Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 22-02-2017  |  PROJECTE DE MEM√≤RIA HIST√≤RICA
1924

Descoberts uns naips catalans de la segona meitat del segle XV

Descobert un full gravat on apareixen uns naips de baralla catalana de la segona meitat del segle XV. A la sèrie dels oros s'hi observa l’escut català amb tres pals.

A la coberta d’un llibre manuscrit català que està datat del 1519 i es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), ha estat descobert un full sense tallar que mostra quinze naips dibuixats de la baralla espanyola. El període d’anys entre els quals es va confegir aquest full cal situar-lo a la segona meitat del segle XV. En efecte, l’estil i el vestuari de les figures dels naips del gravat permeten enquadrar la datació entre el 1460 I el 1470. D’altra banda, s’observa que totes les sotes que hi surten són dones que estan dempeus i de mig perfil mentre aixequen els símbols del seu coll (o sèrie). També hi figuren naips amb bastos. Aquests bastos són uns troncs gruixuts, a diferència dels naips italians, en els quals, en lloc de bastos, s’hi contemplen branquetes.

Tamb√© trobem dibuixats en el gravat naips que representen n√ļmeros. Aquesta mena de cartes porten dibuixos decoratius que no s√≥n essencials per al disseny. Per exemple, uns cupidos enjogassats. Per aix√≤ i per altres motius hom les ha relacionades amb el disseny de dos tallers. Per un costat, el taller Oberdeutscher Stecher, de la d√®cada de 1490, i, per l‚Äôaltre, el taller Master of the Banderoles, que hem de situar cronol√≤gicament al tercer quart del segle XV, ja que en aquest taller tamb√© s‚Äôhi aprecien nens nus entretenint-se. Cadascuna de les cartes d‚Äôoros presenten l‚Äôescut d‚ÄôArag√≥. Aquestes cartes poden ser un exemple primerenc de baralla espanyola est√†ndard. Potser d‚Äôabans que en Colom s‚Äôembarqu√©s cap al Nou M√≥n. Poseriorment, van ser imitades per fabricants francesos i gravadors alemanys que volien exportar les seves mercaderies a Espanya.

c

Redactor: Simon Wintle (05-01-2016)

Enllaç: http://www.wopc.co.uk/spain/gothic/mac-sheet

Traducció: Montserrat Camps




versió per imprimir

  1. Pedro Sanchez
    01-03-2017 16:08

    Ors: avaricia. Copa: borrachera. Espadas: suicidio. Bastos: vulgares.

  2. Andreu Marfull
    01-03-2017 16:04

    Senyera _ Ors. L'imperi.
    Copa. Sant Calze.
    Espases i Bastos. Cavallers d'espasa i cavallers de fusta. Militars i Clergues.

  3. Guerau
    27-02-2017 20:43

    http://www.laveupv.com/noticia/25144/%20curial-e-guelfa-ix-de-lanonimat-lautor-de-la-novella-fou-el-camarlenc-del-magnanim

  4. Pedro Sanchez
    26-02-2017 10:37

    Estoy estudiando las obras de Ambrogio Calepino. Era un hombre muy interesante. A lo largo del s. XVI se editaban bajo su nombre (durante su vida y despues) diccionarios multilingues. Hay que tener en cuenta que estoy hablando de ese siglo XVI dominado completamente por los catalanes: todos los exploradores, artistas, escritores, arquitectos, filosofos, etc. eran del Gran Imperi Universal i Etern. Pero curiosamente, a pesar de llegar a incluir una docena de lenguas, no se molestaron a incluir el catalan, que obviamente era la lengua mas importante del mundo (vaya, del universo). Alguien puede ofrecer una explicacion?

  5. Pedro Sanchez
    26-02-2017 10:02

    Francesc: Lo que dices no es honesto. Y lo sabes.

  6. Pedro Sanchez
    26-02-2017 10:01

    Albert, cada ve que repites lo de "la voz de su amo"...algo que obviamente no sabes traducir...pienso en el dinero que toma Bilbeny de sus amos por catalanizar a todo el mundo.... Hay que decir tambien que no te molesta la absoluta deshonestidad de tus amiguitos del INH. Bien, te explico. (1) Si una empresa alemana fabrica una baraja francesa (con corazones, diamantes, etc) y en esta baraja se ven muchas botifarras, cervezas, nazis, pastillas de la Selva Negra, etc, SIGUE SIENDO UNA BARAJA FRANCESA. (2) El concepto de "Hispania" es mucho mas antiguo que el estado moderno. Realmente hay que leer un libro de vez en cuando, Albertu. Asi que no tendrias que repetir lo mismo, podrias tener alguna idea original.

  7. Albert Fortuny
    26-02-2017 09:36

    Tigre, les cartes porten les barres catalanes, si o no?
    no porten pas castells i lleons, oi?
    com pots dir que son cartes espanyoles si espanya ni existia.
    No no ets ruc, ets "la voz de su amo" ... que per això et paguen, oi?
    Salut!.
    hahahahahahahaahahah

  8. Antón Martín
    26-02-2017 09:06

    Lo siento, Francesc, pero lo que dices no es cierto en absoluto. Se borran comentarios respetuosos que DESMONTAN CON ARGUMENTOS las tesis del INH. Y se eliminan por completo, sin que quede el rastro del 'comentari esborrat per inapropiat'. No tienes m√°s que comproban cu√°ntos hilos de debate quedan rotos e incomprensibles, con respuestas descabaladas a intervenciones fantasmas. Si quieres ejemplos, busca las entradas referidas a Laurent Vital y las naranjas asturianas.

  9. Pedro Sanchez
    26-02-2017 00:04

    Amigo Francesc! Que me dices del libro de Praga de 1505?

  10. Francesc 2
    25-02-2017 20:10

    Anton, hi fico una mica cullerada. Curtíssima. No, la cosa no va per on tu dius: s'esborra la mala educació i la manca de consideració envers qui escriu. Un comentari totalment contrari a les tesis que aquí s'exposen, però ben argumentat, i sobretot respectuós amb les persones no s'esborra. I, com diu en Frede, mirem que qui en sàpiga i hi estigui interessat torni als naips.

  11. Antón Martín
    25-02-2017 08:35

    De acuerdo, Frede, hablemos de censura. De personas que hacen comentarios pero rechazan que se les conteste con datos: has sido t√ļ quien ha hablado de la solidaridad y brillantez catalanas en t√©rminos cuanto menos discutibles. Tambi√©n podemos hablar de administradores que borran comentarios simplemente por contener argumentos s√≥lidos que desmontan las teor√≠as el INH. O de comentarios que piden bloquear a quienes aportan es informaci√≥n que cuestiona a los sabios el INH.

  12. JordiB
    25-02-2017 01:23

    per a en Frede:

    Una correcció, si no et sap greu:

    A la teva participació del 24 de febrer a les 10:34, hi dius: "Finalment, no veig quin problema hi ha en intentar recuperar la Història de Catalunya"

    En bon català, caldria dir-hi: "...quin problema hi ha a intentar recuperar..."

  13. Arturo Rodriguez
    24-02-2017 23:43

    Frede: son más o menos de la misma época los juegos de naipes y el tarot, aunque el tarot se usaba principalmente para jugar y no para adivinar.

  14. Pedro Sanchez
    24-02-2017 23:24

    Joan: Así que piensas que no puedo ser catalán, y que Cervantes sí lo es. Tu nivel de inteligencia queda retratado.

  15. Joan3
    24-02-2017 21:21

    "Y sí, me considero catalán (aunque no sea mi lengua materna.)"

    Hahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahaha... (segueix durant un segle)

  16. Frede
    24-02-2017 19:44

    Ant√≥n Martin. L'inter√©s de l'article rau en els naips. Centrem-nos. Sobre la solidaritat dels territoris millor esperem a tenir un Estat per poder refer els comptes. Si segueixes aquestes p√†gines sabr√†s que en s√≠ntesi va de censura. L'economia √©s una q√ľesti√≥ d'Estat i per tant censurada des de dalt. No vull entrar m√©s a fons perqu√® el tema s√≥n els naips.

    Alg√ļ podria donar algun referent o relaci√≥ entre els naips i les cartes del Tarot? S√≥n m√©s antigues o posteriors als naips?

  17. Antón Martín
    24-02-2017 14:50

    Disculpa, Frede, pero con las cuentas en la mano, el territorio cuyos habitantes son m√°s 'solidarios' es la Comunidad de Madrid. Los INDIVIDUOS (los territorios -ni los √°rboles, los arroyos o los insectos- no tributan) que m√°s aportan son los que m√°s tienen, sean de Mollerusa o de Trujillo.

  18. Pedro Sanchez
    24-02-2017 13:49

    pd: Tu √ļltima "nota del traductor" demuestra que no has entendido el texto. Explica que grabadores extranjeros imitaban la baraja espa√Īola (s√≠, ESPA√ĎOLA) para exportar los naipes a la Pen√≠nsula.

  19. Pedro Sanchez
    24-02-2017 13:46

    Manolet: Interesante traducci√≥n. Original: "The coins all feature the shield of Aragon." Traducci√≥n: "Els oros presenten l'escut de Catalunya amb tres pals." Original: "These cards may be a typical example of early ‚Äėstandard' Spanish-suited playing cards:" Traducci√≥n: "Aquests naips poden ser un exemple t√≠pic de naips de la baralla-catalana 'est√†ndard' primerenca." Dec√≠as que alguien manipulaba textos, oi? De todas formas, todo lo que dices est√° basado en la erudici√≥n aceptada, o como dec√≠s vosotros, "oficialista". Pero esos investigadores no son todos cobardes e incompetentes? Y he observado que los conquistadores jugaban con cartes de Sevilla. Algo muy l√≥gico si los conquistadores eran andaluces y extreme√Īos....

  20. Pedro Sanchez
    24-02-2017 13:37

    Frede: s√≠, los catalanes somos una maravilla. Estoy de acuerdo. Pero la mejor forma de "recuperar" la historia de Catalu√Īa es con investigaciones serias. Los del INH no saben investigar y escriben tonter√≠as, con las conclusiones decididas antes de empezar. Y s√≠, me considero catal√°n (aunque no sea mi lengua materna.)

  21. Manolet
    24-02-2017 10:36

    Feu aquesta cerca a la meva web i veureu que aquesta notícia de fa 7 anys es queda curta

    http://www.histo.cat/search/naips

    vull remarcar això

    La primera refer√®ncia europea sobre els naips s√≥n: la m√©s antiga del 1310 a Catalunya (Consell de cent), i posteriorment hi han altres refer√®ncies a Flor√®ncia, Fran√ßa , Ducat de Siena, Viterbo, el sud d'Alemanya , Su√Įssa i Brabant. La majoria d'aquestes cites es refereixen a "una recent introducci√≥". No s'han conservat naips d'aquesta fase primerenca, per√≤ les fonts indiquen que les cartes estaven sent pintaven 'en or i diversos colors "o" pintats i daurats ", que indicaria un jocs de naips fets a m√† amb diversos graus de qualitat.

    Els arxius hist√≤rics de Barcelona de ‚Äč‚Äč1380, esmenten un cert Roderic Borges, de Perpiny√†, i el descriuen com "pintor i naiper" (pintor i fabricant de cartes de joc). Ell √©s el primer fabricant de naips referenciat. Altres fabricants de naips referenciats en els registres notarials inclouen Jaume Estal√≥s (1420), Antoni Borges (1438), Bernat Soler (1443) i Joan Brunet (1443). Els naips eren produ√Įts per aquests artesans o artistes, impresos a partir de gravats en fusta, gravats, 'pintats o daurats'.

    ______________________________________________________________

    Traducció de l'article

    http://www.wopc.co.uk/spain/gothic/mac-sheet

    L'any 2010 es va descobrir part d'un joc de naips gòtics baralla-catalana a la coberta d'un llibre publicat el 1519; amb un full sense tallar on es veuen 15 naips. No pot ser, per descomptat, posterior a la data de publicació del llibre, però pot haver transcorregut un temps entre la impressió del full per part impressor dels naips, i la seva utilització per part de l'enquadernador. (N.d.T.: no té perquè ser un rebuig, els impressors solien reutilitzar els gravats en fusta per a diferents obres)

    detail from Gothic Spanish-suited cards

    L'estil i el vestuari de les figures col·loca la xilografia entre 1460 i 1470. (N.d.T.: com en els naips Alemanys copiats dels catalans).. Totes les 'sotes' són de sexe femení, d'empeus i a tres quarts de perfil, aguantant els seus simbols. Els bastos són branques d'arbre gruixudes - no varetes primes com en els naips italians. Les targetes numerals han estat decorades amb motius addicionals que no són essencials per al disseny, és a dir, querubins retozant, i que, en aquest i altres aspectes estan relacionats amb el disseny del paquet de cartes fet pel Oberdeutscher Stecher, gravat en la dècada de 1490, i també amb el full sense tallar del Mestre de les Banderoles, gravat en el tercer quart del segle XV, i que també mostra imatges de nens nus jugant entre ells.

    Els oros presenten l'escut de Catalunya amb tres pals. Aquests naips poden ser un exemple típic de naips de la baralla-catalana "estàndard" primerenca, potser d'abans deque Colom s'embarqués cap al "Nou Món", que van ser imitades per fabricants de cartes francesos i gravadors alemanys que desitjaven exportar les seves mercaderies de tornda cap a les Espanyes. (N.d.T. -no feia cap falta exportarles.. eren les que s'empraven a tota Europa.. la baralla francesa és de 100 anys més tard)

  22. Frede
    24-02-2017 10:34

    Mira Pedro. Jo preferiria un debat sobre l'article. Sobre els naips. M'agradarien aportacions sobre el tema perqu√® el que vull d'aquestes p√†gines √©s aprendre. De tota manera en relaci√≥ al teu darrer escrit, recorda que estem a Catalunya, el territori m√©s solidari de les Espanyes. Solidaritat obligada a trav√©s del desigual repartiment dels impostos i solidaritat innata dels ciutadans que a trav√©s de maratons (hi ha alguna proposta semblant a Espa√Īa?), ONG, i altres activitats ens preocupem, i molt dels altres. Val a dir que tamb√© en investigaci√≥ m√©dica, a pesar de no disposar de recursos, som capdavanters. Potser escrivim sobre tonteries, t'ho admeto, per√≤ tamb√© fem la resta i ens consta que molt b√©. Finalment, no veig quin problema hi ha en intentar recuperar la Hist√≤ria de Catalunya. A qualsevol catal√† li haur'ia d'interessar. Ets catal√†? Per acabar, el que no s'enten √©s que hi fas tu per aqu√≠ si hi ha tantes causes nobles on podries aprofitar millor les teves energies. Pot ser una interessant reflexi√≥ personal que hauries de comen√ßar a fer.

  23. Pedro Sanchez
    23-02-2017 23:20

    No te preocupes, Frede...voy a hacer como t√ļ. "Mira, Hijo. Pod√≠a haber ayudado a los pobres. O los ni√Īos con leucemia. O a los viejecitos sin recursos. Pero no, me he dedicado a la noble causa de escribir tonterias para convencerme de la catalanidad de todas las personas que admiro."

  24. Frede
    23-02-2017 23:03

    Una mica com ara, Pedro, una mica com ara. Escrivim, fem cine, pintem, investiguem, muntem empreses... si, fem moltes coses. I moltes reconegudes a nivell internacional. Tamb√© el Refer√®mdum. D'aqu√≠ uns anys, fins i tot tu t'en sentir√†s orgull√≥s i ho explicar√†s als teus fills quan et preguntin: ¬Ņy tu que hiciste papi?

  25. Pedro Sanchez
    23-02-2017 20:07

    "Vol dir que era un joc mol estés a Catalunya". Imposible. Los catalanes se dedicaban a explorar, pintar, escribir, descubrir y organizar el referendum.

  26. Pedro Sanchez
    23-02-2017 20:06

    Te va a sorprender, Frede, que hay algo que no fue inventado por los catalanes, pero casi todos est√°n de acuerdo que los naipes se inventaron en la China. Si quieres informarte sobre la historia de la baraja espa√Īola, consulta viquipedia. En cuanto a la fantas√≠a bilbenyesca del "Marco Polo catal√°n", no tiene ni pies ni cabeza. Sus art√≠culos sobre el tema est√°n llenos de errores obvios (vaya sorpresa!) y est√°n basados en una biograf√≠a de Marco Polo que afirma que Marco Polo era, efectivamente, Marco Polo (otra sorpresa!).

  27. Frede
    23-02-2017 19:24

    La primera notícia sobre el joc de cartes va ser quan el Concell de Cent van prohibir jugar-hi al 1310. Vol dir que era un joc mol estés a Catalunya. Pot venir de la Xina? Recordo un escrit de l'INH sobre Jaume Alarich (Marco Polo) i que podría ser la persona que ens portés el suposat joc. Sobre la possibilitat àrab ho dubto, més que res perquè sóc crític en el supòsit que ens arribèssin gaires coses dels àrabs tenint a Itàlia i Grècia al costat. Però això és una consideració personal.

  28. CescT
    23-02-2017 16:14

    Quina rapidesa. Mare de Déu de Cardedeu

  29. Pedro Sanchez
    23-02-2017 15:52

    Pero el enlace que has encontrado es fascinante! Siguiendo el enlace hay otro enlace: http://www.wopc.co.uk/peru/rimac/index Se ven las cartes que utilizaban los conquistadores al principio del s. XVI, en Per√ļ. Y son cartas fabricadas en Sevilla, y no tienen se√Īeras. Qu√© curioso, oi? O me vas a decir que los censores dejaron las cartas all√≠ para que los arque√≥logos las descubriaran 5 siglos despu√©s?

  30. Pedro Sanchez
    23-02-2017 15:47

    Veo el problema. Piensas que todas las cartas espa√Īolas del XV eran exactamente como las cartas del art√≠culo. No. Hab√≠a variaciones entre lo que llamamos la "baraja espa√Īola", como hoy en d√≠a tenemos la "baraja espa√Īola" y la "baraja francesa", pero no todas las "barajas francesas" tienen exactamente el mismo dise√Īo y las mismas medidas (las barajas espa√Īolas tambi√©n, claro). Cesc, si quieres saber algo de las cartas--o de cualquier tema--hay algo que se llama "investigaci√≥n". Hay compendios enormes dedicados a las cartas desde la edad media hasta el presente. Primero, claro, tienes que aprender algo sobre la historia del grabado. Ahora que lo pienso, olv√≠dalo. Es m√°s f√°cil llegar a conclusiones sin estudiar nada.

  31. CescT
    23-02-2017 15:32

    Les cartes que mostra aquest article ( segle XV) són anteriors a les sevillanes
    ( segle XVII). Les cartes catalanes només fan servir l'escut català.

    Aqui teniu les cartes sevillanes del S. XVII. Aquestes cartes fan servir els dos escuts, el de Catalunya + el de Castella i Lleó.

    http://www.wopc.co.uk/spain/sevilla


  32. Redacció
    22-02-2017 15:30

    Sí, era incorrecte l'enllaç que en un primer moment haviem mostrat. Dispensin l'error.

  33. Pedro Sanchez
    22-02-2017 14:46

    Cesc, es realmente increible que persistes en tu ignorancia. Si un catal√°n pide una baraja de cartas en catal√°n, tiene que ser una baraja catalana? Si un holand√©s pide una baraja en holand√©s, tiene que ser holandesa? Si un castellano pide una senyera en castellano, tiene que ser una senyera castellana? Ya s√© que es m√°s f√°cil insistir que investigar, pero lo √ļnico que haces es demostrar que no eres adecuado para la investigaci√≥n.

  34. CescT
    22-02-2017 11:13

    Afegeixo l'enllaç on es veu que Beatriu d'Aragó demana en català - Hun Joch de cartes dit trihunfos - Per descomptat que les cartes eren catalanes


    https://www.inh.cat/articles/Beatriu-d'Arago-i-la-llengua-que-parlaven-les-princeses-d'Arago-a-Italia

  35. Antón Martín
    22-02-2017 11:00

    En cualquier caso, no existe una baraja catalana, como tampoco castellana ni gallega ni murciana. La espa√Īola es com√ļn a todo el territorio, con variantes a partir de un mismo modelo, de manera que se puede hablar de un patr√≥n -ahora s√≠- catal√°n, como de uno castellano, uno andaluz, etc., siendo el andaluz el m√°s antiguo documentado hasta la fecha. Pero todos son intercambiables, con id√©nticos palos y valores num√©ricos. Sin salir de la misma familia de naipes, hablamos de una baraja italiana (o siciliana) por presentar diferencias significativas con la espa√Īola.

  36. Pedro Sanchez
    22-02-2017 09:58

    Gracias, Antón. La traducción, de todas formas, es muy mala. El artículo no dice EN NINGUN SITIO que la baraja es catalana. El periodista también es incompetente. (1) Primero dice que el libro fue "editado" en 1519, lo que hace pensar que se trata de un libro impreso. Pero en el texto debajo de la reproducción dice que se trata de un manuscrito. (2) Una encuadernación obviamente, puede ser muy posterior al libro que contiene.

  37. Pedro Sanchez
    22-02-2017 09:48

    Cesc, tu l√≥gica es muy d√©bil. "Hun joch de cartes" puede ser una baraja catalana, pero tambi√©n puede ser una baraja espa√Īola, sin diferenciar. Que yo sepa, no exist√≠a una baraja especificamente catalana.

  38. CescT
    22-02-2017 09:28

    √Čs clar que existien unes cartes catalanes. Per aquesta ra√≥ a la comptabilitat de la C√®dula de la Tresoreria de N√†pols a l'√®poca d'En Ferran II, fill del Magn√†nim, apareix l'assentament d' - Hun Joch de cartes dit trihunfos- , demanda feta per Na Beatriu d'Arag√≥ que era una jove princesa que vivia a N√†pols i qui fou m√©s tard la Reina d'Hongria.

    Probablement aquesta és la baralla que utilitzaven en aquell temps

  39. Antón Martín
    22-02-2017 09:28

    Bueno, en honor a la verdad, parece que no es un problema de traducción de Montserrat Camps, sino de enlace. Este sería el correcto:

    http://www.wopc.co.uk/spain/gothic/mac-sheet

  40. Antón Martín
    22-02-2017 09:25

    La traducción de la Sra. Camps es harto imaginativa, porque en el texto inglés original tampoco se dice nada de que los oros incluyan 'l'escut d'Aragó'. De hecho, el grabado que ha escogido el INH para ilustrar esta nueva 'troballa' tampoco corresponde con el original encontrado en el Llibre de les dones.

  41. Pedro Sanchez
    22-02-2017 08:31

    "These ancient playing cards were discovered inside the binding material of a printed Catalan book dated 1495...." /// "A la coberta d'un llibre manuscrit català que està datat del 1519...." /// Vuestras traducciones son tan buenas como vuestros artículos.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18283
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]
√Čs m√©s probable que l'orxata mexicana fos portada a M√®xic pels primers colons catalans de Val√®ncia que hi van...[+]
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant...[+]