ARTICLES » 12-04-2024 | ALTRES FIGURES CATALANES
 1541
|
Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
Va ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
València, 15 de març de 1506. Fa 517 anys. Ferran II de Catalunya i Aragó, de 54 anys i vidu d’Isabel de Castella i Lleó, i Germana de Foix, soltera, 18 anys i neboda del rei Lluís XII de França, es casaven a la catedral. Ferran, que havia perdut prematurament el seu únic fill mascle legítim (Joan, 1497) i que havia estat apartat del tron de Toledo en benefici de la seva filla Joana i del seu gendre Felip (“Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”, 1504), es casava, de nou, amb l’objectiu d’engendrar descendència. Tot apunta que el propòsit de Ferran era restaurar la figura del difunt Joan; i situar, de nou, el patrònim Trastàmara al cim del seu ambiciós projecte polític hispànic. Però veient el que va passar posteriorment... podem assegurar que aquest era el veritable propòsit de Ferran el Catòlic?
Quin era el paper de Ferran vidu?
Els Reis Catòlics no van unir res. El seu matrimoni va donar com a resultat la creació d’un edifici polític anomenat Monarquia Hispànica (i no Espanya) i format per diversos estats independents. I això, que la historiografia nacionalista espanyola ha negat obstinadament, queda manifestament palès —entre altres coses— a partir de la defunció d’Isabel I, reina de Castella i Lleó (26 de novembre de 1504). El vidu Ferran va intentar que les corts castellanolleoneses l’elevessin de la categoria de rei consort a la de rei titular. No era una tasca fàcil, però comptava amb el precedent del seu pare Joan II de Catalunya i Aragó, que en enviudar de Blanca, reina de Navarra (1441), s’havia assegut —en solitari— al tron de Pamplona (amb les seves armes retronant a les fronteres del regne) en perjudici del seu propi primogènit, Carles de Viana.
La renúncia de Ferran
Però Ferran mai havia tingut suports importants a Toledo. El seu perfil (és el gran polític de la seva època) i els seus consellers (els catalans i valencians que l’acompanyen arreu) causaven terror entre l’alta noblesa castellanolleonesa; que es mirava aquell conjunt de personatges com la pitjor amenaça als seus interessos de classe. I això va quedar palès en el moment que Isabel va morir i Ferran va fer diversos moviments per ocupar el tron en solitari. Les corts castellanolleoneses (alta i baixa noblesa, jerarquies eclesiàstiques) el van despatxar amb un “Viejo catalanote, vuélvete a tu nación” que passaria a la història. Ferran, conscient de la seva feblesa, va signar la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506): renunciava al seu objectiu en favor de la seva filla Joana i del seu gendre Felip; però es mirava el tron de reüll mentre es retirava astutament.
El Tractat de Blois
La historiografia nacionalista espanyola ha explicat la renúncia de Ferran com un acte de magnanimitat: no volia sumir Castella i Lleó en una sagnant guerra civil. Però el cert és que Ferran no tenia la necessitat de lliurar-se a un conflicte militar. Hauria estat amb la participació de la Corona catalanoaragonesa i amb el risc de convertir aquell conflicte en una guerra continental. En canvi, Ferran va traçar una estratègia que exigia maniobrar amb tranquil·litat i amb la despesa mínima de recursos militars (la Corona catalanoaragonesa estava immersa en la Guerra d’Itàlia). I sis mesos abans de la renúncia de Villafáfila, havia signat el Tractat de Blois (12 d’octubre de 1505) que li assegurava la no-ingerència francesa i a Lluís XII de França li permetia situar la seva neboda (i els seus interessos polítics) en la cort de Barcelona.
Què pretenia Ferran amb Germana?
Quan Ferran es va casar amb Germana ja era un home d’edat avançada per l’època. I això es va posar en relleu a l’hora d’engendrar descendència. Ferran i Germana només van tenir un fill, Joan, que només va viure unes hores (3 de maig de 1509). No obstant això, aquell moviment posa de manifest l’objectiu de Ferran: separar la Corona catalanoaragonesa del conglomerat hispànic i convertir el petit Joan en el seu relleu. Des que havia mort Joan (l’hereu que havia engendrat amb Isabel, 1497), havia perdut l’esperança de veure la culminació del projecte hispànic en la persona d’un Trastàmara. Ferran no podia preveure el gènere de la descendència dels seus nets (els fills de Joana i Felip); ni aventurar una nova unió dinàstica a dues o tres generacions vista. Però sí que podia impedir que un Habsburg acabés ocupant el tron de Barcelona.
La vídua Germana
Germana es va passejar per les diferents corts hispàniques amb una frivolitat extrema, que contrastava amb el clima auster que havien imposat els Reis Catòlics. No va engendrar més descendència i el 1516 va enterrar el marit i el projecte polític. Després, amb l’arribada de Carles de Gant (1518), va mantenir una tòrrida relació amb el seu “net” (només els separaven dotze anys), i amb l’escàndol a punt de neu, el “net” la va casar amb Joan de Brandenburg i la va nomenar virreina de València. Va ser en aquesta missió que va donar l’autèntica mesura de la seva personalitat: va reprimir la Revolució popular de la Germania amb una brutalitat esfereïdora. Va signar més de vuit mil sentències de mort. I va ser, també, la introductora del castellà i la inductora del seu ús entre l’aristocràcia latifundista valenciana que havia derrotat la Germania.
Marc Pons
Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç:
https://www.elnacional.cat/ca/cultura/germana-foix-misteriosa-segona-esposa-ferran-catolic_1076403_102.html
Autor: Marc Pons
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Aquí no es nomena el ducat de Sessa, però sí el principat de Tricario que surt a l'article anterior de la Maria Enríquez, i diu que és atorgat per Ferran de Nàpols a Joan de Borja Catanei en 1494. Potser el ducat de Sessa anava en la mateixa donació.
https://dbe.rah.es/biografias/18501/bartolome-marti
Per altra banda, segur que hi ha d'haver nombrosa correspondència i relacions de tot tipus entre Maria Enríquez de Luna dama destacadíssima de les clarisses de Gandia (abadesa sor Gabriela) i el seu cosí o tiet General dels franciscans Francisco de los Ángeles Quiñones, segur...
Aquí a la wiki catalana també apareix el ducat de Sessa en mans de Maria Enríquez, però diu que el ducat era del seu fill (Joan II Borja), heretat de la seva dona (Joana d'Aragó Gurrea), que en principi no em quadra massa, però s'ha de veure.
El que no quadra gens és que diguin que el ducat el va comprar Ferran II, però que tot seguit li'l va revendre a l'Alfons II de Nàpols, quan aquest feia 12 anys que havia mort.
Quin misteri gran, eh??
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Enr%C3%ADquez_y_de_Luna
He de torbar-me un dia quan pugui a veure molts cardenals i bisbes de la cristiandat al llarg dels segles portaven noms tipus Pepito de los Sacramentos Pignatelli, Juanito de los Demonios Borja o Francisco de los Angeles Quiñones, per exemple.
Quiñones com un pegat dins dels càrrecs dels provincials d'aragó catalunya i valència enceta a Extremadura i castella una frenètica activitat franciscana que només estava a la corona catalana.
Historia de la Provincia de Valencia de la Regular Observancia de S. Francisco
De: Vicente Martínez Colomer · 1803., p. 173
https://www.google.es/books/edition/Historia_de_la_Provincia_de_Valencia_de/EaYDAAAAcAAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=Francisco+de+los+%C3%81ngeles+Qui%C3%B1ones+valencia&pg=PA173&printsec=frontcover
Francisco de los Ángeles Quiñones
"Elected minister general of his order in the general chapter celebrated in Burgos (or Barcelona) in 1522"
https://cardinals.fiu.edu/bios1527-iii.htm
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
LluísLluís, tota la raó tens, falten documents i els espanyols encara ho aprofiten per uniformitzar-ho tot a Castella.
I entesos amb el que em dius en la postdata.
Volia fer menció que a l'article de la wiki italiana sobre Maria Enríquez de Luna. mujer de Joan de Borja Catanei, es diu que era la titular del Comtat de Sessa, que li'l ven a Ferran el Catòlic el 1506.
És curiós, perquè aquest comtat de Sessa el fan aparèixer al 1507 per donació de Ferran al Gran Capità "Gonzalo", però abans d'ell no posen a qui pertanyia, com que és un títol de nova creació per al Gonzalo.
Però el cas és que posa que abans era de Maria Enriquez, no sé si perquè li pertanyia per la seva família o perquè era un dels títols que tenia el marit Joan de Borja llavors ja mort.
https://it.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Enr%C3%ADquez_de_Luna
Bon dia,
en aquests fils sempre es poden pescar coses interessants.
La hª d'Alacant...
"El convent de Sant Francesc d'Alacant era molt important, encara el feixisme espanyol va enderrocar els darrers vestigis..." (Guerau)
"El que posen als altres personatges relacionats amb San Gabriel d'Alacant ja em deixa més perplex,..." (Xavi G.)
Fa anys viatjant pel Matarranya i Castelló, vaig adonar-me'n de l'absoluta descontextualització històrica d'esglèsies, castells, monestirs i altres construccions medievals i modernes d'aquella zona. Quan les visitiva, la informació més rellevant de la construcció era del "Ministerio de Fomento" informant dels milions que s'havien gastat en la seva reconstrucció.
No importava si era una castell construït pels musulmans i conquerit per Alfons "el Cast", posteriorment reconquerit pels almoràvits i finalment propietat del rei d'Aragó i comte de Barcelona. No hi havia cap informació al respecte.
L'informació que es podia llegir "in situ" tractava de la intervenció del ministeri espanyol.
Intueixo que a Alacant passa quelcom semblant o pitjor. No se si queda res en peu per visitar. Hauré d'estudiar-ho.
Però el que em sembla rellevant de tot això, és l'existència d'un patró d'eliminació de la història catalana. Quants monestirs catalans amb biblioteques plenes de documentació original i incunable han estat destruïts o saquejats per la monarquia espanyola o francesa?
Tenim molta feina per fer, ordenant, classificant i orientant el sentit d'aquesta documentació desapareguda expressament.
PD. Xavi G. En un altre fil no et vaig respondre el que em preguntaves perquè ja estava tancat. Em referia a la Guerra Gran (1793-95) i els saquejos que van fer el gavatxos revolucionaris al Ripollès i, en concret, al Monestir de Ripoll.
Aquest Francisco de los Ángeles Quiñones bisbe i cardenal ha d'estar suplantant a algun Borja.
Resulta que és fill de Diego Fernández de Quiñones y de Juana Enríquez, primeros condes de Luna diu, ostres, pràcticament igual que el Joan II de Borja, que és fill del Joan de Borja Catanei, germà del Cèsar, i de Maria Enriquez de Luna, neta del conestable de Castella Alvaro de Luna.
https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_los_%C3%81ngeles_Qui%C3%B1ones
També sospito que els Enríquez almirantes de Castilla que fan venir d'algun rei de Castella i que emparenten amb els Trastàmares catalans, en realitat devien provenir dels Enric "infantes de Aragón" d'Empúries-Sogorb o és que eren els mateixos. En altres coses, perquè en aquesta biografia de Maria Enriquez de Luna de la wiki italiana diuen que els Enríquez són el paradigma de la més gran noblesa "valenciana"¿?... Que se sàpiga, els Enríquez eren senyors castellans de Medina de Rioseco, però a València no tenien absolutament res.
https://it.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Enr%C3%ADquez_de_Luna
Però no serà perquè no ho intento!!
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Per què et burles de mi, Joanet, que t'he fet!??
No serà perquè vas arribar a clicar-li a la Munsa eixa i t'ha deixat pelat, no??
PERÒ A MI QUE EM DIUS?? Quina culpa tinc jo d'això?? Només et vaig avisar quan me'n vaig adonar!!!
Tu has de conèixer aquestes trampes millor que jo, però vamos, molt molt moltíssim millor!!, hahaaha....
Ok, Guerau, gràcies.
Ostrisss, m'acabo d'adonar que aquest Leonardo della Rovere cardenal de Santa Sussana i que defensa als franciscans d'Alacant, abans era cardenal de los Santos XII Apóstoles!! hahaahaaaa..., nyas coca, açò és increíble tu!!
El convent de Sant Francesc d'Alacant era molt important, encara el feixisme espanyol va enderrocar els darrers vestigis del convent-església: la porta de Sant Francesc als anys 40. El convent va ser enderrocat pels Borbons seguint les pautes borbòniques d'enderrocar tot el passat monumental de la corona catalana. La història de La governació d'Oriola, feu important dels banquers i nobles Rocafull, ha estat sistemàticament destruïda. Per Castella, la governació d'Oriola és part Múrcia.
Ah, se m'oblidava, Gilabert Martí era jerònim del Monestir de La Murtra...
Per posar una mica en context algun dels personatges que hi surten a l'article que abans he enllaçat, quan parlen d'un tal Filiberto Martínez bisbe de Sogorb, en realitat estan parlant de Gilabert Martí, familiar polític i servidor dels papes Borja com el seu oncle, el també bisbe Bartomeu Martí, que val la pena llegir un poc de sa vida.
https://dbe.rah.es/biografias/18501/bartolome-marti
L'altre personatge, el cardenal Leonardo de Santa Susana, es refereixen al cardenal Leonardo Grosso della Rovere
https://es.wikipedia.org/wiki/Leonardo_Grosso_della_Rovere
Per altra banda però relacionat, fer notar que el, diguem pare, de Los Doce Apóstoles de México, Francisco de los Ángeles Quiñones, va ser bisbe de Coria, igual que Cèsar Borja..., una mica més tard, això sí..., també va ser cardenal, com....
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Però mira, Guerau, a Alacant sí que he trobat als franciscans i potser pot portar a algun lloc. Aquests antics convents franciscans estan relacionats amb La Santa Creu (ermita) i amb Nostra Senyora dels Àngels (Francisco de los Ángeles.. Quiñones).
http://www.manuserran.com/index.php?option=com_content&view=article&id=796:convento-de-san-francisco&catid=98&Itemid=465
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Bravo, Guerau!
El que al Martin de València la wiki francesa el faja de València del Túria pot deures només a una errata de la pàgina francesa, però així i tot és una errata comprensible, perquè as Panya només n'hi ha una València de renom, la nostra.
El que posen als altres personatges relacionats amb San Gabriel d'Alacant ja em deixa més perplex, perquè caldria saber d'on s'ho treuen això.
He estat mirant, i per "Provincia Franciscana de San Gabriel" sempre es refereixen a Extremadura.
Sí que sobta que aquesta província franciscana extremenya estigui relacionada amb Pedro de Alcántara fundador, però que a més aquest també fundara agrupacions franciscanes a la montaña de Alicante i Murcia diu, però sota l'advocació de San Juan Bautista. Un convent franciscà d'aquests alacantins és el de Callosa de Segura.
Respecte al avui barri d'Alacant, Sant Gabriel, no he trobat res relacionat.
Fernando, em referia al segon enllaç que deixaves.
Crec que ho deixa ben clar el tema de la mitificació dels "Concejos". També és cert que nomena que el "Común" arribà a fer-se un lloc en el poder, que acaba amb la derrota dels "Comuneros". Però també es desprèn que aquest assoliment de poder per part del "Común" era una mena de "novetat", que no va fructificar per la derrota esmentada.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Un altre apòstol d'amèrica el 1523-1524, Juan de Ribas, també prové de Sant Gabriel, Alacant.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_de_Ribas
La viquipèdia espanyola l'anomena Juan de Palos
Un altre apòstol d'amèrica el 1523-1524, Juan de Ribas, també prové de Sant Gabriel, Alacant.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_de_Ribas
La viquipèdia espanyola l'anomena Juan de Palos
Un altre dels dotze apòstols d'America Juan Juarez que van anar a la dècada de 1520 a Mèxic a viquipèdia en francès el fa nàixer a València també.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_Ju%C3%A1rez
A l'apòstol d'Amèrica Martí de València la versió francesa de viquipèdia el fa nàixer a València.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Martin_de_Valencia#cite_note-1
Un altre apòstol, Andrés de Córdoba, possibliment un Cardona, arriba a Mèxic des d'Alacant.
"Fray Andrés de Córdova, Fraile franciscano lego, llegó a México en 1524 bajo la presidencia de Fr. Martín de Valencia, O.F.M. desde la provincia de San Gabriel en Alicante España".
https://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9s_de_C%C3%B3rdoba
Un dels dotze apòstols d'Amèrica ja el fan de la Corona catalana, d'Alacant. https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Jim%C3%A9nez_(misionero)
"Como compañeros de Valencia fueron seleccionados 11 evangelizadores además de Martín de Valencia que fueron: fray Martín de la Coruña, fray Francisco de Soto, fray Antonio de Ciudad Rodrigo, fray Toribio de Benavente, fray Juan de Ribas, fray García Cisneros, fray Juan Juárez, fray Luis de Fuensalida, fray Juan de Palos, fray Andrés de Córdova y el mismo fray Francisco Jiménez".
Això si deslocalitzat.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Doncs Fernando, pel que he pogut llegir del primer enllaç, ve ha dir el que he dit jo. Un mite.
De tota manera el castellà a la nació catalana, ja l'havia promocionat amb anterioritat Fernando el Católico, a partir de la pragmàtica del 8 de juliol del 1502, que tractava del control absolut de l'impressió de llibres.
Germqna de Foix, un casament per coveniència política.
Igual que amb Isabel, oi?
https://core.ac.uk/download/pdf/71014305.pdf
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Ho sento, Antoni, però perdre això és no perdre res, perquè aquesta suposada primerenca democràcia dels "concejos" a que sempre et refereixes, ja varem veure que és una mica llegenda, el rei castellà feia i desfeia el que li venia en gana. Ho dic així, perquè ho reflectia un estudi acadèmic que vaig enllaçar no fa massa, amb tots els avals de la Historia Acceptada.
També ho diu així el sentit comú. Un poble amb aquestes suposades tan arraigades i profundes arrels democràtiques seria la punta de llança de qualsevol moviment nacional en aquest sentit, i precisament el que ha demostrat Castella i Lleó (o la Castella La Vieja posterior) és tot el contrari: punta de llança del recolzament de tots els moviments reaccionaris, totalitaris, dictatorials i feixistes de tots els segles posteriors fins avui mateix. Una mostra perfecta de la Espanya negra i obscura.
L'any 1492 es descobreix Amèrica. L'any 1495 es va acordar un doble matrimoni entre els fills dels Reis Catòlics, i els fills de l'emperador Maximilià (Casa d'Àustria) Joan Daragó amb Margarida, i Joana Daragó amb Felip el Bell. Segurament seria una maniobra de l'emperador Maximilià, per entrar al nou continent Americà per la porta gran. Però, l'hereu és en Joan Daragó, mor l'any 1497. Doncs, ara ja tenim com a hereus a Joana i Felip el Bell, i ja sabem com va acabar Felip el Bell. I els fills de Joana ja no seran de la dinastia Daragó, sinó, d'Àustria. I Ferran II necessitava un hereu per parar la dinastia dels Àustries, perquè no fossin els propietaris de la monarquia hispànica i d'Amèrica.
Cap, Xavi. Els castellans van continuar parlant la seva llengua. El càstig va ser acabar amb la proto-democràcia de les Comunitats, que enfonsava les seves arrels en el sistema participatiu (incloent a la plebs) de les Comunitats de Vila i Terra.
Germana de Foix inductora i introductora del castellà, que ella a dures penes sabria parlar-lo. Igual que el seu "net" Carles, que de segur que entre ells parlarien en francès, llengua materna de tots dos si no vaig errat.
I a veure, en la guerra de Las Comunidades castellana, quan van perdre els comuners, quina llengua els hi van imposar com a càstig, el català?