Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 14-04-2021  |  MEMòRIA HISTòRICA
2219

El Col·legi de Farmacèutics de València, el més antic del món

La reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, atorgà el 20 de març de 1441 el privilegi per a la creació del Col·legi de Farmacèutics de València, conegut com “d’els Apothecaris de la Ciutat i Regne de València“, amb prou capacitat i independència per ser considerat el primer en el seu gènere arreu del món.

Gravat d'una farmàcia del segle XVI

Si passegem pel carrer del Comte de Montornés de València, eix vial del barri de la Xerea que uneix la plaça de Tetuan amb la de Sant Vicent Ferrer, a l’altura del numero 7 passarem per davant d’un edifici de poc més d’un segle d’antiguitat que té la peculiaritat d’albergar la institució farmacèutica més antiga del món: el Col·legi de Farmacèutics de València.

El segle XV va ser una època de gran esplendor a tots els nivells en l’antic Regne de València, i particularment en el seu Cap i casal, la ciutat de València.

La ciutat lluïa amb llum pròpia com una de les més pròsperes i comercials de sud d’Europa. En aquest ambient d’esplendor s’obriren centres que mostraven la sensibilitat social existent aleshores en la societat d’aquella gran ciutat, la més gran dels regnes peninsulars en aquells moments, com ara el primer manicomi que va obrir les portes al món occidental, o la institució benèfica de xiquets orfes que, a hores d’ara, és l’orfenat més antic del món encara en funcionament.


Seu dell Col.legi de Farmacèutics de València (fotografia pròpia) i entrada al Col.legi de Farmacèutics de València

Sobre aquests dos fets vaig publicar fa un temps sengles articles en aquesta pàgina web, els continguts dels quals podeu llegir-los en aquests enllaços:

El primer hospital psiquiàtric obert en el món, a València.
La institució benèfica en actiu més antiga del món, a València.

És en aquest context en què la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, atorgà el 20 de març de 1441 el privilegi per a la creació del Col.legi de Farmacèutics de València, conegut com “d’els Apothecaris de la Ciutat i Regne de València“, amb capacitat i independència suficients com per ser considerat el primer en el seu gènere arreu del món.

Aquest Col·legi naixia poc més d’un segle després que es reconeguera per primera volta la figura de l’apotecari com a tal, l’any 1329.

Després de la concessió d’aquell privilegi, els apotecaris valencians van celebrar el 22 de desembre de 1443 el seu primer capítol d’elecció de rectors en la que va ser la seua primera seu, la Capella del Monestir de Santa Maria Magdalena, que havia estat fundat per Jaume I l’any 1240. Moguts per la devoció que professaven a aquesta Santa, van proclamar-la com la seua Patrona.

Val a dir també que aquest Col·legi va ser el primer a establir la col·legiació obligatòria prèvia a l’exercici professional, i també el primer en regular l’establiment de les noves farmàcies. Això succeïa l’any 1448.

La jurisdicció de Col·legi valencià es va extendre a tot el Regne. Fou el primer de la Corona d’Aragó en disposar d’una Concòrdia farmacèutica per a l’elaboració i valoració dels medicaments compostos.

El pes de València i del seu Col·legi de Farmacèutics es va fer novament palés l’any 1603 quan la institució publicà la primera Farmacopea oficial espanyola, amb la titulació també de Reial en haver estat autoritzada pel rei Felipe III. Aquesta farmacopea, de més de 400 pàgines d’extensió, recopila la preparació, conservació i dispensació de medicaments d’aquella l’època, tant d’origen vegetal, com animal i mineral, alguns de tradició grega i àrab.

L’obra es va imprimir a la impremta valenciana de Crisòstom Garriz, on en 1604 va començar la seua distribució a la resta de la Corona d’Aragó, Castella, França i Itàlia.

La transcendència científica d’aquesta obra va fer que es reeditara l’any 1698 mitjançant un nou privilegi de Carles II, com a una nova edició per al Col·legi de Farmacèutics de Saragossa.


Portada de la reedició aragonesa de la Farmacopea del Col.legi d’Apotecaris de València (1698).

L’any 1906, el rei Alfons XIII declarà Corporació oficial al Col·legi de Farmacèutics de València, i en 1916 li va concedir el títol de “Molt Il·lustre” per les seues accions humanitàries a les riuades esdevingudes d’aquells anys. Des d’aquell any a la institució se la coneix també per les sigles de MICOF, “Muy Ilustre Colegio Oficial de Farmaceuticos”.

7 d'abril de 2021

Curiositats passejant per València

https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/el-col-legi-de-farmaceutics-de-valencia-el-mes-antic-del-mon/



Autor: Curiositats passejant per València




versió per imprimir

  1. LluísLluís
    16-04-2021 23:09

    Cada cop que llegeixo articles com aquest sobre la València de l'època moderna, se'm fa més difícil de creure que aquesta ciutat passi tant desapercebuda a la història oficial. Em resulta del tot inversemblant que una ciutat d'aquestes dimensions i amb tant activitat i dinamisme econòmic , no ocupi un lloc preponderant en el relat històric sobre aquella època.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34995
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]
És normal que quan es tradueix al francès la història de Don Quixote de la Mancha, se li digui precisament Dom...[+]
En Jordi Bilbeny porta anys afirmant que En Colom va morir als 92 anys. Els seus detractors ho neguen, sense cap...[+]
Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]