Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 22-05-2021  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1351 lectures

El nom de la vila siciliana de Caltanissetta prové del topònim català Catalaniseta

En Bel·lònides prova, dins el seu blog "La història usurpada', que el nom de la població siciliana anomenada 'Caltanisetta' és en realitat uan deformació a partir de 'Catalaniseta', vila que havia pertanyut als comtes de Montcada.

Vista de l'actual vila de Caltanisseta, antiga Catalaniseta.

Caltanissetta és una població de Sicilia (Itàlia), que dóna nom a una província i a un històric comtat amb el mateix nom. L'equip d'Història Usurpada proposa en aquest article que el nom autèntic de la vila és el topònim català Catalaniseta, que en la seva forma italiana trobem com a Catalanissetta i que, posteriorment, va ser adulterat com a Caltanissetta per esborrar la seva naturalessa catalana.

L'ignot origen del topònim Caltanissetta

La teoria més acceptada sobre el topònim de la vila siciliana rau en el supòsit que la vila fou fundada al segle X dC, durant el període islàmic a Sicília, quan es pensa que va néixer el topònim "Caltanissetta". Així, els 'experts' ens raonen que el topònim "Caltanissetta" prové de l'àrab Qal'at an-nisā', que literalment vol dir "fortalesa de les dones" o "castell de dones". Ens indiquen que és el nom pel qual el geògraf àrab Muhammad al-Idrisi es referí a la ciutat, l'any 1154, al seu llibre titulat Kitab Ruyar (El llibre de Roger). En tot cas, cal constatar que si tot això fos cert, només ens demostraria que Al-Idrisi parla d'una població que es diu Qalatannisā, no pas Caltanissetta.

Per reforçar aquesta teoria, ens asseguren que la traducció de l'àrab va ser trobada en un text de Godfrey Malaterra, del segle XI, en el qual va escriure: "Calatenixet, quod, nostra lingua interpretatum, resolvitur Castrum foeminarum", que traduit seria "Calatenixet, que, traduït a la nostra llengua, significa Castell de les dones" (Goffredo Malaterra, De rebus gestis Rogerii Calabriae et Siciliae comitis et Roberti Guiscardi ducis fratris eius).

El problema d'aquest argument és que Calatenixet tampoc no és Caltanisseta. A més, cal afegir que a dia d'avui no se sap per quin motiu la ciutat va ser apel·lada d'aquesta manera i la hipòtesi que el castell de Pietrarossa era un harem al servei de l'emir de Palerm ha quedat desmentida per la naturalesa militar de la fortalesa.

Un altre intent l'afegeix la historiadora Rosanna Zaffuto Rovello, que ens proposa que el nom prové del fet que els homes, a causa de la distància dels camps conreats, es van veure obligats a habitar fora del poble, donant així la impressió que només estava habitada per dones. Una teoria ben difícil de pair.

I segons l'erudit Luigi Santagati, el topònim demostraria l'existència, mai confirmada, d'un poble preexistent d'origen bizantí. Així, segons aquesta teoria, "nisā'"("dona" en àrab), seria la deformació de Nissa, nom de la ciutat d'Anatòlia de la qual provenien els estrats bizantins que construirien el castell de Pietrarossa i el poble proper, que anomenarien Nissa, on es troba el districte "dels àngels".

Després de la conquesta dels àrabs, afegirien al nom original del poble el prefix Qal'at, "castell". Però altra vegada, aquest raonament només ens indica que els àrabs, suposadament, anomenaven  alguna vila amb el nom de Qalatannisā, que no és pas Caltanissetta.

Finalment, ens diuen que amb l'arribada dels normands, al segle XI dC, la ciutat va començar a assumir el nom llatinitzat de Calatenixet, segons la versió de Malaterra ja esmentada, o Calatanesat, en una transliteració de l'àrab del text d'Idrisi. I ja a finals del segle XII dC, l'historiador Ugo Falcando, en el seu Liber De Regno Sicilie, ens parla de Caltanixettum, que resulta ser la traducció oficial del nom d'avui al llatí.

Caltanissetta, una vila i un comtat ben catalans

Tanmateix, els historiadors ens diuen que la vila, transformada en feu pels normands, després de diverses vicissituds, va passar, l'any 1405, a sota el govern de la família Montcada de Paternò, que van ser els propietaris de la comarca de Caltanissetta fins el 1812, és a dir, durant quatre seglesl a vila va estar sota mandat d'una de les principals famílies nobles catalanes, vinculades a la Corona catalana. De fet, de la família Montcada segueix sent avui en dia el Palazzo Moncada, del segle XVI, i d'estil barroc.

A més, es coneix l'existència del Comtat de Caltanissetta (que eels 'experts' acadèmics italians ens diuen que en llatí era conegut com Comitatus Caltanixette i en espanyol com a Condado de Caltanageta). El cas és que va ser una entitat feudal formada a Sicília en temps dels aragonesos, és a dir, dels catalans. I que va ser el domini feudal de la família noble catalana dels Montcada, del 1407 al 1812.

El comtat de Caltanissetta ostenta un escut que també deixa ben clar el seu orígen català, amb una senyera al bell mig de l'emblema, en combinació amb les armes dels Montcada.


Escut d'armes del Comtat de Caltanissetta
(originalment, Catalaniseta) que és el mateix que el
del Príncipat de Paternó, pertanyent a la família noble
catalana dels Montcada. Al centre d'aquest hi ha 
l'escut dels Montcada i l'escut reial català.

Aquest escut és el mateix que ostenten avui en dia els Príceps de Paternó, branca de la família catalana dels Montcada derivada dels Montcada Comtes de Caltanissetta.

Caltanissetta o Catalaniseta?

Arribats a aquest punt, i constatant la innegable preeminència de la noblesa catalana durant quatre segles en aquestes contrades, és lícit preguntar-se si no podria ser que el nom veritable de la vila i del comtat fos en realitat Catalaniseta i no pas Caltanisseta. Seria aquesta una explicació toponímica molt més senzilla i coherent que no pas la que es defensa a les teories abans exposades. Si els catalans controlaven la vila i el comtat, es normal que decidissin anomenar aquestes possessions Catalaniseta en honor a Catalunya, el seu país i l'imperi del qual formà part l'illa de Sicilia durant molts segles.

La posterior censura política, que sempre ha intentat minimitzar la important presència catalana als antics regnes de l'actual estat italià, hauria adulterat el nom de Catalaniseta pel de Caltanissetta.

Donant una ullada a llibres antics de diverses procedències, trobem que efectivament, fins nno fa gaire, la vila va ser ben coneguda pel nom de Catalaniseta, que en aquest llibre en italià trobem italianitzada com a Catalanissetta.

Ens referim al llibre del segle XVII titulat Memorie del gran priorato di Messina raccolte da fra don Andrea Minutolo dei baroni del casale di Callari, e feudi di Boccarrato, caualiero Gerosolimitano 1699. Dedicate all'illustrissimo fra d. Giouanni di Giouanni de' principi di Tre Castagni, gran priore di Messina..., de l'historiador italià Andrea Minutolo, on trobem que s'indica ben clarament el següent:

Guglielmo Rimondo Moncada, sesto Duca di Montalto, Conde di Aderno, di Agusta, di Catalanissetta, e de l'Isola di Malta, e del Gozzo, grande di Spagna, Stradicò di Messina, 1503.


Fragment del llibre de Andrea Minutolo, del 1699, on apareixen els
catalans Montcada com a comtes de Catalanissetta i no pas
Caltanissetta.

En un altre llibre, el diccionari alemany Universal-Lexikon der Gegenwart und Vergangenheit oder neuestes encyclopädisches Wörterbuch der Wissenschaften, Künste und Gewerbe Trommel - Vergrösserungswörter, del 1846, també apareix clarament la paraula Catalanissetta per referir-se a al territori sicilià.


També en un diccionari alemany del 1846 apareix ben clarament Catalanissetta.

En un altra publicació enciclopèdica, publicada a Mèxic el 1855, titulada Diccionario universal de historia y de geografia ...: obra dada a luz en España por una sociedad de literatos distinguidos y refundida y aumentada considerablemente para su publicacion en Mexico con noticias historicas, geograficas, estadisticas y biograficas sobre las Americas en general y especialmente sobre la Republica Mexicana, (Volum 7), també apareix el topònim però aquesta vegada ja en la seva forma catalana, és a dir, com a Catalaniseta, i que situa aprop de la ciutat siciliana de Girgenti (Agrigent).

Són tres exemples documentals –però n'hi deuen haver molts més— que demostren que el topònim original de la vila és Catalaniseta i que les suposades toponímies àrabs fan referència a una altra població. Així tenim que, de la mateixa manera que la veina població d'Aragona fa referència inequívoca a la Corona d'Aragó o al Regne d'Aragó, la vila de Catalaniseta fa referència a Catalunya.

Bel·lònides/Història Usurpada 
8 de novembre del 2020
https://historiausurpada.blogspot.com/2020/11/El-nom-de-la-vila-siciliana-de-Caltanisetta-prove-del-toponim-catal-Catalaniseta.html

 

 





versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    30-05-2021 21:35

    Política aqui??

    Bufffff.

  2. Bernal Francés
    30-05-2021 16:15

    Bona tarda a tothom.

  3. Xavi G.
    30-05-2021 07:57

    DONT FIT ROCK N ROLL!!!

  4. LluísLluís
    29-05-2021 21:33

    Jordi A,

    no se de quin planeta vens, ni cap a quin planeta et dirigeixes, però l'acusació que m'acabes de fer, no té cap sentit.
    Potser que aquestes hores ja vagis torradet i perdis el nord en els teus comentaris
    Et retiro les salutacions cordials

  5. Jordi A.
    29-05-2021 21:11

    Això que et diré LluísLluís m'ho esborraran. Espero que estiguis a temps de llegir-ho. Hi ha una gran diferència entre els processistes i els independentistes. Els processistes sou amics de baixar al fang. Sous els feixistes catalans. I el que modera m'ho esborrarà. Teniu cèntims i pagueu. I d'això viu aquesta camama.

  6. LluísLluís
    29-05-2021 15:40

    Sr. Jordi A, entenc perfectament el que diu i no puc negar-li que disposa d'una part de raó.
    Personalment, però, jo no baixo al fang per raonar amb els trolls, si baixo al fang és per posar-los en evidència i, sobretot, perquè no quedi la seva paraula com el darrer alé dels comenatris dels fòrums. Rebi slautacions cordials

  7. Jordi A.
    28-05-2021 20:51

    LluísLluís, també ha desaparegut el meu comentari. Potser es va perdre pel camí, en algun nus dels cables d'Internet. Simplement repetia la falca que hem de seguir quan ens moguem per Internet. No hem de donar de menjar als trolls. M'hauré d'explicar una mica més, si se'm permet. Ens hauria de ser indiferent que tinguin opinions diferents. El que és dramàtic és el baix nivell intel·lectual que demostren. Articles d'alta volada són contestats amb consignes pròpies d'un estadi de futbol. Baixar al fang per raonar amb ells és donar-los de menjar. És com se senten més a gust, amb l'enfrontament personal. Si no els fem cas, el que sol succeir és que un dia explotaran. I explotaran fort. Després desapareixen per sempre més, si no se'ls contesta tampoc quan estan en plena explosió. És ben cert que fins fa poc hi havia aquí antagonistes del INH amb un nivell molt alt. Ara és hora d'enyorar-los.

  8. LluísLluís
    26-05-2021 23:14

    Sr. Jordi A

    No se n'adona que sinó se'ls rebat,els trolls, sempre acaben tancant els fòrums amb les seves opinions tòxiques? Tothom acaba fugint del debat i ells deixen la seva ferum com a darrera intervenció.

    I les qualifico de tòxiques no perquè siguin contràries, sinó perquè no pretenen fomentar el debat, només pretenen embrutar-lo i eliminar-lo.

    En Frede, no ha donat de menjar als trolls, crec que igual que jo intenta contrarestar la seva toxicitat, intentant que la seva opinió tòxica no impregni tots els fòrums de l'INH.

    Que ningú s'equivoqui, en altres moments han opinat persones contràries a l'INH que ho han fet amb criteri i educació.

    Res a veure amb aquests tres que darrerament s'han aficionat a embrutar aquesta web amb la seva prepotència, condescendència i malaeducació.

  9. LluísLluís
    26-05-2021 23:00

    El troll Bernal s'acaba de definir:
    "nadie con dos dedos de frente presta la más insignificante atención a estas pintorescas teorías. "
    Doncs tu sembla que en prestes molta atenció, perquè apareixes per tots els fòrums no per debatre sinó per dir bajanades i menystenir tot el que es publica a l'INH.
    I un cop oculten els teus comentaris maleducats, fas el ploricó, dient que et censuren.
    Què passa troll Bernal?
    O no tens dos dits de front, o t'interessa molt el que es publica aquí?
    A veure si et pots aclarir sense que t'exploti el cervell

  10. Jordi A.
    26-05-2021 17:09

    Molt bé, Frede. Dius que són trolls i els dones de menjar.

  11. Frede
    25-05-2021 19:10

    Trolls. Que sou impresentables ja ho sabeu i us importa un rave. La vostra missió no és debatre sinó insultar i menystenir. La prova és el que he repetit manta vegades. El respecte comença per utilitzar la llengua de la web a la que us deixen accedir.

    No us feu els ofesos. La censura efectiva seria impedir-vos entrar a la web. És el que jo faria. No aporteu res d'interessant i el que escriviu sempre és de mal gust. El desacord s'argumenta amb educació. També ho he dit alguna vegada, per aquestes pàgines han passat gent contraria a les tesis de l'INH però d'una envejable profunditat intel·lectual i gran erudició. No és el vostre cas. Però ho podeu intentar. Sort.

    Colonitzar l'espai? Varem expandir la Nació Catalana fins al continent americà. L'ineptitud de Castella va fer que en menys de tres-cents anys es perdés tot. Els territoris de la Mediterrània, els americans, els europeus, els d'Àsia i Àfrica. Absolutament tot. El més curiós és que a Amèrica van ser els propis espanyols els que es van treure de sobre a Castella. Per alguna cosa sería, oi?

    Lo del clan Pujol és l'exemple de relat manipulat. Si entres a les pàgines dels diferents Ministerios podràs comprovar que la corrupció està repartida en un 10% a Catalunya i un 90% a la resta d'Espanya. Pujol va regularitzar un milió d'euros a Hisenda. Botín en va regularitzar 2.000 milions d'euros i es van aturar les investigacions al seu clan. Però no hem escoltat mai parlar del clan Botín, clan PP, clan Rajoy, clan Gurtel, etc. D'això va la manipulació de la història. El clan Pujol és un relat construït pels mitjans de comunicació parlant un 90% de Pujol i un 10% de la corrupció a Espanya. Tot al revés. Que quedi clar, no defenso la corrupció. Poso l'exemple de com es manipula el relat històric en els temps moderns. Hi ha molts més exemples.

    Ben segur, que les meves reflexions us importa ben poc. Com tot el que aquí es parla. La prova és que a un article de mil paraules el contradieu amb una dotzena i poc més i això sent generós. Aquesta és la prova del cotó.

  12. Bernal Francés
    25-05-2021 12:32

    Eso no es verdad. A diario se vierten por aquí insultos de grueso calibre dirigidos a nosotros (o a Castilla y los castellanos) sin que el censor tome cartas en el asunto. Es la ley del embudo que aplicáis constantemente. No me extraña que sostengáis esas peregrinas hipótesis acerca de la omnímoda censura castellana, que según parece llegaba a los más recónditos territorios manipulando documentos, por aquello de que piensa el ladrón...

  13. LluísLluís
    25-05-2021 11:59

    No és cap censura.

    Vosaltres no respecteu les condicions d'ús i els vostres missatges queden tapats per impresentables.

    Qualsevol els pot veure i és evident que son impresentables, els missatges i els seus autors.

  14. Hola Pepsicola
    23-05-2021 23:11

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  15. Bernal Francés
    23-05-2021 16:14

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  16. 23-05-2021 08:23

    També hi ha un poble aprop que es diu Favara, igual que Favara del Matarranya d'aquí.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27115 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]
En Pau Tobar relaciona Santa Klaus o Sant Nikolaus, que prové de València i porta taronges i d'altres regals...[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]