porque por Dios que no soy nada blanco (blan), p. 373
  • tengo de solicitar a una retirada (ultracorrecció de CD + A), p. 382
  • una yunque (una enclusa), p. 384
  • hay pluvias de oro, p. 386
  • acabaron de comer, levantaron los manteles (llevaren les tovalles), p. 390
  • esto de traerse bien (portar-se bé), p. 391
  • buscar nuevas vetas de nuevo y nunca visto tesoro, p. 393
  • piélago de nuevos inconvenientes, p. 398
  • la x, no le cuadra porque es letra áspera; la y ya está dicha; la z, zelador de tu honra, p. 402
  • no cesaba de hacerse cruces, p. 412
  • no me atreveré a forjar ni sustentar una mentira, p. 413
  • soy quito de la palabra que os di (quiti), p. 417
  • fue con el costo de una noche, p. 418
  • verse cualificada, p. 419
  • y tanto, que es mi esposo, p. 419
  • poco a poco se le iba volviendo el juicio (se li anava girant el juí), p. 421
  • vivía a San Juan, p. 421
  • A Dios vais (ab Déu aneu), p. 422
  • con malencònico semblante, p. 434
  • verá el buen recado que ha hecho (el bon recapte), p. 435
  • no supo ni sabe de la misa la media (no sap de la missa la meitat), p. 436
  • el captivo, p. 440
  • ¿no es baptizada?, p. 441
  • una larga mesa como de tinelo (tinell), p. 442
  • los tres fanales, p. 455
  • el estanterol, p. 456
  • qué se hizo ese don Pedro de Aguilar (què se'n féu d'aquest Pere d'Aguilar?), p. 459
  • siendo grumete de una nave, p. 462
  • un soldado español llamado tal de Saavedra, p. 463
  • la caña se estava blandeando y moviéndose (s'estava brandant), p. 464
  • los turcos ya són idos (ja són anats), p. 477
  • si allí los dejaban apellidarían luego la tierra (apellarien), p. 481
  • estar la mar algo picada, p. 482
  • habiéndose trocado el viento (havent-se estroncat), p. 484
  • yendo con la vela tendida de alto baja (de dalt a baix), p. 486
  • quedava sotavento, p. 487
  • dieron la bienllegada, p. 495
  • iba proveído por oídor, p. 495
  • Yo os digo (ús indegut del vós al llarg de tota l'obra), p. 496
  • haciendo la guarda, p. 505
  • hechava la paja por defuera, p. 505
  • dárosla encontinente, p. 505
  • por poder deshogar (desfogar), p. 507
  • vamos de priesa, p. 510
  • su estirado senyor, p. 511
  • abriendo de presto las puertas, p. 511
  • le rieto y desafío a singular batalla, p. 512
  • dormir bien mal, p. 512
  • no le asentó a su mesa, p. 529
  • con gran rancor, p. 530
  • la estada nuestra en este castillo, p. 532
  • faga dos vegadas la visita, p. 537
  • cuando el furibundo león manchado con la blanca paloma tobosina yoguieren en uno (junyeren, junyissin), p. 537
  • tuvo espada en cinta (al cint, en cint), p. 538
  • coligió de todo en todo, p. 538
  • Par Diós, p. 540
  • han hecho mercadería vendible, p. 555
  • sesteando (sestejant, fent la sesta), p. 557
  • nuestros compatriotos, p. 557
  • veía alguna dueña con tocas reverendas (dona), p. 566
  • una funda de vaqueta, p. 568
  • hirviendo a borbollones, p. 569
  • siete fadas, p. 569
  • bullente lago, p. 569
  • una apacible floresta (forest), p. 571
  • La riqueza del padre y la belleza de la hija movieron a muchos, así del pueblo como forasteros, a que por mujer se la pidiesen (per muller), p. 577
  • Arrebató de un pan que junto a sí tenía (arrabassà), p. 584
  • aquellos follones y descomedidos malandrines (fellons), p. 584
  • le iba a los alcances (a l'encalç), p. 587
  • no salen tan a gusto como el hombre querría (hom), p. 590
  • su estandarte tremola (p. 594)
  • la muerte espantable y fea, p. 596.


Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. paco
    27-09-2015 19:32

    debeis de ser tontos no?que clase de drogas tomais?

  2. Guerau
    08-04-2015 15:08

    Defensa el 1916 de la valencianitat de l'entorn de cervantes, la pàtria que estimava Cervantes.
    https://archive.org/stream/sanfranciscocerv00mart/sanfranciscocerv00mart_djvu.txt

  3. Lluís
    15-03-2015 19:07

    Oriol: molt ben assimilat, felicitats.

  4. Oriol
    15-03-2015 18:38

    Com pot escriure sobre aquests temes algú que té uns coneixements de castellà -i també de català- tan precaris com per pensar-se que "cavallero" -en un altre article-, "de hinojos", "cuita", "era ido", "lueño", "higas", "sospiro", "compaña" i tants d'altres no existien en la llengua de Cervantes? Encara recordo que en un article d'aquesta pàgina -no recordo si era el mateix- algú deia que la ç de "Sancho Pança" també era catalana. A veure, noi, un parell de nocions de primer de Filologia: 1) L'ortografia del castellà en els segles XVI-XVII no era la mateixa que l'actual. 2) No sé si te n'has adonat, però la majoria d'edicions modernes del Quixot, de Garcilaso, etc., adapten l'ortografia. Ho dic perquè hi havia algú que deia que l'ortografia del Quixot d'Avellaneda, al contrari del de Cervantes, "sí que era castellana", i ja m'imagino d'on va treure aquesta idea.... 3) L'evolució de les llengües romàniques, i de totes les llengües, és molt complexa, el vocabulari canvia, i en el castellà del passat hi havia lèxic comú amb el català que mentrestant s'ha perdut, o s'ha regionalitzat.
    Però no sé si es pot discutir amb una patuleia que són capaços de creure's que la Corona espanyola, ella soleta -o amb la complicitat del Vaticà- es va dedicar a traduir un munt d'obres publicades en català -que a més eren totes genials- i a fer-ne desaparèixer els originals sense que en quedés cap rastre -llàstima que es conservin catàlegs de biblioteques i piles de llibres i testimonis d'aquella època-. O que el català es parlava fins al Rin, perquè ja sabem que "l'occità és català" -sí, home, sí-, i quan llegim a simple vista el jurament d'Estrasburg ja veiem que allò és occità, i per tant català -ja conec la teoria de l'Stroh, no cal que me l'expliqueu, entre d'altres coses perquè no l'heu entesa bé-, i no adonar-vos que la conclusió implícita en el que dèieu era que... el català és un dialecte arcaitzant del francès!
    Ja sabem que tothom manipula la història, però dins d'uns límits, home. Us ho prego: per la independència de Catalunya, pareu, perquè us esteu convertint en una arma per ridiculitzar el catalanisme.

  5. Bil-Beni
    06-02-2015 19:11

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  6. Quixote
    15-09-2014 11:51

    jajajajajjajajajajajjajjajajajajjajajaj ...... jajajjajajajajajajajajjajajajajajajajajajaja .... jajajjajajjajajajjajajaja

  7. PAolo
    26-09-2013 19:20

    afegim dues d'errades monumentals de traducció: 1.a, pag 65 de la meva edició, final cap. VII Yo lo dudo - replicó Sancho Panza; - porque tengo para mi que, aunque lloviese Dios reinos sobre la tierra,... 2. pag 46, cap. IV "Cayó Rocinante i fue rodando su amo una buena pieza por el campo".... i després que es digui que no és una traducció maldestra...

  8. Esteve Renom
    17-09-2013 12:04

    Rectifico error sintàctic: Es fa difícil de pensar que molts dels punts referenciats puguin ser una altra cosa que una traducció maldestre.

  9. Esteve Renom
    17-09-2013 10:31

    Hi ha molts dels punts de l'escrit que es fa molt difícil pensar que no puguin ser altra cosa que una traducció maldestre.

  10. Francesc
    14-09-2013 23:36

    Ted, el teu anàlisi ha quedat infinitament curt. El 98% d'expressions que surten en aquesta llista no els expliques

  11. Ted Striker
    14-09-2013 13:31

    El castellà no és el mateix en 400 anys i moltes expressions i mots s'han perdut perquè ningú recorda el seu significat original. hi han expressions que a Espanya ja no s'utilitzen i s'utilitzen a Amèrica. En quant a l'escritura , també ha canviat com el canvi ph per f (philosophia),x per j, pèrdua de f per h (fermoso) i mots del llatí que han canviat com baptizada por bautizada. Posar exemples d'arcaismes del castellà que han sobreviscut en el català (i que tenen l'origen en el llatí) és voler veure coses on no n'hi ha: anima, pluvia. I el canvi ue per o (puente per ponte, buenisimo per bonisimo) no es va fer instantàniament, com ara hi han persones que parlen diferent "cantado" i "cantao". A més les llengües no són impermeables a les llengües properes, fins i tot hi han intercanvis amb llengües molt més llunyanes (estribor en anglès starboard i nordic styra bord).

  12. Francesc
    11-09-2013 22:38

    Félix, la traducció és la castellana (l'original en català es va fer desaparèixer ). En tot cas, deuràs voler dir la retraducció al català, que també està feta.

  13. Félix
    10-09-2013 23:25

    Me encanta el Quijote. Lo he leído varias veces. A Cervantes le encantaría que su Alonso Quijano, símbolo universal, fuese leído, copiado e imitado. Por todos nosotros. Por cierto, me falta reflexiones en este sentido. Además creó que hasta en inglés está chulo, así que una buena traducción en catalán no será demérito alguno.

  14. albert
    09-09-2013 14:27

    per als no estudiosos d'aquest àmbit se'ls hi presenta una complicació que els aferma en el dubte: Diverses paraules i expressions es van anar incorporant a la llengua castellana però sempre a partir de la literatura que noaltres qüestionem com a literatura en llengua castellana Des de l'INH intentem demostrar que, bàsicament, és una traducció -bastant incorrecta- del català al castellà. Per tant, aquests mots i expressions s'incorporen al castellà. Per tant, per a molts catalano-parlants els hi és familiar el que, de fet i estudiat, és una incorrecció.

  15. Pedrito
    09-09-2013 13:18

    "Lloramicas" no és prou sòlid? N'hi ha a gavadals, a milers i només no els veu aquella persona que no els vol veure.

  16. Francesc
    09-09-2013 00:21

    Oriol, podries dir-nos en concret què es el que no veus sòlid?

  17. Oriol L C
    08-09-2013 19:56

    No em comvenç gens. Suposo que deu tenir altres raons per creure-ho, perquè aquí no n'hi veig cap de sòlid.

  18. Carles Toltes
    05-09-2013 16:10

    Molt bona la recolla però t'en deixes algunes, per exemple a la pag.105 de la mateixa edició un en Quixot li diu a en Sanchis Panxa, "nos han bien cardado"!

  19. pere
    05-09-2013 16:05

    matias, porqué insultas? tan pocos argumentos tienes?

  20. albert
    03-09-2013 15:31

    MATIAS, justament Alcalá de Henares no és "àmbit català". Però el consens s'incrementa a l'entorn que Alcalá, de cervantí, tampoc no té res: estudia/analitza/llegeix la partida del baptisme del que dieu Cervantes i és en CARVANTES...:, i que César Brandàriz va denunciar fa pocs anys http://www.inh.cat/articles/Que-fem?-on-anem?

  21. David
    03-09-2013 13:50

    Això del "nonada" em recorda un dia que una tele espanyola entrevistaven una gitana a peu de carrer (no recordo si era a l'Hospitalet) i li preguntaven per uns veïns, sembla que una mica conflictius. Doncs la senyora els va dir que "siempre se estaban peleando por un no nada". I quan va veure que no l'entenien els ho va repetir fins a tres vegades!

  22. Matías
    02-09-2013 20:35

    Alcalá de Henenares también es Cataluña? Ríos a tomar por culo ya con que tanto El Quijote como Miguel de Cervantes es catalán, que la Historia bien que la manipuláis.

  23. Jordi Bilbeny
    01-09-2013 17:08

    Daniel, Jo ja dic que són només unes notes, unes observacions personals i subjectives, que permeten conjecturar, que permeten sospitar. TAmbé dic que caldria un estudi més detallat per a cada cas. I també hi entra la possibilitat (només faltaria) que en algun exemple jo m'agi confòs. Però, en general, són moltes traces les que permeten una sospita fonamentada de traducció. De fet, l'Àlex Sendra ha demostrat també a bastament com errors de traducció reconeguts per erudits espanyols solvents a la traducció castellana del Tirant lo Blanc es troben igualment al Quixot. Per tant, si al Quixot hi ha els mateixos errors de traducció que trobem a la traducció castellana del Tiran lo Blanc, és que som davant també d'una traducció. Veure-ho no costa tant. És cert. El que costa és fer un estudi detallat i minuciós per a cada cas en particular i per a tots en general. Però això no vol dir que no es pugui fer. Tu també hi pots col·laborar.

  24. Francesc
    01-09-2013 14:58

    Daniel, és pel context que es pot dir, en aquest cas, que "trocado" és una mala traducció d' "estroncat".. Jo crec que hauríem d'agafar l'edició d'en Rico i mirar en cada situació si la paraula en castellà és l'adient. Salutacions.

  25. Daniel
    01-09-2013 04:34

    Molt interessant. Però no hauria de ser una llista raonada, aquesta? N'hi ha que se sap que són catalanismes, però això "habiéndose trocado el viento (havent-se estroncat), p. 484", per exemple... "Trocar" no vol dir canviar, mudar? La citació és massa escarida. A la gran majoria de citacions s'hi poden posar pegues.

  26. Joan
    30-08-2013 18:19

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  27. Jordi Bilbeny
    29-08-2013 17:47

    "Cervantes" diu al Quixot que Triant lo Blanc és el millor llibre del mot. Així, amb totes les lletres. I és acceptat de tot crític solvent i imparcial que el Quixot té grans semblances tant estructurals com simbòliques, amb el Tirant. De les quals coses es pot deduir, si Cervantes és Servent, que el Quixot és, entre d'altres coses, un omenatge al Tirant i al seu autor esborrat.

  28. Tramontana
    29-08-2013 17:11

    No canteu victòria: En Wert ja traduirà el Quixot al castellà (idioma del imperio). Guardeu bé els llibres vells que tingueu!!

  29. Jordi Bellavista Rosique
    29-08-2013 02:04

    Tinc entès que M Cervantes es va guiar a El Quijote, per Tirant lo blanc... Què hi ha de cert?

  30. Guerau
    28-08-2013 14:28

    bé, s'hauria de fer un estudi comparatiu en la toponímia i les institucions creades a Madrid com a capital a partir de 1562 i comparar-la amb València i Barcelona... per veure les còpies... Si Madrid es va fer sobre la base de la capitalitat i direcció de l'imperi català....com per exemple el Paseo del Prado de Madrid és una còpia del antigamanet anomenat Passeig del Prat del Palau Reial de València que avui dia se'n diu Passeig de L'Albereda. Veuriem que Castella-Espanya és una mala còpia de Catalunya-Aragó.

  31. Jordi Bilbeny
    28-08-2013 13:06

    Jo sempre avia interpretat la "historia de Don Fernando" com la istòria istòrica del rei Ferran I i no pas de Ferran II... Primer, perquè és Ferran I qui suborna els qui l'han d'entronitzar. Qui relament es casa (amb Catalunya), ja que Ferran II, en tant que nét, nebot i fill de reis no podia aver suggerit ni l'ideia de suborn del títol ni de casament. I és Ferran I qui fugin de Barcelona mor a Igualada.

  32. Pep
    27-08-2013 23:22

    Suposo que en germanlluch es referia a Ferran I, el d'Antequera, que va morir als 37 anys per l'abril de 1416 a Igualada, en estranyes circumstàncies, mentre "fugia" o s'allunyava d'una Barcelona on havien parat els peus al seu autoritarisme i als abusos del seus oficials reials. Respecte a la mort de Ferran II, l'anomenat Rei Catòlic, el 23 de gener de 1516, la història ens el fa morir en un increïble Madrigalejo (Extremadura), a mig escapar-se també cap a un clima més benigne que no pas el de la freda estepa castellana. Em temo que Ferran II va morir just quan faltava un mes perquè el seu successor, el príncep Carles de Gant (futur Carles V), era a punt d'arribar a la majoria d'edat (el 25 de febrer de 1516 faria 16 anys, tot i que els flamencs ja feia un any que el consideraven major d'edat). La sensació és que el Rei Catòlic potser rebé una "empenteta" per deixar net el camí de la successió. Aprofitant que només es prenia potingues per complir al llit amb Germana de Foix, algú devia fer lliscar a la copa de la Viagra de l'època algun element mortífer per a la salut del campió sexual. És en aquest sentit que podria tenir raó parcialment en germanlluch, quan ens diu que el rei fugia d'un ambient hostil, que possiblement era Barcelona (que serà la capital de Carles V) rumb a València, la capital del Rei Catòlic per antonomàsia. Tenint en compte la distorsió habitual de la censura, la mort el devia enganxar a les afores de la Vila-reial, on al segle XV ja hi havia una partida de terreny anomenada "El Madrigal", un indret on avui s'alça l'estadi del club de futbol de la localitat. "Madrigalejo", vet-ho aquí.

  33. Observador
    27-08-2013 17:25

    germanlluch. No tiene Usted ni idea de como ni donde, murió Fernando II rey de Aragón. En cuanto al Quijote, habla Usted de oídas, no creo que lo haya leído al completo, nunca.

  34. germanlluch
    27-08-2013 02:29

    En el pròleg diu… … … “…sota la meva capa al Rei mato…” Per als catalans nomès té elogis… “Los corteses catalanes… se adelantan a si mismos y así adelantan a los demás países del mundo”... De Catalunya només en diu excel•lències: “Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades y, en sitio y en belleza, única”. Com és possible que no s'entengués abans tot això que està escrit lletra a lletra, paraula a paraula?... No puc creure que els Insignes Professors i els molt Il•lustres Catedràtics de Literatura no hagin llegit mai aquests textos, però menys encara puc creure que, havent-los llegit, no els hagin entès… Mai en tot el llibre diu res de bo ni de Reis, ni de Prínceps, ni de Bisbes, ni de Cardenals… De ningú que sigui castellà en diu una sola cosa bona… Com és possible que no s'entengués abans?... Com és possible que li diguin a En Cervantes que és tan excels, sent ell el que els diu tals barbaritats? Cada vegada que parla dels Castellans els diu coses terribles per escrit i no s'en assabenten… O és que no han llegit mai el llibre, el segon més editat de la història de la humanitat?... Com s'entén que sigui el millor llibre de la literatura castellana parlant tan malament de Castella i dels Castellans?... Som tots necis?... Sempre hem sigut tant necis?... O… és que no sabem llegir?... Qué hagués sigut d'aquest país sense la Inquisició, sense les persecucions dels Poderosos?… Podria existir un nou món… Cervantes detesta totes les intromissions de les Institucinos eclesiàstiques o públiques a la vida de les persones… I en moltes pàgines de la seva obra es queixa d'això amargament… El Quixot és una Epopeia d'un home que lluita pel seu alliberament… Aquest alliberament només es produeïx quan Dom Quixot arriba A Barcelona… Diu Cervantes, literalment, que per caminar per Terres de Castella cal estar boig… Que a les terres de Castella no es pot viure cristianamente… Només en arribar a Barcelona és possible recobrar la lucidesa... Així ho narra… Així ho significa… Així ho explica… Així ho escriu… No interessa a ningú aquest fet? Poca gent dels que han llegit aquest llibre, l’haurà entès… Però em nego a creure que ningú no l’hagi entès mai…

  35. Marçal Subiràs i Pugibet
    26-08-2013 20:38

    No tinc cap mena de dubte que aquest sisme que són els vostres treballs s'acabaran convertint amb el temps en un tsunami que pot arrasar tot el segle d'or. Us proposo, però, que observeu el màxim rigor científic i filològic en els treballs que publiqueu perquè ningú pugui utilitzar-los en contra vostra -nostra- i que inicieu -si no ho heu fet ja- una campanya d'enviament d'articles relacionats amb el tema a revistes estrangeres per escampar aquest dubte raonable. També en paper. A veure què passa. Bona sort i endavant.

  36. Lluís
    26-08-2013 18:03

    Jo crec que molts deuen haver llegit el Quixot, però potser no les edicions conservades primerenques. Més aviat, deuen haver llegit versions publicades molt posteriors, amb els editors fent els favors d'arreglar el que no acabés d'estar-hi bé.

  37. Pepita
    26-08-2013 17:25

    De vritat maravellós.......

  38. Brussel·lí camí de casa
    26-08-2013 12:07

    Que vinguin els del CCH a desmentir, ridiculitzar, tergiversar... El siglo de Oro Castellà és traducció d'ombres literàries quasi a l'unanimitat... Però esclar tots aquests grans doctors i catedràtics d'alta reputació no els ha interessat fer recerca objectiva, científica i contrastada! Després que no vinguin a dir que ells sempre hi havien dit, etc... Gran Bilbeny!

  39. Pere Blavet
    26-08-2013 11:21

    molt bò! N'hi ha per riure una bona estona, i no pas perquè faci gràcia.

    Em pregunto si algun acadèmic castellà ha llegit realment mai el Quixot, tots els castellanistes en van amb la boca plena i ben sovint de fa molts anys que en dubtava perquè pensava que si jo mai vaig ser capaç d'empassar-me'l sencer probablement molts altres tampoc poguéssin.

    Des que conec de fa poc temps aquesta corrent qüestionador que tinc ben clar que una part molt gran de la gent que s'omple la boca del Siglo de Oro i del Quijote en sa vida l'han llegit.

    A mi em cauria la cara de vergonya de sortir a llegir-ne fragments cada any quan en fan aquella cel·lebració litúrgica on surt en ZP i l'Alfonso Guerra i l'Arenas i tants d'altres que, si ja no saben ni vocalitzar ni pronunciar bé el castellà, a sobre han de llegir paraules forànies i fer veure que les comprenen i que s'emocionen al reproduïrles!

  40. Francesc
    26-08-2013 11:05

    Excel.lent!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19340
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa...[+]
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]
L'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció...[+]
El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+]