Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La hist√≤ria s'assembla a un sord que contesta preguntes que ning√ļ fa."
Lleó Tolstoi
PUBLICACIONS » 14-10-2015  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
13054

En Jordi Bilbeny i en Pep Mayolas parlen de la catalanitat de Santa Teresa en una roda de premsa a Barcelona

Llibres de l'√ćndex acaba d'editar l'Obra Po√®tica de Santa Teresa, en edici√≥ biling√ľe catal√†-castell√†, i amb traducci√≥ d'en Ramon Dacs. Un oferim la roda de premsa que ha tingut lloc el dimarts dia 13 d'ocubre del 2015 al bar del Born Centre Cultural.

Podeu escoltar la presentaci√≥ amb el seg√ľent reproductor Flash. La gravaci√≥ √©s parcial, inacabada. No disposem de l'enregistrament complet.

També ho podeu descarregar en MP3 (22MB, 46min).




versió per imprimir

  1. Jose2
    16-12-2016 04:57

    Pep, tus comentarios son impresionantes. Obviamente sabes mas de Santa Tersa que cualquier otro estudioso del mundo. Cuando dices que los hechos oficialistas no son coherentes tenemos que respetar tu enorme autoridad. Y nunca vas a congresos, nunca hablas con expertos y nunca lees ni libros ni articulos. Eres un experto puro y perfecto.

  2. Pep
    19-10-2015 21:41

    Exacte, Jos√© Ignacio: hem d'acabar fent prestidigitaci√≥, reconstruint una vida que pr√®viament ha estat esquarterada i desdoblada i desubicada, i en acabat surt una cosa que sembla Teresa von Frankenstein. I veig que has fet servir la meva mateixa argumentaci√≥ quan recullo els or√≠gens de l'Hern√°n Cort√©s extremeny i la forma de presentar-los dels seus bi√≤grafs oficials: "parece que", "seg√ļn parece", "lo m√°s probable", "seguramente"... Segueixo amb Teresa el mateix sistema cient√≠fico-especulatiu de l'acad√®mia amb l'Hern√°n Cort√©s de Medell√≠n. La informaci√≥ √©s la que √©s, lamentablement, en tots dos casos.

    √Čs una q√ľesti√≥ de percepcions: a vosaltres us sembla que la Teresa que proposo √©s un collage immenjable, i a mi em sembla que la doctora humanista d'√Ävila √©s anacr√≤nica passat el Concili de Trento. La d'√Ävila √©s Teresa von Frankenstein, per a mi.

    Tigre, els catalans, evidentment, som gilipolles: podent declarar la independ√®ncia, continuem enganxats a Espanya, i pagant religiosament el fam√≥s espoli fiscal. Per qu√® no fem la DUI d'una vegada??? Doncs perqu√® no √©s tan f√†cil. I al segle XVI, amb tot l'aparell inquisitorial i el papat connivent i el paranoic de Felip II fent detenir per Europa il¬∑luminats espanyols exiliats, etc... no devia ser tan f√†cil. Per la resta, m'entones els greatest hits, com sempre, i en to agre, a m√©s, fins al punt d'haver-hi de barrejar els meus fills. Est√†s cansat de tu mateix, est√†s tip de vomitar en aquesta p√†gina sense poder marcar paquet de la teva gran erudici√≥: nom√©s negaci√≥, menyspreu, insult i repetici√≥, sons√≤nia, repetici√≥ i m√©s repetici√≥ del qui vol, per√≤ no pot. √Čs una ll√†stima que tots ens h√†gim de perdre el dilatat actiu cultural que ens aportaria el teu bagatge. Per√≤ aix√≤ √©s que has escollit tu. Bona nit i bon glop de fel, company.

  3. José lgnacio
    19-10-2015 17:05

    Radiografía de tu argumentación, Pep:

    "Crec que .. crec que seria i probable ... que segurament s'educaria ... passaria ?. podria ser que .., que no seria ... no moriria ... seria... és molt possible ... jo la veuria més...devia entrar ... però en tot cas, si és ?., tindria ?. Segurament restaria ... I potser tindria ?. la seguiria Tot això és especulatiu, però entraria ?.. 

    Jo crec que ... segurament, a on s'hauria retirat ... quan estaria ... la durien a morir "

    Es puramente especulativo.

    Además haces casi un ejercicio de prestidigitación. Vas mezclando parte de la vida de una y de la otra para, al final, ¡tachán!, identificarlas con la misma persona.

  4. Pep
    19-10-2015 15:37

    Ep, moltes gràcies pel complement (i per tots els compliments anteriors), Joan del Riu.

  5. Pep
    19-10-2015 15:34

    En efecte, José Ignacio: Caterina de Cardona i Teresa, abadessa de Pedralbes, eren la mateixa persona. Els seus pares, el virrei de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i el conestable Joan Ramon Folch IV de Cardona eren també el mateix personatge desdoblat. Tot s'ha trobat molt recentment i no hi ha articles respecte a això. La relació numèrica a tres bandes que s'estableix entre l'abadessa, Caterina i Teresa d'Àvila és digna de consideració.

    Al contrari del que ens han dit de Teresa de Cardona, que √©s escollida com a abadessa de Pedralbes el 1521 i nom√©s en sortir√† al cap de 41 anys amb els peus per davant (1562), jo crec que aquesta dama podria fer entre 1537-1555 el recorregut (per Catalunya/Arag√≥/Val√®ncia) que s'atribueix a Teresa d'√Ävila (per Castella/Andalusia) entre 1567 i 1575. Molta part de la cronologia est√† despla√ßada 20 anys. La den√ļncia i persecuci√≥ de la d'√Ävila als anys 70 √©s la reescriptura i ubicaci√≥ a Castella de les den√ļncies i persecucions que patiria l'abadessa barcelonina als anys 50 la qual, despr√©s de passar un any tancada (1576/77 la d'√Ävila, 1556/57 la catalana) per ordre del general carmelita (en realitat, per ordre del general jesu√Įta, Ignasi, que es morir√† "d'amargor" aquell mateix 1556 a Roma), despr√©s d'aquest any tancada, acudir√† a l'emperador, retirat (a Yuste? no, la Murtra), i ell nom√©s li donar√† la soluci√≥ de col¬∑locar-la com a educadora del pr√≠ncep que ha de succeir Felip. Som al 1557, i Caterina de Cardona est√† documentada entrant com a educadora dels pr√≠nceps Carles i Joan d'√Äustria. Quan Felip II arriba d'Europa el 1559, Caterina/Teresa s'hi ha d'entrevistar, per√≤ ell no desactivar√† la prohibici√≥ que pesa sobre els col¬∑legis femenins, i Caterina/Teresa abandonar√† la cort i es retirar√† a una cova, com feien els ermitans de Montserrat, com f√©u Ignasi a Manresa, com feien els jesu√Įtes quan van fundar oficiosament la Companyia el 1534. Caterina fa un reset i es queda sola amb D√©u. A la Roda, de cam√≠ de Villanueva de la Xara? No, segurament a les antigues terres dels Urgell. Descoberta i malalta, segurament ser√† traslladada a Pedralbes, on morir√† el 1562. Felip II far√† recollir els seus manuscrits el 1568 i els lliurar√† a la Inquisici√≥, perqu√® els adobin, mentre els seus homes funden convents carmelites per Castella amb vistoses plaques que posen "Casa carmelita fundada por la reverend√≠ssima madre Teresa de Jes√ļs de √Āvila, el dia tal de tal de qual". Si Caterina/Teresa havia fundat un col¬∑legi a Matar√≥, els homes de Felip funden un convent carmelita a Medina. Si ella havia fundat col¬∑legi a Saragossa, ells funden convent descal√ß a Salamanca. I anar fent.

    La hist√≤ria ens escenifica als anys 70 una certa rivalitat entre els seguidors de Catalina de Cardona i els carmelites de Teresa d'√Ävila, que jo crec que √©s el reflex de l'oposici√≥ que es troba el carmelitanisme descal√ß a Catalunya als anys 80, quan l'intenten imposar. Despr√©s, a les obres de Teresa ja tractades per la Inquisici√≥, la santa es refereix a Catalina de Cardona com un referent piet√≥s a imitar. ¬ŅCom √©s que els malvats censors castellans han deixat escrit que una ermitana catalana fou un referent per a la gran santa castellana? Per una ra√≥: perqu√® calia que perceb√©ssim que Teresa de Jes√ļs i Caterina de Cardona no s√≥n la mateix persona.

    √Čs curi√≥s que en algunes edicions del segle XVII de l'obra de Teresa, el nom de Caterina hi desapareix i √©s substitu√Įt al text per "una persona muy religiosa". Censors amb el pilot autom√†tic van fer desapar√®ixer un element catal√†, com acostumaven. Despr√©s, censors amb m√©s criteri van restituir el nom de Catalina de Cardona, perqu√® era absolutament necessari de cara a mantenir la percepci√≥ que Teresa i Caterina eren dos √©ssers diferents.
    Dispenseu la llargària. Si torno a intervenir només serà per dir "sí" o "no".

  6. Joan del riu
    19-10-2015 14:49

    Jos√© Ignacio, potser aquest text d'en Pep Mayolas -de mar√ß del 14- pot explicar una mica m√©s l'alter ego de Caterina de Cardona - Teresa de Jes√ļs

    "Crec que Caterina podria n√©ixer el 1494, com ens diuen que neix Teresa de Cardona, crec que seria educada a casa del seu oncle, el bisbe d'Urgell i probable arquebisbe de Tarragona ja al segle XV -aix√≤ est√† molt verd, per√≤ els trets van per aqu√≠-, que segurament s'educaria al costat del futur Garcilaso, el seu nebot Galceran de Cardona, 3 o 4 anys m√©s petit que ella. A partir del 1506, passaria a It√†lia amb la seva mare, Aldon√ßa Enr√≠quez, i el 1509 la hist√≤ria diu que Ferran II les fa tornar, per√≤ podria ser que Caterina s'hi qued√©s amb el seu pare, en Ramon Folch de Cardona Anglesola, que no seria ning√ļ m√©s que en Joan Ramon Folch IV de Cardona, el pare de Teresa. De l'Anglesola diuen que fou el Gran Capit√† catal√†, i jo trobo que en JRFC IV √©s qui hi ha rere el Gran Capit√† "castell√†". S√≥n el mateix personatge desdoblat. Aix√≤ vol dir que en JRFC IV no moriria el 1513, com ens diuen, sin√≥ que de 1509 a 1522 seria virrei de N√†pols, com ens diuen de l'Anglesola. El mateix Felip Rguez. troba que al 1515, al virrei de N√†pols li diuen Joan de Cardona, i no Ramon.
    Per tant, √©s molt possible que de 1509 a 1521, Caterina estigui majorit√†riament a It√†lia. Aix√≤ no vol dir que no pugui c√≥rrer per aqu√≠, per√≤ jo la veuria m√©s aviat a It√†lia. Sabem que el Rei Cat√≤lic la volia casar amb Lloren√ß de Medici, el 1514-15, per√≤ ella devia entrar al convent per salvar-se'n. O potser s√≠ que estigu√© casada, com ho estigu√© Caterina de Cardona -que la fan n√©ixer al 1519, per√≤ en tot cas, si √©s la Teresa nascuda el 1494, tindria edat per casar-se aquell 1509-1510, precisament!-. Segurament restaria v√≠dua abans de 1521, que √©s quan la tenim documentada entrant a Pedralbes. I potser tindria un fill que m√©s tard la seguiria en les seves fundacions de col¬∑legis jesu√Įtes... Tot aix√≤ √©s especulatiu, per√≤ entraria en la l√≤gica del que anem descobrint.

    Jo crec que Caterina/Teresa moriria el 1562 en una cova de Montserrat (no pas de Cuenca), segurament, a on s'hauria retirat a fer vida erem√≠tica el 1559 o 60, com a resposta a la prohibici√≥, per part de Felip II, de la branca femenina dels jesu√Įtes i el desmantellament dels col¬∑legis jesu√Įtes femenins fundats fins aleshores. Potser quan estaria molt malalta la durien a morir a Pedralbes (per all√≤ que diuen que la de Jes√ļs mor√≠ a Alba de Tormes). De 1562 a 1577, data de mort de Caterina, hi van 15 anys. De 1562 a 1582, data de mort de Teresa d'Avila, n'hi van 20: s√≥n les quantitats rodones que manega la censura."

    Altrament, també es pot seguir aquesta conferència que aporta llum sobre el tema:

    http://www.inh.cat/arxiu/vid/3r-Cicle-de-Falsificacio-de-la-Historia/Pep-Mayolas-Teresa-de-Avila,-carmelita,-santa-y-doctora-de-la-Iglesia-o-be-Teresa-de-Jesus,-catala

  7. José Ignacio
    19-10-2015 07:47

    Me estoy liando con Caterina de Cardona.

    Hasta ahora la auténtica Santa Teresa era Teresa de Cardona i Enríquez, la abadesa de Pedralbes. Pero en los post de este artículo surge la figura de Caterina de Cardona como aspirante a Santa Teresa.

    ¬ŅEran la misma persona la abadesa de Pedralbes y Caterina de Cardona?

    No he encontrado ninguna entrada en internet que las identifique. Ni siquiera lo hace la viquipédia. Y tampoco he encontrado mención alguna a esta Caterina en los artículos del INH anteriores referidos a Santa Teresa.

    Sin embargo, Pep nos dice aquí que Caterina de Cardona era el nombre mundano de Teresa de Cardona.

    Parece como si la vida ermita√Īa y contemplativa de Caterina cuadrara bien con la hip√≥tesis de una Santa Teresa catalana y la hubieran fagocitado identific√°ndola con la otra de Cardona.

  8. llum
    18-10-2015 15:00

    Me acaban de pasar Obra po√®tica de Teresa de Jes√ļs. He visto los titulos de los libros de Teresa en catal√°n que se present√≥ la semana pasada, escrito en catal√°n:

    Discurs de ma guerra ... libro de la vida
    Camí de la perfecció.... camino de perfección
    castell interior.... castillo interior
    Cantars (quedaba un quaderno en 1614) no existe ahora en espa√Īol

    A partir de ahora nombremoslos por el titulo original, nola traducción

  9. Pep
    18-10-2015 14:32

    Hòstia, Tigrinsky, tu per aquí! No se't trobava a faltar... però ben tornat. Et toca guàrdia, aquest cap de setmana?
    "Revista d'erudició"? Com sempre, cantes la mateixa cançó d'enfadosa. Per què fer-ne una altra, si pots tirar de "greatest hits"? I fas trampa, ja ho saps. Com sempre. Perquè cap revista publicarà un estudi, per ben argumentat que estigui, si capgira completament la versió oficial. No tenim un document fefaent que digui, amb totes les lletres (amb unes quantes, sí que el tenim... però amb totes no) que digui "Teresa d'Àvila era falsa, la de debò era catalana i abadessa de Pedralbes". I encara que el tinguéssim, i passés la prova del carboni 14, i la prueba del algodón, i totes les que us vulgueu inventar, la versió d'estat, la versió eclesiàstica en aquest cas, també, no permetria una greu ingerència com la present que esquerdi la veritat oficial. Per tant, ens quedem on som: a la trinxera, en aquesta marginalitat que tant et molesta (però tant t'agrada, lladre), que tant ens discuteixes, però que maldes per fer palesa a cada comentari.

    Per√≤ ens hi quedem amb els indicis, amb els petits detalls, amb les catalanades flagrants, amb les afirmacions dels c√≤nsols de Tarragona el 1611 i amb les celebracions dels catalans del 1614, amb les avinences num√®riques entre personatges, amb la coincid√®ncia de nomenclatures entre √Ävila i Alba i Pedra alba, amb els quadres que la fan abadessa, amb la incongru√®ncia summa d'una humanista que brota com un bolet en un entorn no-propici, enmig de les prohibicions inquisitorials i conciliars, amb la impostada protecci√≥ dels jesu√Įtes, els bisbes, els catedr√†tics d'universitat... per imposar la celebrada reforma carmelita castellana mentre la resta d'ordes mon√†stics s√≥n escanyats econ√≤micament i han de deixar els seus edificis... que s√≥n ocupats per carmelites... En fi. No s√© perqu√® t'ho explico, si ets intel¬∑lectualment sord i cec a tot all√≤ que pugui penjar-se a aquesta p√†gina, sigui el qu√® sigui. Passa'ns un dels teus articles d'erudici√≥ i el penjarem, home. Ah, no, √©s clar: aleshores perdries tota la credibilitat, vet aqu√≠ la teva trag√®dia (i la tants). Nosaltres no podem perdre all√≤ que no tenim. Nom√©s ho podem guanyar. I ho guanyem cada dia, per√≤ aix√≤ s√≠, nom√©s entre aquells que no s√≥n cecs ni sords. O no els toca fer el gald√≥s paper de "l'espanyol de gu√†rdia", com a tu. T√© collons, sent -com ets- un gran erudit americ√†. Au, bona gu√†rdia.

  10. Joan del riu
    18-10-2015 01:03

    El nom popular de la planta 'Ploma de Santa Teresa' podria suggerir - com apuntava en Mayolas- que l'abadessa escrivia llurs poemes espirituals sota els efectes dels botons al·lucinògens de peiote arribats de Mèxic via "Ferran Cortès", familiar seu, substàncies que l'ajudarien a traspassar el llindar de la consciència quotidiana i accedir a una realitat a part o experiència mística.

    No és casualitat que l'Antoni Gaudí dissenyés barrets de xemeneies amb forma d'amanita muscària. Diversos testimonis de l'època afirmaven que era habitual trobar ampolles de llet buides acumulades a les lleixes del seu estudi annex al temple expiatori, sent la llet un reconegut antídot de la toxicitat. Aquest fet fa pensar que el genial arquitecte consumia aquests bolets amb propietats psicodèliques [que contenen substàncies similars a les de l'LSD] per a penetrar en els misteris profunds de la natura i connectar amb la divinitat.

    Per cert, l'Església també el vol fer seu en Gaudí, per això el volen santificar.

  11. Pep
    17-10-2015 22:32

    No puc contestar tantes preguntes, Àngel Daniel. Que havia viatjat a Itàlia jo ho donaria per segur: segons la Ha oficial, l'abadessa Teresa hi estigué promesa amb Llorenç de Medici i a Caterina de Cardona la fan filla del virrei de Nàpols i la tanquen uns anys al convent de caputxines de Sta Ma. de Jerusalem, sense professar. Més enllà d'això, les idees de sacerdotessa que domina ritus iniciàtics i consumeix l'enteogen Ploma de Sta Teresa (que li devia subministrar el seu cunyat, l'Alfons Felip) em resulten molt atractives.

  12. Àngel Daniel
    17-10-2015 22:09

    Per "exercicis ignasians" hem d'entendre resar parenostres o m√©s aviat pr√†ctiques inici√†tiques de meditaci√≥, auto-realitzaci√≥ i sanament interior conegud√≠ssims des de l'antiguitat? Practicava ioga, reiki? Coneixia els viatges inici√†tics de Jes√ļs a l'√ćndia? Recordem la Ploma de Santa Teresa (peyote?). Consumia drogues com segurament El Grec(o)? L'√®xtasi era la il¬∑luminaci√≥ dels 7 xacres, plaer sexual o viatges opiacis? De ser aix√≠ estar√≠em davant la primera santa coneguda que practicava rituals inici√†tics. Si realment era princesa, seria plausible que hagu√©s estat tamb√© sacerdotessa per a iniciats. Per cert, no viatj√† mai a l'estranger?

  13. Joan
  14. Pep
    17-10-2015 20:30

    "Caterina de Cardona se'l podria haver canviat pel de Teresa de Jes√ļs. Per√≤ a aquesta hip√≤tesi caldria donar-li un motiu de fons que en justifiqu√©s l'esborrat i la manipulaci√≥ de les identitats". M'has tirat l'ham i he picat, Andreu.

    Caterina de Cardona (nascuda el 1494, la censura en despla√ßa la data 25 anys: 1519) hauria escollit com a nom de religi√≥ "Teresa de Jes√ļs", seria jesu√Įta i fundaria col¬∑legis femenins a m√©s bon ritme que la branca masculina entre els anys 1536?-1555. En aquests col¬∑legis s'educaven dames de bona fam√≠lia i dones de no tan alta condici√≥, per√≤ totes practicaven la lectura de Sagrada Escriptura en llengua vulgar (les m√©s aplicades, en llengua llatina i grega, fins i tot) i feien els exercicis d'Ignasi sota la direcci√≥ d'un pare jesu√Įta. Un cop sortides del col¬∑legi, aquestes dames i dones, casades, podrien per si soles llegir la B√≠blia, interpretar-la, transmetre'n nocions als fills, educar el seus entorns respectius i tenir experi√®ncia individual de D√©u mitjan√ßant els exercicis ignasians. Aix√≤ fa innecessaris i deixa completament fora de joc els capellans, clergues de tota mena i fins els mateixos bisbes: un poble educat en el jesu√Įtisme t√© una experi√®ncia √≠ntima de D√©u per a la qual ja no li calen intermediaris. L'Esgl√©sia enc√©n totes les alarmes. I Felip II se n'aprofita.

    D'entrada, el pla de xoc √©s prohibir dr√†sticament tota lectura privada dels textos sagrats. Aix√≤ passa als anys 50 del s. XVI. Melchor Cano, enemic dels jesu√Įtes, denuncia el 1559 que aquest saber (la lectura i interpretaci√≥ de les Escriptures) s'ha donat a les dones i al poble, i aix√≤ s'ha de "cortar con cuchillo de fuego". La guerra entre el papa Pau IV i la monarquia hisp√†nica (1556-1559) posa en escac els jesu√Įtes, que s'han de decidir si reten fidelitat al papa, com fins ara, o fan costat al rei de les Espanyes, que √©s on tenen la pr√†ctica totalitat de les seves fundacions. √íbviament, escullen la 2a opci√≥. El rei els promet que seran punta de llan√ßa evangelitzadora arreu de l'Imperi i tindran el privilegi d'educar les elits i estar en contacte permanent amb el poder, per√≤ a canvi han de suspendre les fundacions femenines, l'educaci√≥ de la dona i esborrar tot vestigi de la branca femenina, que avui apareix com un intent avortat de 3 catalanes fan√†tiques que acompanyen Ignasi a Roma als anys 40.

    El Concili de Trento (darrera fase, 1562-1563), entre moltes altres restriccions, torna tot el protagonisme als capellans, que s√≥n els √ļnics que poden parlar de les Escriptures des del p√ļlpit, els converteix en oficiants i referents ineludibles per a les grans cerim√≤nies de la vida (registre de naixement, baptisme, comuni√≥, noces, registre de descend√®ncia, ofici i registre de defuncions), i multiplica la submissi√≥ i la depend√®ncia de la dona sota el seu pare o el seu marit, i a la qui tria vida de religi√≥ la tanca obligant-la a una clausura estricta i a una regla sever√≠ssima que la commina ben just a dormir, menjar i resar completament a√Įllada del m√≥n exterior.

    Tamb√© cal esborrar de la Naci√≥ Catalana el referent que representava Caterina/Teresa (morta el 1562), per√≤, i aix√≤ nom√©s es pot aconseguir amb una monja "de fama universal" ajustad√≠ssima als par√†metres que dicta Trento. I aix√≠, poc despr√©s del 1582, quan la inexistent Teresa d'√Ävila s'ha mort en la data de disseny 4-15 d'octubre, nit del salt del calendari gregori√†, desembarca a Catalunya el carmelitanisme reformat, que ve d'una sant√≠ssima monja de Castella que es diu igual (√©s curi√≥s) que Teresa de Jes√ļs, que ha fundat santament no s√© quants convents de clausura i ha escrit uns llibres sense desviar-se ni un mil¬∑l√≠metre de l'ortod√≤xia exigida per Trento. Aquest referent de monja submisa i humil, que se sap inferior als homes i per al qui tota especulaci√≥ teol√≤gica i exercici espiritual t√© lloc A DINS DEL CONVENT, √©s promocionat des de la universitat, des del p√ļlpit, des dels col¬∑legis jesu√Įtes (a sant de qu√® els pares de la Companyia havien d'estar tan implicats en la difusi√≥ de la reforma descal√ßa i de la vida de la "nova" Teresa? Pel pacte amb Felip II). Bo i aix√≠, la hist√≤ria ens diu que per als "fan√†tics de Catalina de Cardona", aquesta ermitana (1 sol convent) era tinguda per "m√°s madre fundadora" que la pr√≤pia Teresa d'√Ävila (31 convents). Com √©s possible? Com pot ser que la gent tingui per "m√°s goleador" aquell que ha ha marcat 1 sol gol que el que en du 31? Perqu√® la gent tenia el record de les antigues i veritables fundacions de Caterina, que despr√©s van ser lamentablement esborrades.
    El 1619, quan Teresa d'√Ävila ja est√† beatificada, √©s conegud√≠ssima arreu i la seva obra ja s'ha reeditat diverses vegades, la mare Catalina de Cardona encara √©s tinguda per "m√°s fundadora", i cal emetre un decret que prohibeix donar el t√≠tol de "madre fundadora" a ning√ļ m√©s que a Teresa d'√Ävila.
    L'esborrament d'una Teresa de Jes√ļs catalana no ve tant per la necessitat de convertir-la en castellana (que tamb√©), sin√≥ que imposar la fama, vida i miracles d'una monja ideal, de fora dels regnes catalans, tallada pel patr√≥ de Trento, era l'√ļnica manera de colgar en l'oblit una Teresa de Jes√ļs que la tradici√≥ popular catalana (Jordi Bilbeny en l'article de la llegenda i Felip Rodr√≠guez en article Spanish abbess) ha mantingut com a abadessa. I si l'abadessa de Pedralbes ha passat a la hist√≤ria amb el nom de "Teresa de Cardona", possiblement sigui perqu√® ella, que en el m√≥n es diria Caterina de Cardona, havia escollit per nom de religi√≥ "Teresa". Teresa de qu√®? Al porter francisc√† de Pedralbes,a l'√®poca, li deien "lo guardi√† de Jes√ļs". Doncs aix√≤. De Jes√ļs.

  15. Andreu Marfull-Pujadas
    16-10-2015 15:53

    Efectivament, Caterina de Cardona t√© una hist√≤ria impressionant: filla de Ramon Folch III de Cardona, comte de Palam√≥s, virrei i capit√† general de la Santa Lliga entre 1511 i 1513; educada pels caputxins de N√†pols; educadora dels pr√≠nceps Felip i Carles, fins el 1561; i fundadora carmelita descal√ßa, inspiraci√≥ (oficial) de Santa Teresa i de Caterina de Crist. Potser els tres personatges foren el mateix. Al segle XVII diverses fonts citen a Caterina de Cardona com la "santa fundadora". De la mateixa manera que Isabel de Rocabert√≠ es canvi√† el nom de monja pel d'Hip√≤lita de Jes√ļs, Caterina de Cardona se'l podria haver canviat pel de Teresa de Jes√ļs. Per√≤ a aquesta hip√≤tesi caldria donar-li un motiu de fons que en justifiqu√©s l'esborrat i la manipulaci√≥ de les identitats.

  16. Josep Maria Novell
    16-10-2015 00:31

    No estic d'acord amb que jugueu amb els sants, es poden enfadar i deixar-nos sense independència altres 2000 anys, penseu bé nois no guanyem res i podem perdre molt.
    I per acabar m'agradaria que tots els de l'INH pregueu una oració pel nostre estimat germà i líder Artur Mas perquè surti absolt ...
    In nomine patri et fili ........

  17. Joan del riu
    15-10-2015 00:11

    1614, Grans festes a Bcn i tot Catalunya per a celebrar la beatificació.
    pàg 177, títols en català d les obres de Teresa, que no coincideixen amb els títols castellans.
    Lo primer fou 'El discurs de sa guerra' que no coincideix amb l'original (El libro de la vida)
    Al final se sabrà tot.
    Bona feina Orteu, Bilbeny i Mayolas. La veritat ens farà lliures. Sempre endavant.

  18. Lluís
    14-10-2015 18:28

    Teresa de Cardona, o Caterina de Cardona?

  19. Felip Rodríguez
    14-10-2015 18:19

    Com ens explica en Pep, l'agonia de Santa Teresa de Jes√ļs castellana va comen√ßar un dijous 4 d'octubre i va acabar un divendres 15 d'octubre de 1582, degut al canvi de calendari, del juli√† al gregori√†. El germen d'aquest nou calendari van ser dos estudis cient√≠fics realitzats a la Universitat de Salamanca, el primer curiosament l'any 1515 (data de naixement de Teresa de Jes√ļs). √Čs evident que existeix una relaci√≥ num√®rica entre el germen del calendari gregoria i la vida de Santa Teresa de Jes√ļs.
    Per√≤ √©s que tamb√© els dos dies de l'agonia de Santa Teresa (4 i 15) estan relacionats num√®ricament amb la data de naixement de Teresa de Cardona 149(4) i la data de naixement de Teresa de Jes√ļs 15(15). Casualitats o no?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
17703
La història d'estat: entrevista a en Jordi Bilbeny
Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Tots els estudiosos reconeixen que tota la cartografia mediterrània fins al segle XVI era feta per cosmògrafs...[+]
Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico...[+]
Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en...[+]
Tot seguit mostrem una sèrie de quadres de Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com Hernan...[+]