Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, la història de la cacera glorificarà sempre el caçador”"
Chinua Achebe
ARTICLES » 01-04-2024  |  LLEONARD I LA CORONA CATALANA
1043 lectures

Comença la revolta de Palerm que culminaria amb la conquesta catalana de Sicília

Aquella revolta va deixar els usurpadors angevins en estat de xoc, i poc després es produiria el desembarcament català.

Tal dia com avui de l’any 1282, fa 742 anys, a Palerm (capital del regne angeví de Sicília); esclatava una revolta popular que duraria sis setmanes i que se saldaria amb la mort d’unes 4.000 persones, principalment militars francesos de l’aparell de govern del rei usurpador Carles I d’Anjou (aliat del Pontificat) i civils sicilians partidaris del Pontífex que havien donat suport a la maniobra d’assassinat i suplantació del legítim rei Manfred I (aliat de l’Emperador). Aquell episodi, instigat per Joan de Pròixida (un agent de la cancelleria de Barcelona infiltrat a Palerm), s’iniciaria a l’església de l’Esperit Sant de Palerm (situada al turó de Santa Úrsula, a extramurs), el vespre del Dilluns de Pasqua 30 de març de 1282, i seria conegut com les Vespres Sicilianes.

En el context de conflicte entre les dues superpotències de l’època (el Pontificat i el Sacre Imperi); la nissaga reial siciliana dels Hohenstaufen s’havia posicionat a favor de l’emperador. Però l’aliança formada pel pontífex Martí IV i el rei Felip III de França havia ordit l’assassinat de Manfred I (1266) i la seva suplantació per un Anjou. Després d’aquella usurpació, la major part de l’aristocràcia siciliana s’havia exiliat a Barcelona, buscant la protecció de Constança, filla primogènita del malaurat Manfred I, esposa de l’hereu al tron de Barcelona Pere (futur Pere II) i nora del rei Jaume I. Un dels exiliats més celebrats seria un nen anomenat Roger de Llúria, que anys més tard tindria un destacat paper en la conquesta catalana de Sicília (1282).

La cancelleria de Barcelona va voler fer valer els legítims drets de Constança (que el 1282 ja era reina consort de la Corona catalanoaragonesa) per aconseguir el domini de Sicília, l’illa més estratègica de la Mediterrània i la clau de pas de tot el comerç que es movia d’una riba a l’altra del vell Mare Nostrum. La cancelleria de Barcelona va preparar a consciència l’operació, i la primera fitxa que va moure va ser la revolta popular de Palerm. Només quatre mesos més tard, l’exèrcit catalanoaragonès, amb el rei Pere al capdavant i amb els Almogàvers com a punta de llança, desembarcaven a Trapani i iniciaven la conquesta de l’illa. Culminada la conquesta (1285), Sicília passaria a formar part de l’edifici polític catalanoaragonès fins que el 1714 els Borbons la van alienar.

Marc Pons

Podeu accedir a l'article original a través del següent enllaç: 
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/comenca-revolta-palerm-culminaria-conquesta-catalana-sicilia_1187520_102.html



Autor: Marc Pons




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Joanet de la Muntanya
    08-04-2024 20:27

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. LluísLluís
    08-04-2024 17:27

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  3. LluísLluís
    08-04-2024 17:25

    Fernando, estic en la linia del teu darrer comentari.

    De fa temps, el concepte Corona d'Aragó està prenent un caire espanyolista i reactivament, apareixen nous conceptes catalanistes de compensació històrica.

    Si algun dia coincidim, et regalaré el meu segon llibre on es contextualitza aquet fenòmen de contraposició històrica: nació catalana - regne espanyol

  4. LluísLluís
    08-04-2024 17:15

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  5. Xavi G.
    04-04-2024 20:03

    Fernando, espero que no t'hagis pres a mal la broma dels bascos.

    Sí, té la seva lògica el que dius. Ignoro com és feia el transport dels troncs des d`'Alaba. Suposo que una opció era portar-los fins al riu Deba per exemple, i que fos el mateix riu qui els traslladés fins a la mar. Una vegada en la mar, no importava massa portar-los a Pasaia, Bilbao o Baiona.

    És una possible explicació. En principi als de la associació naval de Pasaia no se'ls hi fa massa estrany aquest trasbals entre Àlaba i Baiona.

    S'hauria d'aprofundir més.

  6. Antoni Abat
    04-04-2024 14:07

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  7. Joanet de la Muntanya
    04-04-2024 11:14

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  8. Fernando III el Santo
    03-04-2024 22:29

    No m'agrada no, i depèn efectivament de qui faci la interpretació, si un filòleg doctorat o un aficionat sense formació en filologia. Si per tu el món acadèmic en general és espanyolista, aleshores corona d'Aragó és espanyolista, efectivament.

  9. LluísLluís
    03-04-2024 20:11

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  10. LluísLluís
    03-04-2024 20:09

    Fernando, carinyo (ho dic sincerament)

    No estem paralnat de taronges d'Astúries, ni del vaixell de Newport.

    Estem parlant de la conquesta catalana catalana de Sicília.

    Corona catalana o Corona d'Aragó.

    No t'agrada l'equivalència?

    Els dos termes són extemporanis i depèn de qui faci l'interpretació

    Si, segons tu els secessionistes parlen de Corona catalana, els espanyolistes parleu de Corona d'Aragó?

  11. Xavi G.
    03-04-2024 19:49

    Sis plau, Fernando, estem parlant de bascos encara que siguin d'Àlaba. Qualsevol d'aquestos troncs els poden i podien llançar molt més enllà de Baiona si s'ho proposaven.

  12. Fernando III el Santo
    03-04-2024 18:59

    I importaran la fusta des de la plana Alabesa fins a Baiona? El casc del vaixell de Newport està fabricat amb roure procedent d'Àlaba, l'espècie és Quercus faginea, un roure mediterrani ignot a la costa gascona. No dic que no sigui possible, però sembla més lloable que per a la indústria naves baionesa s'utilitzés l'abundantíssim roure atlàntic que creix al peu del vessant francès del Pirineu. Àlaba no és precisament a prop de Baiona.

  13. Xavi G.
    03-04-2024 18:53

    Ai mare...

    Fernando, lo de les taronges asturianes ni he tingut temps de veure el que vas deixar, però respecte al vaixell basc de Newport ja vaig dir la meva, però és que a més, a l'enllaç de la wiki que vas deixar al respecte, s'hi diu que encara no està definitivament tancat l'estudi d'on es va fabricar concretament. Recentment els investigadors d'aquest casc de vaixell es van reunir amb constructors navals de Pasaia, i aquestos van dir que també podia haver-se construït a la basconia gascona, a Bayona per exemple, i si aquest darrer fos el cas, ja no és podria parlar en cap cas de Castilla, sinó de Gascunya, Aquitània o França, que bé, també tendria el seu sentit donat que fins feia poc la Gascunya era part del regne d'Anglaterra.

  14. Fernando III el Santo
    03-04-2024 18:32

    "El corónimo Aragón tiene su origen en el nombre del río —el río Aragón— que nace en los Pirineos, atraviesa por el noroeste la región y desemboca en el Ebro, en el límite entre Navarra y La Rioja. El hidrónimo sirvió para denominar las tierras colindantes al río, y, progresivamente, fue dando nombre a una mayor extensión de terreno, conforme se iba expandiendo el reino que allí se constituyó. El actual nombre de la comunidad autónoma es, por tanto, el mismo que el del afluente del Ebro. Por lo que atañe a su etimología, el topónimo es antiguo, prerromano; en él se distingue un primer componente *ar- —raíz bien identificada en hidronimia—, que encontramos en otros muchos nombres de ríos europeos y que designaría en un principio ‘agua corriente'. También se aprecia una desinencia -ón, que con particular frecuencia se repite en otros hidrónimos. El nombre del también río Alagón, que comparten las provincias de Salamanca y Cáceres, ha de remontarse a un étimo idéntico. Las alternancias -l- / -r- son muy comunes en la lengua, no ya sólo en toponimia."

    Per Jairo Javier García Sánchez, doctor per la Universitat d'Alcalá, departament de Filologia, Comunicació i Documentació.

  15. Lluís Puig
    03-04-2024 18:16

    El Regne de Tarragona> DARAGÓ, en principi estaria format per l'anomenada Catalunya Nova i l'Aragó actual, més o menys. Així podem dir, conquesta catalana de Sicília, com també conquesta Tarragonesa, (T) Aragonesa o Daragó. CATALUNYA, PRINCIPAT I REGNE PRINCIPAL

    file:///C:/Users/Usuari/Desktop/Muntantgers.%202/Barcelona,%20La%20Mare%20dels%20OUS.pdf

  16. Fernando III el Santo
    03-04-2024 13:11

    Les taronges asturianes i el vaixell de Newport, arxienemics dels historiadors de l'INH! Encara continuo esperant que algú m'expliqui com és possible que després de l'exhaustiva investigació de Bilbeny i companyia no s'haguessin assabentat que a Astúries es cultiven les taronges. I el vaixell castellà a Anglaterra... Si Castella no té mar!

  17. Xavi G.
    03-04-2024 11:25

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  18. Fernando III el Santo
    02-04-2024 21:19

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. Joanet de la Muntanya
    02-04-2024 20:31

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  20. LluísLluís
    02-04-2024 19:58

    Als administradors:

    No se si passa tothom, a mi no m'apareix l'article. Només apareix un espai en blanc.

  21. LluísLluís
    02-04-2024 19:56

    Fernando, no acabes d'entendre que és el Regne d'Aragó, ni la Corona d'Aragó.

    Si vols dir la "conquesta de Sícila per part de la Corona d'Aragó", entesos.

    Però el Regne d'Aragó no va conquerir Sicília, bàsicament perquè no disposva de flota.

    Evidentment, Catalunya sí. I el monarca de la Corona d'Aragó, Pere el Gran ( Pere II a Catalunya, València i Mallorca), va ser qui va protagonitzar aquesta fase d'expansió catalana per la Mediterrània.

    La Corona d'Aragó, també l'anomenem Corona Catalana, perquè el seu cap d'estat (rei) era de nissaga catalana, l'aparell de l'estat (Cort i dependències reials) eren a Barcelona i la seva llengua principal era la catalana.

    Desconec si el regne d'Aragó (no la Corona), podria haver particpat en aquesta campanya de Sicília. Sé que a la campanya de València, sí i a la campanya de Mallorca, les Corts del Regne d'Aragó, van negar-se a finançar-la.

    Per això opino que és molt encertat el títol "Conquesta catalana"

    Salutacions

  22. Fernando III el Santo
    02-04-2024 15:34

    Conquesta catalana? No va ser el Regne d'Aragó? Suposo que hi hauria catalans a les forces de Pere III, Alfons II i Jaume II, però també hi hauria aragonesos.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35165 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]
Si els primers navegants a creuar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans, els seus intruments havien també de...[+]
Va escriure Bernal Díaz del Castillo la Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España o ho va fer el...[+]
En Daniel S. Bello ens ofereix una crònica de la darrera conferència pronunciada per En Jordi Bilbeny a la...[+]