Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
OPINIó » 17-02-2016  |  PROJECTE MITOLOGIA CATALANA
3488 lectures

Digueu-me bruixa!

L’Eulàlia Panyella ha llegit el llibre «La sardana i la religió de les bruixes» d’en Bilbeny i se sent hereva mil·lenària de totes les dones i totes les bruixes que l’han precedit.

Eulàlia Panyella

La meva vida espiritual ha estat sempre escoltar agnòstics i ateus protegida amb l’escut primet del meu cristianisme domèstic. Però ara ja sé que penso com la meva rebesàvia del segle XX a. C. amb la pàtina del segle XXI d. C. Que estic venerant el mateix que venerava ella. I qui gosaria contradir la fe en els déus de quaranta-un segles de dones i homes de la Mediterrània Occidental?

Em cau a les mans La sardana i la religió de les bruixes, i el llibre fa diana. Mai més ben dit, perquè he descobert que la Mare de Déu, que Diana, que Mari –la deessa mare dels protoibers o protobascos o protonosaltres, digueu-ne com vulgueu– són probablement i, per tant, possiblement, la mateixa divinitat, vestida, acolorida i batejada per a l'ocasió. Que ja se sap que quan entres en un pis de segona mà el primer que fas és pintar i canviar les rajoles de la cuina. I aprenc que sóc una bruixa, que, malgrat la casa del cristianisme, la meva essència és primer de tot femenina i fèrtil, filla de la terra.

Rigor i treball ingent. Més de dues mil referències a peu de pàgina, citacions de tots els estudiosos locals –no és casualitat que s’hi citin llibres i autors de contrades on només els propis de la zona han llegit i saben de la tasca impagable d’aquests historiadors, poso per cas Ripollès o Cerdanya–. I m'hi enganxo. M'hi enganxo com si fos la millor de les sagues, la més interessant de les novel·les de misteri, però en la realitat, que és més emocionant encara. Com pot ser que capítol rere capítol es resolgui el misteri anterior i l’autor te'n presenti, almenys un de nou. Que a partir del primer terç del llibre comencis a tremolar de cames perquè t'ho veus a venir. Que al bell mig de les seves pàgines ja t'hagis fet addicte al seu contigut i que vint pàgines abans del final admetis que ets molt més sàvia que no eres abans de llegir i que no sabràs què llegir a continuació, perquè és d'aquells llibres que et deixa massa marca, com alguns amors. I que aquest estudi  hagi estat fet amb tant de respecte per la intel·ligència de les i els lectores i lectors. Tant d'esforç, d'entusiasme i de personalitat per part d’en Jordi Bilbeny és raó d’admiració i de difusió a tots els despatxos de tesis, almenys dels nostres rodals.

I és diumenge. I jo me'n vaig a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet a ballar sardanes, que la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet avui hi programa audició i ballada, davant la porta de l’església, intuïtivament tan a prop com és possible de l’altar que hi ha custodiat dins del temple parroquial. I veuré com la gent del Mercat, els veïns i amics escenifiquem amb una música que treu de les penes el ritual més antic de la nostra terra, o de la humanitat sencera. I tornem a ser bruixes: el ball en cercle. La moderna i costumista sardana catalana és rebesnéta al nostre trosset de terra del ball en cercle per retre culte a  la mare Terra i a la fertilitat, i és el símbol de la pertinença a una comunitat, ja sigui neolítica o contemporània.

Merci, merci, merci, merci i merci, Jordi, Quin llibre tan bo!

Salut, bruixes i sardanes des de l'Hospitalet de Llobregat.

Eulàlia Panyella




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Arturo Rodriguez
    29-02-2016 20:43

    Almogaver: en mi condición de haber sido subdirector de la Casa-Museo Colón de Valladolid, te tengo que dar la razón. Colón no tenía casa en Valladolid, vivía en unas casas que eran del duque de Medinaceli y también fue enterrado en un panteoncillo de ese duque en el monasterio de San Francisco de Valladolid, como atestigua el Diario de los Verdesoto.

  2. almogaver.cat
    27-02-2016 03:27

    Doncs Eulàlia, et direm bruixa. i... Idealista i poetessa també.

    Ens escrius:
    " Però ara ja sé que penso com la meva rebesàvia del segle XX a. C. amb la pàtina del segle XXI d. C. Que estic venerant el mateix que venerava ella. I qui gosaria contradir la fe en els déus de quaranta-un segles de dones i homes de la Mediterrània?"
    I també:
    "Veuré com la gent del Mercat, els veïns i amics escenifiquem amb una música que treu de les penes el ritual més antic de la nostra terra, o de la humanitat sencera. I tornem a ser bruixes: el ball en cercle. La moderna i costumista sardana catalana és rebesnéta al nostre trosset de terra del ball en cercle per retre culte a la mare Terra i a la fertilitat, i és el símbol de la pertinença a una comunitat, ja sigui neolítica o contemporània.".
    No te que estranyar Eulàlia que feres forasteres t'insultin i inútilment intentin desprestigiar-te. Aquests folls odien (els han entrenat a odiar), el que no és al manual "Del buen i rabioso pelotero"
    Tu segueix el que et dicta el teu cor Eulàlia. I mai seràs traïda. Vers el llibre d'en Bilbeny, La Sardana i la Religió de les Bruixes, no l'he llegit encara. Personalment no estic en aquesta ona, però crec, que a voltes no és necessari que una cosa, una teoria, i/o abstracció, sigui verdadera, sinó que un o un col·lectiu o cregui.

    https://youtu.be/tEUnUZq9E6c

    Perquè molt pocs podrien demostrar, científicament, per exemple'; que no va existir Ròmul i Remo però si Julius Cèsar. O no?

    O com desvergonyidament deshonestos historiadors posen que Colom tenia una casa a Valladolid i en fan un parc temàtic, quan sabem, que aquella casa fou adquirida per una dona emparentada indirectament amb Colom, desenes d'anys després de la seva mort. En Bilbeny fou un dels mes interessats, a denunciar aquesta estafa espanylista.

  3. Joaquimet
    18-02-2016 09:00

    M'ha passat quelcom similar Eulàlia!!
    Sensacions exactament com dius!!
    No saps què llegir després, només que en vols més.

    Fantàstic!

  4. Marquesito
    17-02-2016 18:23

    Yo acabo de hacer una edición del Sumario de la Natural Historia de las Indias y la Prisión del rey Francisco y me han bastado unas 300 notas, y la mayoría son aclaratorias o de carácter léxico. Dos mil notas suena a burrada cuyo único fin es el de demostrar que se han pateado muchos libros (que igual la mayoría son del INH y el libro sólo hace de cámara de eco).

  5. Chet
    17-02-2016 17:24

    https://www.youtube.com/v/kAH4vipYD_U&start=67&end=80&autoplay=1

    p.s. A en Chet, ni puto cas, oi? Doncs això.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18344 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
És universalment sabut que en Lluís Vives era un català monolingüe i que, llevat del llatí, la seva única...[+]
Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van...[+]