Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 18-08-2015  |  PROJECTE LLETRES CATALANES
11037 lectures

Catalanades, catalanismes i errors de traducció al «Libro de la Vida» de Santa Teresa de Jesús

En Jordi Bilbeny ens fa saber el llistat d'expressions de possible origen català que ha recopilat amb la lectura del «Llibre de la Vida» de Santa Teresa.

Peter Paul Rubens, 1615. Font: Viquipèdia.
(c) 2005 David Monniaux, CC BY-SA 3.0

Al juliol del 2000, aprofitant unes vacances, vaig decidir agafar el Llibre de la Vida, de santa Teresa, per llegir-lo i mirar alguns aspectes de l’espiritualitat i l’ascesi d’una de les místiques més importants d’Europa. Però, més enllà de les seves visions, em va cridar enormement l’atenció el llenguatge de la santa, amb un castellà ple de dubtes i d’incorreccions lèxiques, sintàctiques i, fins i tot, ortogràfiques, que, en alguns casos, denuncien, com en el seu moment ja va remarcar En Menéndez Pidal, que l’escriptora ni tan sols sabia com es pronunciaven un gran nombre de paraules que ella havia de conèixer per força, perquè pertanyien al seu àmbit religiós.

Atès que el seu llenguatge contenia, alhora, catalanismes i catalanades idèntiques o molt semblants a les comeses per d’altres escriptors catalans adulterats per la censura d’estat que he estudiat amb deteniment, de seguida vaig deduir que era davant d’un altre cas d’usurpació de personalitat d’un autor català per part de la censura reial a fi de fer-lo castellà i, com de costum, que també ens trobàvem amb un text traduït del català en un castellà força macarrònic.

A fi de fer públic aquestes traces de catalanitat que perviuen sota el castellà escrit de Teresa de Jesús, que, ja d’ençà de llavors, he considerat una autora catalana de tot en tot, m’he proposat fer-ne una llista i presentar-vos-la perquè sigueu vosaltres mateixos, que coneixeu i parleu tant el castellà com el català, els qui jutgeu lliurement.

No és tracta d’una llista definitiva, perquè l’he feta a partir d’una lectura que cercava informació espiritual, mística i visionària. Hi ha repeticions, rareses, manca de precisió ortogràfica, evidències de ser davant d’un copista que, en algun o altre moment, va transcriure un text anterior, ometent mots, afegint-ne d’altres o, simplement, traduint malament. Però, és clar, també hi ha les catalanades i catalanismes pròpies del català literari dels segles XV i XVI i, sobretot, hi he inclòs alguns errors de traducció que delaten obertament que la llengua de la santa no podia ser altra sinó la catalana.

El llibre d’on he pres les notes i he bastit aquest llistat és el Libro de la Vida, de Santa Teresa de Jesús, de l’Editorial Plaza&Janés, en la seva primera edició de Barcelona de l’any 1998, a cura de Jorge García López, segons el text de la santa de 1562.

INTRODUCCIÓ

-muy por menudo (per menut)

-se vía (es veia)

-de aquí adelante (d’aquí endavant)

CAPÍTOL 1

-mi madre tenía de hacernos rezar (tenia de fer-nos)

-grandes trabajos que pasaron (grans treballs)

-ancque era la más querida (anc que era)

-de que vi (des que)

-monesterios (monestirs)

-yo me parece (jo em sembla)

-plega a vuestra majestad (plagui)

-tanto posada (tan posada)

-tan contino (tan continu)

CAPÍTOL 2

-en llegando a (en arribant)

-mucha curiosidad de limpieza (molta curositat)

-niñerías nonada buenas (no gens bones)

-nuestra natural (nostra natura)

-a lo mijor (a lo millor)

-el interese (l’interès)

-la afeción (l’afecció)

-no era bien (no era bé)

-certinidad (certinitat)

-estaba muy más contenta (molt més)

-relisión (religió)

-con todo esto (amb tot i això)

CAPÍTOL 3

-andaba más ganoso (més ganós)

-hube de tornar en casa (haguí de tornar en casa)

-en estando buena (en estant bona)

-lleváronme en casa

CAPÍTOL 4

-en tomando el hábito (en prenent l’hàbit)

-a la hora (alhora)

-vuestra piadad

-habían de ser (havien de ser)

-porque yo fuese mijorada (perquè jo fos millorada)

-muchas veces me tiempla (em tempera)

-los manjares (els menjars)

-dióme un mal de corazón tan grandíssimo (un mal de cor/de ventre)

-ponía espanto (posava espant)

-siguir aquel camino

-tiniendo a aquel libro por maestro

-tanta guarda (tanta guarda)

-los males y los pecados luego los ascondía

-haciéndome fuerza (fent-me força)

CAPÍTOL 5

-me vían llorar

-ser estimada (ser estimada)

-era curiosa (era curosa)

-yo como ruín (roí)

-eran unas bocas en el vientre (en cast. habían)

-la Ilesia (l’Església)

-como supe esto (com=quan)

-con más puridad (amb més puritat)

-Murió muy bien y muy quitado (molt quiti, alliberat)

-el rigor del mal de corazón (mal de ventre)

-incomportables

-me tornó a traer (em tornà)

-niervos (nervis)

-Di priesa (pressa)

-sepoltura

CAPÍTOL 6

-an el agua no podía pasar

-continos dolores (continus)

-todo se me hacía nonada (no-res)

-mormuración

-enjemplo (enxemple)

-la pulicía

-en puniéndome (en posant-me)

-obligación a no tener (obligació a no tenir)

-San Josef

-atreverme a hablar en él (atrvir-me a parlar en/amb ell)

-no hacer cosa (no fer cosa)

-se me ofrecerá cosa

-tornar a dejar

CAPÍTOL 7

-por ventura

-debajo de parecer

-agujeros u paredes

-hablar de esta suerte

-soy ruín (sóc roïna)

-a manera de decir

-no quería ver más a con quien estaba (amb qui estava)

-yo me parecía (jo em semblava)

-es a la noche (és a la nit)

-muy contino (molt continu)

-perlesía (perlesia)

-no es por fuerza (no és per força)

-dolor grandísimo de espaldas (d’espatlles)

-un alma

-conocimiento u amor

-de suerte que (de sort que)

-primitir (permetre)

-el amistad

-la terná (la tinrà)

CAPTÍOL 8

-coluna (coluna/columna)

-naide (ningú)

-muy muchas veces

-lición (lliçó)

-de todo punto (de tot punt)

CAPÍTOL 9

-estaba allí cierto (hi estava cert)

-aquesta gloriosa santa

-creo cierto

-mijorando

-hallábame mijor

-está ciego u ascuras (a scures)

-su piadad

CAPÍTOL 10

-toda engolfada en Él (engolfada, llenguatge mariner)

-todo es dado de Diós (cast.: es dado por Dios)

-no cure de (no curi de)

-entendamos bien bien (ben bé)

-nos crió de nonada (de no-res)

-el que no entiende que està rico (cast.= es rico)

-porque no engañe más el mundo (al món)

-será bien escuro (escur)

CAPÍTOL 11

-siervos de el amor

-tan tardíos de darnos (de donar-nos)

-no nos asir a cosa de ella (no agafar-nos a cosa)

-ha de hacer cuenta

-desgusto y dessabor

-por grandisima merced

-atapados los ojos

-¿qué se me da a mi? (què se me’n dóna?)

-andar siempre atribulado

CAPÍTOL 12

-no le aprovechará más de perder (cast. = más que perder)

-trabajare a traer (para traer)

-mientra (mentre)

-no lo sé de decir

-por ventura

CAPÍTOL 13

-apocar los deseos (apocar)

-no amilanar los pensamientos (amilanar)

-la Ilesia

-train consigo

-ternía (tinria)

-se fatigan mucho de pensar (de pensar)

-yo he topada almas (he topat)

-por no tener espiriencia quien las enseñaba (experiència que les ensenyés)

-y, mientra más espirituales, más (mentre)

-ser muy contina (molt contina)

CAPÍTOL 14

-a fuerza de brazos

-el hortolano (l’hortolà)

-cativa/cativo (cativa/catiu)

-virtudes muy más sin comparación (molt més)

-dar un cierra ojo y abre (obrir i tanca d’ull)

-este contentamiento (contentament)

-aujilio (auxili)

-por vista de ojos (per vista d’ulls)

-siempre es bien andemos (és bé)

-a pocos a pocos (repetició del copista?)

-aquel labor

-empreñarse para florecer (emprenyar-se)

-es el verdadero escardar (escardar)

-no lo primitáis

CAPÍTOL 15

-tornemos a el propósito

-no osa bullirse

-antes ella (ans ella)

-bulle la memòria (bull)

-muy desbaratado (desbaratat)

-desar que no oya (cast. = que nos oyga)

-no curiosa ni interesal

-es bien que

CAPTÍOL 16

-en aquel agonía

-se deprende

-decir muy poco o nonada (no-res)

-con la harpa

-¡Bendito seáis por siempre, Senñor!

-muy más pesada

-hasta la fin del mundo (la fi del món)

-só yo (só jo)

-lo tiene todo arriscado

CAPÍTOL 17

-el ánima

-esta tercer agua

-no la ayuda poco ni mucho (no l’ajuda; cast. = le ayuda)

-el remedio .../... no le tomaría para mí (no el prendria; cast. = lo tomaría)

CAPÍTOL 18

-teulogía

-con decir disbarates (disbarats)

-se asconden

-porque lo hagáis (cast. = para que)

-en tierra tan astrosa

-tengo por bien de perder

-arrobamientos (robaments o arrobaments; cast. = robos)

-el piélago de los mares (pèlag)

-de un grado en otro

-una manera de desmayo (una manera de)

-a los principios

-ya no puede más bullir

-a el principio

-este agua

CAPÍTOL 19

-el encomenzar

CAPÍTOL 20

-las canillas (les canyelles, les tíbies)

-el crisol

CAPÍTOL 22

-ciento por uno (cast. = cien por uno)

CAPÍTOL 23

-me maravillo (em meravello)

CAPÍTOL 24

-porque me diesse (perquè em donés)

CAPÍTOL 25

-por delgado que vaya (per prim que vagi)

-no hago más de oir

-están suspensas (suspeses)

-sin acordarnos quién las dicen (cast. = quién las dice)

-desde ha mucho tiempo (des de fa)

-con todo puede hacer muchos embustes (amb tot)

-muchos a quien yo daba (molts a qui jo dava; cast. = a quienes yo daba)

-todos eran contra mi (cast. = todos estaban)

-delicada y pulida (polida)

-la mar

-la tempestad

-bien cierta estava

-tomarme con ellos a brazos

-en viendo que

-una higa (una figa)

CAPÍTOL 26

-an no tenía visiones (aún)

-es todo no nada

CAPÍTOL 27

-oído nuevas de ella (noves)

-Dios ensenya el alma y la habla sin hablar (el/la)

-ningún bullicio hay (bullici)

-el manjar en el estómago (el menjar)

-en la habla (la parla)

-de en hito en hito se miran (de fit a fit)

-está aparejado (aparellat)

-pensamos remedar (remeiar)

-los relisiosos

-un debujo

-vino la nueva cómo era muerto (vingué la nova com era mort)

CAPÍTOL 28

-sacratísima

-no es resplandor (no hay)

-nunca son tan cabales (tan cabals)

-cansada y desgustada

-queda conortado (conhortat)

-quedar en una vez otra

-no había de haber

-puniéndomele

-trabábanme mucho (traves)

-yo quería mucho a el uno de ellos (a l’un d’ells)

-plega el Señor (plazca)

-bien cierta estoy

CAPÍTOL 29

-como las visiones fueron creciendo (com = quan)

-diese higas

-porque sentía mucho (perquè me’n sentia molt)

-a puñadas

-de presto

-de suerte que otro día (de sort que l’endemà)

-esta pena de que agora hablo (de què/de la qual)

CAPÍTOL 30

-lo poco u nonada que podia hacer

-temía de tenerlos (temia de tenir-los)

-había traído veinte años silicio (havia portat vint anys cilici)

-pues como lo supo (com ho sabé)

-tuvo mucha cuenta conmigo (tingué molt de compte amb mi)

-el santo varón que los habló (que els parlà)

-no me podía valerme (cast. = no me podía valer)

-conorta de ver (conhorta de veure)

-antes cuando mira (ans quan mira)

-casi rapados los ojos (rapados x tapados: error de còpia)

-si oye hablar en Él

-tener de su mano (tenir de sa mà)

-no era más en su mano (cast. = no estava más en su mano)

-a la hora (aleshores)

-que de todo punto (de tot punt)

-aquí y allí i acullà (ací, allà i acullà)

-andar a el hilo de la gente (anar al fil de la gent)

-como navegar con un aire muy sosegado (mariners)

-bullan los deseos

-unas fontecicas

-está bullendo el amor

CAPÍTOL 31

-yo, como le vi (como = quan)

-huyan mas para no tornar (per no tornar)

-otra vez, poco ha (poc fa)

-la persona, cuya era la carta

-lo tomaron muy a pechos

-estos espantajos (espantalls)

-noche de las Ánimas

-en nuestro rezado (en el nostre rés)

-vino a términos (vingué a terme/térmens)

-la hace semejantes mercedes (le hace)

-mientra en más le tienen (mentre)

-hemos de estar

-yo, no me hacía con ella (no em feia amb ella)

-es casada

-no tento en qué (no tempto en què)

-no querrá el Señor pieda tanto bien (pida)

-sabía poco del rezado (del rés)

-decía muy menos (molt menys)

-de poco en poco

-como eran tan nonada (no-res)

CAPÍTOL 32

-me hallé en un punto

-acabar ya de todo en todo (de tot en tot)

-no podían decir de no (no podíen dir de no)

-para disistir otros manjares (per digerir altres menjars)

-dar trazas

-se llamase san Josef

-las relisiones

-esta habla (aquesta parla)

-el Señor me tornó a hablar en ello (hablar de ello)

-el lugar no había casi persona (al lloc)

-a la mi compañera (a la meva companya)

-mas de esto a mi no se me daba nada (d’això a mi, tant se me’n donava)

CAPÍTOL 33

-se había de hacer

-cuando se me acordaba (quan me’n recordava)

-el confesorio (el confesionario)

-con dineros que el Señor dio (amb diners)

-dormí yo a el sereno (dormí jo a la serena)

-vínome un arrobamiento (robament)

-la daba mucho contento (li dava molt contentament)

CAPÍTOL 34

-no temiese de nada (no temés de res)

-había había tratado (repetició del copista)

-puso muy mucho en que (falta “interès”, error del copista)

-una vejecita

-se parece bien ser (apar ben ser)

-las mercedes.../... no son postizos

-la habíamos de estimar

-mucho me consuela de ver que no es solo (que no está solo)

-ecelentes espaldas

-gente determinada arriscar mil vidas (determinada a arriscar)

-se deleiten en hablar en Él (a parlar en/amb Ell)

-no se haber viado a confesar-se (no haver-se aviat)

-estaba en un aldea

-sin decirla nada la fui dando la luz que pude (sin decirle... le fui dando)

CAPÍTOL 35

-para no siguir

-y que me estuviese unos días (i que m’hi estigués uns dies)

-porque no me hiciese mal el camino (para que)

-estaba allí a mi placer (a mon plaer)

-y dila esperanza (y dile)

-ecede a mi mesmo contento (al meu mateix contentament)

-que ma hace la joya (la joia)

-mil veces me espanto (m’espanto)

CAPÍTOL 36

-todo se hizo debajo de gran secreto (dessota un gran secret)

-que estuviese malo (que estigués malalt)

-y la mi compañera

-por muchas causas; y la una era...

-otra ilesia

-no lo sé encarecer (no ho sé encarir)

-de que me vi ansí (des que)

-en haciendo esto

-vi cuán nonada era (quant no-res era)

-la mucha relisión

-era ya muerto (estaba muerto)

CAPÍTOL 39

-¡Ohg, válame Dios! (cast. = válgame)

-estaba con el desasimiento que suelo (amb el deseiximent)

-una escuridad

-anque

-me pusieran lanzas a los pechos (als pits)

-esme mucho contento (m’és molt contentament)

CAPÍTOL 40

-indina de tal bien

-inflamar

-quedome muy gran gana de no hablar (ganes de no parlar)

-si el Señor fuera servido (si fos servit)

-por fuerza he de ocupar el tiempo (per força)

-quiriendo tiempo

-en forma por entonces me aborrezco (en ferm; error copista)

EPÍLEG

-mo podía tornar a ver

-dese priesa

-sea bendito por siempre (per sempre)

Jordi Bilbeny




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. francisco jose
    18-10-2015 19:23

    La conservadora del tan citado monasterio de Pedralbes, con tesis doctoral sobre el mismo, Anna Castellano, ya ha comentado no sólo que existe una evidente discordancia de las fechas de la vida de Teresa de Cardona (1494-1562) con la de Santa Teresa (1515-1582), sino que los libros de Santa Teresa, como Las Moradas, fueron escritos después de la muerte de Teresa de Cardona. Cualquiera que haya leído a estos miembros del INH, salvo que sus "argumentos" son acientíficos y se basan en simples especulaciones o, como ellos mismos dicen "en leer entre líneas" , técnica historiográfica extravagante donde las haya, más el abundante uso de "la falta de pruebas es prueba de lo que afirmo". Ellos mismos, cuando lanzaron esta estupidez, Bilbeny, Curucull, Mayola "et ali", dijeron que su teoría (mejor fantasía) "podía parecer una astracanada". A confesión de parte no cabe réplica. Estos del INH no son más que un grupo de pseudo historiadores, aficionados a las teorías conspiranoicas y panfletistas paniaguados de la Generalitat. Para vergüenza de los catalanes. Por cierto a Bilbeny ninguna cátedra catalana ha querido dar patente a su tesis doctoral. Por acientífica.

  2. Antoni
    18-10-2015 18:11

    Sisplau, feu el fotut favor de deixar estar aquesta quitxalla espanyolera que miren de rebentar aquest lloc. Preneu-vos-ho com un petit inconvenient de viure al bell mig del meditarrani, que hem d'aguantar aquests veïns tan pesats. A la nostra. La historia es prou interessant per seguir discutint les nostres hipotesis i fins i tot per equivocar-nos, si cal. No tenim que estar pendents de l'ultim troç de carn batejada que passa per aqui amb molt de temps lliure i el resentiment tipic de les espanyes.
    Sisplau, ni un comentari. Son el nostre grà al cul. Però ja trobarem la manera de no haver de gratar-nos. (per posar un exemple, podria ser que ens deixessin tranquils el dia que s'hagin de posar a treballar. Treballar de veritat, no el que fan ara..).

  3. Eduard Baró
    02-09-2015 21:12

    Lluços orinals i altres mixetes, us miraré de tenir una mica de pena. M'ho ha recomanat una persona en aquest espai, haha crec. Faré cas a una de les persones que participa en aquests debats. Jo no perdre ni un segon a llegir/escoltar com us esgargameu els animalons. Arribo us tiro carnassa, valtros la deboreu. Jo us tanco la porta i ja està. I les persones que intervingueu en aquest espai us recomanaria que ni tnt sols llegiu/escolteu a animals i animalons, són com zoombies, curts de gambals. Tenen molt poca autoestima, i per tant demotraven una prepotència i odi en els seus "escrits", que imagino que els que encara els llegiu em podrieu confirmar que no han canviat gens. Desmontar la censura i la manipulació executada duran segles a sang i foc, és una tasca dura, però ens hi acostem. Conseqüentement arriben en aquest INH, tota forma d'odi i despreci. A uns segur els paguen per fer aquesta feina, i a altres els mou l'odi més autodestructiu. Ja s'ho faran. Insisteixo tota aquesta purria, que no visita altres espais on es defensa per exemple que colom era gallec, volen boicotejar el debat, provocant, insultant i ben poques vegades intentant argumentar res del que cada article exposa. JO sóc del parer que no se'ls ha ni de llegir. Fer-los cas és fer-los els joc. Fer rodar les coses com ells volen. Ara, segur vindràn a bordar darrera meu. Un darrera l'altre. Tot plegat em fa recordar un fet semblant al que succeeix en les manifestacions per l'autodeterminació de la nostra catalunya. En el decurs del 9N, dels 11s,... sempre davant un avenç com el que estem vivint, històric, apareixen provocadors, molts dels quals s'ha demostrat que eren funcionaris, ja m'enteneu. Tots, sabeu que busquen aquestes actuacions. Doncs les intervencions d'urinals, mixetes i lluços fan exactament el mateix.

  4. raigambre
    01-09-2015 22:24

    JA, JA, JA, Xavier, poco queda para eso, estos facinerosos, con tal de engrandecer su mierda de historia robaran a quien haga falta. Polacos de los cojones. (Veo que escribes con x tu nombre, ¿qué eres catalán o vasco? Bueno, de todos modos por lo menos no he tenido que utilizar traductor y veo que respetas la secular lengua de España y que piensas de estos mas o menos como yo)

  5. xavier
    01-09-2015 22:08

    queridos amic de instituto de nova histeria , me ha llegado que estáis trabajando en un nuevo articulo , donde demostráis que el libro de sun tzu fue escrito por un catalan y traducido al chino

  6. Raigambre ESP
    01-09-2015 21:55

    No desvaries Indolesia, que ni idea en la cabeza tengo yo las elecciones, son todo bazofia y teatro y más aun en las provincias, que además seguirá todo igual salga lo que salga, nadie va a permitir que se rompa España y lo sabes Y LO SABEN. Yde facha nada, un español como cualquier otro nada mas y si crees que conozco esa región de España es porque algo me intereso por todo lo español, aunque esa parte de asco por como hablan algunos aun ya está, que no me gustan los paletos aldeanos que encima se las dan de ser mejores que otros españoles cuando ya cuando hablan dan asco y cuando lo que son son solo ladrones y aprocechados de España toda la vida. Y si se van que se vayan, me importa una KK, pero que dejen la tierra española a los españoles, es lo justo, que se vayan a la tierra de los franchutes que es al final de donde proceden, o al mar, donde quiera, pero que se larguen o que respeten y acogan definitivamente lo español.

  7. indolesa
    01-09-2015 21:19

    Curioso que siempre que se acercan las elecciones aparecen por los foros personajes como Raigambre, que parecen tener un gran conocimiento de lo que pasa en Catalunya, y que no comete faltas cuando escribe palabras catalanas, intentando representar caricaturas de un facha,
    insultando , faltando al respeto y encendiendo los ánimos. NO CUELA

  8. Alfonso
    01-09-2015 20:42

    Otros escudos del señor este:

    https://es.wikipedia.org/wiki/Gonzalo_Jiménez_de_Quesada#/media/File:Armas_de_Gonzalo_Jiménez_de_Quesada_-_AHG.jpg

    http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/desnue/pag309-311.htm

    ¿Cuál es el verdadero? Se aceptan apuestas...


    El escudo de la audiencia en otra página:

    http://www.hubert-herald.nl/NuevaGranada.htm

    ¿Cuál está invertido? Adivina adivinanza... Aunque está expuesto en el Museo Nacional de Colombia. Fácil de comprobar...

  9. Guerau
    01-09-2015 19:26

    Un altre conquistador andalús de Granada amb un escut amb senyera catalana Gonzalo Jimenez de Quesada (potser un Eiximenis d'Arenós) fundador de Bogotà 1538. vegeu senyera en la quadre pintat.

    http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/jimenez.htm

    I escut de la reial audiència de Santa fé de Bogotà on la corona de Catalunya i Aragó està representat primer abans que Castella.

    https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Escudo_de_armas_de_la_Real_Audiencia_de_Santa_Fe.jpg

  10. raigambre
    01-09-2015 11:37

    Madre mía cuanto disparate se traen entre manos estos catalufos.La generalidad y el independentismo estará más que contento con el dinero invertido en este instituto de la desinformación y adoctrinamiento antiespañol. Sta. Teresa de Casteldefels, Cervant de Valvidriera, Colón de Tarragona.

    Qué payasos, Dios mío!!!! Dejad de joder la marrana, separatas!

  11. Guerau
    01-09-2015 02:25

    Castella era i és un estat totalitari i autoritari. L'estat de Catalunya-Aragó i l'estat de Navarra eren estats de lleis, ningú podia evitar la llei escrita. És normal que la història de Castella que autoritariament i totalitàriament es va defer dels altres estats de la península menys Portugal escriga i redacte una història totalitaria i autoritària.

  12. Eduard Baró
    29-08-2015 16:14

    Bo e interessant raonament

  13. R. Piq.
    29-08-2015 13:15

    Bona feina, Jordi Bilbeny i equip de l'institut. Al meu entendre, no crec que moltes de les aproximadament quatrecentes possibles catalanades o deficients traduccions que presentes es puguin defensar sense controvèrsia, però que en hi han desenes de indiscutibles no n'hi ha volta de fulla i queda clar llegint a aquesta tropa de fanàtics que teniu per aquí, que els hi mou per desqualificar d'aquesta forma insistent i barroera (amb insults inclosos) una feina sense dubte honesta --Una, Grande y Libre!! y Alta y Gorda y de Buen Ver. Pero de entrar-hi a comentar alguns dels casos més evidents, res de res, o no res, o no nada, aquí no entren per no relliscar o, millor dit, per ni poder trepitjar aquesta terra que vosaltres heu fet germinar.
    La recerca continua, enhorabona i endavant a tots plegats. Borden, car cavalqueu, mai no ho oblideu.

  14. José Ignacio
    28-08-2015 07:44

    ¿Es posible que el tal Pedrito haya reconocido que Garcilaso de la Vega no es catalán sino de origen galaico leonés?

    No está entre mis favoritos, pero Garcilaso de la Vega es uno de los grandes poetas del Siglo de Oro?

    Algo es algo.

  15. orotgraféitor
    27-08-2015 13:44

    ignoro que tipo de droga toma el autor, pero parece evidente su desconocimiento absoluto de la lengua que tanto le irrita; casi todas las palabras y expresiones que supone catalanadas son castellanas plenas, la mayoría patrimoniales y usadas por sectores iletrados de la población en áreas tan dispersas como la Sierra de Guadarrama o Extremadura (ej.: certenidad, oído a Elena Nogal Bernal, de La Puebla de la Sierra (Madrid), de 86 años de edad, sólo sabe firmar y apenas ha salido de su entorno, pastora en su juventud: "Esa copla tenía su tonada, pero yo ya no sé dar certenidad de ella"); "se vía" y "contino" también son habituales en personas de edad del ámbito rural madrileño; "curioso" en el sentido de pulcro es común por todas partes; y así todo; es muy divertido; no paréis, por favor

  16. Haha!
    26-08-2015 21:50

    Els nacionalistes castellans són els únics castellans que sempre han estimat i estimaran Catalunya. Per això es desfan d'allò que a Catalunya és una agressió repugnant.

  17. Haha!
    26-08-2015 21:46

    Els castellans que estimaven Castella vinguts a Catalunya han estimat Catalunya i per això els ha fet fàstic la castellanitat. És normal. Eren gent plena al seu país i ho han estat a un país estranger on han anat a parar. La resta... Doncs ja se sap.

  18. José Ignacio
    26-08-2015 20:20

    Y lo más grave, señor Haha

    El fomento del odio.

    Los nacionalistas no enseñan a amar su tierra, sino a odiar a la que señalan como enemiga. Lo primero no es suficiente. Lo segundo es más importante.


  19. José Ignacio?
    26-08-2015 20:12

    ¿Qué que hace que algunos individuos oculten o cambien su apellido?

    Yo te lo explico, señor Haha.

    Se trata de la falta de pensamiento crítico, la carencia de autoestima, el adoctrinamiento, la presión de una parte de la sociedad, el control de los medios de comunicación y su bombardeo ideológico, el señalamiento del otro, las promesas imposibles, la recreación histrórica, la coacción, el clientelismo....

    Eso es lo que hace que un pobre individuo se avergüence de su familia porque proviene de otros puntos de España, que no de la castellanidad.


  20. Haha!
    26-08-2015 18:12

    I què ho deu fer, babaus, que tanta gent s'avergonyeixi de la castellanitat?

  21. Pedrito
    26-08-2015 10:35

    Sobre una burleta, que es tema molt recurrent per alguns comentaristes, que consisteix a ridiculitzar la traducció de cognoms que utilitza l'INH per seguir el rastre de la censura m'agradaria aportar una cita d'un Catedràtic de la Universidad de Córdoba "la verdadera estrategia asimilatoria residió, en lo que aquí nos interesa, en la frecuentísima adopción de un apellido de la alta nobleza, o al menos de la nobleza tradicional, aprovechando cierto parecido con el mismo. Los cognomentos se alargaron, añadiendo patronímicos donde no los había, o bien se sumaron a éstos las palabras que les faltaban."

  22. Eduard Baró
    26-08-2015 09:46

    Mal els pesi només m'ha semblat entreveure molta lletra, o dit d'una altre manera boren. I que en són d'aborrits.

  23. super
    25-08-2015 15:14

    mira que hi ha gent avorrida...

  24. José Ignacio
    25-08-2015 10:25

    "Es tractava (el castellano) d'una novíssima llengua neo-romànica sense cap tradició literària, el que passar després al segles XVI és continuar la tradició.?

    ¿Y dónde quedan los cantares de gesto como el Cantar del Mío Cid, Los siete infantes de Lara, el Cerco de Zamora, el Cantar de Rodrigo y el Rey Fernando o el Cantar de la campana de Huesca?

    ¿Y el mester de juglaría? ¿No patearon Castilla los juglares recitando romances? ¿No se cantan aún ahora en muchos pueblos castellanos?

    ¿Dónde la obra en castellano del rey Alfonso X? que por algo se le llamó El Sabio.

    ¿Y la de su sobrino el infante Don Juan Manuel?

    ¿No existió Gonzalo de Berceo?

    ¿Y el Poema de Fernán González?

    ¿Dónde queda Juan Ruiz, llamado el Arcipreste de Hita? Por cierto, alcalaíno como otro famoso autor de cuyo nombre no quiero acordarme.

    ¿Y Pedro López de Ayala?

    ¿Y Juan de Mena?

    ¿E Iñigo López de Mendoza? ¿No es el famoso Marqués de Santillana?

    ¿Y Fernán Pérez de Guzmán?

    ¿Y Jorge Manrique y su señor padre?

    ¿No publicó su Gramática castellana Antonio de Nebrija antes del siglo XVI?

    ¿Para qué una gramática del castellano si no había tradición literaria?



    PD: No cito a La Celestina porque ya ha quedado demostrado por el INH que originariamente se escribió en catalán, pero aún sin este quedan unas cuantas obras en castellano.

  25. Marc
    25-08-2015 01:45

    Sí, ja la coneixia aquesta tesi vostra, molt interessant, Guerau. Fóra interessant posar per punts els arguments que la sostenen.

  26. Guerau
    25-08-2015 00:27

    I tindria sentit l'escola de traductors ja que el castellà no tenia cap literatura, a l'estat controlat pels gran senyors feudals basco-castellans la llengua de prestigi era el galaico-portugués i l'astur-lleonés que tindria més literatura que el castellà parlat pels descendents dels bascons, "l'escuela" traduiria galaico-portugués, astur-lleonès i occitano-català per fer-se en un cos de llibres escrits en castellà, tot i esborrant la font original o fent plagi directament. Es tractava d'una novíssima llengua neo-romànica sense cap tradició literària, el que passar després al segles XVI és continuar la tradició.

  27. Guerau
    25-08-2015 00:17

    Seriosament s'hauria d'investigar la tradició encetada per Alfons el savi de la traducció com a eina d'estat castellà:

    Sobre Don Joan Manuel de Villena casat amb dues reines catalanes (l'entorn facilitaria les obres en català) La wikipedia només en català diu això en castellà no diu res de "l'escuela".

    "Avui dia es considera que Joan Manuel i el seu equip de col·laboradors van realitzar tota aquesta feina d'edició, traducció i adaptació dels relats tradicionals al castellà, des de l'Escola de Traductors de Toledo, creada pel seu oncle, el rei Alfons X el Savi, considerat l'impulsor de la prosa en castellà."

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Manuel_de_Castella

  28. Ravensburger
    24-08-2015 23:44

    Costa de creure que hi hagués una escola de traductors a Toledo. La imperial Toledo. La seu que (diuen) es disputa la primacia eclesiàstica amb la imperial Tarraco. El més probable és que tothora estiguin atribuint a Toledo l'imperi, la primacia eclesiàstica, la riquesa comercial i el trànsit cultural de Tarragona. Si existia un regne de Tarragona, com demostren la documentació i la cartografia aportades per l'Ivan Gimenez a la UNH de Montblanc, el més probable és que moltes de les coses que hom situa a Toledo fossin, o passessin, a Tarragona...

  29. Juanola
    24-08-2015 20:24

    Avui, a les 21'56 s'ha de veure el programa - 300- Toquen el tema les dones catalanes que s'anaven a confesar i necessitaven un traductor perque ni elles entenien el castellà, ni el capellà entenia el català

  30. Marc
    24-08-2015 20:23

    Per cert, Guerau, us heu mirat mai el "Corà de Toledo"? És impressionant la quantitat de girs i lèxic català des de la primera pàgina. Per exemple, empra el verb "davallar" en el sentit que es troba en Llull i que la llengua de Castella no té (a més del fet que jo no he trobat en cap diccionari el mot "deballar" que és com em sembla recordar que apareix al text).

  31. Guerau
    24-08-2015 19:52

    Quina és la institució que fa enlairar el castellà a l'edat mitjana? "L'escola de traductors de Toledo". No és coincidència el nom, realment van prestigiar el castellà a base de traduccions. I amb això està tot dit. s'hauria d'investigar aquesta institució que els mateixos historiadors oficials castellans ho certifiquen.

  32. Pantera
    24-08-2015 10:20

    Sí. És una cosa que alguns no entenen. Fins Verdaguer fa servir el terme d'Espanya i jo diria que l'arrelament que té l'expressió "aquí a Espanya" entre catalans que res tenen a veure amb els castellans, ens ha de fer pensar en l'arrelament de la concepció geogràfica.

    D'altra banda és cert que el Quixot sembla que diguem que analitza les relaciobs entre diferents regions d'un espai que ja els castellans pretenien uniformitzar a base de destrucció. Pero això el protagonista deu ser castellà. Però que sigui "espanyola" no crec que sigui res de l'altre món, en aquest sentit. Ho és perquè abasta aquesta zona GEOGRÀFICA on a més ja s'hi traçaven des de feia ja temps unes relacions concretes i no pas gaire prometedores.

  33. José Igancio
    24-08-2015 09:41

    Voy a comentar algo de El Quijote que no he leído en esta web por parte de nadie, aunque miedo me da hacerlo.

    Dice Pantera que "El Quixot deixa els castellans com uns fatxendes, uns impresentables, uns fanfarrons, uns farsants, uns manipuladors??

    No sé porqué este empeño en decir que El Quijote es castellano.

    A lo largo de la obra aparecen personajes de procedencia diversa: castellanos, vascos, gallegos, extremeños, andaluces, murcianos, ?, de profesiones distintas y origines sociales muy diferentes. Y no son ridiculizados. La situación cómica viene dada por su reacción antes los disparates de Don Quijote.

    El matrimonio de nobles que acoge a Don Quijote y Sancho y que les someten a una cuantas burlas, que resultan algo crueles, no son castellanos. Los encuentra Don Quijote una vez que cruza el Ebro. Por tanto son aragoneses, o incluso catalanes.

    El Quijote no es una obra castellana de Castilla, sino, y aquí va lo gordo, española.

    La palabra España aparece no menos de 70 veces en El Quijote y la palabra español o españoles unas 30 veces. Y no sólo para referirse a castellanos.

    En el famoso pasaje de ¿Quién es ese tonel? también se dice de El Monserrato de Cristóbal de Virués, poeta valenciano, que es una de las más ricas prendas de poesía que tiene España.

    Hablo, claro, de la obra traducida al castellano, no del original catalán, que no lo he leído.

  34. david_bcn
    24-08-2015 08:27

    The Boxer = los calzones (en mayúsculas) = calzonazos = dícese de aquel que no piensa por sí mismo, ya que bastante trabajo tiene a sujetar unos calzones que le vienen grandes.

  35. Pantera
    23-08-2015 21:15

    Ara ho pensava tot cagant i... Realment ha de ser cardat eh pertànyer a una nació que no té ni literatura, ni art, ni producció intel-lectual de cap mena, eh! Que ja ni per no tenir no ho tenen ni en qüestions militars, únic camp de la vida no animal de la qual se serveixen (a tall d'exemple recordem que les guerrilles, per exemple, són una de les darreres aportacions catalanes)

  36. Periquito
    23-08-2015 14:04

    Es evidente que Luis es hijo de primos hermanos.

  37. Luis
    23-08-2015 08:36

    Es obvio que Pantera y Marc son amantes, y que se drogan juntos, y que sus padres les violaban. Muy triste.

  38. Joan
  39. Marc
    23-08-2015 01:11

    És que es posen en evidència ells solets. No em digueu que no és per baquejar-se de riure. Jo ric molt. :)

  40. Marc
    23-08-2015 00:17

    Hehe, ací tenim l'odi abismal de què parlava. La causa diria que és un immens sentiment d'inferioritat. Aquest odi els mou a inventar-se històries delirants, persecucions imaginàries, etc, mentre insulten l'altre i l'acusen de cometre precisament el que ells estan fent amb aquestes presumptes denúncies de persecució, agressió, etc. Però el tret característic que absolutament sempre, sempre sense cap excepció es reperetix com una constant física, és l'atribució a l'altre del que ells són -per cert, molt ben plasmada al Quixot. L'altre tret característic és la qualitat perversa (en sentit lacanià) del seu discurs. No hi ha absolutament cap possibilitat de diàleg perquè aquest discurs és un atac brutal amb l'únic objectiu d'eliminar l'altre.

    Instructiu, grotesc i ridícul, però força divertit.

  41. Marc
    22-08-2015 19:44

    Quina pena ser dins un Estat que té una individus tan ignorants, racistes i supremacistes com es demostra per ací. Les entranyes se'ls retoçen d'odi quan es tracta de la Nació Catalana i d'impotència quan veuen que no són, no han estat i no seràn mai res.

    Deixem-los amb la seva vergonya.

    (Ara, és molt divertit veure com esclaten. L'instint assassí és un atavisme, en a ells).

  42. epigrama
    22-08-2015 17:13

    Ja que no ho has sabut resoldre tu sol i demanes la meva ajuda et diré que era només l'ham per veure quin tonto hi picava.

  43. The Boxer
    22-08-2015 16:04

    David bcn, De donde has sacado la palabra RECURSIVAMENTE ? En castellano desde luego no existe, no será una catalanada? o es simplemente una BURRADA?.

  44. david_bcn
    22-08-2015 14:07

    AGOR

    Agor
    Graznido
    Oído
    Recursivamente

  45. xavier fabra
    22-08-2015 13:33

    que verguenza que esto se ponga como prueba de que era catalana , es de traca , pero si hay andaluces que a veces parace que hablan catalan

  46. José Ignacio
    22-08-2015 13:26

    No está mal, Marc. Creo que es un buen intento.

    Pero el reto de Agor era recomponer el original catalán que ha dado lugar al poema en castellano.

    Lo que tú has hecho es lo que hicieron en su momento los censores, pero al contrario. Tú has traducido directamente del castellano al catalán, aunque con peor resultado que ellos.

    Pero no te ha salido mal.

    Google también lo traduce, pero el poema queda más burdo que tú versión.

    Lo que sí te ha quedado algo chapucera es esta parte:

    Veus ací per donació 
    Mon cor pose en vostra man 
    Cos, vida i arma vos coman 
    Mes entranyes i afecció 
    Dolç Espòs i redempció 
    Car per vostra me doní 
    Què maneu de fer de mi? 


    Veis aquí mi corazón, 
    yo le pongo en vuestra palma, 
    mi cuerpo, mi vida y alma, 
    mis entrañas y afición; 
    dulce Esposo y redención, 
    pues por vuestra me ofrecí: 
    ¿qué mandáis hacer de mí? 

  47. epigrama
    22-08-2015 12:23

    No hauria de ser "criada", a que ve això de "criat/criado". Que li ho va corretgir algun capellà potser ?. I no hauria de ser "quina feina m'heu DONADA" és a dir "dada" i no pas "dado", i " a eixa ESCLAVA PECADORA" i no altra vegada aquest masculí "esclavo pecador"?. Doncs no senyor !.

  48. Marc
    22-08-2015 05:44

    M'he deixat un vers.


    VOSTRA SÓ, PER A VÓS NASQUÍ

    Vostra só, per a vós nasquí
    què maneu de fer de mi?

    Vostra só, puix me criareu
    Vostra, car me redimíreu
    Vostra só, car me sofríreu
    Vostra só car me cridàreu
    Vostra perquè m'esperàreu
    Vostra car no me perdí
    Què maneu de fer de mi?

    Què maneu doncs, bon Senyor,
    que faça tan vil criat?
    Quin mester li haveu donat
    A aquest esclau pecador?
    Veus-me ací mon dolç Amor
    Amor dolça veus-me ací:
    Què maneu de fer de mi?

    Veus ací per donació
    Mon cor pose en vostra man
    Cos, vida i arma vos coman
    Mes entranyes i afecció
    Dolç Espòs i redempció
    Car per vostra me doní
    Què maneu de fer de mi?


    Divertit, si més no...

  49. Marc
    22-08-2015 05:19

    He passat una estona entretinguda.

    VOSTRA SÓ, PER A VÓS NASQUÍ

    Vostra só, per a vós nasquí
    què maneu de fer de mi?

    Vostra só, puix me criareu
    Vostra, car me redimíreu
    Vostra só, car me sofríreu
    Vostra só car me cridàreu
    Vostra perquè m'esperàreu
    Vostra car no me perdí
    Què maneu de fer de mi?

    Què maneu doncs, bon Senyor,
    que faça tan vil criat?
    Quin mester li haveu donat
    A aquest esclau pecador?
    Veus-me ací mon dolç Amor
    Amor dolça veus-me ací:
    Què maneu de fer de mi?

    Veus ací en donació
    Mon cor pose en vostra man
    Cos, vida i arma vos coman
    Mes entranyes i afecció
    Car per vostra me doní
    Què maneu de fer de mi?

    Etc.

    I què? També es podria haver traduit de tota altra manera. Qui ha llençat el desafiament de traduir el text en llengua de Castella al català no ha entès absolutament res.
    La sola cosa que sí que trobo curiosa és aquest "afición". No sé si a l'època "afición" i "afección" conviuen. En tot cas, sí que sé que en català només existeix "afecció", que és el sentit que crec que ha de tenir la paraula, és a dir, estima. Però no crec que tingui cap mena d'importància, això.
    (Per cert, sí, "arma" també volia dir "ànima").

  50. Guerau
    21-08-2015 21:45

    A mi em fa gràcia de la gran innocència dels catalans, sobretot dels estudiosos, quan parlen per exemple de la literatura catalana des del Tirant lo blanc al segle XV fins al XIX no hi ha res, i esmentent la persecució de la biblia valenciana de B. Ferrer publicada el 1478 però censurada per la inquisició espanyola (castellana) i diuen que no era persecució de la llengua catalana que era només de caràcter teològic. quanta innocència tenim els catalans!!!. Els castellans han perseguit la llengua, el nas, el cap els peus i tots els membres que foren catalans pel simple fet de ser una altra nació diferent de la castellana, tan costa d'entendre això. que hi han nacions que només poden viure en forma depredadora com la castellana o francesa. potser encara van ser nassa tous i ens hanguessen d'haver tancat tots dins camps de concentarció per entendre què van fer els castellans i francesos amb la nació catalana (i occitana). com diuen alguns és que encara nos ens maltractat prou per entendre-ho.

  51. Lluís
    21-08-2015 15:01

    Dios los llama y ellos se juntan. :)

    No lliga ni amb criar ni amb cridar. Hi ha qui diu "Dios los cria y el diablo los junta".

  52. Lluís
    21-08-2015 14:29

    A tu et quadra la teva pel·lícula perquè has mirat la part de documentació que et convé, i n'obvies una altra. Potser ni la coneixes, potser fas com si no hi fos, ves a saber. I com tu, tants erudits com vulguis. Ja l'anirem ensenyant, perquè hi ha bons rastres arreu. Sempre n'hi haurà que faran com si el que ensenyem no existís, clar. Llàstima que hi ha tanta roba i tant poc sabó!

  53. Dentista
    21-08-2015 14:27

    Agor, ahora no tengo tiempo de reconstruir el poema, me voy al Pedraforca con mi hijo. Tal vez el lunes. Reconstruiría el poema con un error de +- 15 %. Es evidente que el poema es una traducción del catalán porque Dios no CRÏA a nadie para después redimirlo. En todo caso CRIDA a alguien que va por el mal camino para redimirla, i Santa Teresa, como ya sabemos antes de entrar en el convento era una chica normal como Marta Sanchez

    El parágrafo tiene sentido así:

    Vuestra, pues me llamasteis
    Vuestra pues me redimisteis
    Vuestra pues me sufristeis
    Vuestra pues me iluminasteis
    Vuestra pues me esperasteis
    Vuestra pues no me perdí
    ¿Que mandáis hacer de mi? (o) ¿que mandáis que yo haga?

  54. super
    21-08-2015 13:51

    sort que no he col·locat els inques a mesoamèrica

  55. super
    21-08-2015 13:15

    no... tu et passes tot l'any foten comferències per aquí...

    I tranquil... la decoració de la gàbia serà molt austera, que reflecteixi la teva humilitat... com a molt penjariem un tros de guix, com els periquitos

  56. super
    21-08-2015 12:49

    si... si... ja veig que t'entenen...

    ves tu al metge per tots nosaltres... que et punxin i t'obrin el cap... sacrifica't per nosaltres, els pobres ignorants... així gràcies a tu se'ns perdonaran els nostres pecats i , si som bons, se'ns obriran les portes del regne de l'erudició... ara ja ho entenc tot... ets el coneixement reencarnat... enviat per la nostra salvació... et farem un temple... et va bé una gàbia?

  57. José Ignacio
    21-08-2015 12:49

    Reedito el enlace a la representación de Santa Teresa por Bernini.

    No lo había escrito correctamente. Mis disculpas.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini#/media/File:Bernini_Ludovica_Albertoni_2.jpg

  58. Dentista
    21-08-2015 12:44

    Francesc . Correcte, però:

    Vuestra soy, pues me criastes,
    vuestra, pues me redimistes,
    vuestra, pues que me sufristes,
    vuestra pues que me llamastes,
    vuestra porque me esperastes,
    vuestra, pues no me perdí:
    ¿qué mandáis hacer de mí?

    la frase no te cap sentit. ¿Com pot criar Déu a una persona i després redimirla?
    Santa Teresa no era precisament una santa en la seva joventut, segons la història. Déu la va cridar, això si que té sentit i la va redimir

  59. Francesc
    21-08-2015 12:09

    Dentista, només una petita postil.la. En català hauria de ser una cosa així com: "Vostra sóc, puix (que) em criàreu". O bé: "Vostra sóc,car em criàreu". La conjunció "pues" del castellà només es pot traduir per "doncs" si aquesta és il.lativa o consecutiva. I no és el cas. La frase que comentes, i de fet tota la composició, demana conjuncions causals D'entre aquestes, en català tenim "car", "puix" "perquè" "puix que", "atès que" Altrament, Teresa devia emprar el perfet simple i no pas el perifràstic. El primer era entès com a més formal, mentre que el segon, més col.loquial.

  60. Lluís
    21-08-2015 12:04

    Dentista: en aquest cas, jo no ho veig pas tan clar. Però si ho pots defensar, endavant. :)

  61. Dentista
    21-08-2015 11:27

    Error José Ignacio: Vuestra pues me criasteis = La vostra sóc, doncs em vau cridar, (Criasteis es una mala traducción de CRIDAR. Si no la frase no tiene sentido José Ignacio)
    vuestra, pues me redimistes,
    vuestra, pues que me sufristes,
    vuestra pues que me llamastes, = La vostra doncs em vau flamar o flamejar o inflamar (de FLAMA = iluminar)
    vuestra porque me esperastes,
    vuestra, pues no me perdí:
    ¿qué mandáis hacer de mí?

    Como es de Santa Teresa ya lo dais por bueno sin entender el significado. Si Dios la había criado no tenía que redimirla para nada. En este parágrafo para que tenga sentido hay tres errores de traducción del catalán al castellano.


    El parágrafo tiene sentido así:

    Vuestra, pues me llamasteis
    Vuestra pues me redimisteis
    Vuestra pues me sufristeis
    Vuestra pues me iluminasteis
    Vuestra pues me esperasteis
    Vuestra pues no me perdí
    ¿Que mandáis hacer de mi? puede ser una mala traducción de ¿que maneu fer-vos?, que sería que mandáis que yo haga?

  62. José Ignacio
    21-08-2015 11:14

    Y disculparme esta última interrupción.

    No había leído, hasta ahora, la obra de Santa Teresa

    Es realmente hermosa.

    Sorprendente cómo, con unas pocas palabras, alcanza tal intensidad.

    No me extraña que la retratara así Bernini (quién, salvo mejor opinión del INH, era italiano):

    https://es.wikipedia.org/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini#/media/File:Bernini_Ludovica_Albertoni_2.jpg

  63. Dentista
    21-08-2015 11:00

    Jose Ignacio. Apuesto que la traducción de este poema de Santa Teresa es posterior

  64. José Ignacio
    21-08-2015 10:51

    Y no puedo dejar de poner este otro poema también.

    Si ya es precioso en mal castellano, imaginaros como tenía que ser en su original catalán

    VUESTRA SOY, PARA VOS NACÍ

    Vuestra soy, para Vos nací,
    ¿qué mandáis hacer de mí?
    ?
    Vuestra soy, pues me criastes,
    vuestra, pues me redimistes,
    vuestra, pues que me sufristes,
    vuestra pues que me llamastes,
    vuestra porque me esperastes,
    vuestra, pues no me perdí:
    ¿qué mandáis hacer de mí?

    ¿Qué mandáis, pues, buen Señor,
    que haga tan vil criado?
    ¿Cuál oficio le habéis dado
    a este esclavo pecador?
    Veisme aquí, mi dulce Amor,
    amor dulce, veisme aquí:
    ¿qué mandáis hacer de mí?

    Veis aquí mi corazón,
    yo le pongo en vuestra palma,
    mi cuerpo, mi vida y alma,
    mis entrañas y afición;
    dulce Esposo y redención,
    pues por vuestra me ofrecí:
    ¿qué mandáis hacer de mí?

  65. Si-Si
    21-08-2015 10:43

    A vale, vols dir que en cas de ressaca és molt bo el suc de tomaquet i que en l'etiqueta dels pots Orlando podriem trobar-hi aquests versos mexicans, i així de passada t'instrueixes. Al.lucinant.

  66. José Ignacio
    21-08-2015 10:29

    Pongo yo aquí este poema de Santa Teresa, porque me extraña que el INH no lo haga.

    No sólo contiene un montón de errores de traducción, sino que es inexplicable como el censor no pudo ver la intencionalidad de la autora catalana.

    Cambiar "Cruz? por "Estelada? y gozar del éxasis teresiano?eso sí, en castellano.

    CRUZ, DESCANSO SABROSO...

    Cruz, descanso sabroso de mi vida
    vos seáis la bienvenida.
    Oh bandera, en cuyo amparo
    el más flaco será fuerte,
    oh vida de nuestra muerte,
    qué bien la has resucitado;
    al león has amansado,
    Pues por ti perdió la vida:
    vos seáis la bienvenida.

    Quien no os ama está cautivo
    y ajeno de libertad;
    quien a vos quiere allegar
    no tendrá en nada desvío.
    Oh dichoso poderío,
    donde el mal no halla cabida,
    vos seáis la bienvenida.

    Vos fuisteis la libertad
    de nuestro gran cautiverio;
    por vos se reparó mi mal
    con tan costoso remedio;
    para con Dios fuiste medio
    de alegría conseguida:
    vos seáis la bienvenida.

  67. Santo Tereso de Chesus
    21-08-2015 09:59

    Teresa de Avila era catalana, eso es indudapble. Las Moradas, obra muy conocida, se refiere a una casa de lenocinio que estaba en Palafruguell y donde iban a "aliviarse" los bisbes de Barselona...

  68. Lluís
    21-08-2015 08:13

    agor: falsificacions posteriors.

  69. super
    21-08-2015 01:42

    ara m'he perdut... no deies que el català no tenia el seu segle d'or? que si el tenia el valencià? i el català i el valencià no són llengües espanyoles? només els castellans eren espanyols? ja sabem que neruda i garcia marquez no eren castellans... ni espanyols eren... pero els valencians del s xv i xvi no? no escribien en català tampoc?

  70. Lluís
    21-08-2015 00:11

    Les teves avaluacions vanitoses em són floretes.

  71. Lluís
    20-08-2015 23:02

    Per començar, per ara, no crec que hi hagués ni traduccions ni literatura castellana abans de ben entrat Felip II. Res de traduccions secretes antigues. Però no t'ho explicaré pas en comentaris, ni et tornaré a dir el que ja hauries d'haver entès tot sol, perquè encara no sé si ets així de soca o t'ho fas.

  72. Lluís
    20-08-2015 22:58

    No has entès res de les meves teories, però si només fos això el que no has entès rai.

  73. Guerau
    20-08-2015 20:02

    Vas mal encaminada, els textos de Juan de la Enzina estan plens de catalanades, i Alzina és cognom ben tradicional català. si hi ha un autopr molt dubtable castellà és aquest.

  74. Lluís
    20-08-2015 18:56

    Planeta: les x/j/g van com en català, abans que fessin volar la x. Ajuntar, corregir. :)

  75. Guerau
    20-08-2015 13:59

    Juan della Enzina


    Con dos mil cosas que sé.
    Yo, miafé, la serviré
    con tañer, cantar, bailar,
    con saltar, correr, luchar,
    y mil donas le daré. 120
    Daréle buenos anillos,
    cercillos, sartas de prata,
    buen çueco y buena çapata,
    cintas, bolsas y texillos.
    Y manguitos amarillos, 125
    gorgueras y capillejos,
    dos mil adoques bermejos,
    verdes, azules, pardillos.
    Manto, saya, y sobresaya,
    y alfardas con sus orillas, 130
    almendrillas y manillas,
    para que por mí las traya.
    Labraréle yo de haya
    mil barreñas y cuchares,
    que en todos estos lugares 135
    otras tales no las haya.
    Y frutas de mil maneras
    le daré dessas montañas:
    nuezes, bellotas, castañas,
    mançanas, priscos y peras. 140
    Dos mil yervas comederas:
    cornezuelos, botiginas,
    pies de burro, çapatinas,
    y gavanças y azederas.
    Berros, hongos, turmas, xetas, 145
    anozejas, refrisones,
    gallicresta y arvejones,
    florezicas y rosetas.
    Cantilenas, chançonetas
    le chaparé de mi hato, 150
    las fiestas de rato en rato,
    altibaxos, çapatetas.
    Y aun daréle paxarillas,
    codornizes y zorzales,
    xergueritos y pardales, 155
    y patoxas en costillas,
    pegas, tordos, tortolillas,
    cuervos, grajos y cornejas,
    las de las calças bermejas.
    ¿Cómo no te maravillas?

  76. Si-Si
    20-08-2015 11:12

    Només portant "una cogorza" o "un pedo" molt gran, descomunal vaja, s'em acudiria venir a escriure aquí a tres quarts i cinc de dues de la matinada. Clar que potser només en aquest estat proper a l'extasis fracassat poden entendre alguns aquests grandíssimissimissims versos escrits en castellaníssim per una castellaníssima castellana de castella. Jo també et dessitjo bona nit.

  77. Lluís
    20-08-2015 08:27

    espurna: los que parten un cabello se saldrán a pesar de gallegos, y barras derechas! Eso pido.

  78. Frederic
    20-08-2015 00:31

    Mira n'és de gros intentar discutir, ni que sigui per passar l'estona, amb els defensors de la naturalesa bona, integradora, no genocida, no manipuladora, no inquisitorial, no dictatorial, no exterminadora, no discriminatòria, no lladre ni espoliadora, dels castellans!!!! Va nois i noies, aprofitem el temps i deixem que aquests erudits es facin mala sang amb el que anem investigant i exposant. Ells ho tracten ni tan sols com a seva fe: ÉS EL SEU MODUS OPERANDI PERQUÈ ÉS, ALHORA, EL SEU MODUS VIVENDIS

  79. joan cassola coenders
    19-08-2015 21:48

    L'assagista suís Denis de Rougemont ja deixava ben palès l'any 1972 en el seu incissiu i captivador llibre "L'Amor i Occident", del qual deia que era el resultat de les reflexions sobre el treball d'una vida i que esbotzava totes les teories fins a llavors, que la mística cinccentista de Sta. Teresa i de St. Joan només podia provenir i per tant era hereva directa, de l'amor cortès, dels trobadors, dels càtars, i de moltes de les sectes i activistes de la passió espiritual medievals.
    Afegeixo que aquests moviments no es van produir per tot arreu però, i ni de lluny amb la mateixa intensitat i tots sabem per quins països van córrer aquestes "heretgies i heterodòxies" abans del cinccents.

  80. Planeta
    19-08-2015 20:21

    No re, no re... Això ho deia el meu avi quant era petit i em feia sang al genoll. Són no-nadas. Quins pebrots traduir - no res- per - no nadas -

  81. Guerau
    19-08-2015 16:17

    dues dades sobre l'arquebisbat de Tarragona de wikipedia en castellà que no estan en wikipedia en català (no fos que els catalans manipulen la història, els castellans mai).

    -En 1691 el concilio provincial establece que el arzobispo de Tarragona debe seguir usando el título de Primado de España.
    -En 1722 reaparece la cuestión sobre el derecho de primacía de Toledo sobre Tarragona, pero le pretensión toledana fue confirmada.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Archidi%C3%B3cesis_de_Tarragona

    És el primer Borbó qui posa definitivament Toledo davant de Tarragona en la primacia religiosa. S'entén aque abans del segle XVIII, els religiosos catalans es consideraven caps religiosos d'Espanya, entre ells Santa teresa de Jesús.

  82. Quien es ese tonel?
    19-08-2015 11:51

    Ostres! Així que Menendez Pidal era un incompetent com tots els de l'INH? Carai!

    Només un error veig en la nota de Jordi Bilbeny: no, no parlem en castellà.

  83. Lluís
    19-08-2015 11:42

    agor: aquí, veus, crec que en Jordi s'ha confós. El que sí que és molt estrany en el castellà és el "leismo de cosa". O sigui, fer servir pronoms "le" amb coses, no persones. Crec que ho diu Rosenblatz analitzant Cervantes, perquè n'hi ha uns quants.

  84. Lluís
    19-08-2015 11:14

    agor: em va bé que em diguis que era el capellà de Valldolit, perquè es tracta d'un ús de la frase per una persona culta.. Al s. XIX els castellans culturitzats i erudits agafen tots els errors de traducció del Siglo de Oro i els comencen a fer servir com si fos castellà genuí. Com més culte vol semblar un castellà, més errors de traducció incorpora a la seva escriptura i parla. Agafa les males traduccions del Siglo de Oro com castellà modèlic, a més de demostrar públicament que és una persona que les ha llegit.

  85. Lluís
    19-08-2015 08:37

    Merci per això del capellà. Ja em lliga que ho faci servir.

  86. Guerau
    19-08-2015 03:37

    Una teoria robusta, és el que s'està bastint.

  87. Lluís
    19-08-2015 00:43

    El castellà hauria de distingir bé por/para, i justament el català no ho fa perquè sona pràcticament igual. És un error típic de traducció al castellà, però potser també algú hi veu uns altra explicació convincent. Això són anotacions, i ja entenc que el que voleu és que cada article sigui una tesi autònoma de centenars de pàgines. Ja podeu anar bordant, però us haureu de conformar.

    Però bé, el que hem d'explicar bé és que tot el siglo de oro és traduït, i no obres puntuals. Si no, sempre direu "es que antes el castellano era así". Però bé, de mica en mica. Hi ha molta feina per fer.

  88. Lluís
    19-08-2015 00:10

    Està molt bé compartir ni que siguin anotacions curtes com aquestes. Altra feina té en Bilbeny que desenvolupar tot això; publica les seves anotacions, i ben fet que fa.

    Els macarres, dels que no se'ls coneix ni una publicació de ben res de res, volen més canya i amb gran afany. Ja vindrà, mis oíslos. No tingueu tanta pressa. O us penseu que ens hi podem dedicar tothora, com vosaltres?

  89. Tallaferro
    18-08-2015 22:11

    Demolidor

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17446 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Daniel S. Bello ens ofereix una crònica de la darrera conferència pronunciada per En Jordi Bilbeny a la...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]
A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la...[+]