Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 21-07-2015  |  DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
5998

Credulitat, casualitat i probabilitat. Un exemple a partir dels zoònims americans

Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Francesc Jutglar al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

Francesc Jutglar, a l'entrevista del 14è Simposi

Nosaltres ens hem de basar principalment en lligar caps a partir de petits indicis que s'han escapat de la censura. Qualsevol d'aquests indicis, per si sol, podria explicar-se com un error o una casualitat. Per poder jutjar convenientment els casos que trobem convé quantificar-los matemàticament a partir de les lleis de la probabilitat, amb la idea d'obtenir un valor objectiu que ens ajudi a decidir si som davant d'una possible coincidència casual o bé hem de concloure que ens cal alguna altra explicació.

En aquest cas, el que faré és quantificar una sèrie de casos, ja explicats en ocasions anteriors, atorgant-los una probabilitat individual. Finalment calcularé la probabilitat que el conjunt de casos sigui una simple casualitat. Pot arribar a ser molt difícil calcular la probabilitat precisa de cada cas concret. Dono per fet que tot idioma té algun mot que es pot trobar en altres idiomes no relacionats, sobretot mots monosil·làbics o molt breus. Per sentit comú ja intuïm que molt més rarament podria passar que el significat també coincidís. En aquest darrer cas, la probabilitat que sigui casual és molt diferent en funció de la llargada del mot: com més llarg és el mot més improbable és que el trobem en més d'un idioma, si no és que ambdós idiomes estan estretament relacionats; o bé si no és que ha passat directament d'un idioma a l'altre. Malgrat aquestes dificultats, un dels objectius de la presentació és animar tothom a fer ús d'aquest mètode, perquè veurem que les probabilitats es poden calcular a ull i el resultat final no és gaire diferent del que obtindríem fent el càlcul a partir dels valors calculats rigorosament. Només cal aplicar el sentit comú per mirar d'encertar-ne aproximadament el grau de magnitud. Per simplificar podem considerar que un idioma té 10.000 paraules. Que una coincidís en forma i significat per simple casualitat tindria una probabilitat de 1/10.000. Com hem dit abans, en realitat la probabilitat és molt més petita excepte en el cas dels monosíl·labs, però posem-ho a favor dels nostres detractors. La probabilitat de successos múltiples es calcula fent el producte de les probabilitats de cada cas individual. Apliquem aquest mètode a sis noms d'animals que ja tenim investigats:

NOMS AMERICANS NOMS CATALANS PROBABILITAT
martinet martinet 1/10.000
oriol oriol 1/10.000
gato cervantes gat cerver 1/10.000
wedrego baldriga 1/10.000
papalote papalló 1/10.000
zarigüeya sariga 1/10.000
PROBABILITAT TOTAL (1/10.000)6

 

La probabilitat que totes sis coincidències siguin casuals és d'una entre un quadrilió:

1/1.000.000.000.000.000.000.000.000

Algú podria objectar que això seria la probabilitat de trobar sis casos casuals en un sol idioma, però a Amèrica hi ha moltes llengües. Això ens dóna peu a comprovar com un canvi en la probabilitat individual té poca repercussió quan tenim prou casos de coincidència. Suposem que en realitat estem comparant els noms catalans amb 100 llengües ameríndies. La probabilitat de cada cas seria cent vegades més alta: 1/100. Tornem a suposar el cas més favorable als nostres detractors, perquè en realitat moltes d'aquelles llengües serien força properes, i aquest càlcul suposa que són totalment diferents. Repetim el càlcul amb el nou valor:

NOMS AMERICANS NOMS CATALANS PROBABILITAT
martinet martinet 1/100
oriol oriol 1/100
gato cervantes gat cerver 1/100
wedrego baldriga 1/100
papalote papalló 1/100
zarigüeya sariga 1/100
PROBABILITAT TOTAL (1/100)6

La nova probabilitat conjunta és d'una possibilitat entre un bilió:

1/1.000.000.000.000

Certament, molt més alta que la del primer càlcul, però a mi el resultat em sembla igual de significatiu. En tots dos casos estem davant d'una probabilitat ínfima.

La darrera consideració és el grau de credulitat de cada persona. El fet de quantificar les probabilitats amb una xifra numèrica concreta no ens diu si hem de creure en la casualitat o en d'altres explicacions, com ara la intervenció catalana en la descoberta i conquesta d'Amèrica. Cada persona pot tenir un llindar de credulitat diferent. El que sí que ens dóna és una referència que ens ajuda, com a mínim, a ser conscients de què ens estem creient.

Francesc Jutglar

[Enllaç a la conferència]

[Enllaç a l'entrevista sobre la conferència]



Autor: Francesc Jutglar




versió per imprimir

  1. Pep
    09-08-2015 05:49

    Em gastaràs el nom, home.

  2. Pep
    09-08-2015 02:07

    Qui diu que no vol comentar si probabilitat i estadística son o no son el mateix?

    Encuriosit, m'ho he mirat, i m'he topat això que he trobat molt didàctic:

    http://www3.cs.stonybrook.edu/~skiena/jaialai/excerpts/node12.html

  3. AMIGO
    04-08-2015 18:48

    En el siglo XIV, Cataluña era la primera potencia mundial en la cría de zarigüeyas. Y a partir de esta afirmación, Iván Jimenez podrá deducir que el nombre de Zaragoza proviene de zarigüeya igual que Aragón proviene de Tarragona. YA OS VALE.

  4. Eduard Baro
    26-07-2015 14:58

    A mixetes i mixons, una mica de ranxo i que no toquin es coll....son lentreteniment o potser la perdua de temps? Per a mi son o es el segon. No enraona la mixona names sesgargamella. Salutacions desde la piscina.

  5. Imperi Català
    23-07-2015 18:43

    l'imperi català va ser el mes gran de la història, de perpinyà a sudafrica, de sudafrica, a siberia, de siberia, a terranova, els imperialistes espanyols ens han robat la història, i ho segueixen fent, hem d'aturar aquesta sangria cultural, i tornar a l'imperi català la glòria perduda, l'imperi on no s'amagava el sol, una frase que també ens van robar els espanyols, i als anglesos, d'aquests també ens hem d'ocupar.
    Visca Catalunya !!!

  6. Minne sota
    23-07-2015 17:55

    Early one morning the sun was shining
    I was laying in bed
    Wond'ring if she'd changed it all
    If her hair was still red
    Her folks they said our lives together
    Sure was gonna be rough
    They never did like Mama's homemade dress
    Papa's bankbook wasn't big enough
    And I was standing on the side of the road
    Rain falling on my shoes
    Heading out for the East Coast
    Lord knows I've paid some dues getting through
    Tangled up in blue.

  7. Lluís
    22-07-2015 11:42

    El que no has de fer és confondre la probabilitat amb l'estadística. Les matemàtiques, per mi, les engloben totes dues.

    No veig quina relació té el teu exemple dels aniversaris amb els biaixos de les matemàtiques d'aquest article. En aquesta curtíssima conferència en Francesc s'ha inventat números rodons per ensenyar que com més termes coincideixen, la probabilitat de casualitat baixa molt. Ha considerat que les coincidències són independents entre elles. Res més. No busquis "cinco pies al gato", que diu en Covarrubias.

    No sé perquè m'hi mato. No entens quasi mai res del que hi ha publicat.

  8. Lluís
    22-07-2015 11:12

    La matemàtica d'en Jutglar em sembla molt simplificadora (variables aleatòries independents, i probabilitats de coincidència de cada paraula ben discutibles), i entenc que amb això només vol mostrar que troba les coincidències molt improbables.

    De tota manera, en Francesc està intentant mostrar que hi havia presència catalana en els primers colonitzadors (d'aquí, que es bategessin els noms dels animals així). Que sabem que hi va haver presència castellana i anglesa ja ho sabem, i el que vol assenyalar en Jutglar és que, com a mínim, TAMBÉ n'hi va haver de catalana.

    En quin moment hi ha documentades aquestes paraules tant a Amèrica com a Catalunya com per considerar-les indicador de la presència catalana, ho ha explicat en anteriors conferències molt més extenses que els pocs minuts que va tenir al SImposi. Si això és el que vols discutir, en comptes de fer-li explicar, podries mirar les conferències.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34989
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]
La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'Itàlia'" d'en Jordi Bilbeny ens dóna moltes pistes de qui...[+]
Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules...[+]