Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
ARTICLES » 25-04-2018  |  PROJECTE SERVENT
1286

Cervantes, ni gai ni català

Reflexions d'en Leopold Estapé al seu blog, sobre la catalanitat i la possible homosexualitat d’En Cervantes.

Un curs a la localitat de Crespià, municipi de 242 habitants de la comarca del Pla de l’Estany ha donat peu a molts titulars a la premsa d’aquests dies i una munió de comentaris burletes per part dels feisbuquers més ardents, defensors de la unitat pàtria. El Mundo, 20 Minutos i fins i tot Diario.es es van fer ressò d’aquest curs/conferència. Cervantes català?! Això mai!

Dubto que ningú dels qui blasmen aquesta hipòtesi hagi perdut un segon del seu temps a intentar comprovar arguments. Total: va néixer a Alcalà i punt. Exhaustius estudis cervantins de més de tres segles ho diuen així i això va a missa. Si va fugir als 21 anys, segur que va ser per qüestions d’honor i els qui diuen que podria haver estat per no poder aportar un certificat de puresa de sang o per un tema de sodomia menteixen com uns bergants i antiespanyols.

El cas és que fuig amb una mà al davant i una altra al darrere i al cap de dos anys és el secretari personal del Cardenal Acquaviva, un jove prelat que l’acull sense més ni més. Però poc després que se li demani que justifiqui els seus avantpassats, li entra una crisi de patrioterisme i sense cap explicació s’enrola en els vells terços com a soldat ras. Va inventar la seva biografia? Les grans ments pensadores dels historiadors no ho dubten pas: va ser fervor patriòtic.

Qualsevol que hagi llegit la 2a part del Quixot veurà el bon coneixement que el seu autor tenia de Barcelona, de Catalunya i del català. Podem pensar que la seva primera presència a Catalunya va ser de pas, fugint camí d’Itàlia. O bé es parla d’una breu estada allí, també de pas, cap al 1610. Però, ¿i la seva simpatia pel bandoler Pere de Rocaguinarda? Dom Quixot sap molt bé de qui es tracta: és un acèrrim enemic de la monarquia i és pro-francès. Suposo que si en aquella època hagués llegit l’ABC o El Mundo, si haguessin existit, i estaria ben informat, però també crec que, d’existir aquesta premsa, mai no hauria tingut interès ni parlat bé d’aquest bandoler tan popular.


Gravat d’en Gustave Doré. Don Quixot davant
de Santa Maria del Mar de Barcelona

Poc en sabem dels orígens de Miguel de Cervantes. La seva hipotètica partida de naixement a Alcalá de Henares és qüestionada per alguns historiadors. Les seves biografies es van començar a elaborar cent anys després de mort. Però a diferència d’Anglaterra, on cada dia apareixen nous investigadors posant en dubte la biografia de Shakespeare, al nostre país aquest tema és intocable: la seva biografia quadra tal com déu mana i punt. I en aquest moment, insinuar que Cervantes hauria pogut ser català o que El Quixot podria haver estat escrit originàriament en aquesta llengua frega el delicte de lesa pàtria.

Amb tot això no vull dir que comparteixi els arguments donats en aquella conferència. És més, crec que aquesta tesi té importants llacunes. Però no deixa de sorprendre’m que una persona de qui es diu que va estar breument a Barcelona escrigués la 2a part de El Quixot donant detalls molt precisos sobre aquesta ciutat; de les platges d’arena que hi ha més al sud; de les colles de bandolers; presentant un Perot lo Lladre que li parla en un bon català de l’època i el situa a la zona on acostumava a actuar. Però obrir qualsevol hipòtesi en aquest terreny és obrir la caixa dels trons. Durant tres segles, saberuts historiadors, tots molt conservadors, han donat resposta a tot. La història és una ciència hipotètica, però quan es tracta de Cervantes està tot dit. Altres historiadors, també saberuts però sospitosos de ser comunistes (vade retro!) en donen una versió diferent.

El documental Enigma Cervantes ofereix una interessant argumentació, si més no per a tenir-la en compte.

L’argumentació que enfurisma la caverna és la possibilitat que fos gai. Solament pot ser castellà, és a dir, espanyol i molt heterosexual. I de la mateixa manera, en referència als seus orígens, pel que fa a avui és difícil arribar a conclusions. Va viure en un temps en el qual, per desacreditar algú, se l’acusava de sodomia. Quevedo es va fer un fart de fer-ho amb el seu rival En Góngora, per exemple.

L’ambigüitat dels seus personatges a Los baños de Argel ha estat una de les bases en les quals s’afermen els defensors d’aquesta teoria. Per a ells, Cervantes no va dubtar a tenir relacions sexuals amb Hasan Veneciano. I l’estreta relació entre el Quixot i Sancho Panza també s’ha vist com un indici d’aquesta pulsió. Per altra banda, Dom Quixot mostra un amor platònic envers Dulcinea, però mor solter sense haver tingut cap amant femenina.

A banda del gran coneixement que a la seva obra ens mostra de Barcelona i Catalunya, els seus biògrafs parlen poc de la seva presència en aquesta ciutat. Era un soldat de fortuna, manxol i ex-captiu i abans va ser un vividor resident a Itàlia, país on la sodomia era practicada sense tants problemes com a Espanya. Igual que un altre personatge cèlebre: Antonio Pérez, “un pimpollo en la villa y corte”: http://leopoldest.blogspot.com.es/2012/10/un-pimpollo-en-la-corte-de-felipe-ii.html

Llegint El Quixot podríem dir que va conèixer be el call jueu de Barcelona i s’hauria pogut allotjar a la zona. Així mateix, practicar la sodomia no volia dir que fos homosexual. Podria haver-ho fet per guanyar-se la vida, per salvar-la, o, com molts joves, senzillament per passar-s’ho bé. Podria haver estat a Catalunya abans o després de Lepanto. Martí de Riquer l’hi situa breument  cap al 1610. Fins i tot a l’avinguda barcelonesa anomenada passeig Colom  hi  ha un edifici on una placa assenyala que allà hi va viure Cervantes.


Casa Cervantes al passeig Colom, número 2, de Barcelona

Dubto que aquest gran autor fos homosexual. De ser així els seus enemics no haurien esperat a atacar-lo. Si que, en canvi, veig factible que a la seva joventut hagués practicat la sodomia. A la Itàlia que va conèixer, molts joves tenien relacions homosexuals. Cosa semblant passava a l’exèrcit o durant els captiveris. Darrere les Reials Drassanes de Barcelona existia ja una incipient zona on per poques monedes, soldats, apàtrides o persones sense recursos es prostituïen. Cervantes, soldat de fortuna, sense recursos i coneixedor del  dit vici italià ben bé es podria haver mogut per aquella zona.

Encara avui, la seva biografia té moltes llacunes. Desacreditar qui aporti noves dades o noves evidències pel simple fet que no són del nostre gust diu poc de la salut mental de qui ho fa. Desconec si Cervantes era català o no, si era gai o no. Crec que hi ha dades que apunten cap a aquests fets, però també d’altres de contràries. Recomano que quan es vegi un titular es llegeixin els arguments i la credibilitat de les fonts abans de desacreditar-los.

Dilluns, 19 d’agost del 2013

Leopold Estapé
http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/08/cervantes-antes-gay-que-catalan.html

Més informació:
La extraña relacion de Cervantes y el Cardenal Acquaviva:
http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/10/la-extrana-relacion-entre-miguel-de.html
Altres:
http://www.lavanguardia.com/cultura/20090806/53760645921/un-libro-sugiere-que-miguel-de-cervantes-era-catalan-y-homosexual.html
http://noticias.universogay.com/libro-revela-que-miguel-de-cervantes-era-gay__30012010.html




versió per imprimir

  1. Joan Català
    03-05-2018 21:17

    La revista esa del csi tiene edición impresa? es que me he quedao sin papel en el wc...

    ·X·

  2. Santo Job
    02-05-2018 17:48

    Dejo aquí el enlace a la revista Anales Cervantinos, del CSIC, donde publicó Villalmanzo las transcripciones y comentó los documentos hallados en Valencia. No sé a los demás, pero a Antón le van a interesar.
    http://analescervantinos.revistas.csic.es/index.php/analescervantinos/article/view/356/356
    Por si acaso, pongo el enlace acortado.
    https://bit.ly/2rfqX7t

  3. Santo Job
    01-05-2018 17:04

    Lo que es seguro es que el Miguel de Cervantes nacido a finales de 1547 en Alcalá de Henares e hijo de Rodrigo de Cervantes y doña Leonor su mujer coincide correctamente con otros datos corroborados con otros documentos como el juicio en Valencia, los registros de los trinitarios y otros, y otros elementos.
    Fíjate que se acaban de descubrir en Osuna unos documentos relativos a su tiempo como comisario de abastos para la Jornada de Inglaterra

  4. Antón Martín
    01-05-2018 14:48

    Lo de que el resto de la biografía de Cervantes no cuadra es algo que os habéis sacado del sombrero, y que repetís acríticamente sin razonarlo con datos fehacientes. Cuadra, porque así lo afirma el propio Cervantes, y porque toda su familia fue dejando rastro documental por toda el área de donde procedían y en donde estaban avecindados, que es en el entorno de Madrid y Toledo.

  5. David2
    01-05-2018 13:03

    Clar, Job, que aquesta partida de baptisme parli d'un Miguel Cervantes (de fet, sembla que hi digui això) vol dir que correspon a la de l'únic Miguel Cervantes que ha existit a la Història. I que tota la resta de la biografia del Cervantes d'Alcalà no quadri per enlloc, és una anècdota sense importància.

  6. Santo Job
    25-04-2018 21:43

    El autor afirma poco menos que el hecho de que Cervantes naciese en Alcalá es un dogma de fe, cuando está documentalmente bien atestiguado:
    La partida de bautismo de 1547
    Los documentos judiciales de Valencia de 1580.
    Los registros de redención de cautivos de la orden de los Trinitarios, que aprovecho para transcribir parcialmente:

    AHN, Codices, L. 118, fol.158:
    En presencia de mí y del notario, el muy reverendo padre Fray Juan Gil y redentores del susodicho cautivo Miguel de Zervantes, natural de Alcalá de Henares, de edad de treinta y un años, hijo de Rodrigo de Cervantes y de doña Leonor de Cortinas vecinos de la villa de Madrid, mediano de cuerpo, bien barbado, estropeado del brazo y mano izquierdas, cautivo en la galera del Sol [...]

    AHN, Codices, L. 120, fol. 32:

    Item, después de lo susodicho, en la dicha villa de Madrid, a treinta y un días de julio del dicho año [1580], en presencia de mí el dicho hermano, y testigos de yuso escritos, recibieron los dichos padres Fray Juan Gil y Fray Antón de la Bella trescientos ducados de a once reales cada ducado, que suman ciento y doce mil quinientos maravedís. Los doscientos y cincuenta ducados de mano de doña Leonor de Cortinas, viuda, mujer que fue de Rodrigo de Cervantes, y los cincuenta de Andrea de Cervantes, vecinas de Alcalá estantes en esta Corte, para ayuda del rescate de Miguel de Cervantes, vecino de dicha villa, hijo y hermano de las susodichas, que está cautivo en Argel en poder de Alimami (capitán de los bajeles de la armada del rey de Argel), que es de edad de treinta y tres años, manco de la mano izquierda. Y dellos que otorgaron dos obligaciones y cartas de pago y recibo de los dichos maravedís.
    Ante mí, el dicho hermano, siendo testigos Juan de Quadros y Juan de la Peña Corredor, y Juan Rodríguez, estantes en esta Corte.
    En fe de lo cual lo firmaron los dichos religiosos y yo el escribano.
    [Firmas de Fray Juan Gil, de Fray Antón de la Bella, del notario, y del hermano Pedro de Anaya Zúñiga]

    También hay más documentos, como los memoriales y expedientes presentados por el propio Cervantes al Consejo de Indias solicitando un oficio que estaba vacante.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
22224
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]