Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 06-02-2012  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
5841

Erasme i el mestre Lluch (o la invasió subtil alemanya de Barcelona a finals del segle XV)

En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a Barcelona a partir del 1493, curiosament com Erasme de Rotterdam, que també era frare agustí i també deixà el convent de Cambrai, a França, entre el 1492-93.

Retrat d'Erasme

Montserrat Jardí Anguera a la seva tesi Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local1, en parlar d'Erasme Conrado, ens diu que "el frare Erasme Conradi del convent de Sant Agustí de Barcelona, també marmessor de Miquel Luch, ha estat identificat com un dels introductors de la impremta a Barcelona, ja que el 1474 apareix associat a Enric de Saxònia, impressor alemany instal·lat a la ciutat. El frare Conradi deuria morir el març de 1492, perquè apareix esmentat com a marmessor per darrer cop el 8 de març d'aquest any i a partir del dia 18 al Llibre de l'Obra ja només s'esmenta un sol marmessor pel que fa als comptes del mestre Miquel, Joan Conrad".

Pel que fa a l'origen germànic de Miquel Lluch, la mateixa autora afirma: "Una de les principals dificultats amb què ens hem trobat a l'hora d'intentar fer una ressenya sobre les dades biogràfiques de l'escultor Miquel Luch, ha estat no saber-ne res abans de 1483. Amb aquesta data, concretament des del 29 de novembre de 1483, el comencem a trobar citat en relació amb les cadires del cor baix de la catedral de Barcelona. La documentació insisteix molt en el seu origen alemany, però sense més detalls, i els intents d'establir una procedència aproximada del mestre han estat infructuosos, si bé hem de creure que procedia d'una àrea molt propera a la ciutat de Worms, exactament igual que Rodrigo Alemany, que se sap que es va formar a Magúncia, ciutat de la Renània-Palatinat situada a la riba esquerra del Rin. Pel que fa a la seva formació com a escultor, tampoc no en sabem res. Miquel Luch, poc abans de 1483, va arribar a Barcelona on instal·là el seu taller al carrer dels Mercaders i ben aviat va aconseguir la confiança dels barcelonins, especialment la del canonge Berenguer Vila que es convertiria en el seu client i mecenes més important. La presència del mestre a Barcelona no va ser gens prolixa; contràriament cal considerar que l'empremta que va deixar, com veurem, fou breu però eficaç".

Tornant a l'Erasme Conradi de Vallespinosa, també alemany segons la historiografia oficial tot i aquests cognoms, estava ben viu el 1493.

A Bellezas y recuerdos de España: Cataluña2, de Pau Piferrer i Fàbregas i Francesc Parcerisas, comentant el testament del mestre Miquel Lluch s'afirma: "1483, Miguel Loquer (sic), natural de Alemania, ausiliado de su discípulo Juan Federic, construye los delicados pináculos de las sillas superiores del coro. Muerto ya aquel digno artifice, la dignidad ó el espiritu nacional y odio a los estrangeros de aquellos tiempos quiso empañar el lustre de su obra. Pretendióse que sus para siempre celébres pináculos contenían graves defectos; el Cabildo nombró árbitros, que después de ecsaminarlos, los declararon defectuosos y rebajaron al buen alemán de buena parte del precio concertado; de modo que en 1493 su viuda cobraba del cabildo por medio de los marmesores de su esposo, Fray Erasmo, de la órden de S. Agustin, y el honorable mercader Juan Conrad, la corta recompensa que el artífice no acabo de percibir".

La historiografia oficial, incoherent, amb múltiples informacions contradictòries, ens afirmava que Erasme va ser frare de l'ordre de sant Agustí a Cambrai, al nord de França i que abandonà el convent pels volts de 1492-1493. És curiós, per dir-ho finament, que coincideixi en l'època que deixem de tenir notícies del nostre Erasme Conradi al convent de sant Agustí de Barcelona.

 

Pau Mora

 






versió per imprimir

  1. Lluís
    24-09-2013 23:58

    Mirant-ho una mica més, la viquipèdia francesa, d'Henri de de Bergues, diu que és el que va casar Joana dita "la boja" amb Felip. Només la trobo aquí la nota aquesta: http://fr.wikipedia.org/wiki/Henri_de_Bergues

  2. Lluís
    24-09-2013 20:17

    La imatge que suggereix en Jordi Calvet: http://www.thuisinbrabant.nl/beeld/verhalen/_800/91130B.jpg
    El que du la bandera catalana, de genolls, és Jan III van Glymes.

  3. Àngel Daniel
    16-02-2012 16:23

    Gustau: La còpia és del XVII (des dels anys de l'autor als d'aquest copista la Inquisició castellana ja s'ha quedat descansada de tant destrossar originals). A més, hi apareix un tal Thomas Moro (Thomas More) amb el qual ja queda clara la poca fidelitat en la traducció. Còpia, refregit o versió castellana? http://cultura.elpais.com/cultura/2012/02/15/actualidad/1329323824_315470.html

  4. El teu nom
    16-02-2012 14:26

    Angel Daniel, Jo no sóc cap expert, i és una notícia que he pensat fos interessant. Les conclusions les han de traure els experts? Això sí, en qualsevol estudi, siga històric o científic, hom ha d'atendres's a totes les variables i aquesta és una. Com a afeccionat, et puc dir que sent un llibre prohibit, la transmissió va ser de forma no impresa, i a les biblioteques estrangeres ens podem trobar moltes sorpreses. Quina relació tenia Lluís Vives, català de València amb Erasme, amb la comunitat catalana establerta als Països Baixos? Com a afeccionat, et puc dir que tots els catalans (Vives, Santàngel... fins i tot Colom) acusats per la Inquisición castellana de jueus, conversos o judaïtzans van ser acusats falsament. Aquests catalans eren cristians, llullistes. Va ser un invent per foragitar-los, per no haver de pagar els deutes, un altre factor d'aquest entrellat.

  5. Àngel Daniel
    16-02-2012 13:42

    Gustau: Què pot aportar per la tesi catalana aquesta troballa? Què hi veus al text? El mateix dic per la versió de la Gioconda d'El Prado i la possessió de notes de Da Vinci?

  6. Gustau
    16-02-2012 13:16

    Segurament, ja esteu assabentats, vos deixe però un enllaç a la notícia de la troballa d'una edició en castellà del Sxvii pel que sembla,aquesta traducció parteix d'una edició anterior: http://cultura.elpais.com/cultura/2012/02/15/actualidad/1329323824_315470.html Llegides el text de les fotos podeu traure quelcoms conclusions. Salut.

  7. Jordi Calvet
    09-02-2012 19:35

    Heu vist el quadre del suposat ,,Henri de Bergues"?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
16560
Els Cardona... Un llinatge ancestral, desdoblat i substituit
Lluís Batlle - La persecució del castellà durant el Siglo de Oro
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
un treball de recerca de l'escola FREDERIC MISTRAL, fet pels alumnes Daniel de la Orden i Roger...[+]
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]
Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]