Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 13-12-2022  |  MEMòRIA HISTòRICA
1062 lectures

Ferran el Catòlic lliurà Montpeller, l'última plaça catalana a Occitània

El dia 11 de Novembre de 1500 el rei Ferran II entregà Montpeller al rei de França.

Mapa del Llenguadoc.

L'onze de novembre de l’any 1500, fa 522 anys, el rei Ferran II —anomenat el Catòlic— va signar el Tractat de Granada, amb el rei Lluís XII de França, pel repartiment de la meitat sud de la península italiana; i que contemplava, entre altres coses, la cessió de la ciutat i Camp de Montpeller a la monarquia francesa. Montpeller, que formava part del Casal de Barcelona des del 1204; va ser l’última plaça de l’edifici polític catalanoaragonès a Occitània (durant dos segles llargs va ser un enclavament territorial totalment envoltat per dominis de la monarquia francesa).

Efectivament, Montpeller havia estat incorporat al Casal de Barcelona el 1204; amb el matrimoni de Pere I de Barcelona i II d’Aragó amb Maria de Montpeller, senyora dominical independent de la ciutat i camp. Poc després (1213) Pere va ser derrotat i mort a Muret; i el casal de Barcelona es va veure obligat a renunciar al projecte de reunificació de la vella Marca carolíngia de Gòtia i a la creació d’un estat catalanooccità. Després d'aquella desfeta es van perdre els vincles de vassallatge de diversos dominis occitans; que van passar, a poc a poc, a engrossir el patrimoni de la casa reial francesa.

Però Montpeller va ser conservada pel fet que la relació amb Barcelona no era de vassallatge, sinó que, en virtut del matrimoni anteriorment esmentat i, per tant, formava part del patrimoni dels Bel·lònida. Jaume I, fill de Pere i de Maria, havia nascut a Montpeller (1208) i havia estat el primer senyor de la ciutat de la nissaga Bel·lònida. Entre 1276 i 1349 va ser una possessió dels reis de Mallorca (una branca menor de la nissaga Bel·lònida), i després va retornar al domini directe del casal de Barcelona fins que Ferran II la va alienar.

Marc Pons

Podeu llegir l'article original al següent enllaç: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/ferran-catolic-lliura-montpellier-ultima-placa-catalana-occitania_915303_102.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Mir de Tost
    12-01-2023 14:13

    Déu ni do, sr/a. parole, quin gran novel·lista de ficció seria !
    Testament de Peronella: "Estant de part, la reina ordenà el seu testament el 4 d'abril del 1152; en el testament deixava al fill que nasqués com a hereu del regne d'Aragó amb els límits que l'havia tingut el rei Alfons I d'Aragó, ordenant que mai fes per cap ciutat ni vila que heretés o guanyés als musulmans cap mena de reconeixement als castellans. Així mateix ordenà que durant la vida del pare, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, fos governat per ell, i que després el succeís el seu futur fill. En cas que no visqués cap fill, que tot quedés en mans del seu marit, el comte de Barcelona. Així mateix ordenava que si en lloc d'un mascle tenia una filla, aquesta restaria exclosa de la successió, declarant que fos casada d'acord amb el seu rang i que el regne restés per al seu marit el comte de Barcelona."
    Testament de Ramon Berenguer:
    "El comte deixava a son fill primogènit anomenat Ramon (futur rei Alfons II d'Aragó «el Cast»), tota l'honor (propietat) que tenia a Aragó i Barcelona (...). Si el primogènit Ramon moria sense fills legítims, el seu segon fill Pere rebria l'herència del primogènit, i la d'aquest passaria al tercer fill anomenat Sanç (futur Sanç de Barcelona i d'Aragó). I si Pere moria sense fills legítims, tot passaria al tercer fill Sanç. Així mateix deixava com a tutor i protector dels seus al rei Enric II d'Anglaterra, amic seu i casat amb Elionor d'Aquitània, cosina de la reina Peronella.
    És a dir: Peronella reconeix que qui mana és el comte de Barcelona; a qui li reconeix tota l'autoritat en cas de faltar el fill (fill que n'és tant d'un com de l'altra; per tant, també es podria dir que la nissaga del casal d'Aragó es va extinguir en morir Peronella oi ?). I estableix que només un mascle pot heretar el tron.
    I Ramon Berenguer deixa clar quins seran els seus successors (catalans, com ell, ara ja per origen, llengua i residència), membres per tant del casal de Barcelona. I, a més, deixa la tutoria a un rei anglès, no a cap rei o reina aragonpes, que ja no existien estrictament. El que passa parole, és que vols confondre (per ignorància ?) ser aragonès amb ser rei d'Aragó. Els comtes eren reis d'Aragó a més de reis de tots els altres territoris de la corona catalano-aragonesa, però no eren aragonesos.

  2. Edmund Cooke
    08-01-2023 17:51

    Bé…

    Ja tenim un altre troll que va d'erudit, repetint les troles de l'academia i menystenint a qualsevol que dubti de la historia oficial…. Un fonamentalista més…

    Deixe'm lo bordar sense res contestar

  3. Parole Parole
    08-01-2023 17:02

    Sembla que l'articulista té un error de concepte.

    Montpeller es va incorporar a la casa d'Aragó amb el matrimoni de Maria i Pere II d'Aragó, etc. El Casal de Barcelona es va extingir amb Ramon Berenguer (abat de Montearagón, ambaixador, bisbe de Tarazona, Lleida i Roda i arquebisbe de Narbona), fill natural de Ramon Berenguer IV. Tota la descendència d´aquest comte pertany a la Casa d´Aragó.

  4. Mir de Tost
    16-12-2022 00:31

    Quan s'escriu al dictat (i al cobrament) com és el cas d'aquest senyor Romero, passa el que passa: que s'agafa qualssevol dels textos denigratoris escrits a l'engròs i s'entafora sense importar si el comentari s'ajusta a l'article. És igual, la qüestió és denigrar i cobrar.
    En tot cas, els historiadors que esmenta, com la immensa majoria pertanyen al gremi, i als gremis t'havies de sotmetre a l'autoritat del que mana, tingui o no tingui raó o arguments. Per això, aquest gremi, que és el que filtra i dona credibilitat "acadèmica" segon el comentarista, silencia o censura tot allò que s'aparti del relat oficial: i si el gremi dels "historiadors oficials" censura, les revistes científiques es refien d'aquest judici, sense entrar a valorar el contingut real de les recerques.
    Com a exemple, només cal llegir la descripció que fa Hugh Thomas de l'arribada de Carles I a Espanya, per veure que està parlant de València, quan la història oficial diu que arribà per Asturies; a banda de que, obertament, qualifica al cronista Laurent Vital, tingut per la història oficial com a italià o flamenc, com a Llorenç Vidal, valencià. Deu ser quie en Hugh Thomas deu ser bilbenyista............

  5. Pedro Romero
    13-12-2022 22:59

    si cayera por su propio peso que resulta extraño alguien que dice que no sólo Colón era catalán —que podría serlo—, sino también Cervantes, el autor del Lazarillo, Hernán Cortés, Garcilaso de la Vega, Santa Teresa de Jesús, Marco Polo, Leonardo da Vinci o el Bosco, sólo hay que leer con ojos de historiador —de alguien que ha hecho una carrera historiográfica, ha ido durante años a los archivos, ha elaborado investigaciones doctorales y ha debatido y compartido con la comunidad científica los enormes conocimientos acumulados durante décadas de investigaciones— sus propuestas. El resultado es delirante, como por ejemplo en los pretendidos casos de «catalanismos» del Lazarillo. Por otra parte, la prueba del algodón es muy sencilla: basta con ir a los catálogos de producción científica (Research Gate, Regesta Imperii, Google Scholar, Dialnet, etc.) para comprobar si Bilbeny o los bilbenyianos tienen alguna publicación en revistas con filtros científicos, esto es, con académicos y universitarios que den credibilidad científica a los textos que escriben. El resultado es que no aparecen en ninguno de esos catálogos, ya que ninguna publicación (ni de Cataluña ni de España, pero tampoco de Francia, Reino Unido, EE. UU. o de donde sea) con unas mínimas garantías académicas puede aceptar sus invenciones sin fin.

    Además, decidí compartir esa misma polémica en mi muro 31 de Facebook y se añadieron diversos comentarios muy interesantes, como uno del guionista Paco López Barrio: «En el fondo del affaire Bilbeny me parece que lo que hay son unas posturas cercanas al racismo y a la xenofobia. En resumen, su postura se podría definir así: España y los españoles son un pueblo tan, tan, tan desgraciado, tan piojoso, tan odioso y tan enfermo que ninguna cosa buena pueden haber hecho nunca en ningún terreno, ni en la literatura, ni en las artes, ni en ningún otro fruto del pensamiento y el trabajo. Por lo tanto, todo lo que podamos encontrar de estimable en ellos es, sin duda robado. ¿A quién? A los catalanes, suma de todas las perfecciones humanas por la gracia de Dios. Amén [...] Y duele porque el españolismo más rancio encuentra en él la excusa perfecta para descojonarse de todos nosotros, que no tenemos ninguna culpa». O los de los historiadores catalanes Andreu Navarra —«representa la peor cara del nacionalismo banal, inventa patrañas-mito»—, Ramon Sarobe —«cobran de las arcas públicas, y estafan a la gente que compra sus libros, hacen negocio de la mentira»— y Francesc Xavier Hernàndez: «Este pobre país nuestro tiene la autoestima tan baja que incluso los charlatanes de feria alcanzan éxitos... lo de Bilbeny es una vergüenza nacional, un síntoma de cómo de enferma está nuestra cultura».

    O también la bibliotecaria Maria Josep Cortés: «Dice mentiras, animaladas, y las dice como si fueran verdades. Y eso no está bien, sea en la disciplina que sea. Hace daño a la razón. La historia es un disciplina rigurosa, un instrumento de análisis del pasado que nos permite entender la realidad, el presente. Devaluarla y maltratarla de esa manera hace daño, un daño colectivo». Y yo mismo, en la línea de todos esos comentarios, traté de rematar la cuestión apuntando

    que: «Bromas y manga ancha con mezquinos que dicen que Marco Polo, Amerigo Vespucci, Lorenzo Valla, Cervantes o Leonardo da Vinci eran catalanes, ni una... Bilbeny representa el desprecio a todo razonamiento científico, lo peor que se puede desear en una sociedad que quiere progresar socialmente. Es el rollo de "como no causan daño a nadie, que vayan haciendo…” ¡Claro que causan daño! Causan daño a la razón, a la ciencia, a los intentos de comprender y mejorar la sociedad a través del pensamiento razonado. Si deseáis comprar la moto a Bilbeny, a los sanadores, a los de Nueva Acrópolis o a los demagogos baratos, hacedlo, pero contáis con toda nuestra oposición».

    No solo eso, sino que al día siguiente descubrí un vídeo 32 en el que Bilbeny hacía público uno de sus nuevos pretendidos «descubrimientos»: el humanista e historiador italiano del siglo xv Lorenzo Valla sería un catalán de nombre Llorenç Desvalls. Así las cosas, ya serían catalanes Leonardo da Vinci/Lleonard della Rovere, Pietro Martire de Anghiera/Pere Màrtir de Anguera, Amerigo Vespucci/Aimeric Despuig y Lorenzo Valla/Llorenç Desvalls, por lo que, según Bilbeny —y con no sé qué manía persecutoria que tendrían también los italianos hacia los catalanes—, el Renacimiento italiano «en el fondo sería algo impulsado —al menos en parte— por los catalanes en Italia y eso es lo que se ha borrado de la Historia»... Compartí también el vídeo en mi muro 33 y, si se ve por completo, se comprueba que, como destacaba el historiador valenciano Ferran Esquilache, Bilbeny afirma sin rodeos que «ha desarrollado dicha teoría a partir de la coincidencia del nombre, "y unas cuantas curiosidades más”... ¡¡¡Vivan las curiosidades históricas!!!». Y es que, en plena relación con ello, este es un caso tremendamente claro de cherry picking: si te cuentan esas cuatro coincidencias que expone en el vídeo y no te explican absolutamente nada más de los datos que se conocen de Lorenzo Valla a través de las investigaciones historiográficas realizadas durante décadas y décadas, te lo puedes creer perfectamente.

    El problema es que la biografía de Lorenzo Valla es clara y conocida desde hace siglos, con declaraciones y apuntes suyos y

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
31761 lectures
Rediscovering the Catalan Malta (Redescobrint la Malta Catalana) - Jordi Bilbeny [ENG]
21è Simposi - Presentació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de...[+]
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant...[+]
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]
Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran...[+]