Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Em meravello sovint que la història resulti tan pesada, perquè gran part d'ella ha de ser pura invenció"
Jane Austen (1775-1817) Escriptora

Els Cabot han estat considerats d’origen venecià. Però van tenir una intensa relació amb el món català.

Gravat dels navegants Cabot.

Sanlúcar de Barrameda (Corona castellanolleonesa), 3 d’abril de 1526. Fa 496 anys. Un estol naval format per quatre galions (tres catalans i un castellà) i comandat per Sebastià Cabot, fill de Joan Cabot; iniciava un viatge exploratori que, superant l’extrem sud del continent americà, havia d’assolir les illes Moluques, a l’Oceà Pacífic. Els expedicionaris de Cabot van confondre l’estuari del Riu de la Plata amb l’extrem sud del continent americà i van ser els primers europeus que van fundar assentaments colonials en aquella regió. Però al marge d’aquest important detall; el que destaca, especialment, d’aquella expedició és que va ser finançada per la iniciativa privada, a diferència de la majoria de viatges de la “carrera de Indias”, pagats amb diners de les arques reials.

La investigació historiogràfica moderna (Armenteros, Bello León) revela que darrere aquell viatge hi havia una espessa xarxa mercantil, formada per navegants catalans, valencians i mallorquins (de “nació catalana”, diuen les fonts) que des del segle XIV explotaven una ruta de navegació que unia Barcelona i València amb Sevilla, Canàries, Bruges i Londres. Els Cabot, que —des de València— havien participat en els preparatius del primer viatge colombí (1492) i que havien pilotat el primer viatge anglès a Amèrica (1497), liderarien la primera gran expedició privada catalana a l’Atlàntic sud. Els Cabot són considerats originaris de Venècia; però, en canvi, van tenir una intensa relació amb el món “de nació catalana”. Realment eren venecians? O eren catalans?



Fragment d'un mapa del Riu de la Plata (1572) obra del cartògraf Guillaume de la Teste. Font Bibliothèque Nationale de France.

Venècia i València

Tradicionalment, s’havia considerat Venècia com el bressol dels Cabot, sense més proves que l’existència d’una sèrie de documents que hi situen Joan, l’iniciador de la saga, cap al 1461. Però, si la investigació historiogràfica fixa el naixement de Joan cap al 1450, queden onze anys foscos (1450-1461) que alimenten el debat sobre el veritable origen dels Cabot. En canvi, a mesura que Joan s’aproxima a la maduresa, la seva existència és cada cop més coneguda. El 1486, quan el projecte colombí començava a prendre forma, arrela a València cap-i-casal, al costat del banquer Santàngel —financer del projecte—, i del navegant Colom —artífex de l’empresa—. Cabot va treballar en el desenvolupament del projecte fins al 1490.

València i Bristol

Però quan el projecte ja culminava; Cabot, misteriosament, desapareix. Ningú ha pogut esbrinar les veritables causes, però tot apunta a un xoc entre les dues personalitats que lideraven l’empresa (Colom i Cabot) que va provocar la sortida del “venecià”. Joan Cabot mai renunciaria a la recerca d’un camí atlàntic cap a Orient (que era el que, en realitat, es proposava) i, tot seguit, arrela a Bristol, un petit port situat al sud-oest d’Anglaterra, i reuneix suports per a la seva pròpia empresa. En aquest punt és important destacar dos aspectes fonamentals: el primer és que l’Anglaterra de finals del XV encara no és una potència marítima i mercantil; i el segon és que Bristol no jugava a la primera divisió dels ports anglesos de l’època.