El cicle de conferències d'hivern 2015-2016 a l'Associació Nova ja es pot visualitzar

Borgonya bressol d'una família important d'almiralls i marescals d'Enric IV dit rei de França (un hugonot revoltat), i al mateix temps seu del ducat de Borgonya en mans de la monarquia imperial. Maria Anna d'Espanya filla de Felip III:
https://en.wikipedia.org/wiki/File:Dankaerts-Historis-9289.tif

Maria Anna d'Espanya arxiduquessa d'Àustria, reina consort d'Hongria i Bohèmia, tot i que el dibuixet li dóna més títols a ella o al seu marit, com el ducat de Borgonya o l'etc.

Nascuda a El Escorial, i espereu que em pense que no està bé escrit:
https://cdn.pbrd.co/images/2BDgexjl.jpg

Això Es Curial, com si vinguérem de qualsevol poble costaner català o de Mallorca. Es Curial, bonic palau rodejat dels simpàtics pobles de Campello, Ma Drid (de Dríada, "el meu roure"), Les Roses, o Vall de Morillos, bé, però això és una altra història. Aleshores no pot haver dos articles en el nom, o es o el, redundància.

En definitiva, van haver negociacions entre Anglaterra i Espanya perquè Maria Anna fóra l'esposa de Carles I d'Anglaterra, després d'anades i vingudes, en un dels darrers viatges diplomàtics Carles viatja a Espanya a través de França i no té altra ocurrència que passar-se per la cort de París ocupada pels enemics d'Espanya on coneix la seua futura esposa. Molt diplomàtic. Així deixa estar les exigències posteriors d'Espanya i es casa amb la parisenca. Després de l'assassinat deu anys abans d'Enric IV per part d'un il·luminat aquità això hauria d'haver sigut un cau protestant, però acaba passant que l'adolescent cortesana triada per Carles I era una fervorosa catòlica. Molt influenciada pels carmelites.

Més estrany serà el que farà Enric IV poc abans de morir. Els normandesos i els anglesos manats per Enric ataquen Bretanya a la batalla de Craon, no tenen sort, i acaben repel·lits per les tropes francoespanyoles. Anys més tard Enric IV subjuga el noble francès amb més influència a Bretanya, concretament el governador d'eixa regió. I entre 1598 i 1601 mitjançant una unió matrimonial obté el control.

I en 1600 espontàniament es crea una empresa comercial entre les viles britanes de Vitrae/Vitré, Laval i Saint-Malo/Sant Malo, emmirallant-se en el nou portentós i savi rei, per a navegar cap a les Índies Orientals, ni més ni menys. Els dos principals impulsors o aventurers són de les viles d'interior de Laval i Vitré, ah, però són experts navegants. I no tenen cap idea més que salpar de Saent-Malou que set anys abans havia sigut un estat independent gràcies a la seua ciutat amurallada i es pot entendre que no estarien per a moltes festes. Partixen en els vaixells Corbin i Croissant i no arriben als destins que eren les illes Moluques i el Japó, un naufraga i altre fa negocis amb Sumatra perquè no pot fer més. El rei s'emociona tant escoltant les aventures del no-naufragat, l'altre encara no havia arribat, que crea un embrió d'empresa pública continuat pels seus successors.

Què feien els borgonyons mentrestant? Es feien amb els Països Baixos Borgonyons, lluint la senyera de l'emperador Carles V, creaven l'Orde del Toisó d'Or, el qual ostenta ara entre d'altres el Príncep d'Astúries (casualitats), cent anys abans Joan, sense por, duc de Borgonya havia de viatjar acomboiat per catalans o occitans perquè era molt valent, i també la barcelonina Sança Ximenis estava tan imbuïda per l'art borgonyó, l'art dels mateixos forasters que van portar la mort del seu marit inconscientment, tant que: "Es creu que per la seva relació amb la cort de Borgonya va entrar en contacte amb l'art i va ser aquest fet el que la va induir a instituir una capella a la catedral de Barcelona, llavors en construcció".

La Casa de Luxemburg entre d'altres coses eren els reis de Bohèmia (una part de Txèquia). Desapareixen després de vendre el seu ducat al Duc de Borgonya/Barcelona en 1444.

A l'escut del casal apareix el lleó roig amb corona. L'escut de Bohèmia i del seu regne és un lleó blanc sobre fons roig, al contrari cromàticament que la monarquia.

Quan Joan Miquel Servent parlava dels porfidiosos espanyols, gentilici modificat per la censura segons Bilbeny, es referia a un territori o país d'Espanya. He tingut la sort de trobar la prova de quin era eixe territori que Servent avorria:

https://www.google.es/imgres?imgurl=http%3A%2F%2Fwww.bne.es%2Fmedia%2FMaterialGrafico%2FExposiciones%2FHistorico%2F2016%2FCervantes%2F08-CERV-SEDO_8676.jpg&imgrefurl=http%3A%2F%2Fwww.bne.es%2Fes%2FAreaPrensa%2FMaterialGrafico%2FExposiciones%2FHistorico%2F2016%2FCervantes%2F&docid=MChMARvNXXs7nM&tbnid=MmRLF9Y3NAiaTM%3A&w=1516&h=2156&ved=0ahUKEwiC4pfoid_LAhWCOhoKHWEAB98QxiAICCgG&iact=c&ictx=1

Lleó d'esquerra a dreta mirant a la dreta, Servent servia a la corona i no pot ser el de la corona que sempre és a l'esquerra. En el dibuix es veu que el lleó no porta corona com volent indicant falta de reialesa. Asturlleonesos, doncs, de nació sueva llatinitzada, sense reis propis i sense història que ells recorden. Vassalls dels reis de Toledo i Tolosa. De manera que s'inventen els reis de Lleó i els seus ascendents duplicant d'altres, sent tot adés que fan un parell de paraigües modificant la història d'un o dos regnes hispànics. I ço tan sols és la goleta.

Castella i Toledo no eren representades per lleons, Còrdova ho va ser, i Lleó també. Se'ls incorpora el lleó com a símbol de territori conquerit, mas no assimilat.

Sempre s'ha dit que en alguns portolans ixen senyeres de barres a l'Europa de l'est. Amb la nova línia d'investigació oberta al darrer simposi de la descoberta sobre Hongria, una de les ciutats coronades amb l'ensenya dels reis d'Aragó i una franja vertical i blava de corona, com les dues ciutats valencianes, és Albargal. Una ciutat al costat de Buda (Budapest), i les dues entenc que són dites en llatí: Albaregal i Budae. En el simposi es parlava del districte de Buda amb la novíssima senyera de barres. D'Albargal és fàcil observar que té nom d'arrel llatina, Alba regal (alba reial) o Albar gal.