Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
PUBLICACIONS » 14-10-2015  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
15602

En Jordi Bilbeny i en Pep Mayolas parlen de la catalanitat de Santa Teresa en una roda de premsa a Barcelona

Llibres de l'Índex acaba d'editar l'Obra Poètica de Santa Teresa, en edició bilingüe català-castellà, i amb traducció d'en Ramon Dacs. Un oferim la roda de premsa que ha tingut lloc el dimarts dia 13 d'ocubre del 2015 al bar del Born Centre Cultural.

Podeu escoltar la presentació amb el següent reproductor Flash. La gravació és parcial, inacabada. No disposem de l'enregistrament complet.

També ho podeu descarregar en MP3 (22MB, 46min).




versió per imprimir

  1. Pep
    19-10-2015 21:41

    Exacte, José Ignacio: hem d'acabar fent prestidigitació, reconstruint una vida que prèviament ha estat esquarterada i desdoblada i desubicada, i en acabat surt una cosa que sembla Teresa von Frankenstein. I veig que has fet servir la meva mateixa argumentació quan recullo els orígens de l'Hernán Cortés extremeny i la forma de presentar-los dels seus biògrafs oficials: "parece que", "según parece", "lo más probable", "seguramente"... Segueixo amb Teresa el mateix sistema científico-especulatiu de l'acadèmia amb l'Hernán Cortés de Medellín. La informació és la que és, lamentablement, en tots dos casos.

    És una qüestió de percepcions: a vosaltres us sembla que la Teresa que proposo és un collage immenjable, i a mi em sembla que la doctora humanista d'Àvila és anacrònica passat el Concili de Trento. La d'Àvila és Teresa von Frankenstein, per a mi.

    Tigre, els catalans, evidentment, som gilipolles: podent declarar la independència, continuem enganxats a Espanya, i pagant religiosament el famós espoli fiscal. Per què no fem la DUI d'una vegada??? Doncs perquè no és tan fàcil. I al segle XVI, amb tot l'aparell inquisitorial i el papat connivent i el paranoic de Felip II fent detenir per Europa il·luminats espanyols exiliats, etc... no devia ser tan fàcil. Per la resta, m'entones els greatest hits, com sempre, i en to agre, a més, fins al punt d'haver-hi de barrejar els meus fills. Estàs cansat de tu mateix, estàs tip de vomitar en aquesta pàgina sense poder marcar paquet de la teva gran erudició: només negació, menyspreu, insult i repetició, sonsònia, repetició i més repetició del qui vol, però no pot. És una llàstima que tots ens hàgim de perdre el dilatat actiu cultural que ens aportaria el teu bagatge. Però això és que has escollit tu. Bona nit i bon glop de fel, company.

  2. José lgnacio
    19-10-2015 17:05

    Radiografía de tu argumentación, Pep:

    "Crec que .. crec que seria i probable ... que segurament s'educaria ... passaria ?. podria ser que .., que no seria ... no moriria ... seria... és molt possible ... jo la veuria més...devia entrar ... però en tot cas, si és ?., tindria ?. Segurament restaria ... I potser tindria ?. la seguiria Tot això és especulatiu, però entraria ?.. 

    Jo crec que ... segurament, a on s'hauria retirat ... quan estaria ... la durien a morir "

    Es puramente especulativo.

    Además haces casi un ejercicio de prestidigitación. Vas mezclando parte de la vida de una y de la otra para, al final, ¡tachán!, identificarlas con la misma persona.

  3. Pep
    19-10-2015 15:37

    Ep, moltes gràcies pel complement (i per tots els compliments anteriors), Joan del Riu.

  4. Pep
    19-10-2015 15:34

    En efecte, José Ignacio: Caterina de Cardona i Teresa, abadessa de Pedralbes, eren la mateixa persona. Els seus pares, el virrei de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i el conestable Joan Ramon Folch IV de Cardona eren també el mateix personatge desdoblat. Tot s'ha trobat molt recentment i no hi ha articles respecte a això. La relació numèrica a tres bandes que s'estableix entre l'abadessa, Caterina i Teresa d'Àvila és digna de consideració.

    Al contrari del que ens han dit de Teresa de Cardona, que és escollida com a abadessa de Pedralbes el 1521 i només en sortirà al cap de 41 anys amb els peus per davant (1562), jo crec que aquesta dama podria fer entre 1537-1555 el recorregut (per Catalunya/Aragó/València) que s'atribueix a Teresa d'Àvila (per Castella/Andalusia) entre 1567 i 1575. Molta part de la cronologia està desplaçada 20 anys. La denúncia i persecució de la d'Àvila als anys 70 és la reescriptura i ubicació a Castella de les denúncies i persecucions que patiria l'abadessa barcelonina als anys 50 la qual, després de passar un any tancada (1576/77 la d'Àvila, 1556/57 la catalana) per ordre del general carmelita (en realitat, per ordre del general jesuïta, Ignasi, que es morirà "d'amargor" aquell mateix 1556 a Roma), després d'aquest any tancada, acudirà a l'emperador, retirat (a Yuste? no, la Murtra), i ell només li donarà la solució de col·locar-la com a educadora del príncep que ha de succeir Felip. Som al 1557, i Caterina de Cardona està documentada entrant com a educadora dels prínceps Carles i Joan d'Àustria. Quan Felip II arriba d'Europa el 1559, Caterina/Teresa s'hi ha d'entrevistar, però ell no desactivarà la prohibició que pesa sobre els col·legis femenins, i Caterina/Teresa abandonarà la cort i es retirarà a una cova, com feien els ermitans de Montserrat, com féu Ignasi a Manresa, com feien els jesuïtes quan van fundar oficiosament la Companyia el 1534. Caterina fa un reset i es queda sola amb Déu. A la Roda, de camí de Villanueva de la Xara? No, segurament a les antigues terres dels Urgell. Descoberta i malalta, segurament serà traslladada a Pedralbes, on morirà el 1562. Felip II farà recollir els seus manuscrits el 1568 i els lliurarà a la Inquisició, perquè els adobin, mentre els seus homes funden convents carmelites per Castella amb vistoses plaques que posen "Casa carmelita fundada por la reverendíssima madre Teresa de Jesús de Ávila, el dia tal de tal de qual". Si Caterina/Teresa havia fundat un col·legi a Mataró, els homes de Felip funden un convent carmelita a Medina. Si ella havia fundat col·legi a Saragossa, ells funden convent descalç a Salamanca. I anar fent.

    La història ens escenifica als anys 70 una certa rivalitat entre els seguidors de Catalina de Cardona i els carmelites de Teresa d'Àvila, que jo crec que és el reflex de l'oposició que es troba el carmelitanisme descalç a Catalunya als anys 80, quan l'intenten imposar. Després, a les obres de Teresa ja tractades per la Inquisició, la santa es refereix a Catalina de Cardona com un referent pietós a imitar. ¿Com és que els malvats censors castellans han deixat escrit que una ermitana catalana fou un referent per a la gran santa castellana? Per una raó: perquè calia que percebéssim que Teresa de Jesús i Caterina de Cardona no són la mateix persona.

    És curiós que en algunes edicions del segle XVII de l'obra de Teresa, el nom de Caterina hi desapareix i és substituït al text per "una persona muy religiosa". Censors amb el pilot automàtic van fer desaparèixer un element català, com acostumaven. Després, censors amb més criteri van restituir el nom de Catalina de Cardona, perquè era absolutament necessari de cara a mantenir la percepció que Teresa i Caterina eren dos éssers diferents.
    Dispenseu la llargària. Si torno a intervenir només serà per dir "sí" o "no".

  5. Joan del riu
    19-10-2015 14:49

    José Ignacio, potser aquest text d'en Pep Mayolas -de març del 14- pot explicar una mica més l'alter ego de Caterina de Cardona - Teresa de Jesús

    "Crec que Caterina podria néixer el 1494, com ens diuen que neix Teresa de Cardona, crec que seria educada a casa del seu oncle, el bisbe d'Urgell i probable arquebisbe de Tarragona ja al segle XV -això està molt verd, però els trets van per aquí-, que segurament s'educaria al costat del futur Garcilaso, el seu nebot Galceran de Cardona, 3 o 4 anys més petit que ella. A partir del 1506, passaria a Itàlia amb la seva mare, Aldonça Enríquez, i el 1509 la història diu que Ferran II les fa tornar, però podria ser que Caterina s'hi quedés amb el seu pare, en Ramon Folch de Cardona Anglesola, que no seria ningú més que en Joan Ramon Folch IV de Cardona, el pare de Teresa. De l'Anglesola diuen que fou el Gran Capità català, i jo trobo que en JRFC IV és qui hi ha rere el Gran Capità "castellà". Són el mateix personatge desdoblat. Això vol dir que en JRFC IV no moriria el 1513, com ens diuen, sinó que de 1509 a 1522 seria virrei de Nàpols, com ens diuen de l'Anglesola. El mateix Felip Rguez. troba que al 1515, al virrei de Nàpols li diuen Joan de Cardona, i no Ramon.
    Per tant, és molt possible que de 1509 a 1521, Caterina estigui majoritàriament a Itàlia. Això no vol dir que no pugui córrer per aquí, però jo la veuria més aviat a Itàlia. Sabem que el Rei Catòlic la volia casar amb Llorenç de Medici, el 1514-15, però ella devia entrar al convent per salvar-se'n. O potser sí que estigué casada, com ho estigué Caterina de Cardona -que la fan néixer al 1519, però en tot cas, si és la Teresa nascuda el 1494, tindria edat per casar-se aquell 1509-1510, precisament!-. Segurament restaria vídua abans de 1521, que és quan la tenim documentada entrant a Pedralbes. I potser tindria un fill que més tard la seguiria en les seves fundacions de col·legis jesuïtes... Tot això és especulatiu, però entraria en la lògica del que anem descobrint.

    Jo crec que Caterina/Teresa moriria el 1562 en una cova de Montserrat (no pas de Cuenca), segurament, a on s'hauria retirat a fer vida eremítica el 1559 o 60, com a resposta a la prohibició, per part de Felip II, de la branca femenina dels jesuïtes i el desmantellament dels col·legis jesuïtes femenins fundats fins aleshores. Potser quan estaria molt malalta la durien a morir a Pedralbes (per allò que diuen que la de Jesús morí a Alba de Tormes). De 1562 a 1577, data de mort de Caterina, hi van 15 anys. De 1562 a 1582, data de mort de Teresa d'Avila, n'hi van 20: són les quantitats rodones que manega la censura."

    Altrament, també es pot seguir aquesta conferència que aporta llum sobre el tema:

    http://www.inh.cat/arxiu/vid/3r-Cicle-de-Falsificacio-de-la-Historia/Pep-Mayolas-Teresa-de-Avila,-carmelita,-santa-y-doctora-de-la-Iglesia-o-be-Teresa-de-Jesus,-catala

  6. José Ignacio
    19-10-2015 07:47

    Me estoy liando con Caterina de Cardona.

    Hasta ahora la auténtica Santa Teresa era Teresa de Cardona i Enríquez, la abadesa de Pedralbes. Pero en los post de este artículo surge la figura de Caterina de Cardona como aspirante a Santa Teresa.

    ¿Eran la misma persona la abadesa de Pedralbes y Caterina de Cardona?

    No he encontrado ninguna entrada en internet que las identifique. Ni siquiera lo hace la viquipédia. Y tampoco he encontrado mención alguna a esta Caterina en los artículos del INH anteriores referidos a Santa Teresa.

    Sin embargo, Pep nos dice aquí que Caterina de Cardona era el nombre mundano de Teresa de Cardona.

    Parece como si la vida ermitaña y contemplativa de Caterina cuadrara bien con la hipótesis de una Santa Teresa catalana y la hubieran fagocitado identificándola con la otra de Cardona.

  7. llum
    18-10-2015 15:00

    Me acaban de pasar Obra poètica de Teresa de Jesús. He visto los titulos de los libros de Teresa en catalán que se presentó la semana pasada, escrito en catalán:

    Discurs de ma guerra ... libro de la vida
    Camí de la perfecció.... camino de perfección
    castell interior.... castillo interior
    Cantars (quedaba un quaderno en 1614) no existe ahora en español

    A partir de ahora nombremoslos por el titulo original, nola traducción

  8. Pep
    18-10-2015 14:32

    Hòstia, Tigrinsky, tu per aquí! No se't trobava a faltar... però ben tornat. Et toca guàrdia, aquest cap de setmana?
    "Revista d'erudició"? Com sempre, cantes la mateixa cançó d'enfadosa. Per què fer-ne una altra, si pots tirar de "greatest hits"? I fas trampa, ja ho saps. Com sempre. Perquè cap revista publicarà un estudi, per ben argumentat que estigui, si capgira completament la versió oficial. No tenim un document fefaent que digui, amb totes les lletres (amb unes quantes, sí que el tenim... però amb totes no) que digui "Teresa d'Àvila era falsa, la de debò era catalana i abadessa de Pedralbes". I encara que el tinguéssim, i passés la prova del carboni 14, i la prueba del algodón, i totes les que us vulgueu inventar, la versió d'estat, la versió eclesiàstica en aquest cas, també, no permetria una greu ingerència com la present que esquerdi la veritat oficial. Per tant, ens quedem on som: a la trinxera, en aquesta marginalitat que tant et molesta (però tant t'agrada, lladre), que tant ens discuteixes, però que maldes per fer palesa a cada comentari.

    Però ens hi quedem amb els indicis, amb els petits detalls, amb les catalanades flagrants, amb les afirmacions dels cònsols de Tarragona el 1611 i amb les celebracions dels catalans del 1614, amb les avinences numèriques entre personatges, amb la coincidència de nomenclatures entre Àvila i Alba i Pedra alba, amb els quadres que la fan abadessa, amb la incongruència summa d'una humanista que brota com un bolet en un entorn no-propici, enmig de les prohibicions inquisitorials i conciliars, amb la impostada protecció dels jesuïtes, els bisbes, els catedràtics d'universitat... per imposar la celebrada reforma carmelita castellana mentre la resta d'ordes monàstics són escanyats econòmicament i han de deixar els seus edificis... que són ocupats per carmelites... En fi. No sé perquè t'ho explico, si ets intel·lectualment sord i cec a tot allò que pugui penjar-se a aquesta pàgina, sigui el què sigui. Passa'ns un dels teus articles d'erudició i el penjarem, home. Ah, no, és clar: aleshores perdries tota la credibilitat, vet aquí la teva tragèdia (i la tants). Nosaltres no podem perdre allò que no tenim. Només ho podem guanyar. I ho guanyem cada dia, però això sí, només entre aquells que no són cecs ni sords. O no els toca fer el galdós paper de "l'espanyol de guàrdia", com a tu. Té collons, sent -com ets- un gran erudit americà. Au, bona guàrdia.

  9. Joan del riu
    18-10-2015 01:03

    El nom popular de la planta 'Ploma de Santa Teresa' podria suggerir - com apuntava en Mayolas- que l'abadessa escrivia llurs poemes espirituals sota els efectes dels botons al·lucinògens de peiote arribats de Mèxic via "Ferran Cortès", familiar seu, substàncies que l'ajudarien a traspassar el llindar de la consciència quotidiana i accedir a una realitat a part o experiència mística.

    No és casualitat que l'Antoni Gaudí dissenyés barrets de xemeneies amb forma d'amanita muscària. Diversos testimonis de l'època afirmaven que era habitual trobar ampolles de llet buides acumulades a les lleixes del seu estudi annex al temple expiatori, sent la llet un reconegut antídot de la toxicitat. Aquest fet fa pensar que el genial arquitecte consumia aquests bolets amb propietats psicodèliques [que contenen substàncies similars a les de l'LSD] per a penetrar en els misteris profunds de la natura i connectar amb la divinitat.

    Per cert, l'Església també el vol fer seu en Gaudí, per això el volen santificar.

  10. Pep
    17-10-2015 22:32

    No puc contestar tantes preguntes, Àngel Daniel. Que havia viatjat a Itàlia jo ho donaria per segur: segons la Ha oficial, l'abadessa Teresa hi estigué promesa amb Llorenç de Medici i a Caterina de Cardona la fan filla del virrei de Nàpols i la tanquen uns anys al convent de caputxines de Sta Ma. de Jerusalem, sense professar. Més enllà d'això, les idees de sacerdotessa que domina ritus iniciàtics i consumeix l'enteogen Ploma de Sta Teresa (que li devia subministrar el seu cunyat, l'Alfons Felip) em resulten molt atractives.

  11. Àngel Daniel
    17-10-2015 22:09

    Per "exercicis ignasians" hem d'entendre resar parenostres o més aviat pràctiques iniciàtiques de meditació, auto-realització i sanament interior conegudíssims des de l'antiguitat? Practicava ioga, reiki? Coneixia els viatges iniciàtics de Jesús a l'Índia? Recordem la Ploma de Santa Teresa (peyote?). Consumia drogues com segurament El Grec(o)? L'èxtasi era la il·luminació dels 7 xacres, plaer sexual o viatges opiacis? De ser així estaríem davant la primera santa coneguda que practicava rituals iniciàtics. Si realment era princesa, seria plausible que hagués estat també sacerdotessa per a iniciats. Per cert, no viatjà mai a l'estranger?

  12. Joan
  13. Pep
    17-10-2015 20:30

    "Caterina de Cardona se'l podria haver canviat pel de Teresa de Jesús. Però a aquesta hipòtesi caldria donar-li un motiu de fons que en justifiqués l'esborrat i la manipulació de les identitats". M'has tirat l'ham i he picat, Andreu.

    Caterina de Cardona (nascuda el 1494, la censura en desplaça la data 25 anys: 1519) hauria escollit com a nom de religió "Teresa de Jesús", seria jesuïta i fundaria col·legis femenins a més bon ritme que la branca masculina entre els anys 1536?-1555. En aquests col·legis s'educaven dames de bona família i dones de no tan alta condició, però totes practicaven la lectura de Sagrada Escriptura en llengua vulgar (les més aplicades, en llengua llatina i grega, fins i tot) i feien els exercicis d'Ignasi sota la direcció d'un pare jesuïta. Un cop sortides del col·legi, aquestes dames i dones, casades, podrien per si soles llegir la Bíblia, interpretar-la, transmetre'n nocions als fills, educar el seus entorns respectius i tenir experiència individual de Déu mitjançant els exercicis ignasians. Això fa innecessaris i deixa completament fora de joc els capellans, clergues de tota mena i fins els mateixos bisbes: un poble educat en el jesuïtisme té una experiència íntima de Déu per a la qual ja no li calen intermediaris. L'Església encén totes les alarmes. I Felip II se n'aprofita.

    D'entrada, el pla de xoc és prohibir dràsticament tota lectura privada dels textos sagrats. Això passa als anys 50 del s. XVI. Melchor Cano, enemic dels jesuïtes, denuncia el 1559 que aquest saber (la lectura i interpretació de les Escriptures) s'ha donat a les dones i al poble, i això s'ha de "cortar con cuchillo de fuego". La guerra entre el papa Pau IV i la monarquia hispànica (1556-1559) posa en escac els jesuïtes, que s'han de decidir si reten fidelitat al papa, com fins ara, o fan costat al rei de les Espanyes, que és on tenen la pràctica totalitat de les seves fundacions. Òbviament, escullen la 2a opció. El rei els promet que seran punta de llança evangelitzadora arreu de l'Imperi i tindran el privilegi d'educar les elits i estar en contacte permanent amb el poder, però a canvi han de suspendre les fundacions femenines, l'educació de la dona i esborrar tot vestigi de la branca femenina, que avui apareix com un intent avortat de 3 catalanes fanàtiques que acompanyen Ignasi a Roma als anys 40.

    El Concili de Trento (darrera fase, 1562-1563), entre moltes altres restriccions, torna tot el protagonisme als capellans, que són els únics que poden parlar de les Escriptures des del púlpit, els converteix en oficiants i referents ineludibles per a les grans cerimònies de la vida (registre de naixement, baptisme, comunió, noces, registre de descendència, ofici i registre de defuncions), i multiplica la submissió i la dependència de la dona sota el seu pare o el seu marit, i a la qui tria vida de religió la tanca obligant-la a una clausura estricta i a una regla severíssima que la commina ben just a dormir, menjar i resar completament aïllada del món exterior.

    També cal esborrar de la Nació Catalana el referent que representava Caterina/Teresa (morta el 1562), però, i això només es pot aconseguir amb una monja "de fama universal" ajustadíssima als paràmetres que dicta Trento. I així, poc després del 1582, quan la inexistent Teresa d'Àvila s'ha mort en la data de disseny 4-15 d'octubre, nit del salt del calendari gregorià, desembarca a Catalunya el carmelitanisme reformat, que ve d'una santíssima monja de Castella que es diu igual (és curiós) que Teresa de Jesús, que ha fundat santament no sé quants convents de clausura i ha escrit uns llibres sense desviar-se ni un mil·límetre de l'ortodòxia exigida per Trento. Aquest referent de monja submisa i humil, que se sap inferior als homes i per al qui tota especulació teològica i exercici espiritual té lloc A DINS DEL CONVENT, és promocionat des de la universitat, des del púlpit, des dels col·legis jesuïtes (a sant de què els pares de la Companyia havien d'estar tan implicats en la difusió de la reforma descalça i de la vida de la "nova" Teresa? Pel pacte amb Felip II). Bo i així, la història ens diu que per als "fanàtics de Catalina de Cardona", aquesta ermitana (1 sol convent) era tinguda per "más madre fundadora" que la pròpia Teresa d'Àvila (31 convents). Com és possible? Com pot ser que la gent tingui per "más goleador" aquell que ha ha marcat 1 sol gol que el que en du 31? Perquè la gent tenia el record de les antigues i veritables fundacions de Caterina, que després van ser lamentablement esborrades.
    El 1619, quan Teresa d'Àvila ja està beatificada, és conegudíssima arreu i la seva obra ja s'ha reeditat diverses vegades, la mare Catalina de Cardona encara és tinguda per "más fundadora", i cal emetre un decret que prohibeix donar el títol de "madre fundadora" a ningú més que a Teresa d'Àvila.
    L'esborrament d'una Teresa de Jesús catalana no ve tant per la necessitat de convertir-la en castellana (que també), sinó que imposar la fama, vida i miracles d'una monja ideal, de fora dels regnes catalans, tallada pel patró de Trento, era l'única manera de colgar en l'oblit una Teresa de Jesús que la tradició popular catalana (Jordi Bilbeny en l'article de la llegenda i Felip Rodríguez en article Spanish abbess) ha mantingut com a abadessa. I si l'abadessa de Pedralbes ha passat a la història amb el nom de "Teresa de Cardona", possiblement sigui perquè ella, que en el món es diria Caterina de Cardona, havia escollit per nom de religió "Teresa". Teresa de què? Al porter franciscà de Pedralbes,a l'època, li deien "lo guardià de Jesús". Doncs això. De Jesús.

  14. Andreu Marfull-Pujadas
    16-10-2015 15:53

    Efectivament, Caterina de Cardona té una història impressionant: filla de Ramon Folch III de Cardona, comte de Palamós, virrei i capità general de la Santa Lliga entre 1511 i 1513; educada pels caputxins de Nàpols; educadora dels prínceps Felip i Carles, fins el 1561; i fundadora carmelita descalça, inspiració (oficial) de Santa Teresa i de Caterina de Crist. Potser els tres personatges foren el mateix. Al segle XVII diverses fonts citen a Caterina de Cardona com la "santa fundadora". De la mateixa manera que Isabel de Rocabertí es canvià el nom de monja pel d'Hipòlita de Jesús, Caterina de Cardona se'l podria haver canviat pel de Teresa de Jesús. Però a aquesta hipòtesi caldria donar-li un motiu de fons que en justifiqués l'esborrat i la manipulació de les identitats.

  15. Josep Maria Novell
    16-10-2015 00:31

    No estic d'acord amb que jugueu amb els sants, es poden enfadar i deixar-nos sense independència altres 2000 anys, penseu bé nois no guanyem res i podem perdre molt.
    I per acabar m'agradaria que tots els de l'INH pregueu una oració pel nostre estimat germà i líder Artur Mas perquè surti absolt ...
    In nomine patri et fili ........

  16. Joan del riu
    15-10-2015 00:11

    1614, Grans festes a Bcn i tot Catalunya per a celebrar la beatificació.
    pàg 177, títols en català d les obres de Teresa, que no coincideixen amb els títols castellans.
    Lo primer fou 'El discurs de sa guerra' que no coincideix amb l'original (El libro de la vida)
    Al final se sabrà tot.
    Bona feina Orteu, Bilbeny i Mayolas. La veritat ens farà lliures. Sempre endavant.

  17. Lluís
    14-10-2015 18:28

    Teresa de Cardona, o Caterina de Cardona?

  18. Felip Rodríguez
    14-10-2015 18:19

    Com ens explica en Pep, l'agonia de Santa Teresa de Jesús castellana va començar un dijous 4 d'octubre i va acabar un divendres 15 d'octubre de 1582, degut al canvi de calendari, del julià al gregorià. El germen d'aquest nou calendari van ser dos estudis científics realitzats a la Universitat de Salamanca, el primer curiosament l'any 1515 (data de naixement de Teresa de Jesús). És evident que existeix una relació numèrica entre el germen del calendari gregoria i la vida de Santa Teresa de Jesús.
    Però és que també els dos dies de l'agonia de Santa Teresa (4 i 15) estan relacionats numèricament amb la data de naixement de Teresa de Cardona 149(4) i la data de naixement de Teresa de Jesús 15(15). Casualitats o no?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21822
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Jordi Bilbeny porta anys afirmant que En Colom va morir als 92 anys. Els seus detractors ho neguen, sense cap...[+]
Va ser àcrata En Salvat-Papasseit? Va ser autonomista o federalista? Va tenir alguna mena d’ideologia...[+]
Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]