Crea el teu compte
Accedeix
"La història és, en essència, una construcció narrativa: Els historiadors no sols escriuen els fets, sinó que els organitzen"
Hayden White, historiador dels EUA

En Guineu Pons ha fet una recerca dels mapes dels segles XIV, XV i XVI on hi apareix el topònim de l'illa maltesa de Goy, els quals exposem en aquest article.

He mirat en una sèrie de mapes, principalment dels segles XIV, XV i principis del XVI, buscant el topònim que apareix a l’actual Illa de GOZO, l’illa més occidental a tocar de Malta. Tot i que autors de diferents nacionalitats l’anomenen GOZO, també trobo una immensa majoria d’autors catalans que en diuen GOY, com ara Abraham Cresques, Macià de Viladesters, Gabriel Vallseca o Pere Rosell. I, així mateix, també ho fan d’altres autors estrangers, com els portuguesos Jorge de Aguiar, Joao Freire o el genovès (si és que ho és) Pietro Russo.







































































Autor: Guineu Pons



versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    38568
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+]
    Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]
    L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]
    el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de...[+]
    DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
    2.  Madrid sí que paga els traïdors
    3.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
    4.  La fòrmula valenciana de la Coca-cola
    5.  Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
    6.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    7.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    8.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    9.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    10.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
    2.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
    3.  Madrid sí que paga els traïdors
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Miquel Servet, català universal
    2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    5.  Cervantes, català
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    8.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
    Subscriviu-vos al butlletí de notícies de l'Institut Nova Història
    Feu clic aquí

    SECCIONS

    RECERCA

    L'INSTITUT

    A LA XARXA
    © 2025 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)