Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."
Søren Kierkegaard
ARTICLES » 08-04-2022  |  PROJECTE SERVENT
2005 lectures

El català d'En Quixot

L’Álex Grijelmo, castellà, s’adona que don Quixot i Sancho comprenen molt bé la llengua catalana quan, en l’obra homònima, s’endinsen per Catalunya. No deu ser perquè tots dos també eren catalanoparlants? Article a El País.

L'autor de l'article

Cervantes assumeix el lèxic germà i retrata el desig d'enteniment de l'època. Els pistolets es deien llavors pedrenyals a Catalunya; i ara Gerona es diu Girona

Don Quixot avança cap a Barcelona quan topa amb Roca Guinarda, bandoler català que cavalcava “sobre un poderós cavall” i “amb quatre pistolets als costats”. “Quatre pistolets”, escriu Cervantes; però incorpora un aclariment: “que en aquella terra s'anomenen pedrenyals”.

El manxol de Lepant mostra així un reconeixement davant la diversitat cultural i davant la manera d’anomenar les coses a les terres on envia el seu enginyós gentilhome. El catalanisme «pedrenyal» feia, en efecte, referència a una arma de mà a partir de la pedra que produïa l'espurna per a disparar (la pedrenera, o pedernal).

La trobada del Cavaller de la Trista Figura amb el bandoler bonàs ofereix un ensenyament més. Aquells malfactors, que eren uns quaranta, envolten de sobte Don Quijote i Sancho “dient-los en llengua catalana que estiguessin quiets fins que arribés el seu capità”. I s'infereix que els dos manxecs entenen perfectament les ordres. Línies més endavant, els bandolers tornaran a parlar “en la seva llengua gascona i catalana”, sense que ningú es queixi ni demani traducció. El diàleg de Roca Guinarda tant amb Don Quixot com amb els capitans espanyols, els escuders i els pelegrins que van apareixent per l'escena es produeix, sense fer qüestió de l'assumpte, en una situació de bilingüisme tàcit que convida a imaginar-se a cadascú comunicant-se en el seu idioma.

L'episodi dóna peu a deduir un Cervantes que assumeix el lèxic germà (també escriu lladres, en comptes de ladrones) i que retrata el desig d'enteniment de l'època per sobre de diferències entre catalans i castellans o bandolers i cavallers.

Els pistolets s'anomenaven llavors pedrenyals a Catalunya; i «Gerona» es diu ara Girona. I «Lérida» es diu Lleida; paraules de la toponímia major catalana.

La distinció entre "toponímia major" i "toponímia menor" es pot discutir tècnicament, però en aquest cas ens val per a l'exposició que perseguim.

La toponímia major és la que es tradueix generalment a altres llengües, d'acord amb la importància del lloc: diem Marsella i no «Marseille», o Ginebra i no «Genève». En canvi, la toponímia menor no ha adquirit aquesta transcendència i per tant queda escrita en el seu propi idioma: Aix-en-Provence o Interlaken, per exemple.

La toponímia major del castellà té, lògicament, la seva versió catalana. «Zaragoza» és (únic nom oficial d'aquesta ciutat) Saragossa; i «Cuenca», Conca, entre altres casos. Alhora, la toponímia major del català dóna en castellà «Ibiza» (Eivissa) o «Gerona» (Girona), per exemple.

La dictadura (1939-1975) es va obstinar a traduir al castellà gran part de la toponímia menor de les altres llengües espanyoles, en contra del costum. I així les Vilanoves es van convertir en «Villanuevas», i els Poblenou en «Pueblonuevo».

El franquisme va actuar quant a la toponímia menor en contra de la tradició; i ara el corrent dominant actua pel que fa a la toponímia major... en contra de la tradició. Per això molts escrivim en castellà Lleida i Girona; mentre que es mantenen en català «Ciutat Reial» o «Cadis».

Els qui vulguin oposar-s'hi hauran trobat en aquests paràgrafs immediats alguna raó per fer-ho. No obstant això, el qui signa prefereix prendre com a referència la bona intenció de Cervantes, Guinart i Don Quixot, sense oblidar la senyora Guiomar, que també hi apareixia.

Els catalans, els bascos i els gallecs han viscut tants anys l'opressió oficial sobre el seu idioma, que no ens hauria de costar gens als castellanoparlants disposar la nostra voluntat per compensar mínimament aquells cops, encara que no en tinguéssim cap culpa. Assumir Girona en comptes de «Gerona» pot no trobar base tècnica, però mostra sens dubte un gest de mà estesa, un acte de desgreuge.

Pistoletes o pedrenyals, llebrers o podencs, amic Sancho, són poc més que paraules, sí. Però amb paraules creem l'amistat i la convivència, i de vegades les paraules són en si mateixes fets que parlen.

Álex Grijelmo

El País

11 d’octubre del 2013

Enllaç:

https://elpais.com/elpais/2013/10/11/opinion/1381501445_512000.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Edmund Cooke
    24-04-2022 12:32

    CEL·LADA:

    prové de la paraula catalana CEL·LA, celda en castellà....car al possar el casc, dit també helm (yelmo en castellà), la part frontal de la cap, és a dir, la cara restava cel·lada, tal com ara una cara a una cel·la....

    MORRIÓ o BOÇ:

    Part inferior frontal dels helms cel·lats, que cobria la boca i la barbeta. paraules ambdues barroerament castellanitzades a morrión o bozal...

    Realment n´hi ha per fer tota una tesi doctoral....la presa de pel és brutal, i si no s'en fa cap de tesi doctoral, és per no destapar l'engany, ja que la usurpació és palmària...tots aquests experts actuen com el beneït de l'experiment d'Asch, que tot sabent la veritat, l'obvien per pura i simple submissió, i per tant d'experts no tenen res....






  2. Edmund Cooke
    24-04-2022 11:44

    ...i els 50 experts de la real academia panyola, essent els més rellevants tots catedràtics i catalans, diuen això al peu de pàgina respecte a l'expressió "MAL AÑO"...

    .. "de ninguna manera"; frase imprecatoria truncada que equivale a "mal año para mí" o "mal año me dé Dios"


    VERGONYANT!!

    DESPERTA FERRO!

  3. Edmund Cooke
    24-04-2022 11:37

    MALANY

    ║ 1. m. Desgràcia; malanança. Que nunca li manca renyina y malany, Viudes donz. 10.
    ║ 2. m. Drap amb què es tapa la caixa de morts a l'església (Pego).
    ║ 3. interj., var. de mal haja. «Fuig d'aquí, tu, malany!» (Empordà). «Ni tu ni malany!» (Mall.). a) S'usa com a adjectiu, aplicat a persones o coses que es consideren dolentes. Es una flauta de canya | i un malany de rebequet, Rector de Vallfogona (ap. Aguiló Dicc.). «Ha passat un malany de ca i m'ha pres sa bereneta» (Men.). «Per un malany de dona he de passar tots aquests martiris!» (Men.).
    2. A la Vall (Valldigna, 2009) és habitual en l'expressió donar malany, que ha creat un qualificatiu, donador -ra de malany. També hi ha llocs on l'expressió donar més faena que un porc solt és donar més malany que un porc solt.
    A més, Joan Ramon Borràs Hernandis (09.12.2009) ens aporta la possibilitat «fer malany»:
    A la Ribera (el meu poble és Albalat de la Ribera) també usem les expressions «donar malany» (amb el sentit de 'donar faena', 'donar quefer', 'molestar'...) i «fer malany» ('causar desgràcies, danys'; 'fer malifetes'): La riuada ha fet molt de malany; Aquells xiquets sempre esran fent malany).

  4. Edmund Cooke
    24-04-2022 11:35

    ni per pensament
    1. adv de cap manera, en absolut, mai de la vida, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per una espillera, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

  5. Edmund Cooke
    24-04-2022 11:33

    Espero que tot i la pluja, poguéreu gaudir la diada d'ahir. A mi em van regalar una versió del Quixot. En concret, la versió dita, Don Quijote de la Mancha - Miguel de Cervantes -Edición Intituto Cervantes 2015, Real Academia Española, dirigida por Francisco Rico, de l'Obra Social "La Caixa” – Espasa – Circulo de Lectores. Es una edició especial que comprèn dos tomells, amb un total de més de 3.000 pàgines, i en la que hi han participat més de 50 experts sota la direcció d'en Rico.... He començat a llegir-lo i no he arribat a la pàgina 75, que ja es troben catalanades i males traduccions arreu....Us en detallo les tres més escandalosament sorprenents.

    Primera part – capítol I . El Caballero andante
    El quixot està arrenjant, netejant i enllestint les rovellades armes dels sues vesavis per tal de fer-se cavaller....
    Pg 44- a mitja pàgina s'hi diu respecte del casc :
    "....de cartones hizo un modo de media celada que, encajada con el morrión, hacían una apariencia de celada entera.”
    En l'original català seria ...
    DE CARTRONS EN VA FER UNA MENA DE MITJA CELADA QUE, ENCAIXADA AMB EL MORRIÓ, FEIEN APARENÇA DE CELADA SENCERA

    Primera Part – Capitulo III – Don Quijote es armado Caballero
    ....Don quixot està fent la vetlla de les seves armes a la font de la venta, que es pensa és un castell quin senyor l'armarà cavaller a l'endemà. Les armes descanses repenjades i dificulten que cavalls, ases, i demés bèsties puguin veure. Un traginer s'acosta amb la intenció de donar de veure al seu cavall, i abans que fes l'intent d'apartar-hi les armes d'en quixot, aquest l'amenaça de mort si les toca....

    Pg 62- párrafo tercero:
    "No se curó el arriero destas razones (y fuera mejor que se curara, porque fuera curarse ensalud), antes, trabando de las correas, las arrojó gran trecho de sí.”

    En l'original català seria ....
    AVANS NO SE'N CURÉS EL TRAGINER D'AQUESTES RAONS (I FORA MILLOR QUE SE N'HAGUÉS CURAT, PERQUE FORA CURAR-SE EN SALUT), TOT TRAVANT LES CORRETGES, LES HI LLENÇÀ FORÇA LLUNY.

    Primera Part – Capitulo IIII – Aventura de Andrés

    En Quixot salva al nen Andrés en mig del bosc de ser fuetejat i fa jurar al seu amo Juan Haldudo que no ho farà més i que li pagarà els salaris endarrerits. Aquest home de Quintanar ho jura i demana al quixot que li deixi endur-se l'Andrés a casa per pagar-li el que li deu. El nen diu:

    Pg. 70 – primer comentari de l'Andres:
    -¿Irme yo con el? – dijo el muchacho-. Mas !mal año!. No señor, ni por pienso, porque en viéndose solo me desuelle como a un San Bartolomé

    En l'original català seria....
    -¿ANAR ME'N AMB ELL? – DIGUÉ EL NOI. MES, MALANY!. NO SENYOR, NI PER PERNSAMENT, PERQUE EN VEURE'S SOL M'ESCORXEU COM A UN SAN BARTOMEU


Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
31278 lectures
21è Simposi - Presentació
Francesc Robusté - El tinent Columbo a la recerca de grans incongruències de la història
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]
En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La...[+]
Castella és Espanya? Espanya és i ha estat Castella? Els catalans érem espanyols? Massa sovint cometem l'error...[+]