Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ENTREVISTES » 20-08-2009
7253 lectures

Entrevista a Jordi Bilbeny, Cap de recerca de l'Institut Nova Història. Diari de Prada

Una nova interpretació de la Història.

Jordi Bilbeny neix a Arenys de Mar el 1961. És llicenciat en Filologia catalana i doctorand en Història Moderna amb unatesi no acabada sobre la manipulació dels llibres d'Història d'Amèrica dels segles XVI - XVII. També, és lletrista del grupde pop electrònic RELK.
Pots resumir la sessió sobre la Celestina?

La primera part va consistir a exposar unes lleis censores de l'Estat espanyol. Aquestes permetíen confiscar llibres, reescriure'ls, reelaborar-los i corregir-los. A partir d'aquí, veiem que hi ha unes primeres edicions en llengua catalana que desapareixen. La segona en castellà i la primera s'esfuma. I es tracta d'anar exposant, amb una sèrie de passos, com això és possible en obres determinades. Jo vaig parlar de la Celestina i vam veure que la primera edició havia desaparegut. A la segona part vam continuar veient que l'obra passava en una gran ciutat. Parlo de l'acció narrativa de la Celestina i que els entesos deien que havia de ser una gran ciutat mercantil, mediterrània, amb port i amb unes grans drassanes. Un altre entès exposava que hi havia uns elements jurídics, constitucionals, de dret, d'estructura social i religiosa, etc. Tot això havia de passar forçosament en alguna ciutat de la nació catalana. Ells diuen que de la Corona d'Aragó. I, finalment, vam veure catalanades, errors de traducció i, de mica en mica, es va anar ubicant a València. Vaig aportar proves del XVII d'en Gracián en què diu que l'autor de la Celestina és un autor aragonès encobert i proves escrites d'en Lluís Vives on exposa que la Celestina està escrita en la «nostra llengua». Evidentment, com que en Vives era un català monolingüe, la «nostra llengua» havia de ser la llengua catalana.
Què és l'Institut Nova Història?

És una fundació que pretén revisar la Història que ens han inculcat o ens han explicat fins ara. A través de noves dades, de nova argumentació, contrastada d'una forma diferent, i no només amb la història oficial espanyola o amb la interpretació de la literatura espanyola. La interpretació de la literatura espanyola feta per literats espanyols i, hi incloc els catalans que la segueixen d'una forma molt servil i sense un sentit crític. Aportar tot això i pensar aquest passat a partir d'aquestes noves proves. Per això diem «la nova història» perquè, de fet, la Història és la mateixa peró simplement la nostra interpretació és nova. Coneixem suficientment la nostra Història? Jo penso que no. Alguns coneixen prou la nostra Història però han begut d'una versió interessada, amb retallades, personatges desapareguts, autors traduïts l'obra original dels quals ha desaparegut, pintors desapareguts, cosmògrafs desapareguts, científics, metges, arquitectes, etc. Llavors, es tracta d'anar recuperant aquests personatges i anar-los situant. El que va sortint a la llum és una nova dimensió. O sigui una nova visió del que és el nostre passat i el nostre país.
Redacció: Marta Serra, Xarlena Beltran, Glòria-M. Montanyà,Gautier Sabrià; amb la col·laboració de Nicolas Caveribère.
Correcció: Glòria-M. Montanyà
Assessorament informàtic: Francesc Mercadé




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    17809 lectures
    Presentació de la universitat
    El poble que Canta - Benvinguda
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+]
    Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico...[+]
    La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]
    Qui era Hernán Cortés? Va ser també fill d’un home corrent? Va tenir uns estudis escassos? O, altrament, tal...[+]