ARTICLES » 06-03-2022 | MEMòRIA HISTòRICA
 3966
|
Isabel Losa de Còrdova, la sàvia inexistent que fins i tot té un carrer
L'Arturo Rodríguez -conegut en aquest web per Santo Job- ha descobert que rere la personalitat d'Isabel Losa de Còrdova, que fins i tot té un carrer dedicat en aquesta població andalusa, s'amaga la monja clarissa Isabel Josa de Cardona. Article a la revista digital 'El reto histórico' del 8 de febrer d'enguany.
En publicacions diverses com la Wikipedia (Espanya), i fins i tot en llibres a priori «seriosos», ens trobem que entre les primeres dones a posseir un títol universitari de doctorat hi ha una certa Isabel Losa de Còrdova. Les dades que n'aporten aquestes fonts són escasses, però immediatament fan saltar les alarmes. La Wikipedia en dóna la següent informació:
Isabel Losa, també coneguda com Isabel Losa de Córdoba o Losa de Córdova (Còrdova, 1473 – Loreto, 1546) fou una abadessa espanyola i doctora en teologia. Va ser coneguda pel seu coneixement del grec, el llatí i l'hebreu. Es va graduar a la Universitat de Còrdova. Després de la mort del seu marit l'any 1539 va ingressar en un convent de monges clarisses. Es va traslladar a Vercelli al Piamonte on va fundar un orfenat. Va morir a Loreto el 5 de març de 1546. La seva ciutat natal li va dedicar el nom d'un carrer.
La primera informació que desperta les sospites és que es gradués a la Universitat de Còrdova. Aquesta universitat és de les recents d'Espanya. Va ésser creada a la segona meitat del segle XX. La primera universitat que es va fundar a Andalusia va ser la de Sevilla, que rep la consideració universitària el 1505, tot i que ja en temps del rei Alfons X el Savi s'hi havia creat un estudi general.
La resta de dades de la biografia són coincidents gairebé de manera puntualíssima amb les d'una respectada erudita d'aquella mateixa època, Na Isabel Iosa de Cardona o Isabel Josa de Cardona. Entre d’altres coses, coincideixen en el fet que totes dues van entrar a l'orde de les Clarisses després de la mort del seu marit. O el fet de traslladar-se a Vercelli, o el de fundar un orfenat i el de morir un 5 de març a Loreto.
Na Isabel Josa de Cardona (o Isabel Orrit i Pagès) va néixer el 1490, filla d'una il·lustríssima família catalana Va ser filla d’En Vicenç Orrit, doctor in utroque iure, conseller reial i assessor general d'En Pere de Cardona, qui seria lloctinent general de Catalunya. Aquesta Isabel va casar-se amb En Guillem Ramon de Josa i Cardona, amb qui va tenir tres fills. Però, en morir el marit, es va fer monja clarissa i va arribar a doctorar-se en Teologia. Amb una enorme fama de dona sàvia, es va traslladar al nord d'Itàlia, on va fer nombroses obres pietoses. Finalment va morir el 5 de març de 1564 a l'edat de 73 anys i 5 mesos. ¿Com i on s'arriba llavors a produir l'aparició d'Isabel Losa de Còrdova prenent tots els elements d'Isabel Josa de Cardona? La confusió procedeix d'Itàlia.
El primer punt de confusió i transmutació el podem trobar a l'ajuntament de Vercelli, on hi ha un clar estadi intermedi d'aquesta confusió, amb un retrat de «Ven[erabile] Isabella Losa di Cardona, nat[ione] Hispana«. En aquest cas disposem de la forma correcta "Cardona", però ja apareix l'error "Losa". La confusió d'una I amb una L és quelcom perfectament corrent. Fins i tot, a dia d'avui.
Isabel Josa de Cardona
La segona confusió (Cardona/Còrdova) no està en absolut fora de lloc a Itàlia, i està relacionada amb la impremta. En compondre un text, amb certa freqüència es veuen lletres posades a l'inrevés. Aquest error és particularment comú amb les enes i les us, que són lletres idèntiques si se les capgira. D'aquesta manera, en textos italians podem trobar "cordonese" on s'hauria de llegir "cordouese". Davant d'aquesta situació, un corrector que s’adona de l'error té dues possibilitats d'esmena: la correcta "cordouese" i la incorrecta "cardonese". Al llibre Elucidario Poetico, del 1671, ens trobem el següent: "Seneca spagnuolo di Patria Cordonese", que es pot veure sense esmenar en l'edició de 1756.
Un error d’aquest mateix tipus el podem trobar en l’obra d’En Pietro Giannone intitulada “La politia del regno sotto Angioini ed Aragonesi” (Nápoles, 1753). En aquest cas es produeix l’errada i la mala esmena. Així es fa “cardonese” la pàtria del Gran Capità Gonzalo Fernández. La identificació del personatge no es presta a cap equívoc, car es parla del Gran Capitano.
El text procedeix de Guicciardini, on trobem correctament “di patria cordouese”.
Al segle XVIII italià és on veurem aparèixer la transformació de Na Isabel Josa de Cardona en Isabel Losa de Còrdova, així com es pot observar en el Dizionario Biografico Cronologico (clase V, volumen II), de Ambrogio Levati, que ens dóna el següent text:
LOSA ISABELLA di Cordova dotta spagnuola, spiró le prime aure di vita verso la fine del XV secolo, e sin da’ piú teneri anni mostrò una singolare perspicacia di ingegno. Nello spazio di pochi anni ella imparó le lingue latina, greca, ed ebraica, e fece tali progressi nello studio dei libri sacri, che meritò di ricevere la laurea dottorale in Teologia. Dopo la morte del marito, Losa entró nell’ordine di S. Chiara, e rinunciando alla sua famiglia ed alle sue ricchezze viaggió per tutta la Italia, fondando qua e là molti ospitali, e fra gli altri quello di Nostra Donna di Loretto, ove ella morì in età di settanta tre anni alli 5 marzo del 1546.
Traducció:
Losa, Isabel, de Córdoba, docta espanyola, va inspirar el primer alè de vida hacia a final del segle XV, i des dels anys mes tendres ens va mostrar una singular perspicàcia i enginy. Al cap de pocs anys va aprendre les llengües llatina, grega, i hebrea, i va progresar tant en l’estudi dels llibres sagrats que va merèixer rebre el títol de doctora en Teologia. Després de la mort del seu espòs, Na Losa va entrar a l’orde de Santa Clara, i renunciant a la seva família i a les seves riqueses, va viatjar per tota Itàlia, fundant aquí i allà molts hospitals, entre elle el de Nostra Senyora de Loreto, on va morir a l’edat de seixanta tres anys el 5 de març del 1546.
Aquest error ànirà passant d’aquest llibre a molts d’altres. Fins i tot serà registrat en els més acreditatss butlletins, como el de la Reial Academia de Ciències Exactes, on podem llegir les següents paraules al boletín de 1893: “Dejaron también un nombre ilustre Isabel Losa, cordobesa, literata y poetisa latina, que después de recorrer España viajó por Italia, donde fundó un establecimiento de caridad y enseñanza”
Per descomptat també hi ha escriptors que presenten adientment les dades d’Isabel Josa, como el piamontès Onorato de Rossi, qui en el seu llibre Scrittori piemontesi en ofereix una biografía sucinta, però no pas per això inexacta, de la senyora Josa, i fins i tot introdueix el seu epitafi, que aquí ajudarà a aclarar confusions:
Hic iacet Isabella Iosa de Cardona, natione Hispana, quae quidem cum iam sacrae Theologiae lauream doctissimam esset consecuta, defuncto coniuge, habitum observantiae divae Clarae induit. […] aetatis suae annis 73, et mensibus quinque, spiritum Deo alacriter restituit, venerabiliaque eius ossa templi huius custodiae commissit anno Domini 1564, die quinta mensis Martii, sub episcopatu illustrissimi cardinalis Guidi Ferreri Vercell. regnante Serenissimo Emanueli Philiberto duci Sabaudiae.
A la noble Isabel Josa de Cardona li dedica en el seu propi temps el mestre Alfons Garcia de Matamoros unos encesos elogis en unes pàgines en les quals lloa les hispanes doctes en la seva De asserenda Hispanorum eruditione (Alcalá, Juan de Brocar, 1553):
Pugnabit cum Diotima Platonica Isabella Ioiensis, nobilis foemina Barcinonensis optimarum litterarum studio et vigilantis ingenij fertilitate, tum vita et moribus Paulae Romanae persimilis.
Traducció:
Isabel de Josa, noble dona barcelonina estudiosa de les millors lletres i de gran fertilitat, d'enginy agut, lluitaria amb la Diòtima de Plató, i en costums i vida era similar a la Paula romana.
Font:
Sáez García, M. Ángeles «Isabel de Josa, una insòlita dona catalana del segle XVI
Arturo Rodríguez
"Desentranyant «fakes» històrics"
El reto histórico
5 de febrer del 2022
Enllaç:
https://elretohistorico.com
Autor: Arturo Rodríguez
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Tornant un altre cop a l'article,
A la teoria del simple error de caixista, no hi pot haver cap altra raó, per part de l'autor, que la de fer-nos creure que el desdoblament del personatge no té res a veure amb la censura. Si no com s'expliquen les poques ganes d'aportar altres textos a on es van afegint dades falses del personatge per anar construint una nova i falsa identitat.
Un bon exemple, i fàcil de localitzar, és "Ciencia española: (notas)" de Ricardo Monner Sans, a on s'aporten noves dades acadèmiques, diu així:
"..., á Isabel Losa , que desempeñaba en Córdoba las cátedras de griego ,árabe y hebreo..."
D'on surt que "desempeñaba en Cordoba"? Pel sol fet d'anomenar-se "de Cordova" ja no només la fan d'allà sinó que automàticament tot el que hagi fet a la seva vida es desenvolupa en aquell entorn, sense aportar absolutament cap document.
El cas d'Isabel de Josa és un exemple molt pràctic per adonar-se de les diferents capes de la censura i com va evolucionant en el temps.
Deixem estar els caixistes en pau.
Pedrito Prat, és evident que això que remarques és el que penso jo i que he fet certa trampa, però que hi farem, porteu-me a la presó. Això sí, si m'agafeu.
Xavi G.
Si, ja ho veig, lo de "l'acumulació d'errades... ...denota una intencionalitat”
Pedrito Prat, si m'has llegit queda meridianament clar, amb Santo Job.
Amb qui m'ha contestat amb un calla i otorga.
No costa tant d'entendre...
Hola Xavi G.
Peró tu amb qui parles?
Gràcies per contestar-me a mi, Santo Job.
I bé, doncs sí, no podria estar més d'acord amb tu, aquesta acumulació d'errades fa què pensar i denota una intencionalitat com dius, i sí, ja, ja ho sé, per suposat que tot s'ha de mirar amb molta cura i s'ha de provar amb el mètode científic.
Gràcies de nou. Ets un mestre de la raqueta com jo mateix.
Salut!!
Tornant a l'article,
no només la teoria que el caixista confon les "n" per les "u" ÉS IMPOSSIBLE, ja que aquest text fa servir "v" i no "u", si no que també fa sospitar la poca perspicàcia de l'autor en un article d'investigació quan no s'adona que la data de defunció també té un error; Isabel de Josa va morir el 1564 i el text indicat data la mort del personatge desdoblat el 1546!!!
Els que seguim l'INH ja sabem aquest és una de les tècniques que fa servir la censura per desdoblar personatges, així com traslladar la data deu anys canviant la tercera xifra.
Que li podem demanar a la innocència del nostre amic Santo Job? Segurament ell hi veurà un altre "error del caixista"; que aquell dia anava borratxo (el caixista). Però dos errors de caixista en un mateix personatge? Quants més personatges tenen errors del caixista en aquest mateix llibre? La concentració d'errades en un mateix personatge és alarmant, més si les errades són al cognom i a la data de defunció. Santo Job, Santa innocència...
Arturo, gràcies per respondre....com t'agrada tant en Caralt, a continuació faig servir la seva tècnica de revisió, però només amb macro espais i sense numeració, ja que és absurd possar numeros a les lletres....cap llibre ni tractat sobre fets històrics enumera els paràgrafs....com a molt els temes.o els capitols...vinga som-hi...
"Edmund, los escudos que se ven en la provincia de Córdoba con las tres fajas son todos relativamente recientes, y todos ellos tomaron las tres fajas de la Casa de Aguilar o Casa de Córdoba, que como he dicho y es un hecho conocido son descendientes de la Casa de Temes o Témez, en Galicia.”
No és correcte el que dius. No són recents en absolut....Mira que diuen a Comares.....de recent res de res....és des del 1483...això és "relativamente reciente”???? Arturo, revisa la teva escala temporal...tampoc res de res dels Temez segons ens diuen les gents de màlaga....revisa i actualitza els teus arxius....
https://malagapedia.wikanda.es/wiki/Escudo_de_Comares
"La casa de Temes tenía por escudo tres fajas de gules en campo de oro, que por otra parte no es un escudo particularmente raro. El uso de piezas simples es más característico en las armas más antiguas. Además, el uso de fajas en la heráldica gallega no es nada raro: las armas primitivas de los Tenorio tienen tres fajas (jaqueladas), los escudos de los Saavedra y los Soutomaior también tienen tres fajas jaqueladas. Los Temes llevaban tres fajas, como se puede ver, insisto, en el sepulcro de Vasco Pérez de Temes que está en Lousada. Aquí una ilustración.
http://3.bp.blogspot.com/_agG_fuApjgQ/TNVwIqJvClI/AAAAAAAAAOg/WsThFBqDwBY/s1600/sepulcro.jpg
La imatge que linkes no demostra res del que afirmes...és un dibuix en blanc i negre on no es veu res de res...La casa de Temes és un frau....si tan important va ser, i va donar lloc als Fernandez de Cordoba, segles XIII al XV, com expliques que no apareixin a l'armorial gelre, on només apareix l'escut de castellà, no hi apareix el regne de Galicia enlloc i per contra sí surt en del comte d'ampuries?....suposo que com a mínim convindrás amb mi que si va existir aquest suposat regne de Galicia, amb prou feines va perdurar 75 anys...tot un rècord temporal en la historia mundial dels regnes i els imperis....
Fernán Núñez de Témez - Wikipedia, la enciclopedia libre
https://es.wikipedia.org/wiki/Fern%C3%A1n_N%C3%BA%C3%B1ez_de_T%C3%A9mez
"Paio Gomes Chariño, adelantado mayor del rey en Galicia, y almirante mayor también tenía fajas jaqueladas, aunque en mayor cantidad.
https://omarfeitotradicion.gal/documents/13967/721680/1_3a.jpg/6127d612-2d1b-422d-bf12-9839ac8de0c2?t=1434965633437”
La imatge que ens linkes no demostra cap color ja que és una escultura sarcòfag, on s'intueix clarament un escaquer central....en aquest punt trobo molt encertades les aportacions d'en Xavi i en Francesc...pren-ne bona nota, ja que penso que ells van pel bon camí...
https://es.wikipedia.org/wiki/Pay_G%C3%B3mez_Chari%C3%B1o
Pay Gómez Chariño - Wikipedia, la enciclopedia libre
Aquest senyor debia ser un cabrera o un Urgell, ja que al segle XIII no existia el Regne de Galícia i com he dit d'existir va ser tan efímer que no durà ni dues generacions....la wiki diu que aquest Paio era poeta i trobador, però no s'en coneix ni un dels seus poemes....els va escriure en gallec, catillà o català???...també diu que era un gran navegant i militar....en quin mar navegava i guerrejava, al mar del nord amb contra els normads i els angles?...això no està documentat enlloc....tampoc apareix res a l'armorial gelre respecte a aquest adelantado castillano-gallec ni la seva heràldica ni la seva nissaga....tot fals Arturo. De ben segur era un Urgell o un cabrera com ja hem apuntat...
"Ya que quieres algún ejemplo del escudo del reino de Córdoba, que comparte armas con la ciudad, aquí tienes la pompa fúnebre de Carlos V en Bruselas, con grabados de Cock y libro impreso por Plantino. Ahí se ve una versión anterior a la conocida en fechas más recientes, con bordura de Castilla, en vez de componada de Castilla y León (que es redundante ya que el león figura como pieza principal).
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k310602f/f37.item"
Ho sento Arturo pero el link que ens aportes dona error...sigui com sigui no cal que ens l'actulitzis, ja que de les teves paraules, ja s'intueix un error en la teva valoració....com es possible que per acreditar que l'escut de cordoba, tant del regne (segle XIII a XV) com de la ciutat (segle XV a XX), ens adrecis al funeral de l'emperador carles a Bruseles el 1558 on Córdoba no hi apareix per res de res de res?.... el que dius és completament fals...adjunto link a les pintures d'en Cock que anuncies al teu link defectuos on aprareix tot, menys cordoba...hauràs de regraduar-te les ulleres Arturo i analitzar ben be els gravats per adonar-te del que et dic.......
Honras Fúnebres de Carlos V en Bruselas. Procesión fúnebre del 29 de diciembre de 1558 - Palau Antiguitats
https://palauantiguitats.com/grabado/honras-funebres-de-carlos-v-en-bruselas-procesion-funebre-del-29-de-diciembre-de-1558/
Salut!
Xavi.G. fes-li un cop d'ull aquest enllaç. Diu que el Ponç de Cabrera alferez mayor del reyno es originario de Francia. Estaves cercant sobre els Ponç de Menerva crec recordar. https://gw.geneanet.org/henryknight?lang=en&n=conde+ponce+de+cabrera+alferez+mayor+del+reino&oc=0&p=pedro
Xavi.G. Sospito que de la mateixa manera que els Lara son els Ponç de Menerva o Ponçs de Cabrera, els Térmez son descendents d'alguna branca secundaria dels Borrell o Berenguers que, els enviaven a les castelles a reconquerir les castelles i galicia i un cop establerts en els nous territoris, creaven casas novas amb escuts nobiliaris per a cada senyoriu i també cambiaven de nom. I sospito que el motiu no era altre que per desvincular-se dels Francs que, era l'imperi. De moment és només una sospita però, crec que per aquí van els trets. De totes formes, no tinc gaire temps per fer recerca encara que, alguna cosa vaig gratant de tant en tant. Aquí ho deixo per si algú te més temps que jo i vol estirar del fil. Salut !
Francesc D., el canvi de nom he pensat que potser es deu a no ser vistos com a estrangers pels seus vassalls i refermar així la seva autoritat.
Francesc D., acabo de fer la regla de tres, i si Pons de Menerba és Rodrigo Gonzalez de Lara em surt que el Froila Rodríguez de Trastámara és en realitat l'Arnau Cervelló de Castellbó.
Encara que la segona vegada que he fet la senzilla operació m'ha sortit que el Froila és un Armengol de Camprodon.
És curiós comprovar com la infal·lible regla de tres falla a vegades amb les humanitats. Per què??
Quan arribeu al net de Dn. Froila Rodriguez,V Conde de Trastamara, Dn. Pedro Froilaz de Traba, la descendència continua per Bermudo Pérez de Traba, conde de trastamara 1080-1114. I així anar fent fins arribar a Dn. Fernando Muñoz de Témez. Primer senyor de la casa de Córdoba. La pregunta seria; Quí son en realitat aquests Froila Rodriguez,V conde de Trastamara? Si son catalans, per qué es cambien el nom quan son a Galicia i per les Castelles? Per que se'ls hi atorgan els pals catalans en aquest enllaç?
Vamos que os lo resumo,,,, toda las casas nobiliarias de la península,,,, vienen de Cataluña,,,, pues de allí proviene todo,,,, toma supremacismo!!!!, esta página friki web es impagable,,,gracias!!!!
Dn. Froila Rodriguez,V conde de trástamara 975. Si aneu resseguint la seva descendència per via masculina, anireu a petar al primer senyor de la casa de Córdoba. Fernando Muñoz de Témez 1217-1283. Curiosament a Dn. Froila Rodriguez, V conde de Trástamara l'hi atorgan en aquest enllaç els pals catalans. https://www.geni.com/people/Dn-Froila-Rodr%C3%ADguez-V-Conde-de-Tr%C3%A1stamara/6000000003268106570
Aquesta web d'heràldica
http://www.heraldaria.com/armorial.php
Segons aquesta web d'heràldica, els Temes i Témez el que tenen són tres bandes, no tres faixes.
La il·lustració del sarcòfag del Vasco de Temes no mostra els colors i tampoc arriben a ser bandes com les dels Fernández de Córdoba, sinó acurtades o enclaustrades per bordura.
Els Tenorio porten un lleó i tampoc són faixes, sinó bandes.
El lleó de l'escut del regne de Legió és el de Saragossa, furtat o adoptat per l'Alfons VII el borgonyó de Legió.
El castell del regne de Castella és el castell dels Menerba
I no continuo perquè m'embalo.
Edmund, los escudos que se ven en la provincia de Córdoba con las tres fajas son todos relativamente recientes, y todos ellos tomaron las tres fajas de la Casa de Aguilar o Casa de Córdoba, que como he dicho y es un hecho conocido son descendientes de la Casa de Temes o Témez, en Galicia.
La casa de Temes tenía por escudo tres fajas de gules en campo de oro, que por otra parte no es un escudo particularmente raro. El uso de piezas simples es más característico en las armas más antiguas. Además, el uso de fajas en la heráldica gallega no es nada raro: las armas primitivas de los Tenorio tienen tres fajas (jaqueladas), los escudos de los Saavedra y los Soutomaior también tienen tres fajas jaqueladas. Los Temes llevaban tres fajas, como se puede ver, insisto, en el sepulcro de Vasco Pérez de Temes que está en Lousada. Aquí una ilustración.
http://3.bp.blogspot.com/_agG_fuApjgQ/TNVwIqJvClI/AAAAAAAAAOg/WsThFBqDwBY/s1600/sepulcro.jpg
Paio Gomes Chariño, adelantado mayor del rey en Galicia, y almirante mayor también tenía fajas jaqueladas, aunque en mayor cantidad.
https://omarfeitotradicion.gal/documents/13967/721680/1_3a.jpg/6127d612-2d1b-422d-bf12-9839ac8de0c2?t=1434965633437
Ya que quieres algún ejemplo del escudo del reino de Córdoba, que comparte armas con la ciudad, aquí tienes la pompa fúnebre de Carlos V en Bruselas, con grabados de Cock y libro impreso por Plantino. Ahí se ve una versión anterior a la conocida en fechas más recientes, con bordura de Castilla, en vez de componada de Castilla y León (que es redundante ya que el león figura como pieza principal).
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k310602f/f37.item
Por cierto, Caralt tiene más nivel en sus comentarios que cualquiera de los por aquí pululan, incluidos los artículos.
No home no….es clar que l'he llegit, però no t'has de creure tot el que llegeixes a la wiki….esttudia altres fonts i quan n'aprenguis parlem de bell nou, ja que està clar que has renunciat, amb supèrvia i menysteniment com és habitual en tu, a debatre res de res….fas com l'Artur i et bases en actes de fe per explicar fets històrics fent-los encaixar sense cap sentit ni logica ….almenys en Rodríguez escriu articles i defensa la seva argumentació encara que trontolli… no es poruc, i això l'honora, tot el contrari que tu i en Caralt….
Salut!
Antoni abat, no lo intente, esto es lo más parecido a una religión,,,,, ya le digo, lo mejor es reírse,,,, séneca podría ser catalán, la bandera de EEUU tiene su origen en la senyera,, el siglo de oro es todo catalán, la conquista y la reconquista, y todo, todo, todo, todo, todo, todo,,,,, es catalán, los demás pueblos no hicieron nada, ni gallegos, ni navarros, ni castellanos, ni portugueses, ni andaluces,,, NADA,,,, todo es catalán,,,, lo dicho a reirse
Al menos, podías haberte leído la entrada de la wikipedia que citas, porque San Antonio Abad era egipcio. Claro, que ahora acabo de caer en que el Maresme debe de llegar hasta el Indostán (por lo menos).
Es inútil rebatiros nada. Si vuestra ceguera cerebral os hace "ver" que el artículo de Arturo Rodríguez apoya alguna de vuestras conjeturas, cualquier intento de debate es tiempo perdido.
Por eso optas reiteradamente por faltar el respeto.
Cap comentari sobre l'article o sobre les aportacions al xat que puguin rebatre les nostres conclusions?....saps que passa, que per respecte a la gent que no sap llatí, hauries d'escriure en una llengua viva i sobre qüestions relacionades amb els articles...
No deixa de ser curiós que res aportis, i que facis servir com a nick el nom d'un illustre personatge català, tal com feia el desaparegut Guiilem Caralt....
https://dbe.rah.es/biografias/70992/bernat-guillem-de-queralt
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Abat
Salut!
Certe delirium tuum est, quod tibi parvum est.
Excusatio non petita, accusatio manifesta
Ignorantia mater audaciae. Numquam cum imperito homine disputabis, ipse te ad gradum deducet, ibi te experientia percutiet.
Arturo, gràcies pel teu temps i per respondre'm. Sincerament és gratificant poder comptar amb tu....Estem cansats de discutir amb gent que no s'ha llegit ni un llibre i certament, és esgotador....gracies per participar i per apujar el nivell dels dissidents de l'INH, dels quals des del meu punt de vista ets el més erudit amb diferència...
No obstant això, he de dir-te amb contundència que les teves respostes des del meu punt de vista no fa més que contradir el teu propi article, article d'altre banda ple de contradiccions i incongruències palmàries, la conclusió del qual no potser una altra que la catalanitat de la nostra protagonista i la apòcrifa existència de la erudita cordovesa. És per això que el felicitava i et proposava unes preguntes, suposo que incòmodes per a tu...
Si et sembla vaig per parts, ja que afloren tot de forats negres, alguns dels quals ja han segellat la resta de participants al xat, tots dissidents del teu criteri disfressat d'erudició, però fals,....forats negres que fan impossible aplicar lògica cartesiana i la llei d'Ockham....Bo i així intentaré posar-hi ordre, restant a l'espera de les teves respostes i contra arguments:
- Dius que la confusió a la grafia en el nom de l'erudita és originari i típic d'Italia,...Ajuntaments, impremtes, erudits, historiadors...ja és molt sospitós que tothom a Itàlia escrivís erròniament amb diverses variants un topònim CARDONA, que llueix a l'armorial gelre amb total claredat des del segle XIV fins avui, tot plegat a partir d'un altre topònim que no hi apareix, com ara CORDOBA....no es més plausible que en el caos de la censura en un mon sense electricitat ni mitjans, on es parlaven llengües tan diferents, els italians transcrivissin Cardona cadascú a la seva manera?....
-Dius que cardonese es un error que apareix al segle XVIII a les impremtes italianes...., llavors com es possible que aquest error retrocedeixi en el temps, i tinguem documentat cardonese en dates molt anteriors a la pròpia península ibérica i afecti curiosament a d'altres personatges il·lustres vinculats amb Cardona, que casualment també van trepijar i viure a les Itàlies catalanes...o aragoneses com tu diries?
- En relació al Gran Capitano, com és possible que citis com exemple de l'error un text del llibre d'en Giannone intitulat "La politia del regno sotto Angioini ed Aragonesi” si resulta que el Gran Capitan castellà d'andalucia, fernandez de cordoba, no era natural ni originari de la nissaga Anjou (França) ni Aragonesa (Catalunya)?....
-Afirmes que les biografies de les dues dones són idèntiques, però com és possible que l'erudita cordovesa es gradues a la Universitat de Córdoba, inexistent fins al segle XX, i més encara quan tu mateix documentes una cita d'en Juan de Brocar del 1553, a Alcalà, on s'ens diu que la erudita era de Barcelona??
-Jo vinculava la heràldica de Cordoba amb el casal d'Ampuries, i he aportat referencies, links i documents incontestables...el casal d'ampuries i la seva heràldica apareix a multitud d'armorials i blasonaris....apareix també a nombroses poblacions andaluses en la actualitat, i fins i tot a la actual regió militar corresponent,...i tu sense res aportar i sense que jo, ni ningú, ho hagi preguntat ni plantejat et treus de la màniga i m'adreces als fernandez de cordoba andalusos per dir-me que no te res a veure....totalment kafkià Arturo!....i com a colofó dius que, ni el regne un cop conquerit, ni la ciutat mai han tingut l'heraldica ampurdanesa com a propia....però això no és tot... afirmes que la heràldica és "león de gules en campo de plata, y una bordura componada de Castilla y León”, ....Res més! Ni un link, ni el casal al que pertany aquesta heràldica de lleons i castells (d'altra banda pròpia de grans mestres templers catalans, totalment documentats, com ara els Erill o els Torroja), cap referència documental ni a escrits ni a mapes ni a portolaris...tot plegat obligant-nos a cometre l'únic pecat reconegut per la ciència....obligant-nos a ser còmplices d'un pur acte de fe....
Finalment, tot i no ser ni objecte de les meves preguntes, ni tenir res a veure amb el teu article, que et recordo parlava de la nostra erudita catalana, tinc molt clar quin es l'origen de l'escut dels Fernández de Cordoba, i és impossible que fossin oriünds de Galicia, un territori que mai ha aparegut citat pels historiadors medievals, excepte pels castellans, és clar....ni Galicia, ni Asturies, no apareixen als mapes medievals, ni a cap armorial ni portolà medieval, ni tenen casals medievals reconeguts internacionalment, ni llavors, ni ara....de fet ni al blasonari castellà actual apereixen aquestes nissagues Temez y Traba predecessores dels suposats fernandez de cordoba medievals....tot plegat és pura invenció literaria de la censura inquisitorial castellana, invenció que ja no ens empassem per molt que t'hi escarrassis i facis teva...
Resumint Arturo, em sap greu que malbaratis el teu coneixement i erudició, i que no trobis cap incongruència en les versions oficials que tant extraordinàriament coneixes....versions que un expert com tu, no hauria d'acceptar pel simple fet de ser oficials, ja que és obvi que no son les reals....
Salut!
Marieta et manca saber llegir....i un cop sàpigues fer-ho et tocarà entendre el que llegeixes...massa feina per a tu, noia!
PERDÓN, IGUAL ES UN ERROR CON EL TRADUCTOR,,,, PERO ALGUIEN HA INSINUADO QUE SENECA ERA CATALÁN?????????..... oye, alguien debería parar esto,,,,,,
La suposada confusió per un error en col·locar a l'inrevés una "n" que en conseqüència seria llegida com una "u", que seria el so de la "v" de Cordoua" no és pas possible al text que l'autor de l'article indica. En el citat text les "v" no estan representades per les "u", per tant, la suposada confusió no és possible (feu clic l'enllaç i ho comprovareu).
L'autor us enreda perquè us vol fer creure que aquesta suplantació no és fruit de la censura, sinó d'una simple errada i així desacreditar la teoria de l'INH, que no és altre que la de la censura.
L'article és un tipus d'estafa de l'estampeta; fixeu-vos que publica la fotografia de textos de canvis de cognoms que no són d'Isabel Josa, però al text que sí que es refereix a ella no hi posa la foto, el transcriu i hi posa l'enllaç. Si fes com en els altres textos i publiques la fotografia quedaria palès a simple vista que la teoria de l'errada no s'aguanta, en aquest cas s'escriu "Cordava" i no "Cordoua".
Ah, una segona qüestió que se m'oblidava, i aquí m'emparo a la seva santa virtut així com de la resta de lectors, perquè potser son imaginacions meves i vaig molt mal encaminat, però em fa l'efecte que en el seu treball també insinua d'alguna manera que Sèneca era català??
Ho sento, no he pogut reprimir-me, de preguntar...
Abans de tot felicitar al Santo pel seu treball i magnífica troballa que li ha permès treure a la llum un desdoblament de personalitats.
Però voldria fer-li algunes preguntes.
Si bé en el cas de Sèneca que apunta resulta clar l'error tipogràfic entre la be baixa i l'ena, en els altres casos que introdueix, incloent aquest d'Isabel Josa, l'error tipogràfic entre CARDONA i CÓRDOVA, a més de ser un doble error, la tipografia de la "a" amb la "o" te poc a veure i no pot pot portar a la fàcil confusió que explica amb el cas de la "v" i l'"n".
Com que no fa esment d'aquest segon error, li fa pensar alguna cosa aquest segon error en precisament la mateixa paraula i que no fos gens fàcil confondre-les?
Gràcies.
Escut Aguilar de la Frontera https://es.wikipedia.org/wiki/Aguilar_de_la_Frontera
Escut Encinas Reales https://es.wikipedia.org/wiki/Encinas_Reales
Escut de Moriles https://es.wikipedia.org/wiki/Moriles
Escut de Posadas https://es.wikipedia.org/wiki/Posadas_(C%C3%B3rdoba)
Escut de Valenzuela https://es.wikipedia.org/wiki/Valenzuela_(C%C3%B3rdoba)
Esccut de Zuheros,Cordoba https://es.wikipedia.org/wiki/Zuheros
Johan Blaeu 17th century. https://www.sciencephoto.com/media/1004742/view/joan-blaeu-andalusia-map-17th-century
Francesc, Guicciardini no dice que fuera de patria "cardonese" sino "cordovese". El cardonese es un error que aparece en el siglo XVIII.
Edmund, ni la ciudad, ni el reino, ni la provincia de Córdoba tienen como escudo nada relacionado con los Fernández de Córdoba. El escudo del reino, de la provincia, y hasta 1983 de la ciudad de Córdoba era un león de gules en campo de plata, y una bordura componada de Castilla y León.
Si de verdad te preguntas por el origen del escudo de los Fernández de Córdoba, lo encontrarás en Galicia, que es de donde procedía esta noble familia. Este linaje acabará transformando su apellido en Fernández de Córdoba al juntar apellido con dominio "Fernández, alguaciles mayores de Córdoba".
El genearca de la rama cordobesa es Fernán Núñez de Temes, noble gallego (señor de Chantada y Temes) que participó en la conquista de Córdoba en el siglo XIII y salió muy beneficiado en los repartimietos. La casa de Temes o Témez es una rama de la noble y antiquísima casa de Traba, en Galicia.
Un buen ejemplo del escudo de los Temes está en la iglesia de Santiago de Lousada, en el municipio de Carballedo, cerca de Chantada. Allí está enterrado Vasco Fernández de Temes, sobrino-nieto de Fernán Núñez de Temes, y en su sepulcro (de las primeras décadas del siglo XIV) se pueden ver las mismas armas que usarán los Fernández de Córdoba.
Arturo, i ara anem a per la matrícula d'honor….
Com expliques que l'escut heràldic del casal d'empuries hagi estat l'escut del regne de cordoba, despres ciutat, des de que es va reconquerir als musulmans fins a la victoria franquista a la guerra civil?….cal recordar arribat aquest punt, que el casal d'empuries i la seva heràldica ve recollida a l'armorial gelre, foli 62
https://www.inh.cat/articles/L'armorial-de-Gelre-i-la-Corona-d'Arago
Arturo, ens pots donar la teva versió del per què els regiments militars a còrdoba tenen com a escut les barres catalanes de l'heràldica dels comtes d'Ampuries?….
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coat_of_Arms_of_the_10th_Armored_Regiment_C%C3%B3rdoba_(Common_variant).svg
L'explicació que dona l'exercit es tan pueril que no se l'empassa ni un cabo furriel analfabet….
https://ejercito.defensa.gob.es/unidades/Cordoba/brimzx_guzmanelbueno/Organizacion/RAC_N.10/index.html
Per cert, penso que els abanderats de la veritat hem de congratular-nos i hem d'agrair al sr. Arturo Rodriguez, alies "Santo Job”, la feina feta i les aclaparadores conclusions que se n'extreuen….. benvingut a la raó! Enhorabona Arturo!
….Francesc, com vols dialogar amb aquesta gent, quan resulta que ara un dels seus abanderats, el famos Santo Job, publica un article que apuntala la teoria que els cordoba en realitat eren els cardona i nomes pel fet de fer-ne eco a la web de l'INH es possen a sumiqueixar com nadons afamats?….són patétics!
Les raons que esgrimeix en colacoca es resumeixen en una de sola, com ja he dit….
La seva rao és la rao d'estat…. Un estat castillà on la nació catalana no hi te cabuda car l'estat castilla desapareixeria…. I axò no ho poden acceptar… resumint, nomes tenen la rao de la força, mai la força de la rao….
Francesc, essent així les coses resulta obvi que entrar a discutir amb proves i arguments amb aquesta gent ufana i superva és estèril….
Home, no tinc temps per analitzar altres fonts. Com li passa a tothom. Em remeto a la feina feta. I ben feta. Et sembla que, després de llegir aquest article i el de En Joanjo Albinyana, aquests no són feina ben feta? Aleshores hauries de dir per què t'ho sembla, crec jo..
Suposo, altrament, que convindràs amb mi, que els càrrecs més importants d'un país no es donen a un estranger. No s'atorgarà el càrrec de president del govern a un estranger, per exemple. Pensa que a finals del segle XV i començaments del XVI Castella i la Nació Catalana eren dos estats independents. A més, el gran Capità, segons totes les fonts, es devia a favor Ferran II i no pas a Isabel.
Lo siento, si solo eres capaz de citar artículos del INH, no hay nada que debatir. Hay que cumplir unos mínimos.
Todavía no habéis conseguido ni descubrir ni aportar un solo documento que apoye vuestras hipótesis. Las falacias no se tornan verdades por el mero hecho de repetirlas constantemente. Eso es pensamiento mágico, y está reñido con la ciencia.
Arrivederci.
Per a en Gonzalo Fernández de Córdoba en Pep Mayolas va escriure això: https://www.inh.cat/articles/El-cas-JRFC-IV-
Gonzalo Fernandez de Córdova. Això és com l'exèrcit espanyol actual No pot ser que s'atorgui, posem per cas, una capitania general o una tinença general a un estranger. A finals del segle XV-XVI passava el mateix.
Per als Trastàmara en Joanjo Albinyana ha trobat això:T ttps://www.inh.cat/articles/La-nissaga-catalana-dels-Trastamara-i-Ferran-de-Naquera
… bon contra argument Marieta…. " todos, todos, todos, todos catalanes”….
….. abat colacoca, deixa de sumiqueixar i aporta dades i proves que no dimanin de la teva caduca i anacrònica rao d'estat….
Quien ganó Nápoles para la corona de Aragón fue Alfonsos le Magnánimo, nacido en Medina del Campo, como su padre Fernando, e hijo de Leonor de Alburquerque, también castellana. Siguiendo tu lógica, Francesc, todo lo que tenga que ver con Nápoles es más castellano que catalán.
Tampoco es muy riguroso inventarse normas, como esa de que para acceder a determinados cargos había que ser catalán. Demuéstralo con datos y documentos fehacientes.
Todos son catalanes, todos, todos, todos,,,, los demás pueblos peninsulares jamás han aportado nada,,,,,, todos, todos, catalanes, cientos de documentos avalan donde nació, donde vivió, donde murió,,,, y nada,,, todos, todos, todos, catalanes, no tenéis sentido del ridículo,,,
El Gran Capità ha de ser un Cardona, com diu el text de Giucciardini (patria cardonese) i com ha descobert aquest lloc web. No es dónava el càrrrec de virrei a un estranger a la Nació Catalana. I encara menys algú que va ocupar el Virregnat d'uns dels regnes de la monarquia catalana, com ho era Nàpols.