Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 28-08-2013  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
5251

El Pare Bartolomé de las Casas no era 'espanyol'?

En Lluís Batlle troba a la portada de la La Brevíssima Relación de la Destruyción de las Indias, del Pare Cases o Casaus, un apunt posterior que hi diu: "Esta obra no fue escrita por D. Bartolomé de las Casas, sino por un francés enemigo de los españoles"

Portada de La Brevíssima Relación de la Destruyción de las Indias

Ja fa uns dies que vaig poder participar d'oient a la 1a Universitat Nova Història. Els investigadors de l'INH van remenant documents antics com poden, hi troben incoherències i, finalment, d'aquestes incoherències n'acaben construint un fil amb més sentit que el que té la història oficial. Una història oficial que, la majoria de vegades, dóna per bons els documents dels arxius i no els contraposa amb les notes incoherents, o les titlla (les que vol) d'errors involuntaris.

Després de les nombroses sessions on els investigadors exposaven les seves troballes, vaig anar-me carregant de ganes de voler també comprovar quant de cert hi ha a les referències que hi havia en documents antics. Recordo especialment el cas flagrant del pare Cases, que va explicar en Pep Mayolas, on diu que la llargada de l'illa de Cuba "és com la distància entre Valladolid i Roma". Com podia ser que, en un text tan preuat, una distància nàutica es comparés amb una distància entre Roma i Valladolid, mig de mar i mig de terra? I encara més interessant: l'illa de Cuba mesura com de Roma a València. A més de barrejar terra i mar, tan malament sabien la llargada de l'illa?

Arribant a casa, amb un llistat de citacions per comprovar, vaig voler provar a quins d'aquests documents tindria accés des de casa. Vaig cercar arxius digitals per internet i, ràpidament, vaig trobar la Col·lecció digital de fons històric de la Universitat de València, el Portal de Archivos Españoles i els Fons Digitals de la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Gràcies a les digitalitzacions del fons de la Universitat de València vaig poder comprovar com, efectivament, el text que ens ha arribat del pare Cases compara la llargada de l'illa de cuba amb la distància entre Roma i Valladolid.

L'anècdota de la meva cerca per arxius digitals, però, la vaig trobar a la portada del llibre on estava buscant la cita de Cuba: una edició de la Brevísima relación de la destruyción de las Indias, de don fray Bartolomé de las Casas. Podem veure com la portada inclou, amb tota claredat, una nota posteriorment manuscrita: Esta obra no fue escrita por D. Bartolomé de las Casas, sino por un frances enemigo de los españoles+



Font: http://weblioteca.uv.es/bdigital/UV1/R_3_226_2/00000002.jpg

Un llibre tan crític amb l'actuació de certs espanyols a les Índies, no sembla estrany que ofengués els qui creuen cegament en les actuacions dels estaments de poder. Fins al punt que un membre destacat d'aquest col·lectiu va creure convenient alertar els futurs lectors, mitjançant un avís de certificava que era impossible que fos espanyol aquell qui criticava l'actuació dels espanyols.

I en la seva nota revolucionària, tot i no ser gaire més que anecdòtica, fins i tot ens diu saber que Bartolomé de las Casas havia de ser un francès enemic dels espanyols.

En Jordi Bilbeny, veient la portada, em va donar la seva opinió: "Devia ser un intent més per desnaturalitzar del tot la figura i la persona del pare Cases. No podia ser espanyol qui avia escrit animalades tan grosses contra la monarquia i contra els espanyols".

És una llàstima que l'autor de la nota no ens hagi deixat més informació per estudiar la seva tesi. Potser va fer una rigorosa anàlisi lingüística de l'escriptura del pare Cases i hi va trobar massa trets francesos, o massa pocs de castellans. En tot cas, li va semblar -i potser va encertar- que la manera més adient de fer arribar les seves teories al públic era mitjançant una síntesi just a la portada del llibre criticat.

I ja per acabar, i com també em comenta En Jordi Bilbeny: "Si no era espanyol el Pare Cases, i tampoc no era francès, com tothom sap, llavors, d'on era?".

Lluís Batlle




versió per imprimir

  1. Santo Job
    12-06-2017 16:09

    Lluís: la mención a Salvatore Maria Roselli tiene cierta lógica, si bien un poco lateral.
    En las páginas 308 y siguientes del volumen VI la cuestión jurídica de que se trata es la guerra justa y cómo, en una guerra justa está todo permitido.
    El aspecto relativo a la legalidad de las guerras contra los indios fue importante, pues entre otros asuntos permitía hacer esclavos a los prisioneros de guerra.
    El padre Bartolomé no consideraba que a los indios se les estuviese haciendo guerra justa, mientras que otras gentes sí lo entendían como guerra justa.
    Al entender que las opiniones de Bartolomé eran contrarias a la jurisprudencia castellana sobre la guerra, además de a otras justificaciones, el dueño del volumen asume que el autor era un traidor, pues un español no cuestionaría las guerras contra los indios; esas apreciaciones no serían propias de un español, sino de un francés con ánimo de socavar los fundamentos legales de las conquistas españolas.

  2. Marquesito
    03-11-2015 20:11

    Lluís:
    Esta anotación en la portada es interesante. En función de mis conocimientos, diría que esa letra es del siglo XVII. Estoy intrigado con la anotación en que alguien niega la autoría de Bartolomé. ¿Has mirado catálogos OPAC como los de la BNF, BL, Ministerio de Cultura italiano, Biblioteca Nacional de Portugal, etc.?
    Seguro que se puede encontrar algún Roselli de los siglos XVI-XVII.

  3. Molt tocat
    02-09-2013 11:06

    INH... amb força heu tornat de vacances! Je, je... Aquesta es molt grossa!

  4. Guerau
    30-08-2013 14:25

    Això és cert... la destrucció de la nostra història avui dia està més viva que mai... per part de l'estat espanyol... n'estem jo diria en la fase aguda de destrucció de la història dels Països Catalans

  5. Lluís
    29-08-2013 19:54

    Tramontana: bah, jo crec que la referència no té pas gaire valor. És una cita d'un llibre anterior; buscant per google books, forces altres llibres citen la mateixa font.
    No he trobat el llibre original que diu això del francès, però.

  6. Tramontana
    29-08-2013 16:54

    Lluis, no siguis tan bona persona. Segur que, hores d'ara, ja hi ha algún funcionari o personal del poder de l'estat que està buscant les teves referències documentals, per tal de destruïr-les i no deixar rastre!! Val més que no digueu tota la vostra informació. Els catalans sempre anem massa amb el lliri a la mà!!!.

  7. Lluís
    28-08-2013 19:07

    Poc després d'haver escrit l'article, vaig relacionar la nota inferior amb el signe '+'. Vaig buscar tal document, però no el vaig trobar, i vaig deixar l'article com estava.
    Avui m'ho he mirat una mica més, i crec que es refereix a aquestes pàgines: Fratris" target="_blank" class="linkc">http://books.google.es/books?id=26kWMzB4Vq4C&hl=ca&pg=PA299#v=onepage&f=false">Fratris Saluatoris Mariae Roselli - Summa philosophica ad mentem - Volum 6 - Pàg 299

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19520
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
Un altre argument més per ajudar-nos a entendre que la conquesta de Mèxic va ser duta a terme per...[+]
Quines son les conclusions del professor José Antonio Lorente, de la Universitat de Granada, sobre l'estudi...[+]
Si En Colom a Castella va ser considerat sempre estranger, això volia dir que mai no hi va tenir casa. El fiscal...[+]