Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 22-02-2017  |  MEMòRIA HISTòRICA
7114

Descoberts uns naips catalans de la segona meitat del segle XV

Descobert un full gravat on apareixen uns naips de baralla catalana de la segona meitat del segle XV. A la sèrie dels oros s'hi observa l’escut català amb tres pals.

A la coberta d’un llibre manuscrit català que està datat del 1519 i es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), ha estat descobert un full sense tallar que mostra quinze naips dibuixats de la baralla espanyola. El període d’anys entre els quals es va confegir aquest full cal situar-lo a la segona meitat del segle XV. En efecte, l’estil i el vestuari de les figures dels naips del gravat permeten enquadrar la datació entre el 1460 I el 1470. D’altra banda, s’observa que totes les sotes que hi surten són dones que estan dempeus i de mig perfil mentre aixequen els símbols del seu coll (o sèrie). També hi figuren naips amb bastos. Aquests bastos són uns troncs gruixuts, a diferència dels naips italians, en els quals, en lloc de bastos, s’hi contemplen branquetes.

També trobem dibuixats en el gravat naips que representen números. Aquesta mena de cartes porten dibuixos decoratius que no són essencials per al disseny. Per exemple, uns cupidos enjogassats. Per això i per altres motius hom les ha relacionades amb el disseny de dos tallers. Per un costat, el taller Oberdeutscher Stecher, de la dècada de 1490, i, per l’altre, el taller Master of the Banderoles, que hem de situar cronològicament al tercer quart del segle XV, ja que en aquest taller també s’hi aprecien nens nus entretenint-se. Cadascuna de les cartes d’oros presenten l’escut d’Aragó. Aquestes cartes poden ser un exemple primerenc de baralla espanyola estàndard. Potser d’abans que en Colom s’embarqués cap al Nou Món. Poseriorment, van ser imitades per fabricants francesos i gravadors alemanys que volien exportar les seves mercaderies a Espanya.

c

Redactor: Simon Wintle (05-01-2016)

Enllaç: http://www.wopc.co.uk/spain/gothic/mac-sheet

Traducció: Montserrat Camps



Autor: Simon Wintle




versió per imprimir

  1. Andreu Marfull
    01-03-2017 16:04

    Senyera _ Ors. L'imperi.
    Copa. Sant Calze.
    Espases i Bastos. Cavallers d'espasa i cavallers de fusta. Militars i Clergues.

  2. Guerau
    27-02-2017 20:43

    http://www.laveupv.com/noticia/25144/%20curial-e-guelfa-ix-de-lanonimat-lautor-de-la-novella-fou-el-camarlenc-del-magnanim

  3. Albert Fortuny
    26-02-2017 09:36

    Tigre, les cartes porten les barres catalanes, si o no?
    no porten pas castells i lleons, oi?
    com pots dir que son cartes espanyoles si espanya ni existia.
    No no ets ruc, ets "la voz de su amo" ... que per això et paguen, oi?
    Salut!.
    hahahahahahahaahahah

  4. Antón Martín
    26-02-2017 09:06

    Lo siento, Francesc, pero lo que dices no es cierto en absoluto. Se borran comentarios respetuosos que DESMONTAN CON ARGUMENTOS las tesis del INH. Y se eliminan por completo, sin que quede el rastro del 'comentari esborrat per inapropiat'. No tienes más que comproban cuántos hilos de debate quedan rotos e incomprensibles, con respuestas descabaladas a intervenciones fantasmas. Si quieres ejemplos, busca las entradas referidas a Laurent Vital y las naranjas asturianas.

  5. Francesc 2
    25-02-2017 20:10

    Anton, hi fico una mica cullerada. Curtíssima. No, la cosa no va per on tu dius: s'esborra la mala educació i la manca de consideració envers qui escriu. Un comentari totalment contrari a les tesis que aquí s'exposen, però ben argumentat, i sobretot respectuós amb les persones no s'esborra. I, com diu en Frede, mirem que qui en sàpiga i hi estigui interessat torni als naips.

  6. Antón Martín
    25-02-2017 08:35

    De acuerdo, Frede, hablemos de censura. De personas que hacen comentarios pero rechazan que se les conteste con datos: has sido tú quien ha hablado de la solidaridad y brillantez catalanas en términos cuanto menos discutibles. También podemos hablar de administradores que borran comentarios simplemente por contener argumentos sólidos que desmontan las teorías el INH. O de comentarios que piden bloquear a quienes aportan es información que cuestiona a los sabios el INH.

  7. JordiB
    25-02-2017 01:23

    per a en Frede:

    Una correcció, si no et sap greu:

    A la teva participació del 24 de febrer a les 10:34, hi dius: "Finalment, no veig quin problema hi ha en intentar recuperar la Història de Catalunya"

    En bon català, caldria dir-hi: "...quin problema hi ha a intentar recuperar..."

  8. Arturo Rodriguez
    24-02-2017 23:43

    Frede: son más o menos de la misma época los juegos de naipes y el tarot, aunque el tarot se usaba principalmente para jugar y no para adivinar.

  9. Joan3
    24-02-2017 21:21

    "Y sí, me considero catalán (aunque no sea mi lengua materna.)"

    Hahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahaha... (segueix durant un segle)

  10. Frede
    24-02-2017 19:44

    Antón Martin. L'interés de l'article rau en els naips. Centrem-nos. Sobre la solidaritat dels territoris millor esperem a tenir un Estat per poder refer els comptes. Si segueixes aquestes pàgines sabràs que en síntesi va de censura. L'economia és una qüestió d'Estat i per tant censurada des de dalt. No vull entrar més a fons perquè el tema són els naips.

    Algú podria donar algun referent o relació entre els naips i les cartes del Tarot? Són més antigues o posteriors als naips?

  11. Antón Martín
    24-02-2017 14:50

    Disculpa, Frede, pero con las cuentas en la mano, el territorio cuyos habitantes son más 'solidarios' es la Comunidad de Madrid. Los INDIVIDUOS (los territorios -ni los árboles, los arroyos o los insectos- no tributan) que más aportan son los que más tienen, sean de Mollerusa o de Trujillo.

  12. Manolet
    24-02-2017 10:36

    Feu aquesta cerca a la meva web i veureu que aquesta notícia de fa 7 anys es queda curta

    http://www.histo.cat/search/naips

    vull remarcar això

    La primera referència europea sobre els naips són: la més antiga del 1310 a Catalunya (Consell de cent), i posteriorment hi han altres referències a Florència, França , Ducat de Siena, Viterbo, el sud d'Alemanya , Suïssa i Brabant. La majoria d'aquestes cites es refereixen a "una recent introducció". No s'han conservat naips d'aquesta fase primerenca, però les fonts indiquen que les cartes estaven sent pintaven 'en or i diversos colors "o" pintats i daurats ", que indicaria un jocs de naips fets a mà amb diversos graus de qualitat.

    Els arxius històrics de Barcelona de ​​1380, esmenten un cert Roderic Borges, de Perpinyà, i el descriuen com "pintor i naiper" (pintor i fabricant de cartes de joc). Ell és el primer fabricant de naips referenciat. Altres fabricants de naips referenciats en els registres notarials inclouen Jaume Estalós (1420), Antoni Borges (1438), Bernat Soler (1443) i Joan Brunet (1443). Els naips eren produïts per aquests artesans o artistes, impresos a partir de gravats en fusta, gravats, 'pintats o daurats'.

    ______________________________________________________________

    Traducció de l'article

    http://www.wopc.co.uk/spain/gothic/mac-sheet

    L'any 2010 es va descobrir part d'un joc de naips gòtics baralla-catalana a la coberta d'un llibre publicat el 1519; amb un full sense tallar on es veuen 15 naips. No pot ser, per descomptat, posterior a la data de publicació del llibre, però pot haver transcorregut un temps entre la impressió del full per part impressor dels naips, i la seva utilització per part de l'enquadernador. (N.d.T.: no té perquè ser un rebuig, els impressors solien reutilitzar els gravats en fusta per a diferents obres)

    detail from Gothic Spanish-suited cards

    L'estil i el vestuari de les figures col·loca la xilografia entre 1460 i 1470. (N.d.T.: com en els naips Alemanys copiats dels catalans).. Totes les 'sotes' són de sexe femení, d'empeus i a tres quarts de perfil, aguantant els seus simbols. Els bastos són branques d'arbre gruixudes - no varetes primes com en els naips italians. Les targetes numerals han estat decorades amb motius addicionals que no són essencials per al disseny, és a dir, querubins retozant, i que, en aquest i altres aspectes estan relacionats amb el disseny del paquet de cartes fet pel Oberdeutscher Stecher, gravat en la dècada de 1490, i també amb el full sense tallar del Mestre de les Banderoles, gravat en el tercer quart del segle XV, i que també mostra imatges de nens nus jugant entre ells.

    Els oros presenten l'escut de Catalunya amb tres pals. Aquests naips poden ser un exemple típic de naips de la baralla-catalana "estàndard" primerenca, potser d'abans deque Colom s'embarqués cap al "Nou Món", que van ser imitades per fabricants de cartes francesos i gravadors alemanys que desitjaven exportar les seves mercaderies de tornda cap a les Espanyes. (N.d.T. -no feia cap falta exportarles.. eren les que s'empraven a tota Europa.. la baralla francesa és de 100 anys més tard)

  13. Frede
    24-02-2017 10:34

    Mira Pedro. Jo preferiria un debat sobre l'article. Sobre els naips. M'agradarien aportacions sobre el tema perquè el que vull d'aquestes pàgines és aprendre. De tota manera en relació al teu darrer escrit, recorda que estem a Catalunya, el territori més solidari de les Espanyes. Solidaritat obligada a través del desigual repartiment dels impostos i solidaritat innata dels ciutadans que a través de maratons (hi ha alguna proposta semblant a España?), ONG, i altres activitats ens preocupem, i molt dels altres. Val a dir que també en investigació médica, a pesar de no disposar de recursos, som capdavanters. Potser escrivim sobre tonteries, t'ho admeto, però també fem la resta i ens consta que molt bé. Finalment, no veig quin problema hi ha en intentar recuperar la Història de Catalunya. A qualsevol català li haur'ia d'interessar. Ets català? Per acabar, el que no s'enten és que hi fas tu per aquí si hi ha tantes causes nobles on podries aprofitar millor les teves energies. Pot ser una interessant reflexió personal que hauries de començar a fer.

  14. Frede
    23-02-2017 23:03

    Una mica com ara, Pedro, una mica com ara. Escrivim, fem cine, pintem, investiguem, muntem empreses... si, fem moltes coses. I moltes reconegudes a nivell internacional. També el Referèmdum. D'aquí uns anys, fins i tot tu t'en sentiràs orgullós i ho explicaràs als teus fills quan et preguntin: ¿y tu que hiciste papi?

  15. Frede
    23-02-2017 19:24

    La primera notícia sobre el joc de cartes va ser quan el Concell de Cent van prohibir jugar-hi al 1310. Vol dir que era un joc mol estés a Catalunya. Pot venir de la Xina? Recordo un escrit de l'INH sobre Jaume Alarich (Marco Polo) i que podría ser la persona que ens portés el suposat joc. Sobre la possibilitat àrab ho dubto, més que res perquè sóc crític en el supòsit que ens arribèssin gaires coses dels àrabs tenint a Itàlia i Grècia al costat. Però això és una consideració personal.

  16. CescT
    23-02-2017 16:14

    Quina rapidesa. Mare de Déu de Cardedeu

  17. CescT
    23-02-2017 15:32

    Les cartes que mostra aquest article ( segle XV) són anteriors a les sevillanes
    ( segle XVII). Les cartes catalanes només fan servir l'escut català.

    Aqui teniu les cartes sevillanes del S. XVII. Aquestes cartes fan servir els dos escuts, el de Catalunya + el de Castella i Lleó.

    http://www.wopc.co.uk/spain/sevilla


  18. Redacció
    22-02-2017 15:30

    Sí, era incorrecte l'enllaç que en un primer moment haviem mostrat. Dispensin l'error.

  19. CescT
    22-02-2017 11:13

    Afegeixo l'enllaç on es veu que Beatriu d'Aragó demana en català - Hun Joch de cartes dit trihunfos - Per descomptat que les cartes eren catalanes


    https://www.inh.cat/articles/Beatriu-d'Arago-i-la-llengua-que-parlaven-les-princeses-d'Arago-a-Italia

  20. Antón Martín
    22-02-2017 11:00

    En cualquier caso, no existe una baraja catalana, como tampoco castellana ni gallega ni murciana. La española es común a todo el territorio, con variantes a partir de un mismo modelo, de manera que se puede hablar de un patrón -ahora sí- catalán, como de uno castellano, uno andaluz, etc., siendo el andaluz el más antiguo documentado hasta la fecha. Pero todos son intercambiables, con idénticos palos y valores numéricos. Sin salir de la misma familia de naipes, hablamos de una baraja italiana (o siciliana) por presentar diferencias significativas con la española.

  21. CescT
    22-02-2017 09:28

    És clar que existien unes cartes catalanes. Per aquesta raó a la comptabilitat de la Cèdula de la Tresoreria de Nàpols a l'època d'En Ferran II, fill del Magnànim, apareix l'assentament d' - Hun Joch de cartes dit trihunfos- , demanda feta per Na Beatriu d'Aragó que era una jove princesa que vivia a Nàpols i qui fou més tard la Reina d'Hongria.

    Probablement aquesta és la baralla que utilitzaven en aquell temps

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules...[+]
En Jordi Bilbeny porta anys afirmant que En Colom va morir als 92 anys. Els seus detractors ho neguen, sense cap...[+]
A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]