Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una galeria de quadres en què hi ha pocs originals i moltes còpies."
Charles AIexis de Tocqueville
ARTICLES » 05-11-2020  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
8067

El regne d’Aragó i l’apropiació de la senyera catalana

En Cristian Molina torna a provar que l'ensenya dels quatre pals vermells sobre fons d'or és la senyera dels comtes de Barcelona i del Principat de Catalunya, la qual es va introduir a l'Aragó i en els altres territoris que els nostres comtes anaven conquerint. La unió de tots els regnes va formar la Nació Catalana.

Bandera Aragó al 1977

El filòsof alemany Arthur Schopenhauer (Danzig, actual Gdańsk, 22 de febrer de 1788 — Frankfurt de Main, 21 de setembre de 1860) reflexionava:

-“Seria bo comprar llibres, si es pogués comprar alhora el temps per llegir-los; però gairebé sempre es confon la compra dels llibres amb l'apropiació del seu contingut”.

L’eterna cantarella contemporània sobre la usurpació de la bandera dels territoris aragonesos actuals (comunitat autònoma d’Aragó) per part dels catalans té el seu origen en la intencionalitat grotesca de tergiversar-ne els orígens.

Arrel de la constitució del Govern d'Aragó l’any 1977, format inicialment pels representants de les tres diputacions provincials, es van utilitzar diversos símbols. En un primer moment es va fer onejar una bandera de barres vermelles sobre groc i al pal un camp amb la creu de Sant Jordi, que va ser aprovada el 28 de maig de 1977 pel ple de la Diputació de Saragossa. El 12 d'abril de 1978, i fins a 1984 (any d'aprovació de l'Estatut d'autonomia d’Aragó), es va instituir i es va utilitzar la «constituïda per quatre barres vermelles» i en la qual s'hi podia incorporar l'escut.

És en aquest moment relativament recent, quan l’emblema del poble de Catalunya és tergirversat per tal de crear confusió i una realitat paral·lela per distorsionar la veritat. Des d'aquest precís instant, part del poble d’Aragó defensa a pany i forrellat la història fantàstica i impossible de la seva bandera quadribarrada. En nega l'origen català i s’apropia d’una història que no li pertany.


Bandera d'Aragó al 1978

A diferència dels territoris valencians i mallorquins, que sí que saben el que representa la senyera quadribarrada en la seva credencial, gran part dels aragonesos han caigut en el parany de la falsa creença de ser-ne els creadors i la reclamen avui dia en propietat, desplaçant d'aquest honor els legítims posseïdors catalans.

Per fer-los entendre aquesta postura errònia, ens hem de remuntar a l’època on els dos territoris (Catalunya i Aragó) es van unificar.

A l'any 1150, fa 870 anys, a Lleida (Principat de Catalunya) es casaven Ramon Berenguer IV, de 36 anys, —comte independent de Barcelona, Girona, Osona i la Cerdanya i Peronella, de 14 anys, —hereva del regne d'Aragó i del comtat independent de la Ribagorça. L'enllaç matrimonial era la culminació dels acords de Barbastre, signats tretze anys abans (1137) entre Ramon Berenguer IV i Ramir IIpare de Peronella—. Els acords de Barbastre s'havien materialitzat per la negativa dels estaments polítics aragonesos (els braços nobiliari i eclesiàstic) a casar l'hereva Peronella amb l'hereu del tron de Castella a causa de la por de desaparèixer com a entitat independent. El nom dels territoris unificats a conseqüència d’aquest enllaç matrimonial passen a denominar-se regne de Catalunya i Aragó.


Detall d'un retrat d'En Ramon Berenguer IV (Museu del Prado. Madrid)

Sense entrar al detall de com una nena que rondava els 14 anys d’edat tingués cap poder de decisió real en assumptes de direcció del regne sobre la figura del seu marit de 36 anys, les cròniques de l’època ens evidencien l'adopció de les armes reials catalanes en aquesta unió matrimonial i territorial.

Fullejant el llibre d'En Jerónimo de Blancas i Tomás (??-1590) intitulat Inscripciones Latinas de los Retratos de los Reyes de Sobrarbe, Condes  Antiguos, y Reyes de Aragon, publicat a Saragossa el 1680, a la pàgina 202 trobem la prova que les armes que es varen adoptar en la unió van ser les armes reials catalanes en detriment de les reials de l’estricte regne Aragó, ja que s'hi expressa: "Amb aquestes noces foren preferides, per concert i pacte, les armes de Barcelona a les reials d'Aragó".


Detall del llibre d’En Jerònim Blancas i Tomás referint-se a les armes catalanes (cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge).

Per altra banda, no hem d’oblidar que Jerónimo Çurita, secretari reial i cronista d’Aragó (Saragossa, 1512-1580), al seu llibre Anales de la Corona de Aragon (1562-1580) també esmenta l’adopció de les armes reials catalanes en repetides ocasions, tot fent afirmacions com aquesta: ”Sota el senyoriu de Catalunya, potència medieval, que doblava l’Aragó en més de sis vegades en terra i poder”. Resta així evidenciat que la casa dominant era la catalana en el moment de l’enllaç nupcial.

A partir de llavors, el regne de l’Aragó va quedar definit sota domini de Catalunya i sota la seva bandera.


Casament Peronella i Ramon Berenguer IV. Segle XVII (Museu del Prado)

Per tant, i seguint el fil de la recerca historiogràfica on les fonts ens donen moltes vegades la resposta dels enigmes intencionadament amagats, en aquesta ocasió queda palès que la senyera quadribarrada catalana pertany als catalans per tradició, història i pàtria.

La història i la fantasia s’uneixen avui dia per tal de parlar dels orígens de la senyera catalana com una cosa pròpia i pertanyent a diferents territoris de parla catalana, amb el regne d’Aragó com a referent principal. Els historiadors aragonesos continuen esforçant-se encara avui dia a demostrar que En Ramon Muntaner (militar, administrador, polític i cronista català) diu falsedats a la seva crònica.

Però els llibres, com deia Schopenhauer, cal llegir-los. I, així, lligar caps a l’hora de poder determinar la postura oficial i real. I, en aquest camp, els catalans continuarem desemmascarant totes i cadascuna de les mentides i relats en contra de la nostra gran nació.

Cristian Molina i Navarro



Autor: Cristian Molina i Navarro




versió per imprimir

  1. Lluíslluís
    05-11-2020 23:04

    Impulsada des de cert nacionalisme aragonès -sustentat en la historiografia del prolífic Ubieto i creat des de l'anticatalanisme més visceral, està prenent força la idea que els catalans hem manllevat la història de l'Aragó.

    Com diu aquest article, el mateix Muntaner ja falsificava les cròniques medievals.
    Durant la guerra civil espanyola, el President Companys va planificar l' espoli de les pintures murals del monestir de Sixena, conxorxant-se amb les milícies anarquistes. Per aquest motiu, ara les volen arrencar del MNAC, encara que les pintures es desfacin en el camí de retorn.

    L'any 2013, la invenció del LAPAO per part del govern aragonès no deixa de ser un intent de protegir la llengua aragonesa que es parla a l'est de la comunitat autònoma de l'Aragó, en contra de l'intrusisme lingüístic català.

    L'any passat, el govern de l'Aragó va censurar i perseguir els llibres de text escolars on es parlava de la "Corona catalana – aragonesa” en comptes, i exclusivament de la "Corona d'Aragó”. Tothom sap que l'imperi mediterrani de la Corona el van crear els aragonesos, per tant, per què hem d'anomenar-lo català sinó es per robar la història aragonesa?

    Darrerament he llegit històries tant delirants com la que la llengua catalana no va existir fins al segle XIX, moment en que quatre intel·lectuals la van crear a partir del valencià.

    Agrair a l'autor la publicació d' aquest article per aportar dades historiogràfiques en favor de la veritat històrica.

  2. Gil de Vas
    05-11-2020 22:48

    ...i com tantes i tantes vegades, aquí vam romandre muts amb el cap tota l'ala. Que jo sàpiga, ningú va protestar per intentar impedir que això s'esdevingués.
    Perquè ningú va fer valdre que no és el mateix les armes del rei d'aragó que les del regne, i els aragonesos sempre diuen "les armes del rei d'aragó això i les armes del rei d'Aragó dellonses", però no diuen del "reino", perquè no ho poden defensar i si ho fan és fàcilment rebatible.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34994
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si els primers navegants a creuar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans, els seus intruments havien també de...[+]
Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]
A ran de la presa de consciència que hi ha a València el Carrer d'En Colom, dit així perquè un gran personatge...[+]
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]