Ja fa dies que en Bilbeny ha tornat

Aquests dies són molt feliços per a tota la banda juvenil i amics d'En Jordi Bilbeny i l'INH per molts motius. Els darrers mesos portàvem una bona dosi d'aparicions del nostre cap de recerca a conferències, xerrades i mitjans de comunicació. Aquestes darreres van pujar bruscament a l'agost per motiu de l'UCE, arribant al pic màxim el 12 de setembre, quan va aparèixer a les portades de tots els diaris entre Laporta i Calçada. El terratrèmol d'Arenys de Munt el vàrem sentir amb totes les constants rèpliques per tot el globus; i després, una suau baixada fins arribar al virulent repunt amb motiu del 12 d'octubre, gràcies a les notícies i el debat creat per les publicacions dels estudis d'Irizarry i Merrill.

En aquest últim debat s'ha tornat a demostrar que Jordi Bilbeny és qui porta la batuta. Els detractors només el poden intentar desprestigiar amb insults, incapaços de rebatre les descobertes documentals i conclusions dels seus exhaustius estudis d'una manera intel·lectual. El ridícul que fan els popes que critiquen des de la frivolitat i el desconeixement la visionària feina publicada per aquest intel·lectual és tan gran com l'avantatge que tenen els seus resultats respecte de qualsevol altra investigació. Perquè Jordi Bilbeny és el gran expert en censura i falsificació documental dels segles XV i XVI, i això és el que, per diferents motius, els catedràtics menystenen, i el que experts colombins menyspreen. Per a ells no ha existit mai aquest factor, que és la clau per poder entreveure la veritat dels fets històrics. I sense aquesta clau només coneixen la història que els han deixat preparada per ser repetida eternament com a dogma, com un maligne mantra que els converteix en éssers obtusos, cecs.