Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Cal tractar amb cura les històries velles; s'assemblen a roses marcides que es desfullen al mínim contacte."
Selma Lagerlof
ARTICLES » 20-05-2021  |  PROJECTE COLOM
3816 lectures

Cristòfol Colom va consultar uns manuscrits a Sant Jeroni de la Murtra abans del seu viatge cap a Amèrica

Cristòfol Colom va estudiar 25 manuscrits lul·lians que hi havia al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra, els quals serien claus per a la descoberta del continent americà. Article d'En Rubén Hidalgo per al Diari de Badalona d'ahir 19 de maig. Aixi mateix, us fem a mans l'enllaç a un videu explicatiu.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

Enllaç videu explicatiu:
https://youtu.be/i_rTP3ZeTg8

Fins ara, sempre s’havia parlat de la recepció que havien fet els Reis Catòlics a Cristòfol Colom, un cop va descobrir Amèrica, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, però ara, i amb documents que ho avalen, la història dóna un nou tomb. Jaume Aymar, historiador i responsable del monestir, acaba de publicar un extens treball en un dels dos volums del «Qui fruit ne sap collir» (I i II) Homenatge a Lola Badia. Es tracta d’una miscel·lània de treballs que coincideixen amb els interessos de recerca de l’homenatjada: les literatures medievals i el seu rerefons clàssic; la medicina, l’alquímia, l’astrologia i altres manifestacions de la ciència de l’Edat Mitjana, i la figura de Ramon Llull.

En aquest llibre, Aymar detalla que Colom va documentar-se al monestir badaloní just abans d’arrencar l’expedició cap a Amèrica. Els 25 volums lul·lians van desaparèixer de Sant Jeroni, perquè els va adquirir Juan de Herrera, arquitecte de l’Escorial —aquest monestir jerònim està en part basat en l'obra de Llull. Aymar explica que el monestir badaloní ja disposava, al segle XIV, d’un arxiu important, amb documents on es detallava el finançament del primer viatge. En aquest arxiu, Colom hauria estudiat aquests manuscrits lul·lians i els documents de la cosmologia de Ptolemeu, claus per planificar l’expedició que va descobrir Amèrica. Aymar ha explicat el Diari de Badalona que tots aquests detalls estan inclosos en aquest estudi publicat ara sota el nom “Ramon Llull i la descoberta d’Amèrica”. Tot plegat posa en evidència la importància del monestir de Sant Jeroni de la Murtra en la preparació que va encapçalar Colom al nou continent l’any 1492. Aymar recorda que “s’ha de fer una història basada en el mètode històric crític, en el text, context i metatetx, no podem caure en la llegenda rosa ni negra. El responsable del monestir de la Vall de Betlem considera que aquesta nova descoberta històrica ha de fer valer aquest indret de Badalona en els llibres d’història. Fins ara, sabíem que els Reis Catòlics van rebre Colom, a Sant Jeroni, després del seu viatge, però ara tenim noves dades sobre aquesta preparació de l’expedició de Colom a Badalona.

Diari de Badalona
Rubén Hidalgo
19 maig, 2021
https://www.diaridebadalona.com/noticia/cristofol-colom-va-consultar-uns-manuscrits-a-sant-jeroni-abans-del-seu-viatge-cap-a-america/





versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. LluísLluís
    29-05-2021 15:51

    ladron, ladron, ladron...

    Ressona en el silenci les paraules castellanes del lladre

  2. Hola Pepsicola
    28-05-2021 19:31

    Por favor qué vergüenza, no estoy dando crédito a la censura más vil y sectaria que se está llevando a cabo en esta página. ¿No os dáis cuenta que estáis haciendo exactamente lo mismo que le achacáis a los castellanos? Se cree el ladrón...

  3. Pol Ferrer
    27-05-2021 08:36

    Senyor Rei En Jacme, rebeu les meves disculpes. Teniu raó. El cel existeix. I l'infern també.

    Què diu en Banya Torta de 300 amys dels papers de (no) Salimanca? Es pot ser.més ignorant? I què diu de les "obres" castellanes exposades en museus catalans! Però si d'obres castellanes ja deu venir ben just que s'exposin en museus castellans! Per favor! Per això, que si no exposen lo dels altres... res se res. Pobrets.

  4. LluísLluís
    27-05-2021 00:26

    Que els catalans denunciem a la "justícia" espanyola bens que han estat manllevats, no comprats, no, expoliats, robats i traslladats a museus espanyols ?

    Quina pèrdua de temps

    Els "papers de Salamanca" et servirien d'exemple?

    El que diguis que una compra és il·legal no es suficient per valorar el cas de Sixena.

    Aquest és un cas tant polititzat que no es pot argumentar només com una compra il·legal.

    Ha estat una ressolució judicial tant injusta que ens obliga, no només a desconfiar de la vostra "justícia", sinó a voler desempellegar-nos d'ella i de l'estat que representa.


  5. LluísLluís
    27-05-2021 00:18

    Cola, cada uno se da las ínfulas de lo que quiere ser.

  6. LluísLluís
    27-05-2021 00:14

    Respecte a l'article publicat.

    Va agafant més credibilitat que Colom va preparar el seu viatge en terres catalanes i ja fos al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Pals o a tots dos llocs i a altres, la Descoberta del Nou Món és més verssemblant que es dugués a terme des de Catalunya que des d'Andalusia.

    El dinamisme econòmic, mercantil, de coneixements nàutics, d'empreneduria comercial, al segle XV o al XXI, són més caracaterístiques de la nació catalana que del sud de la península ibèrica.

    Cada nova aportació, cada element que sorgeix de l'estudi pacient de la situació històrica d'aquell moment, va en la línia que apunta l'INH.

    Algú ha visitat Palos (no de Moguer), el riu Tinto o el monestir de la Ràbida?

    Pals de l'Empordà era una vil·la medieval de gran dinamisme econòmic i cultural (i ho continua sent). Ho demostra tota la documentació des del segle XII fins a l'actualitat (exceptuant la dels segles XV i XVI que...han desaparegut, no n'hi ha. Quin misteri). Podriem trobar la mateixa quantitat de documentació a Palos (no de Moguer)? Podem parlar de dinamise econòmic i cultural al segle XV i XXI?

    El riu Tinto és un riu que desemboca a l'Atlàntic i més enllà de les marees, no és un riu especialment cabalós. Les marees i el cabal, no són dues variables importants a l'hora de dissenyar un port trans-oceànic?

    El monestir de la Ràbida. Sembla un decorat de cartró-pedra. En un terreny inhòspit i mal comunicat un capellà del monestir disposava d'un telescopi amb el qual observar les constel·lacions i va fer de mecenes del futur descobridor. Sembla un conte.
    Al segle XIX, el regne d'Espanya va voler celebrar el 400 aniversari de la Descoberta; un diplomàtic alemany es va presentar uns mesos abans de la celebració a aquella zona d'aiguamolls i va escriure que li era inversemblant que en aquell lloc, s'hagués dut a terme l'inici del descobriment, per la pobresa que hi va trobar.
    Si comparem aquest monestir de la Rabida amb el de Sant Jeroni de la Murtra on hi havia una biblioteca que disposava de les obres de l'erudit Ramon Llull, crec que resulta més creïble i versemblant que Colom visités el monestir badaloní que el de Huelva.
    La diferència entre la Història i els contes és que la primera pretén explicar la realitat i els contes són fantasia i personalment, m'estimo més llegir Història.

  7. Hola Pepsicola
    27-05-2021 00:04

    Lluis será todo lo transaccionario, todo lo monetario y todas las pesetas que quieras, pero esa transacción desde el primer día era I-LE-GAL. Ya te lo he explicado, esas obras quedaron vinculadas al monasterio en 1923 tras la declaraciónd de monumento nacional y no podían sustraerse del conjunto, en 1923 y en 1980. Esa transacción fue ilegal, y punto, no hay más que discutir. Yo te animo a que cualquier bien que fuese sustraído de un monumento nacional catalán de forma ilegal que lo denuncies. Yo me expreso como quiero, y sobre todo no doy esas ínfulas de intelectual porque no lo soy, ni yo ni nadie de esta página.

  8. LluísLluís
    26-05-2021 23:37

    El sr. Francès cita Unamuno de forma tant extensa que fa inviable la seva lectura.

    De tota manera queda clar: un anti-català citant un altre anti-català.

    Quin interès per al debat pot tenir això?

  9. LluísLluís
    26-05-2021 23:34

    Alias pepsicola,
    La compra de les obres d'art de Sixena va ser una transacció moneteria a canvi d'uns bens arístics. La Generalitat catalana va pagar 50 milions de pessetes i l'ordre religiosa que s'atribuia la propietat els va cobrar. Aquesta transacció està totalment documentada.
    La declaració del 1923, en cap cas fa referència a la comunitat autonoma d'Aragó que per aquelles èpoques, encara no existia.
    Que un jutgessa espanyola hagi declarat il·legal aquesta compra, sense cap mena de rescabalament per a qui va pagar per cuidar aquest patrimoni, no deixa de ser una altre operació d'estat contra la història de la nació catalana.

    A veure si pots respondre amb un mínim d' educació, perquè "zoquete, puajjj arcadas, que si la abuela fuma en pipa... Penoso" és típic espanyol aquest llenguatge? O no te n'has adonat que aquí intentem mantenir un debat sobre temes que ens interessen

  10. Bernal Francés
    26-05-2021 11:02

    1906

  11. Bernal Francés
    26-05-2021 11:01

    "La especial megalomanía colectiva ó social de que está enferma Barcelona, les lleva á la obligada consecuencia de la megalomanía, á un delirio de persecuciones también colectivo y social. Y así hablan de odio á Cataluña, y se empeñan en ver en buena parte de los restantes
    españoles una ojeriza hacia ellos, hacia los catalanes —más bien los barceloneses—, estimándolo acaso hijo de envidia. Y tal odio no existe. No existe el odio á Cataluña, ni á Barcelona, ni existe la envidia tampoco. Lo que hay es que los españoles de las demás regiones han estado constantemente ponderando y exaltando
    la laboriosidad é industriosidad de los catalanes —son los demás españoles los que han
    hecho el dicho de: «los catalanes, de las piedras sacan panes »—, y con esto les ha recalentado y excitado esa nativa vanidad que con tanta fuerza arraiga y crece bajo el sol del Mediterráneo.
    Y esa vanidad, esa petulante jactancia y jactanciosa petulancia que se masca en el aire de Barcelona, hace que las gentes sencillas y modestas —el castellano, á vuelta de otros defectos,
    es sencillo y es modesto hasta en su altivez—, al encontrarse en aquel ambiente de agresiva
    petulancia, se sientan heridas y molestas. [...] Es un empeño ahincoso y tenaz de convencerle
    al visitante de cuantas grandezas creen atesorar, y, sobre todo, de hacérselas ver en términos
    de comparación. El recuerdo de Madrid asoma á cada paso, y hasta el de París. Me ha ocurrido, al censurarles algo de la ciudad, oír que barceloneses me retrucaban: ¿es acaso mejor en Madrid? Digan lo que quieran, se preocupan demasiado de Madrid, y demasiado también del concepto que de su ciudad se forme el forastero, como si no fuese muy firme la fe que en su hermosura incomparable parecen tener. [...] Esta jactancia, atizada sin duda por adulaciones
    interesadas de forasteros, es compañera de un ensimismamiento pernicioso y fuente de
    toda clase de injusticias de juicio. Quéjanse con frecuencia los barceloneses, y en general
    los catalanes, de que en el resto de España no se les conoce y por falta de conocerlos se les
    juzga injustamente, lo cual es cierto ; pero no es menos cierto, sino mucho más, que ellos conocen el resto de España peor aún que éste los conoce á ellos, y que, por no conocerlo, lo juzgan mucho más injustamente que el resto de España les juzga á ellos. He oído en Barcelona,
    y no á uno ni á dos, sino á varios, y á personas de ilustración y cultura, juicios tan peregrinos
    como disparatados respecto á Castilla y á la vida castellana ; juicios tan exactos como
    los que en Europa se harían en el siglo XIII respecto al Catay, ó como los que aun hoy se hacen
    con frecuencia en esta misma culta é ilustrada Europa, y por personas de lectura y conocimientos, respecto á esa Sud América. Por término general, no se han enterado en Barcelona, los que más vocean sobre la decadencia de España, de los progresos agrícolas,
    industriales y de toda clase que de año en año se realizan en las regiones no catalanas, en Castilla misma, y muy en especial en el litoral cantábrico, del cual, más que del litoral mediterráneo, ha de venir lo más de la renovación española. Estaba de ello persuadido, y mi último viaje á Barcelona me ha corroborado en esa mi persuasión. Porque el costero cantábrico —el gallego, el asturiano, el montañés, el vasco—no hace tanto brut, tanto ruido, ni pregona tanto lo que hace, ni se pavonea tan jactancioso, sino que trabaja en silencio y en tenacidad y sin avaricia."
    Miguel de Unamuno, en

  12. Xevi Mataró
    25-05-2021 22:53

    L'art del museu de Lleida confiscat per aquesta amalgama de interessos feixistoides anticatalanistes politics i jurídics espero que no acabin com el suposat crani abandonat del papa luna. Tant interessats en la seva història i només els crida l'atenció quan els catalans la dignifiquen. Aneu-nos informant,si us plau, de les ingents multituds d'aragonesos i espanyols que peregrinen a Sixena a veure entusiasmats l'art dels seus avantpassats que tant dignament ha estat conservat.

  13. Jacme I
    25-05-2021 20:21

    Perdonet me sènyer Ferrer, emperò dubtar de la mia dreta estança en lo cel apar me àvol forts. Consirets donques ço que dixets, per gratia e conscientcia.

  14. Pol Ferrer
    25-05-2021 20:11

    Enemic Bernal, em sap greu haver-t'ho de dir, però el cel no existeix. I el que es passa de zeros sou vosltres. Vejam si entens que no és cap qüestió de quantitat sinó de qualitat. Una altra cosa és que a més a més espargiu mentides inflant la quantitat per tapar la manca de qualitat: vet aquí quina! Au, passa a parlar xinès mandarí!

  15. Bernal Francés
    25-05-2021 18:38

    Tiene que ser terrorífico sentirse subyugado por un pueblo de drogadictos, putas y traficantes. Menos mal que eres catalán e irás directamente al cielo sin pasar por el purgatorio. No como los 500.000.000.000.000 castellanos (igual nos hemos pasado de cero), que irán todos de cabeza a hacinarse en el Averno.

  16. Pol Ferrer
    25-05-2021 17:40

    Ah! Per al meu bé? Així si aprendre catellà = bé, aprendre català deu ser = mal? Doncs jo trobo aquests cinc cents mil milons de castellans molt poc interessants. Vaja, que no calia. Però ja entenc que deu ser molt útil per als que el parlen. Així poden accedir al mercat de la droga, a les activiats delictives més diverses i a una oferta de prostitució destacable. Realment molt atractiu aquest món de 500.000.0000.000.000 milons de... tipus.

    Dius que si no parlo el castellà no em passarà res? Vols dir? I tots els que han sortit apallissats de l'aeroport. I la meva veïna amaziga que es va anar a fer el DNI i la van vexar perquè no sabia castellà? I la violència que jo he patit perquè no el parlo? Dieu que em protegireu? Tu, potser? Si ets tu, qui el devia agradir. Ets molt fort eh, quan vas armat, però, només. Tu ets els dolents.

  17. Bernal Francés
    25-05-2021 10:00

    Per teu bé, perquè és una llengua parlada per més de 500 milions de persones al planeta, mentre que el català no serveix per a comunicar-se fora d'una estreta franja de terra a l'est de la península ibèrica. De tota manera, ningú et va a obligar a parlar-lo, pots passar tota la teva existència parlant la llengua que més estimis. Tranquil, tranquil, ningú va a fer-te mal, nosaltres et protegirem dels dolents.

  18. Pol Ferrer
    24-05-2021 21:41

    Molt d'acord amb Nostre Rei en Jaume.

    Així, Francés, Catalunya no és castella? Aleshores per què em fan aprendre llengua castellana, que a més no em serveix per a res?

  19. Jacme I
    24-05-2021 20:50

    Ben sabets vós que Barbastre no és en Aragó e bé porets veer com lo regne qui ha furtades té tostemps nom Castella, eniaixí com castellanes són lur llenga e arts. E jassia que la paraula Espanya no es correspon ab açò que considerets, obram nós cientment quan dixem Castella per açò qui castellans amaguen dejús lo nom d'Espanya. Los castellans són de gran ufana e ergulloses. En la qüestió de Sixena nós tenim dret, e vosaltres, tort.

  20. Bernal Francés
    24-05-2021 19:46

    1. Los bienes de Sijena están ahora en Barbastro. Barbastro. Aragón. Cap furtament castelhà.

    2. Nadie ha dicho jamás que Cataluña sea Castilla. Sois vosotros los que consideráis catalán y Cataluña cualquier lugar donde se hable la lengua. Podéis preguntar a la gente de la Franja o de Valencia si se consideran catalanes o no. Castilla no tiene nada que ver en esto. De hecho, en el territorio de la Corona de Castilla se han conservado cuatro lenguas propias, cada una con sus correspondientes variedades: castellano, euskera, asturleonés y gallegoportugués. El euskera incluso contaba con un servicio oficial de traductores jurados en la Real Chancillería de Valladolid para resolver los pleitos de los vascohablantes monolingües, la llamada Sala de Vizcaya. En Cataluña solo hay una lengua histórica propia (también podéis preguntar a los araneses si se consideran catalanes).

  21. Jacme I
    24-05-2021 18:48

    Quan nós fom d'edat de nou anys, que fou en 1217 despuis Jesucrist, e nós eixim, sus en l'alba, de Montsó. E anam a Berbegal, e altre dia entram en Osca. E consirets vós sènyer Bernal Francès e restants heretges que per ací cuiten, que nós vinguem despuis a Saragossa. E fo la primera vegada que nós fom en Aragó. E sabets anc que en altre saó que foram en Terol, esdevenc-se que passades tres setmanes eixim-nos de Terol e entram-nos-en en Aragó. Nós desitjam que vos profitets molt açò que vos dixam. Saludam a Nova Istòria e esperam de no lleixats d'enuqerir la veritat. Nós molt forts som despegats de lo furtment castellà de les pintures de nostra Sixena e tota nostra Cathaluina e null temps perdonar-ho-hem.

  22. Pol Ferrer
    24-05-2021 18:11

    Vejam. Els meus rebesavis vivien a Sixena. Parlaven català. Hi van anar a raure perquè eren jornalers. Per tant el català també és la llengua de Sixena. Per tant és Catalunya. El mateix argument per a defensar que Catalunya és Castella.

  23. Bernal Francés
    24-05-2021 16:22

    No, desde los neanderthales no. Desde la conquista cristiana Sijena ha sido propiamente aragonesa, nunca ni lingüística ni administrativamente catalana, por muchos improperios que sueltes en lugar de argumentar.

  24. Mir de Tost
    24-05-2021 12:40

    D'on no n'hi ha no en raja.......Sixena deuria ser aragonesa ja amb els neandertals. Amb determinats caps quadrats no valen arguments o sigui que el Pepsi i el francès poden seguir bevent i fent-lo (el "francès"), que és l'únic que saben fer.

  25. Bernal Francés
    23-05-2021 08:58

    (cont.) demuestras o ignorancia supina o mala fe en tu retorcido argumento.

  26. Bernal Francés
    23-05-2021 08:57

    Para nada, Mir de Tost. Eso de revolver cuatro datos para arrimar el ascua a tu sardina no cuela. Los Monegros, donde se ubica Sigena, han sido propiamente aragoneses desde su conquista por los cristianos, y nunca han pertenecido ni siquiera al dominio lingüístico catalán. Nunca. Sostener lo contrario es mentir. Es que ni siquiera pertenecía a la baronía de Alcolea (o de Entenza), por lo

  27. Hola Pepsicola
    22-05-2021 18:19

    @Miro de la Tostada pero qué dices, si las obras de Sijena fueron compradas en 1983 en una operación ilegal que fue anulada en 2015. Si consideras que hay obras expoliadas denuncia como hizo Aragón. Ten en cuenta que las leyes no se aplican con retroactividad, por suerte las transacción ilegal se produjo con el mismo código penal que hoy, así que efectivamente se pudo aplicar el derecho penal.

  28. Mir de Tost
    22-05-2021 17:47

    1.- Si la venda al Louvre d'aquell il·licità era tan legal, igualment ho era la que es va fer a Catalunya amb el patrimoni de Sixena. El tema és que el franquisme no va retornar la Dama d'Elx al lloc originari, sinó que, en nom d'Espanya, se la van quedar a Madrid, Castella. No conce cap iniciativa de Madrid ni de Castella per retornar-la.
    2.- Les "compres” realitzades en plena època d'inquisició i censura a la Castella del XVI, a l'empara del poder d'un dels monarques més foscos i sòrdid de la Hº d'Espanya (Felip II) són tan legals com les adquisicions de la família Franco després de la guerra: legalment formals però emparades pel poder i la coerció. Naturalment que un nen entendria la diferencia; però un adult ja té la formació suficient per a veure l'engany.
    3.- El territori de Sixena depengué, durant segles, de la demarcació territorial de la Tarraconense; més tard pertangué al comtat d'Urgell com a baronia d'Alcolea i de Cinca; i durant vuit segles va estar vinculat i amb dependència eclesiàstica al bisbat de Lleida. Només a partir de la divisió provincial del XIX (feta amb un interès especial per desarticular pertinences històriques i culturals seculars) Sixena definitivament entrà en l'òrbita administrativa d'Aragó.
    4.- En tot cas, les obres que poden estar a Barcelona, o a Catalunya, tret de limitadíssimes excepcions, no son producte del saqueig, l'espoli, el robatori o la invasió, com la majoria d'obres i patrimoni situades a Madrid, on l'excepció és que siguin legítimes: per exemple, quan es va establir (de manera desorbitada) l'import de l'impost a liquidar després de la mort d'en Dalí, part principal es va pagar en quadres; l'estat passà a ser-ne el propietari. L'estat també era Catalunya (o qualssevol altre part d'Espanya) i, per tant, aquelles obres, mantenint la propietat de l'estat, haguessin pogut romandre a Catalunya. Però no, naturalment havien de ser a Madrid, "legalment”, però no legítimament.

  29. Bernal Francés
    22-05-2021 13:24

    1.- La Dama de Elche la vendió al Louvre un ilicitano. En concreto, el dueño del terreno donde apareció, Manuel Campello. Volvió a España en los años 40 por un intercambio de los nazis con Franco. Ningún madrileño ni castellano tuvo nada que ver en el asunto hasta que llegó al Museo Arqueológico Nacional.
    2.- Los 25 volúmenes Julianos los compró Juan de Herrera legalmente siglos antes de que apareciese el concepto de patrimonio histórico. Por contra, la venta de Sijena se produjo DESPUÉS de que todo el recinto con sus muebles fuese declarado patrimonio protegido. Hasta un niño entendería la diferencia.
    3.- Villanueva de Sijena, en la época medieval, estaba en Aragón en el mismo sentido que hoy, es decir, que ha formado parte SIEMPRE del Reino de Aragón propiamente dicho. Vamos, que dentro de los territorios que integraban la Corona de Aragón, Sijena nunca ha formado parte de otra entidad que no fuera Aragón, nunca ha sido ni Cataluña ni Valencia.
    4.- Barcelona también está llena de obras de arte procedentes del resto de España. Sin ir más lejos, hay pintura medieval castellana en los museos para parar un tren, incluida la parietal, o sea, la que iba pintada en las paredes de los edificios y por tanto, no puede ser considerada como bien mueble. Se ve que la afición al "expolio" no se daba solo en Castilla.

  30. Mir de Tost
    22-05-2021 12:29

    Aviam Pepcosila: t'has oblidat, quan parles de "per llei" d'afegir de "l'embut (en castellà ley del embudo). La majoria d'obres que ara la llei espanyola ha permès espoliar, foren legalment i legítima adquirides abans del 1923 que esmentes. A més, Sixena no era, a l'època medieval, territori administrativament aragonès en el sentit que avui dia té.
    Espanya (i Madrid concretament) està plena d'obres d'art, documents i arxius robats i espoliats durant segles (la dama d'Elx, aquest documents lul·lians, els arxius i biblioteques robats per Felip V al final de la guerra de successió....) que d'aplicar-se la llei de l'embut que esmentes, deixarien Madrid (i Castella en general) buida i orfe de tot.

  31. Francesc D.
    22-05-2021 12:16

    Si el Mas Sunyol era una de les propietats dels Colom, tenia la biblioteca a tocar de casa.

  32. Hola Pepsicola
    21-05-2021 22:18

    Vamos a ver, Frede, las obras de Sijena tienen que volver al monasterio por ley, no por capricho de nadie, ya que fue declarado monumento nacional en 1923 y por ende ya desde entonces las obras no podían ser substraídas del conjunto. Es un asunto legal, no político.

  33. Frede
    21-05-2021 10:40

    Els 25 volums lul·lians, el govern espanyol farà mans i mànigues per retornar-los als legítims propietaris tal com s'ha esmerçat en fer per les obres de Sixena? Pregunta estrictament innocent. Podrien estendre la pregunta a tots els documents i obres d'art de Catalunya, espoliats, robats, expropiats, comprats o "cedits" durant els darrers segles de pertinença obligada a Espanya.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
26846 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La cançó d'El Noi de la mare es canta a l'Argentina en castellà, seguint una traducció de l'original...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]
Al núm. 27 de la revista dDona, del febrer del 2012, la seva directora Eugènia Carrasco hi publica un article...[+]
A ran de la presa de consciència que hi ha a València el Carrer d'En Colom, dit així perquè un gran personatge...[+]