Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."
Søren Kierkegaard
ARTICLES » 07-03-2022  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
3564 lectures

Corona d'Aragó

Avui la història de la “Corona d’Aragó” s’està reescrivint, construïda exclusivament pel regne d’Aragó, on la història de la nació catalana hi resta desapareguda. Article d’en Josep Baella Isanta a El Punt-Avui+ del proppassat 22 de febrer.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

En Caius Parellada i Cardellach diu que l’expressió  “Corona d’Aragó” és una denominació impròpia de l’estat català medieval. Es va fer servir maliciosament per poder estendre el vocable “Aragó” damunt d’uns països que no n’eren pas, d’aragonesos, sinó que eren catalans o italians.

En Lluis Roldan i Pasqual a la seua obra Corona d’Aragó, parla de la història amgada de la nació catalana. L’any 1137, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, de 25 anys, rebia en donació el regne d’Aragó de mans de Ramir II el Monjo, que li entregava la seva filla Peronella, d’un any de vida. Segles després, aquesta unió es va identificar amb el concepte “Corona d’Aragó”. Avui la història d’aquesta “Corona” s’està reescrivint, construïda exclusivament pel regne d’Aragó, on la història de la nació catalana, hi resta desapareguda.

A les pàgines del Ramaiana, s’hi troben al·lusions a carros voladors (vimanes). El vimana és un típic vehicle  volador hinduista. Segons aquests textos, els vimanes podien volar pels aires fins a altres planetes. Els degueren utlitzar els aragonesos per conquerir Sicília?

Josep Baella Isanta (Girona)

Opinió

EL Punt-Avui+

22 de febrer 2022

Enllaç:

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/2102601-corona-d-arago.html


Representació moderna de Ramon Berenguer IV i Peronella. Obra de Filipo Ariosto (1586,font-wikimedia-commons)




Autor: Josep Baella Isanta




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Ivan Gimenez
    09-03-2022 11:22

    Hola, Edmund

    Coneixia l'existència d'aquesta menció i, de les referències que he anat recopilant al llarg dels anys una d'elles és la que assenyalen.

    Respecte a la meva opinió del terme historiogràfic Rex/Regnum Tarraconensis:

    D'una banda, observo que a partir de meitat segle XV a les edicions que s'elaboraren arran de la "redescoberta" de la Geographia de Ptolomeu, en la descripció de les Novae Tabulae a l'hora de descriure els territoris de Catalunya i Aragó els autors ho faran com a Regnum Tarraconie et Catalonie. És a partir d'aquest moment on, per exemple, a Itàlia, personatges propers a la cort d'Alfons el Magnànim (Roberto Valturrio, Marco Antonio Bonfini, Giovanni Gioviano Pontano...) a les seves obres comencen a fer servir el sinònim Rex Tarraconense per definir el rei d'Aragó. S'ha de saber que a la documentació de cancelleria MAI apareixerà o, fins avui dia no he localitzat cap document on s'esmenti a l'Aragó com Tarragona o forma similar.

    Ara bé, és cert que a una obra del segle X (sembla ser, per les traduccions realitzades per l'arabista Joan Vernet) hi ha constància que a mitjan centúria quan el comte de Barcelona envià ambaixades a Còrdova aquests mencionen a un rei de Barcelona i Tarragona, en dues ocasions. A més, a una obra de principis segle XIII, l'autor relata esdeveniments ocorreguts a la zona de Catalunya i menciona que hi havia els reis de Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. A banda, també hi ha constància al segle XI de l'obra Gestes d'Adam de Bremen on l'autor anomena la ciutat de Tarragona com Arragun (error del copista? Mala informació geogràfica?).

    Resum/conclusió: De tot plegat, ja sigui per falsa etimologia, ja sigui per enyorança d'un passat romà, ja sigui pel motiu que sigui, sí que es pot assegurar que des de meitat segle XV, i fins a finals del segle XVIII, pels més de 200 autors que he recopilat, el regne d'Aragó, o els Regnes d'Aragó i Catalunya, eren coneguts per tots aquests erudits dels segles esmentats com a Rex Tarraconense o Regnum Tarraconie et Catalonie, i alguna variant més.

  2. Edmund Cooke
    08-03-2022 00:19

    Article que un cop més demostra que la tesis d'En Parellada és totalment encertada.

    Brutal, concisa i detallada exposició de l'Ivan…

    Adjunto link per complementar la nostra tesi….Ivan fins i tot et mencionen…. Enhorabona!

    https://historiausurpada.blogspot.com/2021/03/Un-libro-britanico-de-1636-asegura-que-el-toppnimo-Aragon-proviene-de-Tarragona.html

  3. Ivan Gimenez
    07-03-2022 22:35

    Ah! I a més a més, documentat l'any 1151 en un original també com a comte dels barcelonesos i príncep dels Tarragonesos i Aragonesos.

    Opinió personal: A partir d'aquí malgrat que no apareguí a la documentació i resseguint la historiografia acceptada, es podria dir sense marge d'error, almenys per la forquilla temporal de 1137-1410, el rei català d'Aragó, ja que és el seu llinatge: català dels comtes de Barcelona!

  4. Ivan Gimenez
    07-03-2022 22:21

    Quan el comte català de Barcelona RBIV adquireix, de banda de Ramir II, l'any 1137, la seva filla (Peronella) amb tot el regne dels aragonesos, realment, segons la meva interpretació, analitzant els diversos "regnantes" de la documentació, el regne d'Aragó no comprendria més enllà d'un rectangle imaginari entre la part septentrional del riu Aragó Subordà i l'Aragó, en els seus marges occidentals i orientals respectivament, i pel sud a molt estirar fins a Osca. A banda, també adquiria els territoris de Sobrarb i Ribagorça.

    El regne de Saragossa l'adquirirà gràcies al tractat de Carrión (1140), però amb vassallatge al seu cunyat Alfons VII de Lleó.

    Sense oblidar, que RBIV ha d'arribar a diversos acords, entre 1140-1143, amb els ordes militars, ja que eren els legítims hereus del testament realitzat per Alfons I el Bataller.

    Ramir II fou triat rei per la noblesa aragonesa, però, a ulls de la Santa Seu era il·legítim, malgrat que donés a la seva filla amb el regne dels aragonesos l'any 1137.

    En resum, el comte català de Barcelona RBIV s'encarregà de tot, i durant els llargs 13 anys que separen la donació amb la materialització del matrimoni de RBIV amb Peronella, aquesta no apareix esmentada a la documentació, i posteriorment només ocasionalment en el seu testament 1152, abdicació 1164, i el darrer testament 1173. Qui té la potestat, l'honor, i la dignitat reial (jurídica) fou RBIV. És evident, que quan RBIV i Peronella tenen descendència aquesta aporta també la Dignitat Reial "de sang". Però, si per exemple, l'acord de l'any 1149 entre RBIV i Blanca de Pamplona (filla del rei de Pamplona), s'hagués materialitzat, s'ha d'entendre que els descendents d'aquests també hagueren sigut reis d'Aragó, sense Peronella.

    En conclusió/resum, si narrem la història ocorreguda en aquests anys des d'un vessant català, el comte de Barcelona RBIV adquireix, de banda de Ramir II, la seva filla com a muller amb el regne dels aragonessos. És a dir, RBIV regna amb títol de comte i de príncep (malgrat que hi ha alguna menció que apareix com a rei) i marquès, a Barcelona, Girona, Osona, etc... més a Aragó, Sobrarb i Ribagorça, a Osca, Daroca, a partir de 1140 amb vassallatge al seu cunyat lleonès a Saragossa, i també a Lleida, Tortosa i Fraga. En fi, RBIV, i el fill d'aquest amb Peronella, Alfons el Cast, aquest últim conquerint la part sud de l'actual comarca de Terol, acabarà de confeccionar el regne d'Aragó medieval. No fou ni Alfons el Bataller, ni el seu germà Pere I d'Aragó, ni el pare d'aquests, Sanç Ramires.... sinó que fou el comte català dels barcelonesos i príncep dels aragonesos, i el fill d'aquest i Peronella, el rei d'Aragó del llinatge català dels comtes de Barcelona Alfons el Cast, que ho varen fer.


  5. Francesc 2
    07-03-2022 20:21

    Trobo apassionant la manera com s'ha de lligar la línia de recerca encetada per l'Ivan Giménez i el que sabem de l'Aragó conformat per les actuals tres províncies: Osca, Saragossa i Terol.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35802 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
Tot i que Vilanova de Sixena, el lloc on la història oficial fa néixer En Miquel Servet, és una població...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]
En Francesc Magrinyà recull la línia de recerca oberta per En Jordi Bilbeny sobre la identificació de...[+]