Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
OPINIó » 18-02-2016  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
6736 lectures

Isabel i Carlos, l’estafa

L'Enric Vila denuncia la gran estafa que suposa que els espanyols parlin i escriguin de la història d'Espanya i dóna la raó a en Bilbeny, que porta anys denunciant aquesta grollera tergiversació.

La sèrie Isabel (font: rtve.es)

Els lectors recordareu el debat que es va muntar quan, en els inicis de l’anomenat procés, la Generalitat va organitzar aquell cicle titulat Espanya contra Catalunya. A Madrid van posar el crit al cel. A Barcelona, els columnistes més soferts van publicar reflexions greus i solemnes sobre la utilització de la història i l’ètica dels acadèmics. Tothom va sucar-hi pa. El comissari del cicle, Jaume Sobrequés, va quedar afònic de tant donar explicacions. Jordi Cañas el va escridassar en un programa de televisió en nom de la democràcia i la cultura. L’espectacle va ser demencial.

Les darreres setmanes he pensat en aquell cicle. Aprofitant que Netflix regala un mes de prova he vist dues sèries d’èxit de TVE: Isabel i Carlos, el rey emperador. Si algú no ha entès que l’Estat està en guerra amb Catalunya només s’ha d’asseure i gaudir de l’espectacle. Jo no havia vist res tan castís des de la literatura folletinesca del segle XIX, quan el General Prim apel·lava a les “armas de Castilla” per fer-se estimar o per no acabar afusellat com el filipí José Rizal. Tot i que diria que els guionistes són d’origen espanyol, les sèries han estat dirigides per catalans i estan interpretades per una colla d’actors del país. La guerra sempre és ignominiosa i sòrdida.

Deixant de banda l’acurada producció, el fet més destacable de totes dues sèries és l’esforç que els guionistes fan per evitar esmentar Barcelona i València, i ja no diguem el català, en l’època dels Borja i de Joan Lluís Vives. En qualsevol enciclopèdia s’explica que Carles V va rebre la notícia que havia estat escollit emperador mentre era a Barcelona -per ser més precisos a Molins de Rei, al palau dels Recasens. També és sabut que va ser a Barcelona que Carles V va decidir buscar marit a Germana de Foix, la vídua de Ferran el Catòlic que va embarassar. Això per no parlar de Joan d’Aldana, el cavaller tortosí que va capturar Francesc I a la batalla de Pavia. Friso per veure com es resoldrà aquest episodi.

Consti que no sóc exigent. No esperava trobar el cardenal Margarit aconsellant Ferran el Catòlic, ni que Joan Lluís Vives sortís al costat de Caterina d’Aragó o del canceller Thomas Wolsey, després de desestimar una oferta per anar a impartir classes a Castella. Deixo de banda els matisos i les frases que els guionistes posen en boca de tot quant heroi sobre la necessitat de fer complir la llei o de no infringir-la. Tampoc m’han sorprès les referències a la “lengua común”. Les reticències i la propaganda les donava per descomptades. El que no m’esperava és que la identificació entre Espanya i Castella fos tan asfixiant. Sembla que hagin copiat la  simbologia de la columna de Colón de la plaça Recoletos de Madrid. Algú s’ha mirat la columna de Barcelona, que en el seu moment va ser la més alta d’Europa?

Cada cop em sembla més que Jordi Bilbeny té raó quan diu que la història d’Espanya està tergiversada. Si en plena democràcia es pot finançar una idea tan castellanitzada dels orígens de l’Estat, és fàcil imaginar-se què podia fer Madrid quan la impunitat del poder no tenia límits. Les dues sèries fan bones les acusacions que, en al mateix segle XVI, l’escriptor renaixentista Cristòfor Despuig va fer als castellans d’apropiar-se la història i les gestes dels catalans –començant per la descoberta d’Amèrica. Potser sí que Cervantes era un noble català que es fumia de la fatxenderia castellana. És grotesc que els directors de totes dues sèries, Jordi Frares i Oriol Ferrer, acabin disculpant-se a TVE perquè han filmat una església sevillana del segle XVII, mentre els seus guionistes miren de fer passar Saragossa per la ciutat més important de la Corona d’Aragó.

Una cosa és que la reina Isabel fos una dona bruta i que a la sèrie estigui interpretada per una actriu sexy. O bé que Carles V aparegui com un jove ben plantat quan en els quadres té aquesta cara de babau inexpressiu que llueixen les persones que, potser perquè han patit estats vegetatius, allarguen la mandíbula inferior anhelant una mica d’oxigen. Les llicències poètiques estan bé. Però la història hauria de guardar una relació mínima amb el present per resultar creïble. Amb Isabel i Carlos, el rey emperador l’única cosa que s’entén és perquè fins ara cap sèrie espanyola s’ha localitzat a Barcelona. O per què, a diferència de Quebec i Escòcia, Catalunya era fins fa dos dies una nació desconeguda al món.

No m’estranya que, al segle XIX, un periodista tan prudent com Manyé i Flaqué (que Josep Pla deia que escrivia amb el tricorni de la Guardia Civil al cap) es preguntés: “Se quiere hacer con Catalunya lo que se ha hecho con Aragón? Se quiere hacer lo que los ingleses han hecho en Irlanda?”. Carles V tenia una gran virtut. No li agradava guanyar per 6 a 0 i tenia tendència a pactar amb els enemics, virtut no gaire castellana que Felip II va deixar de cultivar. Des que el fill de Carles V va posar la capital a Madrid, que l’obsessió de l’Estat espanyol per indentificar-se amb Castella ho ha justificat tot. El rei Joan Carles va declarar fa poc en una televisió francesa, ebri d’orgull i admiració: ‘El dia abans de morir, Franco em va agafar la mà i l’única cosa que em va demanar va ser: “Altesa, preserveu la unitat d’Espanya”. I, si hi penses, això significa moltes coses. No em va dir fes allò o vés per allà. No, no, tan sols em va dir, preserveu la unitat d’Espanya.’

I bé, quan atropellen Catalunya on són els nostres guardians de la moral i la imparcialitat? On són el Jordi Amat, el Cristian Segura i companyia?

– Patufeeet, on eeeets?

– A la panxa del bou, on no neva ni plou!

Enric Vila

Article original publicat a El Nacional el 18 de febrer del 2016




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Antonio66
    23-02-2016 14:02

    La serie Isabel i aquesta ara són les contramesures del poder central contra les investigacions que es duen a terme en aquesta i altres web. És una molt bona estratègia, ja que éssent una sèrie de ficció -això mateix s'ha escrit més avall, quan es volia desacreditar aquest article...- es basteix de rigor històric, creant una imatgeria que dificilment podrà ser rebatuda llegint documents en els espectadors.

  2. ortogaféitor
    21-02-2016 16:38

    Muy bien, Albert. ¿Sabes que aplicando el mismo senzill criterio Castilla se extendería desde Caspe hasta la Patagonia, grosso modo?

  3. Albert Fortuny
    21-02-2016 09:13

    Catalunya es una nació? Si o No?
    -Si-
    Si es una Nació, te dret a tenir un estat propi? Si o No
    -Si-
    mireu que es senzill.
    salut!

  4. Lluís
    21-02-2016 01:39

    José: evidentment, la identificació d'Espanya amb Castella ha tingut el seu efecte. I un dels efectes és que molts catalans avui es refereixin a Castella dient Espanya.

    Per altra banda, quan en certs textos es diu "a Madrit han decidit...", o "els espanyols han fet...", o "els castellans allò altre...", s'està escurçant una referència a un conjunt de gent que no són ni tots els de Madrit, ni tots els espanyols, ni tots els de castella. És com quan un negre o un indi renega dels blancs, un gitano renega dels paios, un espanyol renega dels alemanys, un africà renega dels europeus, etc. També hi ha castellans que quan es refereixen als catalans, es refereixen només a un subconjunt de catalans que menyspreen.

  5. frederic
    19-02-2016 22:49

    això mateix: F-U-E-R-A !! però de veritat, i no com fa 600 anys que porteu mentint, colla de genocides

  6. Xavier
    19-02-2016 21:03

    Ara estrenen als cinemes una preqüela que seria bo veure per si es desprèn d'alguna forma dels vicis i doctrina patida sota aquesta RTVE, encara que em temo que no.

  7. Guerau
    19-02-2016 15:52

    perquè l'actitud no és protestar i corregir les seues bajanades si no esclarir i fer un discurs de la nostra proòpia història sense la intervenció de Castella-espanya.

  8. Guerau
    19-02-2016 15:50

    Deixem-los sols amb la seu fatxenderia, que es retraten ells mateixa, a veure sols i solets que fan. L'errror és que els innocents i traidors catalans col.laboren amb aquestes pallassades tercermundistes espanyoles des de fa 500 anys.

  9. Johan
    19-02-2016 12:46

    Pels de la CAVERNA la cosa és empestifar-lo tot de ... Tan dona el que diguis, si és llògic o no tan se val, ells... a la seva bola.

  10. Marquesito
    19-02-2016 10:02

    Cesc: Y tampoco mostraron a Carlos convocando cortes en Coruña porque las cortes no soltaban el dinero ni en Castilla ni en Compostela. Sin embargo, en Coruña sí, y nos están omitiendo.

  11. Cesc
    19-02-2016 09:44

    Desde Montserrat Carles V va trametre una carta a Enric VIII perquè li donés suport per aconseguir la corona d'Emperador
    CHARLES KING OF SPAIN to WOLSEY.
    in consequence of the death of Maximilian, solicits Wolsey to obtain for him Henry VIII.'s interest towards his election to the empire. Montserrat, 6 Feb. 1519. Signed: Yo el Rey.

    A la sèrie diuen alguna cosa referent al fet que Carles V, el fill de Joana la boja va estar almenys tres vegades a Montserrat i la primera d'elles va ser per a sol·licitar als seus amics el suport necessari per aconseguir la corona d'emperador? Of course NO

  12. José Ignacio
    19-02-2016 09:37

    ¿De verdad que el autor compara un ciclo de conferencias de historiadores como fue el simposio "Espanya contra Catalunya? con una serie de televisión de ficción histórica?

    Pues sí, tiene razón, es comparable, gracias por la clarividencia.


    Por cierto, como también para el autor esta serie da la razón a la teoría de la conspiración de Bilbeny, aunque tal conspiración nos viene desde el siglo XV y esta serie es, creo yo, del siglo XXI, os voy a recomendar otra serie de TVE:

    "El Ministerio del Tiempo"

    Es una serie de ciencia ficción, de viajes en el tiempo, ambientada en la historia de España, donde funcionarios de este Ministerio se desplazan a otras épocas en momentos clave para impedir que la Historia se modifique.

    Entretenidilla. Seguro que os inspira.

    Se puede ver en TVE a la carta:
    http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-ministerio-del-tiempo/


  13. David
    18-02-2016 23:26

    Que asco de gente despreciable que primero insulta y luego no es capaz de ver que esta buena gente esta investigando la realidad de nuestra historia, Intentando reunir pruevas, Vosotros criticais el simple acto de vuscar pruevas, que verguenza me dais, asi llegara el dia en que el nombre de CATALUNYA quedara borrado del mapa. Como tantas otras cosas.

  14. Lluís
    18-02-2016 22:57

    És collonut que l'Enric Vila ens tingui presents i faci un pas com aquest. Més i més gent anirà lligant caps, poc a poc.

  15. Joan
    18-02-2016 22:50

    Tampoc veurem mai en una sèrie espanyola als reis jurar corts a Barcelona, València o Monzó. Seria massa evident, demostraria que hi havien regnes, furs i lleis separades.

  16. Xavier
    18-02-2016 21:12

    La sèrie és una puta merda pepera i amb els mateixos interessos que li deia el Franco a aquell que fou.

  17. Marquesito
    18-02-2016 19:30

    No sólo fue Juan de Aldana, fueron varios soldados y aquello debió de parecer un chiste. Fueron Juan de Aldana, Juan de Urbieta (vasco), Diego Dávila (andaluz) y Alonso Pita da Veiga (gallego). Entiendo que en la serie redujesen la cosa a Fernán Álvarez de Toledo porque Félix Gómez es un buen actor y le da mucha prestancia, brío y garbo al personaje.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
16529 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Fa uns mesos en Cesc Garrido ens feia saber que el terme anglès marines podia ser el mateix mot català mariners,...[+]
Davant les múltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Valdés deixa als seus llibres, en Raimon...[+]
Segona Part: La restauració de la...[+]