Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 30-06-2019  |  MEMòRIA HISTòRICA
5468

Coronen Caterina, la reina catalana d'Anglaterra

Ens fem ressò d'un altre article d'En Marc Pons a 'elnacional.cat' del 24 de juny d'enguany. Tracta sobre la cosmopolita princesa catalana Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics. Ella i En Lluís Vives eren "de la mateixa nació” i s'escrivien en català.

Cliqueu-hi

El 24 de juny de l’any 1509, fa 510 anys, a Greenwich —al sud de Londres— eren coronats reis d’Anglaterra la parella formada per Enric Tudor (segon fill i hereu del rei Enric VII, i a partir d’aquell moment Enric VIII) i Caterina d’Aragó (la cinquena filla i la més petita dels Reis Catòlics). Enric i Caterina, que s’havien casat l’11 de juny anterior a l’abadia de Westminster, serien la parella reial d’Anglaterra durant vint-i-quatre anys, fins que el 1533 el monarca se’n divorciaria per iniciar la llarga successió de casaments i divorcis que, en la seva època, el faria cèlebre i que, també, el portaria a trencar amb l’església catòlica.

No obstant això, Caterina d’Aragó seria l’esposa que estaria més anys casada amb Enric VIII. Les altres cinc esposes del rei anglès no passarien, en el millor dels casos, dels quatre anys de Caterina Parr. Durant els vint-i-quatre anys de matrimoni Enric i Caterina van formar un tàndem polític i diplomàtic molt potent i expansiu, que posaria les bases del futur protagonisme d’Anglaterra en el context internacional. Van tenir una filla: Maria (nascuda el 1516) que regnaria com a Maria I, però que no succeiria el seu pare directament, sinó al seu germanastre Eduard VI, fill d’Enric VIII i la seva tercera esposa, Jane Seymour.

Caterina d’Aragó, en contraposició a la seva mare Isabel la Catòlica, va destacar per la seva extraordinària intel·ligència i el seu afiladíssim esperit crític. Era la més dotada intel·lectualment i la més compromesa socialment dels quatre fills dels Reis Catòlics: en el decurs de la seva vida dominaria àmpliament les llengües catalana, castellana, portuguesa, neerlandesa, anglesa i llatina i les disciplines acadèmiques de la filosofia i la literatura. En la seva qualitat de reina d’Anglaterra lluitaria insistentment per aconseguir que les dones tinguessin lliure accés a l’educació, per la qual cosa se la considera la primera feminista de la història d’Anglaterra.

També va mantenir una intensa correspondència epistolar en català amb destacades figures de la intel·lectualitat europea de l’època, tant dones com homes: amb Isabel de Requesens (virreina de Nàpols) o amb Beatriu de Chiaromonte (reina d’Hongria). Però les cartes que revelen l’alçada intel·lectual i política de Caterina són especialment les que va intercanviar amb el professor valencià —exiliat als Països Baixos—​ Joan Lluís Vives, figura senyera de l’humanisme europeu. Caterina i Vives —que mantindrien una amistat personal—​ s’escrivien i conversaven en català i dirien, l’un de l’altre, que “eren de la mateixa nació”.

Marc Pons
Foto: Viquipèdia
Tarragona 
Dilluns, 24 de juny de 2019

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-coronen-caterina-reina-catalana-anglaterra_397513_102.html



Autor: Marc Pons




versió per imprimir

  1. Lluíslluís
    06-07-2019 20:33

    Alvaro, imaginat durant un minut que la teva frase: "los castellanos nos han robado la historia" fos certa.
    Se t'ensorraria el món, oi?
    Per aquest motiu millor mantenir la història oficial, doncs endavant...

  2. Lluíslluís
    06-07-2019 20:29

    Vaja, ja tardava l'Alvaro a buscar en la desqualificació allò que no sap rebatre amb arguments; ambiente supremacista, hahahahahahaha

  3. Alvaro Prim
    04-07-2019 19:27

    Ya entiendo.

    Como a finales del siglo XIX eramos ricos debido el proteccionismo de los productos Catalanes por la corona , hemos tenido que serlo siempre y sobre todo es imposible que los castellanos pudieran ser algo más que destripaterrones. Por tanto los castellanos nos han robado la historia.

    Creo que hay mucho supremacismo en el ambiente.

  4. CescT
    04-07-2019 09:18

    Jo no he dit que s'odiï als catalans, jo he dit que els catalans caiem malament.

    Els castellans són els que diuen que Catalunya era un poble subdesenvolupat, els castellans són els que s'autoproclamen els protagonistes de la història d'Espanya. Ells són els suprema cistes ... però curiosament, els colors de la bandera espanyola es corresponen amb els colors de la casa de Barcelona.

    Crida poderosament l'atenció que des del segle XVIII, XIX, XX on abunda molta documentació contrastada, Catalunya + València + Mallorca sobrevenen l'avantguarda d'Espanya, i econòmicament són els territoris els que tiben d'Espanya. On es aquella avantguarda castellano- extremenya - andalusa?... Perquè, fixa't bé, les potències del segle XV- XVI, o dit d'una altra manera, les nacions que fan els grans descobriments i estableixen les noves rutes marítimes: els anglesos, els holandes, els alemanys, els danesos, els francesos, els portuguesos , etc són capaços de mantenir el seu estatus econòmic, però a Espanya es dóna la paradoxa que els castellans, andalusos i extremenys perden l' estatus econòmic en favor dels catalans.
    Jo penso que les societats d'avantguarda saben marcar el pas, si Andalusia, Castella o Extrema dura haguessin estat avantguarda de veritat haguessin sabut mantenir el seu status . Jo penso que en la història d'Espanya és una història inventada que no té lògica.

    Fixa't ara mateix. Des d' Espanya interpreten que els catalans anem donant lliçons.

  5. Alvaro Prim
    03-07-2019 19:58

    Creo que te equivocas en la apreciación de que en el resto de España se odia a los catalanes. Pero es obvio que si tu personalmente vas a Castilla y dices que eran un pueblo subdearrollado sin historia no es extraño que te tengan a ti personalmente un poco de tirria ¿No?.

    En cualquier caso el método que utilizáis en las investigaciones son los mismos que las que emplean otros investigadores famosos denostados por los historiadores clásicos , como puede ser Giorgio A. Tsoukalos,

  6. CescT
    03-07-2019 09:17

    Alvaro. Em sembla que ja s'ha explicat per activa i per passiva que, en aquell temps, el control de les impremtes per part del poder reial i eclesiàstic, actuava per escriure el relat històric que més li convenia. En aquell temps, els oligarques, d'una manera natural veien amb bons ulls la crema de llibres i de persones, per tant, es podia reescriure i atorgar gestes a qui no li corresponia i fins i tot traduir llibres canviant el nom de l'autor i l'escenari, però mantenint la trama.

    Els catalans a Espanya continuem caient malament, no és estrany que en temps pretèrits els catalans caiguéssim malament.

    També observem com ara en temps present s'ha intentat modificar la informació que està relacionada amb el tema de la independència. Quedarà escrit que la policia, que va ser la que va repartir llenya, eren els pacífics i les persones que es van adreçar a votar a les urnes eren els violents. Fixa't també en tot el contuberni entre polítics, jutges, casa reial, poder econòmic i periodístic contra el que es s'anomena "el procés". També en els moviments i pressions dels ambaixadors i cònsols espanyoles a l'estranger contra l' independentisme.
    Em sembla que en la nostra innocència som incapaços d'imaginar el nivell de la maldat en temps pretèrits

  7. Alvaro Prim
    02-07-2019 19:27

    Vamos, que como Felipe II le caían mal los catalanes, exclusivamente, se inventa el solito con ayuda de los italianos, flamencos, Ingleses, Franceses una Castilla que no existía, cambia los orígenes de toda su familia y cambia siglos de historia. No me extraña que Sapiens haya escrito el articulo para intentar que no les relacionen con INH.

  8. CescT
    02-07-2019 09:04

    La història oficial serveix per configurar els nostres cervells, i per actuar d'una manera psicològica a favor o contra el nostre ànim, i al llarg de segles ha estat inventada, però la historia oficial ha de creïble i ha d'encaixar.

    Per exemple, tenim aquesta carta on el rei Ferran ve navegant des de Nàpols fins a València. Sembla que arriba a casa . Allà rep bones noticies de la seva filla. Passa per Cadaquès, per tant també per Barcelona però fins que no arriba a València no rep noticies de Joana. ( això és un exemple) . Article " la importància dels ports de Palamós....”

    528. El rei Ferran d'Espanya a De Puebla
    Ha rebut les seves cartes i les cartes de la princesa de Gal•les (es refereix a Caterina d'Aragó) i el rei d'Anglaterra, que van ser portades per Melchor de Astudillo. Ha contestat pel mateix correu des de Nàpols. Deixa Nàpols el 4 de juny. S'ha obligat per les inclemències del temps a entrar al port de Gaeta, on Cavallos va despatxar cartes per al rei d'Anglaterra, la Princesa de Gal•les, i ell……..
    ……Va entrar al port de Cadaqués, un petit port de mar de Catalunya, diumenge, dia 11 de juliol. No fa terra, perquè la pesta s'havia escampat poc temps abans per Catalunya. Segueix per mar cap a València, on acaba de fer terra, essent 20 de juliol. Ha rebut bones notícies de la reina de Castella, la seva filla.

    A l'article " el retir de Carles I a Barcelona " observaràs que Carles I desitjava retirar-se a Barcelona, però finalment acaba viatjant a Yuste . Dos exemples, però hi ha matèria suficient per no creure la història oficial

  9. Gil de Vas
    01-07-2019 21:57

    Vull dir: ja sé tot això de la censura, però se'm fa un xic difícil d'entendre que no es pugui saber amb certesa si Carles I va morir a Yuste o a Sant Jeroni, o si els Catòlics van establir llur cort a València o no. De ben segur que el fet d'haver calat foc al Palau Reial de València ho fa més difícil, però penso que no hauria de costar gaire de trobar documents a l'Arxiu Reial de Barcelona que hi siguin relacionats i s'hauria de poder saber amb certesa si Joana i Caterina eren valencianes de naixement.

  10. Gil de Vas
    01-07-2019 21:50

    Ja sé tot això de la censura, però se'm fa un xic difícil d'entendre que no es pugui saber amb certesa si Carles I va morir a

  11. CescT
    30-06-2019 23:04

    Alvaro, et sorprèn que Joana la boja no parlés català perquè, efectivament és sorprenent.
    Pregunta. ¿Que ens diu la història oficial respecte de Tordesillas a Valladolid? Ens diu que van tancar a Joana la boja l'any 1509.

    Juana la boja era la mare de l'emperador Carles I i la filla de Ferran II el catòlic.
    Faré un simple exercici de lògica amb el clima de Tordesillas a Valladolid. Suposem que tu ets el rei d' això que anomenes la Corona d'Aragó i has de tancar a la teva filla en un castell perquè està boja (o perquè no ho està). On tancaries a la teva filla, en un lloc càlid o en un lloc fred. La pregunta es respon sola.

    Perquè tinguis una idea, a Tordesillas la temperatura mitjana al desembre és de 4.4 º; al gener de 3.6º, al febrer de 4.9º .... la tempreatura mínima mitjana al desembre és de 0.5 º, al gener de -0.2 º, al març de 2.3 º, a l'abril de 4.5 º ... i així successivament . Pensa només en la despesa en calefacció, les bufandes, els abrics i també pensa que en l'INH sostenim que Ferran el catòlic tenia el seu palau i Cort a València i que probablement tant Caterina d'Aragó com Joana la boja van néixer a Alacant (no a Alcalá)

    Una altra cosa. Saps com es deia el vigilant de Joan la boja. Resposta: mossèn Ferrer (tractament català d'origen medieval)

    També sabem que Caterina d'Aragó va fer venir a Lluís Vives a Anglaterra perquè exercís de professor de llatí de Maria Tudor (va cridar a un catalanoparlant de València que era de la seva mateixa nació)

    Dit això, jo mateix, fa temps, vaig trucar a l'arxiu de Simancas per comprovar si avui en dia quedava alguna correspondència en forma de carta entre Joana la Boja i Caterina d'Aragó. Em van respondre amablement que no hi havia res - zero cartes-. Vaig pensar que aquestes cartes havien estat escrites en català i les havien fet desaparèixer.

    Alvaro. Jo penso que el relat dels – comuneros – és un relat que es correspon al relat dels agermanats ( que es va donar al Regne de València) .
    Tordesillas és una Torre de Silla, que sembla ser la torre de la localitat de Silla, o també podria ser una Torre de sillería o sillarejo que és un tipus construcció cristiana. A Villena hi ha una torre de Silla.

    Per acabar. Penso que tant Joana la boja com Caterina d'Aragó van ser educades en català al Regne de València. La primera llengua de Joana la boja era el català


  12. Alvaro Prim
    30-06-2019 19:17

    Lo que me sorprende es que Juana La Loca no sea catalana siendo hermana de Catalina de Aragón de los mismos padres...

    Obviamente Catalina de Aragón era de la misma nación que Luis Vives como otros súbditos de la corona.
    Que escribiera en catalán a alguien que se expresaba en catalán no implica que fuera su lengua materna, sobre todo cuando dominaba 8 idiomas,

    Frede, obviamente no podía ser reina de Aragón estando vivo aún su padre. LA sucesión se hizo a través de la rama castellana, Juana y Felipe el Hermoso

  13. CescT
    30-06-2019 18:39

    Batallador, a Hongria tenien una reina napolitana,
    a Anglaterra tenien una reina catalana. L'article diu que era de la mateixa nació que Joan Lluís Vives. L'article diu que Caterina és coronada com a Reina d'Anglaterra, no com a Reina del regne d'Aragó.
    Batallador. Sembla que caterina no parlava aragonès.

  14. Frede
    30-06-2019 11:15

    Ja veig que deus ser nou per aquestes pàgines on s'ha demostrat amb dades fefaents que: 1. La federació de regnes catalans era un Estat comandat per un únic lider, el rei català. 2. Els contes catalans que lideraven la corona catalana posaven el títol de rei d'Aragó davant dels altres per qüestió de rang. 3. El Regne d'Aragó pertanyia a la corona catalana des del casament amb una noieta aragonesa. 4. Els fills i filles dels reis catalans adquirien també els títols, com reina d'Aragó, però continuaven sent reines o reis catalans. 5. Et recomano que et passegis per aquestes pàgines, llegeixis i comprovis les dades, a ser possible per les biblioteques i arxius i desprès opinis amb fonaments de causa. És que sinó ens fas perdre el temps als que hi venim a estudiar. Per últim, les pàgines són en català, per respecte mira d'utilitzar aquesta llengua.

  15. Batallador Fernando
    30-06-2019 07:04

    Un poco complicado lo de coronar una reina catalana, siendo que Cataluña jamás a sido reino...sera una reina Aragonesa

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]
Qui era Hernán Cortés? Va ser també fill d’un home corrent? Va tenir uns estudis escassos? O, altrament, tal...[+]
Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s'esmenta aquesta...[+]