ARTICLES » 02-04-2015 | LLENGUA NACIONAL
 11970
|
De quan a Cartagena es parlava en català
Fins als nostres dies arriben les empremtes lèxiques d’un idioma que es va parlar a la zona de Cartagena durant molts segles: fins al XVI.
Des de nen he sentit a les persones grans del meu poble dir ”boria” quan a l’escola em deien que en castellà correcte o espanyol es deia “niebla”. Els avis etzibaven “polsaguera” en lloc de “polvareda”, “melsa” per “pachorra”, “espolsar” per “sacudir el polvo”. Sentíem d’ells “cadernera” i no “jilguero”, “porputa” en lloc de “abubilla”, i deien “llampos” i no pas “rayos”. Doncs bé, no eren barbarismes propis de gent de poble, sinó paraules catalanes. No fa gaire, el meu amic Anselmo Sánchez Ferra es quedava astorat en veure que encara avui els antics pescadors de la Isla Plana esmentessin la “gavina” catalana i no la “gaviota” castellana.
Alfonso Grandal és historiador i arxiver municipal, autor de llibres com la Història de Cartagena para principiantes o Los nombres y apellidos cartageneros de finales de la Edad Media i de diversos articles sobre la nostra història. Un d’ells porta exactament el mateix títol que encapçala l’article que vostès tenen al davant i que va publicar la revista Cartagena Histórica al número 14. I com molt bé s’hi anuncia, no es va parlar a Cartagena qualsevol català, sinó “lo més bell catalanesc del món”, segons l’opinió d’En Ramon Muntaner, cronista amb carrer principal dedicat a la seva memòria a Barcelona. Aquest autor relata que, malgrat la conquesta castellana de Cartagena el 1245, duta a terme per Fernando III el Sant, seran els catalans els qui repoblaran Múrcia, Oriola, Elx, Alacant, Guardamar i altres llocs. Grandal sosté que nombrosos indicis ens porten a plantejar-nos que aquest idioma es va seguir parlant, potser fins al segle XVI, per bona part de la població comarcal.
La crònica del fill de Fernando III, el rei savi Alfonso X, coincideix a assenyalar que la nostra zona, no essent repoblada per castellans, com era de llei, ho va ser per catalans, que van baixar del Regne de València. Un altre testimoni més explícit relata que aquest mateix rei castellà Alfonso sol·licita al seu sogre, el rei aragonès Jaume I el Conqueridor, que atorgui llicència als seus súbdits perquè ocupin les noves terres guanyades als moros. I així va ser, i des de terres catalanes -especialment de les muntanyes de Tarragona- hi farà cap molta gent. Així ho acrediten els seus cognoms: Aniorte, Rosique, Saura, Segarra (Cegarra), Tallante, Ynvernon, etc. --encara que alguns d’ells podrien ser més aviat occitans que no pas catalans, com els dits Aniorte o Ynvernon--.
Canvis demogràfics
La cultura de Cartagena era predominantment catalana a la Baixa Edat Mitjana. Com a dada d’especial rellevància, direm que la primera patrona de la ciutat va ser la Mare de Déu del Rosel. “Rosel/roser” prové del català, i significa “roser” i també “rosari”. Aleshores, la població hi era escassa. Hem de pensar que la ciutat comptava amb només vuit-cents habitants l’any 1381, però que va baixar fins als 500 al 1408 fins que no s’iniciï un canvi de tendència demográfica. Al 1500 ja suma mil quatre-cents habitants i això gràcies als immigrants que arribaran des de llocs de parla castellana, i, per tant, amb predomini de cognoms d’aquest origen -a més de navarresos, lleonesos, asturians o gallecs-.
Malgrat això, es va seguir amb l’ús del català, que, a més a més, influïa en el castellà escrit, com es demostra en la documentació municipal del segle XVI. Fins als nostres dies arriben les empremtes lèxiques d’aquell idioma: “leja” (“estantería”), “llanda” (“recipiente metálico”), “mona” (“de pascua”), “molla” (“miga”), “yaya” (“abuela”), “bufeta” (“ampolla”), “rampa” (“calambre”), “solaje” (“poso”), “ansa” (“asa”), “puncha” (“pincha”), “fangue” (“barro”), “corcón” (“carcoma”), “correntín” (“corriente de agua o aire”), “manifacero” (“entrometido”), “minso” (“persona que las mata callando”), “esclafar” (“aplastar”) i “embolicar” (“envolver”). Les espècies vegetals també hi són presents, com és ara “pésoles” (“guisantes”), “garrofero” (“algarrobo”), “rogalícia” (“regaliz”), “tápena” (“alcaparra”), “bajoca” (“judía verde”), “murta” (“mirto”). Igualment s’esdevé amb la denominació de noms de lloc: “Cabo de Palos” (abans “Cap de Pals”), “Portmán” (abans “Purtumán”), “Calblanque” (“Cabo Blanco”), “Cala Reona” (“Redonda”), “el Plan” (“el Llano”), “Isla Plana”, “el Gorguel” (“el Charco”), “Atamaria” (“Taraje”), “el Cabezo Beaza” (“Alforjas”). En aquest sentit, trobem a la ciutat del Molinete els topònims: “la Serreta” (“la sierrecita”) o los Antigones (“ruinas antiguas”). Mandarache és un nom àrab que significa “port” i va ser l’antic topònim del port de Cartagena. Grandal aventura que potser el van dur els catalans, donat que aquest topònim el trobem també al port de Barcelona.
Fruit del mestissatge
Juan José Navarro Avilés és un altre autor que en la seva obra La literatura en murciano. Historia, variantes comarcales y selección de obras es fa ressò d’aquestes influències i d’altres en la nostra regió. Aquí es troba el substrat àrab, del qual potser en parlem en futures ocasions, però ara afegirem que, encara que al segle XII desaparegui la llengua neollatina dels mossàrabs i muladís, l’àrab local va rebre una notable influència en la fonètica i vocabulari de l’idioma que ens van portar els romans. Tant és així, que els àrabs d’aquí difícilment s’haurien entès amb els àrabs de l’Orient. El cert és que som fruit del mestissatge de sangs i cultures, mal que els pesi als més puristes.
José Sánchez Conesa
Article original publicat a La Verdad el 9 de novembre del 2011
Autor: José Sánchez Conesa
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Conec uns Guillén catalans originaris de Múrcia...Colón/Colom..Guillén no serà Guillem? I Lluis, m'has recordat quan de petita li demanava pempins a la mare i em responia " que no sóc en Rutxil "..a ella li ho deia la seva iaia. El meu avi Balanza també era de Cartagena..hi pot haver un origen en els Balançó valencians?
Guerau, m'ha cridat l'atenció el cognom Boluda (pàg. 75), com a cognom creat a partir d'un malnom per la similitud que hi ha amb, precisament, l'insult argentí "boludo/a".
L'Alcover Moll recull la forma Boluda i Bolutxada.
Cognoms a Oriola època medieval:
https://books.google.es/books?id=1jzvFH31sKAC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_atb#v=onepage&q&f=false
El regne de Múrcia està representat a l'edat mitjana en els seus pobladors en el cas d'Oriola, ciutat del Regne de Múrcia que va passar a València a l'edat mitjana, allà trobem una barreja de catalans, aragonesos, castellans i navarresos. Amb tot els cognoms que més s'hi assemblen són els aragonesos, els castellans i els navarresos el nucli dur de la cultura pancastellana i per tant espanyola i ací entendrem allò de la unió (confederació) de les corones el 1469 que es va fer bàsicament per aquests que tant s'hi assemblen. Tot i que a Oriola malgrat la gran quantitat de castellanòfons va predominar el català fins al segle XVIII.
Sense entrar en altre debats el que apunta aquesta pàgina web és la línia de l'orde del temple i els jesuïtes que van nàixer a Catalunya i avui els jesuïtes estan al capdamunt de la seu poder, exactament al vaticà i arreu del món. Això també explicaria les idees imperials de Catalunya en el segle XVI.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Per l'amor de Déu nostre senyor Jesuset del miracle, que Déu el tingui en la glòria!
l'orígen i la dominació actual de Catalunya sobre el món. Només apte per a uns quants. Sense fanatisme.
http://www.soysanador.com/archivos/Catalunya-un-caso-de-GeoPolitica-GeoReligion-y-GeoHistoria.html#.VSfxQROsWrY
No obstant això, vull dir malgrat Aragó...i Castella (els seus enemics seculars i perdó pels errors anteriors). la civilització actual no es pot entendre sense Catalunya i la seua acció sobre la història, malgrat que els actuals catalans no en saben res, però els que coneixen la vertadera història si que ho saben, i temen, que Catalunya es puga despertar algun dia del gran somni.
Guerau, supongo que serás de los que dan un parte al seguro diciendo que la columna del garaje se ha movido golpeando su coche. Y lo que es peor, seguro que lo dices convencido.
Seguid así, reescribiendo la historia a vuestro gusto y culpando a los demás de hacerlo. Nos haceis pasar un buen rato.
Saludos.
I si darrere tots els fracassos de la mal dita corona d'Aragó està la conspiració i l'enfrontament dels aragonesos contra els catalans, els aragonesos s'ha sentit sempre part de Castella i s'han sentot incòmodes amb la confederació amb catalans. I el regne de Múrcia n'es una altre exemple d'aquest fracàs... , com el fracàs del ducat d'Atenes al segle XIV possibilitat per la intervenció de nobles aragonesos amb una croada de Navarresos. per tant el cognom d'Aragó és un mal averany per la nació catalana, sentint-ho molt, però és la crua realitat. Un altre tema seria laes amles estratègies de les elits catalanes.
Perdó per les errades del text anterior. Bé a València no ho sé. Però Gandia deu ser un santuari de Jesuïtes.
Rockefeller? Judíos?????????????
Guerau: en català hi ha la frase feta "tenir la renda d'en Rutxil", o "tenir la bossa d'en Rutxil". A València no sé si en deien Rotxi. :)
les teories de la conspiració en l'actualitat posen al vaticà i als jesuítes junts amb els grans banquers jueus rotschild i rockerfeller els que controlen tot des de fa 500 anys potser més. Si es jesuïtes van nàxier a la corona d'aragó i Francesc de Borja va ser el seu màxim impulsor davant el vaticà, i el vaticà va ser impulsat golbal ment pels borja... ja tenim ací la teoria de la conspiració on uns catalans van muntar l'eix del mal, la corrupció i el control mundial. El papa negre i el papa blanc serien els mateixos: Els borja. tot això sense comptar la tradicicó jueva de la càbala catalana-occitana que és el llibre sagrat dels manipuladors de la realitat actual. la màfia de la càbala en diuen..
I tant, Lluis! Catalunya es responsable del gran exit d'Espanya! Tots tenen enveja de nosaltres! L'exit de Rajoy depen de l'exit de Pujol!
senyor secreto de estado: només aconsegueixes una cosa: que NINGÚ tingui cap ganes de llegir RES del que escampes.
Perez: exacte, l'Espanya actual no s'entén sense la història comuna d'una Nació Catalana que fa d'Espanya el país més potent del món, i una monarquia castellana absolutista que ho enterra tot sota de femta i més femta.
Si, Jordi, es verdad. El castellano goza de excelente salud en esos barrios, sobre todo entre los jóvenes que adoran hablar la lengua de sus padres...
Si se habla, me alegro. Pero si desaparece, pues no pasa nada. Y desde luego no desaparecerá por culpa de las políticas de nadie.
Ala, buenas noches y a seguir flipando. La imaginación y la creatividad catalanas siempre han sido un motor para el desarrollo penínsulas (a trabajar ya subían extremeños, andaluces y demás)
"el castellano desaparece en California"
????????????????????
Deberías visitar los barrios malos de LA......
También el castellano desaparece en California y nadie reprocha al gobierno americano sus políticas. Las lenguas nacen, evolucionan... y mueren.
Los políticos, y el mundo académico no van poniendo y quitando lenguas del mapa (quizás el centralismo francés fue capaz, pero nuestros políticos desde luego han demostrado ser capaces de arruinar el país varias veces, pero no de castellanizarlo. Resulta que van a ser malos para todo pero fenómenos para eso?)
En fin, me gusta leer lo que pensáis para tratad de entendeos y justificar incluso ciertas posturas (a mi también me jode que mis impuestos subvencionen el tren a Asturias o la autopista de las Pedroñeras) , pero cada día me cuesta más defender las películas que os montáis vosotros solos
Història comuna? Buffff..... Totalment d'acord amb el que diu en Lluís.
Efectivamente, catalán en Murcia y castellano en Cataluña. España es un país diverso, con historia entremezclada, que no se entiende sin la aportación de unos y otros. Lamentablemente en ciertos territorios se nos transmite una imagen distorsionada de lo que es nuestro pasado y nuestra historia común
Bé, ara també quan la meitat de França i el nord d'itàlia parlava la mateixa llengua que Catalunya. La cultura occitana és el nostre bressol, i sense l'occità no podem entendre la nostra nació. Malgrat la manipulació que diuen que el català va nàixer independentment al Rosselló.
Jordi: exacte, el govern castellà i el món acadèmic sempre han reconegut la importància del català a Múrcia, i han fet el possible per conservar-lo. Gràcies, govern i món acadèmic.
Com la catalanitat d'Erasme.
Es interesante que ni el gobierno ni el mundo academico niegue nada de eso....