Corona d'Aragó

Hola, Edmund

Coneixia l'existència d'aquesta menció i, de les referències que he anat recopilant al llarg dels anys una d'elles és la que assenyalen.

Respecte a la meva opinió del terme historiogràfic Rex/Regnum Tarraconensis:

D'una banda, observo que a partir de meitat segle XV a les edicions que s'elaboraren arran de la "redescoberta" de la Geographia de Ptolomeu, en la descripció de les Novae Tabulae a l'hora de descriure els territoris de Catalunya i Aragó els autors ho faran com a Regnum Tarraconie et Catalonie. És a partir d'aquest moment on, per exemple, a Itàlia, personatges propers a la cort d'Alfons el Magnànim (Roberto Valturrio, Marco Antonio Bonfini, Giovanni Gioviano Pontano...) a les seves obres comencen a fer servir el sinònim Rex Tarraconense per definir el rei d'Aragó. S'ha de saber que a la documentació de cancelleria MAI apareixerà o, fins avui dia no he localitzat cap document on s'esmenti a l'Aragó com Tarragona o forma similar.

Ara bé, és cert que a una obra del segle X (sembla ser, per les traduccions realitzades per l'arabista Joan Vernet) hi ha constància que a mitjan centúria quan el comte de Barcelona envià ambaixades a Còrdova aquests mencionen a un rei de Barcelona i Tarragona, en dues ocasions. A més, a una obra de principis segle XIII, l'autor relata esdeveniments ocorreguts a la zona de Catalunya i menciona que hi havia els reis de Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. A banda, també hi ha constància al segle XI de l'obra Gestes d'Adam de Bremen on l'autor anomena la ciutat de Tarragona com Arragun (error del copista? Mala informació geogràfica?).

Resum/conclusió: De tot plegat, ja sigui per falsa etimologia, ja sigui per enyorança d'un passat romà, ja sigui pel motiu que sigui, sí que es pot assegurar que des de meitat segle XV, i fins a finals del segle XVIII, pels més de 200 autors que he recopilat, el regne d'Aragó, o els Regnes d'Aragó i Catalunya, eren coneguts per tots aquests erudits dels segles esmentats com a Rex Tarraconense o Regnum Tarraconie et Catalonie, i alguna variant més.

Article que un cop més demostra que la tesis d'En Parellada és totalment encertada.

Brutal, concisa i detallada exposició de l'Ivan…

Adjunto link per complementar la nostra tesi….Ivan fins i tot et mencionen…. Enhorabona!

https://historiausurpada.blogspot.com/2021/03/Un-libro-britanico-de-1636-asegura-que-el-toppnimo-Aragon-proviene-de-Tarragona.html

Ah! I a més a més, documentat l'any 1151 en un original també com a comte dels barcelonesos i príncep dels Tarragonesos i Aragonesos.

Opinió personal: A partir d'aquí malgrat que no apareguí a la documentació i resseguint la historiografia acceptada, es podria dir sense marge d'error, almenys per la forquilla temporal de 1137-1410, el rei català d'Aragó, ja que és el seu llinatge: català dels comtes de Barcelona!

Quan el comte català de Barcelona RBIV adquireix, de banda de Ramir II, l'any 1137, la seva filla (Peronella) amb tot el regne dels aragonesos, realment, segons la meva interpretació, analitzant els diversos "regnantes" de la documentació, el regne d'Aragó no comprendria més enllà d'un rectangle imaginari entre la part septentrional del riu Aragó Subordà i l'Aragó, en els seus marges occidentals i orientals respectivament, i pel sud a molt estirar fins a Osca. A banda, també adquiria els territoris de Sobrarb i Ribagorça.

El regne de Saragossa l'adquirirà gràcies al tractat de Carrión (1140), però amb vassallatge al seu cunyat Alfons VII de Lleó.

Sense oblidar, que RBIV ha d'arribar a diversos acords, entre 1140-1143, amb els ordes militars, ja que eren els legítims hereus del testament realitzat per Alfons I el Bataller.

Ramir II fou triat rei per la noblesa aragonesa, però, a ulls de la Santa Seu era il·legítim, malgrat que donés a la seva filla amb el regne dels aragonesos l'any 1137.

En resum, el comte català de Barcelona RBIV s'encarregà de tot, i durant els llargs 13 anys que separen la donació amb la materialització del matrimoni de RBIV amb Peronella, aquesta no apareix esmentada a la documentació, i posteriorment només ocasionalment en el seu testament 1152, abdicació 1164, i el darrer testament 1173. Qui té la potestat, l'honor, i la dignitat reial (jurídica) fou RBIV. És evident, que quan RBIV i Peronella tenen descendència aquesta aporta també la Dignitat Reial "de sang". Però, si per exemple, l'acord de l'any 1149 entre RBIV i Blanca de Pamplona (filla del rei de Pamplona), s'hagués materialitzat, s'ha d'entendre que els descendents d'aquests també hagueren sigut reis d'Aragó, sense Peronella.

En conclusió/resum, si narrem la història ocorreguda en aquests anys des d'un vessant català, el comte de Barcelona RBIV adquireix, de banda de Ramir II, la seva filla com a muller amb el regne dels aragonessos. És a dir, RBIV regna amb títol de comte i de príncep (malgrat que hi ha alguna menció que apareix com a rei) i marquès, a Barcelona, Girona, Osona, etc... més a Aragó, Sobrarb i Ribagorça, a Osca, Daroca, a partir de 1140 amb vassallatge al seu cunyat lleonès a Saragossa, i també a Lleida, Tortosa i Fraga. En fi, RBIV, i el fill d'aquest amb Peronella, Alfons el Cast, aquest últim conquerint la part sud de l'actual comarca de Terol, acabarà de confeccionar el regne d'Aragó medieval. No fou ni Alfons el Bataller, ni el seu germà Pere I d'Aragó, ni el pare d'aquests, Sanç Ramires.... sinó que fou el comte català dels barcelonesos i príncep dels aragonesos, i el fill d'aquest i Peronella, el rei d'Aragó del llinatge català dels comtes de Barcelona Alfons el Cast, que ho varen fer.

Trobo apassionant la manera com s'ha de lligar la línia de recerca encetada per l'Ivan Giménez i el que sabem de l'Aragó conformat per les actuals tres províncies: Osca, Saragossa i Terol.