Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la hist貌ria realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
ARTICLES » 09-01-2018  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
960

Jaume I, l鈥橝rag贸 i els valencians

Jaume I no conceb茅 que Val猫ncia f贸ra aragonesa. F茅u de Val猫ncia un regne catal脿. Amb el temps, la historiografia aragonesa no li ho perdon脿. Article d'en David Garrido a "Diari La Veu".

Portada del llibre De vita et rebus Iacobi I (1582) de Bernardino G贸mez Miedes, catalan貌fob, que fou ardiaca de Morvedre

El 2017 ha marxat. Un any ple d鈥檈sdeveniments a la p脿tria que fou de Jaume I. Sobretot, en la part del nord del rierol de la S猫nia. La part del sud 鈥昷a veieu鈥 continua infrafinan莽ada, el que vol dir infravalorada. Espanya no la t茅 en compte, ni la tindr脿, mentre siga 芦comunitat禄 amb senyera sollada de blau. Ull viu! Els noms s贸n importants i els s铆mbols tamb茅. Ac铆, la imbecil路litat ha arribat a tal punt que un campionat esportiu valenci脿, un congr茅s qualsevol o una reuni贸 de mestresses de casa d鈥櫭爉bit regional rep el nom de 芦auton貌mic禄. Vatua! No som valencians, som 芦auton貌mics禄. Vet ac铆 quin gentilici m茅s cret铆. Aix铆, doncs, Jaume I era rei dels 芦auton貌mics禄 i Ximo Puig 茅s president de la 芦Comunitat禄. Nyas, m茅s 芦kitsch禄 impossible! I tot aix貌 amanit amb la vindicaci贸 d鈥檜na pretesa dualitat nacional hist貌rica des dels temps de Jaume I per a legitimar la pres猫ncia de la llengua castellana al pa铆s dels valencians des de temps immemorials. Primerament, els aragonesos d鈥檃ra no s贸n els del segle XIII. I, en segon lloc, i no menys important, les comarques ara de parla castellana eren majorit脿riament arab貌fones abans de l鈥檈xpulsi贸 dels moriscos en 1609.

Entre els caps pensants de la patuleia espanyolista que habita el nostre pa铆s, els fact貌tums del regionalisme obsc猫 que ha fet forat pertot, el que ens vol 芦auton貌mics禄 i no valencians, hi ha una sobrevaloraci贸 del paper d鈥橝rag贸 en la conquesta de les terres dels soldans Za茅n (Val猫ncia) i Mahommed ben H奴d (M煤rcia, que arribava fins a Alzira). Atenci贸!: escric els noms en l鈥檃lgaravia dialectal 鈥昻eo脿rab xarc-andalus铆鈥 que parlaven. Ara b茅: els aragonesos de hui no s贸n pas els del passat, de la mateixa manera que, per exemple, els canaris del segle XV (guanxes, de parla berber) no s贸n els mateixos que els del XX. L鈥橝rag贸, en el segle XIII, era un pa铆s 鈥晆n pa铆s!鈥 ling眉铆sticament m茅s complex que no la uniformitat que presenta en l鈥檃ctualitat. El record de les gl貌ries p脿tries, dels aragonesos, quan tenien 鈥昫iguem-ne鈥昫inastia nacional, coincideix amb les catalanes (valencians inclosos) i d鈥檃qu铆 que, per a l鈥檈spanyolisme, el decimon貌nic de l鈥檈stat-naci贸 liberal, constitucional a la seua manera, les gl貌ries de l鈥橝rag贸 antic, les catalanes, hagen estat sospitoses de filocatalanisme o, ja ficats, ras i curt d鈥檃ntiespanyolisme. Quan l鈥橝rag贸 era naci贸, naci贸 de deb貌, no existien individus catalan貌fobs com el Javier Lamb谩n (ostres, del mateix partit que el Ximo Puig i l鈥橧ceta!). Eren els temps de Mart铆 d鈥橝lpartil (1380-1441), el bi貌graf de Benet XIII, qui, aragon猫s com era, no dubt脿 a qualificar els aragonesos de catalans, en contraposici贸 als聽hispani o castellans. Definitivament, el Lamb谩n i personatges del mateix pelatge tenen poc a veure, o no res, amb els aragonesos que, amb orgull, convertiren el nom del seu pa铆s en el crit de guerra dels almog脿vers catalans: 芦Arag贸! Arag贸! Via sus!禄.

En temps de Jaume I (1208-1276),un Arag贸 feudalitzant, fraccionat per les bandositats nobili脿ries, contrastava amb l鈥檈sperit emprenedor, de tarann脿 burg猫s, de les ciutats catalanes. Cal dir que des del 1137 la dinastia comtal barcelonina havia acaparat el t铆tol reial aragon猫s, mentre la seua vitalitat pol铆tica l鈥檈mprava m茅s enll脿 dels Pirineus, a la recerca d鈥檃quell gran regne catalano-occit脿nic que mai no arrib脿 a quallar. La derrota de catalans, aragonesos i tolosans a Muret (1213) no capgir脿 de sobte la situaci贸, per貌 referm脿 les ambicions franceses a les terres d鈥橭c i, sobretot, acab脿 amb la vida de Pere 芦el Cat貌lic禄, el rei, que deixava un 煤nic fill de cinc anys com a hereu. Aquest era Jaume I, presoner del vencedor del seu pare, alliberat merc猫 la intervenci贸 del papa Innocenci III;聽un nen al bell mig del batibull pol铆tic que era Catalunya i Arag贸, encara sense l铆mits prefixats a la mort del rei Pere.

Jaume I aconsegu铆 imposar-se a la d铆scola noblesa aragonesa, tamb茅 a la catalana, i aix铆 pos脿 els fonaments, de deb貌, de la uni贸 de catalans i aragonesos en un mateix estat; aix貌 que la historiografia ha anomenat Corona d鈥橝rag贸. Per貌 aquest renascut pa铆s ja no miraria cap a Occit脿nia, malgrat que els interessos din脿stics encara persistien, sin贸 que s鈥檃balan莽脿 vers el sud, cap a les terres d鈥橝landal煤s (aix铆 pronunciat, amb accent agut pels naturals del pa铆s), convertides ara en l鈥檕bjectiu prioritari del rei d鈥橝rag贸 i comte de Barcelona. La conquesta de Mallorca (1229) no despert脿 cap problema intern; reconeguda com a empresa catalana, la historiografia posterior no ha dubtat a recon猫ixer-ho. Una altra q眉esti贸, per貌, era el soldanat 鈥時egne鈥 valenci脿, una vella aspiraci贸 dels senyors de l鈥Extremadura aragonesa, concebuda com la sortida natural de l鈥橝rag贸 a la Mediterr脿nia. Val猫ncia, tanmateix, continu脿 sent un regne despr茅s de la conquesta catalano-aragonesa (1238-1245), s铆, per貌 de tarann脿 catal脿. Arag贸 havia vist frustrades les aspiracions de posseir Tortosa, conquerida en 1148, que el comte Ramon Berenguer IV, 芦pr铆ncep d鈥橝rag贸禄, annexion脿 al Principat catal脿. A Val猫ncia, Jaume I, instigat per la majoria de repobladors catalans, impos脿 un regne nou amb lleis noves, alienes al聽Fur d鈥橝rag贸, utilitzat en la primera fase de la conquesta valenciana. Aix铆, el聽Costum valenci脿, catal脿, acabar脿 esdevenint els聽Furs del nou regne, que, gel贸s de la seua autonomia respecte d鈥橝rag贸, aconseguir脿 imposar-los des del 1261 en tot l鈥檈spai valenci脿. Els senyors aragonesos, defraudats, protestaren en 1264, encap莽alats per Pero Ferrandes d鈥橝莽agra, Eixim猫n d鈥橴rrea i Artal de Luna, concentrats a Quart (l鈥橦orta), amb la pretensi贸 de reivindicar la conquesta de Val猫ncia per a Arag贸. Fou debades. Tamb茅 protestaren per l鈥檃nnexi贸 de tot el comtat de Ribagor莽a (continua sent hui dia una comarca catalanoparlant) a Catalunya i, arran d鈥檃ix貌, es negaren taxativament a servir el rei en la campanya contra M煤rcia (1265-1266).

El rei no ced铆, ni en la q眉esti贸 d鈥檃nnexionar Val猫ncia a l鈥橝rag贸 ni tampoc en la dels l铆mits entre l鈥橝rag贸 i el Principat catal脿, que resoldria definitivament Jaume II en 1301. Tota la Ribagor莽a, en 猫poca de Jaume I, formava part de Catalunya. El greuge, tanmateix, ja estava fet: Arag贸 mai no tindria eixida a la mar. I d鈥檃c铆 ve l鈥檃cusaci贸 de rei 芦antiaragon猫s禄 que ha bastit sobre Jaume I una part important de la historiografia aragonesa, m茅s a茂na 鈥昫iguem-ne鈥 l鈥檃ragonesa de sang espanyolista, sense tenir en compte que, precisament, aquest rei fou el responsable final de l鈥檃rticulaci贸 foral d鈥檃quell regne.

Zurita a banda, des del segle XVI els historiadors aragonesos, alguns amb innegable catalanof貌bia, no s鈥檋an estat de mostrar el seu rebuig a l鈥檕bra de Jaume I. Servisca d鈥檈xemple, si m茅s no, la biografia de Jaume I que redact脿 l鈥檃ragon猫s 鈥昻ascut a Alcany铆s鈥 i ardiaca de Morvedre Bernardino G贸mez Miedes, que escriv铆 en llat铆 una biografia de Jaume I que despr茅s tradu铆 al castell脿 amb el t铆tol聽La historia del muy alto e invencible don Jaime el Conquistador (1584), on, ja a la dedicat貌ria, diu del聽Llibre dels feits de Jaume I: 芦Nos dej贸 [Jaume I] escrita y compuesta de su propria mano, como por comentarios, su historia y vida, aunque en su lengua corta y peregrina鈥. Ostres!: llengua 芦corta y peregrina禄. El Bernardino sembla un diputats de Ciudadanos de hui. Per aix貌, per estar escrit el聽Llibre dels feits en llengua de 芦aldeanos禄 (recordeu la Punset?), l鈥檃utor justifica el seu refregit: 芦Me atrev铆 a ponerla a gesto y escribirla en las dos m谩s generales y m谩s extendidas lenguas que hoy se hallan en el universo, latina y espa帽ola禄.

No 茅s l鈥櫭簄ic lloc on el clergue aragon猫s 鈥昦rrib脿 a bisbe d鈥橝lbarras铆鈥 mostra la seua aversi贸 al catal脿. M茅s endavant, el cap铆tol dedicat als聽Furs valencians 茅s antol貌gic: 芦Y por ser el rey, no s贸lo fundador de la ciudad, pero de sus leyes y fueros, quiso que se escribiesen en su propria lengua materna, que fue la limosina como se hablaba en Catalu帽a禄. Per la qual cosa, afegeix: 芦Como entendieron esto los aragoneses, que con ej茅rcito formado le segu铆an y se hab铆an hallado en la conquiesta del reino y entrada de la ciudad, se tuvieron por muy agraviados de que los fueros y leyes de Valencia se escribiesen en lengua catalana, o limosina, tan oscura y grosera; y que fuera harto mejor en la latina o, al menos, aragonesa禄.

No estalvia en desqualificacions contra Catalunya don Bernardino, que vessa espanyol铆ssima mala llet en tot el seu relat de les gestes del Conqueridor. Fins i tot, arriba a posar la guinda al past铆s: 芦Tambi茅n eran del mesmo parecer y conformaban en la pretensi贸n por su propria lengua los castellanos y los dem谩s mercaderes espa帽oles que all铆 [a Val猫ncia] se hallaban, que hablaban casi la misma lengua de los aragoneses, aborresciendo en grande manera la catalana, o lemosina, porque no se pod铆an hacer a ella ni hablarla m谩s que la caldea禄.

Vegeu: els castellans (espanyols) parlen quasi la mateixa llengua que els aragonesos. Val! I, com ara, avorreixen la catalana. Mare de D茅u! Espanya 茅s irreformable, des del segle XVI (since 16th century). 脪bviament, aix貌 茅s una interpretaci贸 de la hist貌ria desentonada d鈥檜n senyor que vivia a Val猫ncia en temps dels reis Habsburg castellans. Una Val猫ncia ja postrada al poder de Castella, per貌 que parlava valenci脿 (catal脿) i aix貌 鈥晇eges tu!鈥昺olestava i molesta. A l鈥檈dat mitjana, us ho assegure, els castellans no tenien cap problema, si s鈥檈squeia, a parlar catal脿. Tenien ben assumit que els Pa茂sos Catalans no eren Castella (Espanya).

Els prejudicis de don Bernardino, per貌, no s鈥檃paivagaren amb el pas dels anys, que la nova Espanya, l鈥檈stat-naci贸 naixent al segle XIX (el d鈥檃ra, el mateix que nega la llibertat a l鈥橭riol Junqueras), els reviscol脿. Aix铆, tot un catedr脿tic d鈥檋ist貌ria medieval de la Universitat de Saragossa encara hui en actiu, 脕ngel Sesma per a m茅s senyes, arriba a qualificar Jaume I de 芦rei m茅s anti-aragon猫s de la hist貌ria禄. La n貌mina d鈥檃utors i pseudohistoriadors catalan貌fobs, amb lamentable pres猫ncia a les universitats, que han continuat en la l铆nia de Bernardino G贸mez Miedes, 茅s 脿mplia, lamentablement, per a Arag贸 i per als catalans. Ah! I que conste, mai no han negat la catalanitat de Jaume I, que justament per aix貌 l鈥檋an rebutjat. Potser el m茅s rellevant dels bel路ligerants contra l鈥檕bra del rei Conqueridor haja estat el saragoss脿 Andr茅s Gim茅nez Soler (1869-1938), qui fou arxiver de l鈥橝rxiu de la Corona d鈥橝rag贸, catedr脿tic d鈥橦ist貌ria Antiga i Medieval a Sevilla i Saragossa i, fins i tot, governador civil de Girona. Autor d鈥檕bres merit貌ries, com la biografia de聽Don Juan Manuel i els seus estudis sobre les relacions de la Corona d鈥橝rag贸 i Granada, el seu ferotge anticatalanisme el tra铆. Evidentment, no estalvi脿 cr铆tiques a Jaume I, a qui en el marc del聽II Congr茅s d鈥橦ist貌ria de la Corona d鈥橝rag贸 (Osca, 1922) arrib脿 a qualificar-lo de mancat d鈥檌deals, antipatri貌tic i d鈥檈sperit poc cultivat, o sia, ruc.

Andr茅s Gim茅nez Soler, historiador saragoss脿.
Deia que Jaume I no tenia ideals, era un antipatri貌tic
i no tenia un esperit cultivat.

Un altre dels grans patums de la historiografia aragonesa, el navarr猫s i catedr脿tic d鈥橦ist貌ria Medieval a Saragossa Jos茅 Mar铆a Lacarra 鈥晇egeu, per exemple, Arag贸n en el pasado (1972)鈥 plora a vessar que Val猫ncia no fou aragonesa i, aix铆, tampoc estalvia cr铆tiques a l鈥檃cci贸 pol铆tica de Jaume I, a qui聽arriba a acusar d鈥檜tilitzar 芦argucias poco nobles禄 contra els aragonesos per tal de llevar Val猫ncia a Arag贸.

Per貌 qui s鈥檈nduu la palma 茅s, sense cap dubte, Antonio Ubieto Arteta, deixeble de Lacarra, que permeteu que motege 芦l鈥檌ncendiari禄. Aragon猫s espanyol铆ssimament espanyolista i Catedr脿tic d鈥橦ist貌ria Antiga i Medieval a la Universitat de Val猫ncia en els primers anys de la Transici贸, fou autor, entre altres malformacions historiogr脿fiques, del libel, en dos volums,聽Or铆genes del Reino de Valencia: cuestiones cronol贸gicas sobre su reconquista (1977-1979), que aliment脿 les fantasies del聽blaverisme m茅s arrauxat. Geni i figura, Ubieto, l鈥檃utor de cap莽alera de l'antihist貌ria聽blavera, titlla Jaume I de mentider i deslleial. Veges tu! Perqu猫 despr茅s, cada 9 d鈥檕ctubre, vagen a portar-li flors a l鈥檈st脿tua del Parterre.

No hi afegir茅聽m茅s. Paga la pena? Entre Jaume I i els espanyolistes aragonesos, els que conceben l鈥橝rag贸 com un ap猫ndix de Castella, sempre ha hagut una profunda desamor, ben palesa en el desinter猫s per la figura del rei Conqueridor si no 茅s per a calumniar-la o tergiversar-la. L鈥檋eroi, quasi m铆tic, de la hist貌ria catalana, no ho 茅s aix铆 per a l鈥橝rag贸 espanyolitzat de hui, que sempre l鈥檃cusar脿 d鈥檋aver-lo privat de l鈥檃cc茅s a la mar, d鈥檌mpedir que Val猫ncia f贸ra aragonesa. Callen, per貌, desagra茂ts, la profunda ordenaci贸 jur铆dica que hi introdu铆 (aplicaci贸 del dret rom脿 a la聽Compilaci贸 d鈥橭sca), sobretot a partir de les corts d鈥橢ixea de 1265, la creaci贸 de la instituci贸 del just铆cia 鈥昳ntermediari entre rei i regne鈥 i que el pactisme, d鈥檃rrel catalana, s鈥檌ntrodu茂ra a l鈥橝rag贸.

I sobre la llengua aragonesa, qu猫 茅s l鈥檃ragon猫s? La llengua parlada a les terres de Saragossa i Terol, una varietat diat貌pica de la llengua que tamb茅 era parlada al sud de Navarra i Castella, entr脿 en les comarques lim铆trofes del Regne valenci脿 amb Arag贸, per貌 no m茅s enll脿. La diacronia ling眉铆stica no explica les isoglosses de hui dia entre catal脿 i castell脿 al centre i sud valenci脿. En 1609 el rei 芦espanyol禄, pels seus cristian铆ssims d铆dims, foragit脿 la tercera part de la poblaci贸 del Pa铆s Valenci脿, la morisca, que majorit脿riament encara era monoling眉e en l鈥檃lgaravia 鈥暶爎ab鈥 dialectal valenciana. Els que els substitu茂ren, en alguns casos eren mallorquins (la Marina), per貌 en altres, a les comarques interiors i al sud m茅s sud, venien del pa铆s de ponent. Aix貌 comen莽脿 a dibuixar un nou mapa ling眉铆stic del Regne, d鈥檜n pa铆s afectat per la castellanitzaci贸 de les elits dirigents i l鈥橢sgl茅sia. Ja aleshores, l鈥橢sgl茅sia ens volia castellans, a tothom, i 鈥昳l路lusos鈥 pretenien adoctrinar els moros en castell脿. La dualitat ling眉铆stica catal脿 i castell脿 de la 芦Comunitat禄 administrativa de hui (antic Regne + Plana d鈥橴tiel i comarca de Villena) no l鈥檈xplica l鈥檈xtensi贸 de la parla 芦aragonesa禄 a terres valencianes al segle XIII.

Les armes del Regne d'Arag贸, les tradicionals i hist貌riques, representades
en un armorial aragon猫s de 1536.

Per 煤ltim, una precisi贸 vexil路lol貌gica: antigament a la cancelleria reial, la catalanoaragonesa, feien la distinci贸 de les armes her脿ldiques d鈥檜ns i altres, per una banda la senyera (les armes de Ramon Berenguer IV de Barcelona), en 煤s a tots els Pa茂sos Catalans, i per altra la creu d鈥橝lcoraz, el senyal her脿ldic tradicional i hist貌ric d鈥橝rag贸. Vaja!, la bandera aragonesa, la de deb貌: blanca amb la creu de Sant Jordi i quatre caps de 芦reis moros禄 als seus cantons.

Diumenge, 7 de gener de 2018 12:45h
Diari La Veu
Mem貌ries hist貌riques

David Garrido

https://www.diarilaveu.com/apunt/78939/jaume-i-larago-i-els-valencians




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    14-01-2018 16:29

    ASdfg fashj, ens ho pots aclarir, si us plau?

  2. ASdfg fashj
    14-01-2018 13:07

    No hi ha cap dada en aquest article que sigui correcta. Deixeu de fer el rid铆cul, sisplau.

  3. Frede
    13-01-2018 19:00

    Em teniu ben distret entre erudits i no erudits, defensors de les tesis INH i detractors. Distret perqu猫 pensava llegir especulacions sobre l'article d'En Jaume I i l'Arag贸 i no he trobat res d'aix貌. Potser com que no s贸c erudit no ho entenc. B茅. A la propera. Salut!

  4. Santo Job
    12-01-2018 16:50

    No he dicho que fuera capit谩n general de Catalu帽a, sino teniente del capit谩n general (mano derecha, edec谩n, ll谩malo como prefieras) Juan de Acu帽a Vela.
    Castilla (bueno, la corona) no estaba interesada en conquistar Granada hasta que toman el mando de la situaci贸n los Reyes Cat贸licos. Con ellos hubo un gran impulso a este respecto, y adem谩s se dio el casus belli adecuado.

  5. Ant贸n Mart铆n
    12-01-2018 16:47

    Pero Francesc, 驴no te das cuenta de lo contradictorio y a la vez nihilista de tu planteamiento? Si dudamos as铆 a lo grosero de la autenticidad de cualquier manuscrito, entonces cualquiera de tus propuestas carecer铆a igualmente de fundamento. Fuera de que la Arqueolog铆a tiene sus propios espacialistas pal贸grafos, capacitados para examinar y certificar, en su caso la falsedad o no del documento en cuesti贸n. Si no aceptas esta premisa, y a menos que seas especialista en la materia (a la vista est谩 que no), creo que no est谩s instruido como para opinar acerda del asunto.

  6. Francesc 2
    12-01-2018 16:24

    Santo, molt interessant. A veure si el personatge 茅s p煤blic i molt influent, ha d'haver generat molta documentaci贸 en els anys de vida p煤blica. Dius que aquest senyor va ser un capit脿 general de catalunya. per tant, una persona de vida p煤blica i molt influent. Ergo, hauria d'haver-hi molta informaci贸 sobre aquesta vida p煤blica. Per exemple, en Pujol. Des del 1975 fins al 2003 va ser un personatge molt influent en la vida p煤blica i, per tant, va generar molta documentaci贸. Despr茅s, en tornar a la vida privada ja no tanta, llevat d'algun fet puntual. Jo crec que la l貌gica dels fets i de l'escriptura va per aqu铆. I et deixo, que he de marxar.

  7. Francesc 2
    12-01-2018 16:15

    Tema Castella. Em sembla que has fet un bon diagn貌stic. Castella no estava, pel que tu dius, tan interessada a conquerir Granada. La Corona catalanoaragonesa s铆. I hi estava interessada perqu猫 el regne de Granada era un obstacle per a un fluid comer莽 dels mercaders de la naci贸 catalana amb Portugal, Can脿ries, el Nord d'脌frica i les costes atl脿ntiques d'Europa. I encara hi afegeixo, jo, un altre motiu, que ja et pots imaginar...l'exploraci贸 i la conquesta d'Am猫rica. Calia que, perqu猫 es dugu茅s a bon port, tenir lliure tot el litoral mediterrani. Aix貌 茅s una idea meva. Segurament molts d'altres tamb茅 l'han tinguda i s'hauria de contrastar. Jo hi vauria una relaci贸 de causa-efecte entre la conquesta del Regne de Granada i l'exploraci贸 i conquesta de les Can脿ries i de les Antilles i de la terra ferma americana. Caldria contrastar-ho, ja dic.

  8. Santo Job
    12-01-2018 16:09

    Cuanto m谩s nos retrotraemos en el tiempo, menos abundantes son los registros documentales que puede haber de una persona. No vas a encontrar la misma cantidad de registros de una persona de finales del siglo XIX que de una del XV, y a煤n encontrar谩s menos de una del XII, no digamos ya de una del IX.
    Que haya lagunas cronol贸gicas que no se puedan rellenar de manera fehaciente no significa que haya censura que las haya eliminado o manipulado. Yo mismo estoy investigando un personaje del cual hay lagunas cronol贸gicas de m谩s de una d茅cada del tir贸n: aproximadamente tengo estas lagunas 1550-1574, 1576-1588, 1593-1603,1604-5, 1616-26, 1626-34, 1634-45. S铆 tengo aproximaciones a partir de lo que 茅l cuenta, pero no tengo registros fehacientes como pueden ser pleitos, memoriales, registros de contadur铆a, o cartas. 驴Quiere decir que est谩 manipulado? No, lo que quiere decir es que la gente no generaba tanta presencia documental. Y f铆jate que este buen hombre fue teniente del capit谩n general de Catalu帽a durante unos a帽os.

  9. Francesc 2
    12-01-2018 16:01

    Text d'en Despuig. No es despr猫n necess脿riament que en Cort猫s i en Pissarro haguessin fet la conquesta per Ferran. Vols dir que en Valera no s'ha oblidat d'una coma despr茅s de "comen莽脿"?

  10. Francesc 2
    12-01-2018 15:48

    A veure, com m茅s modern 茅s un text, m茅s probabilitats hi ha que topem amb manuscrits aut猫ntics.Hi ha molt铆ssima correspond猫ncia i amb ella es pot fer l'estudi cal.ligr脿fic comparatiu.. Per exemple la seva signatura a la matr铆cula de la universitat amb la dels altres escrits.Molt铆ssimes persones l'han conegut i han escrit sobre ell, No hi ha immenses llacunes biogr脿fiques ni contradiccions insalvables. I no 茅s el cas d'en Colom.

  11. Santo Job
    12-01-2018 14:47

    Entonces, si no me equivoco, tampoco estar铆as en condiciones de aceptar que algunos manuscritos de, por ejemplo, P茅rez Gald贸s sean de P茅rez Gald贸s. Podemos concluir por caligraf铆a, ortograf铆a, l茅xico, y firmas que son de una misma persona, pero bajo ninguna circunstancia podr铆amos concluir que sean de pu帽o y letra de Gald贸s.
    En realidad, no podr铆amos que ning煤n manuscrito sea aut贸grafo.

  12. Santo Job
    12-01-2018 14:28

    El texto, seg煤n la edici贸n fijada por J.A. Gonz谩lez para EHumanista, 14 (Universidad de California, Santa B谩rbara) queda as铆:

    "Diego de Valera, qu路茅s castell脿, [ho] escriu y no u escriguera, per ser en nostre
    favor, si aix铆 no f贸ra. Y finalment, lo regne de Granada que, com sabeu, 茅s estat
    tostemps com busca en ull al regne de Castella, ja may s'茅s pogut conquistar fins que lo
    rey de Arag贸 Don Fernando Segon hy 脿 posat les mans; y la jornada de les Yndies del
    mar Oc茅ano, que Christ貌fol Colom, genov茅s,comen莽脿 y apr茅s acabaren Ferrando
    Cort茅s y Francisco Pissarro, a la pr貌spera fortuna del mateix rey Don Fernando de Arag贸, per manament y ordre del qual se comens脿, se ha de atribuir; no gens a castellans"

    En el caso del reino de Granada, tampoco es que fuese un problema para el reino de Castilla, lo que hab铆a es una cierta dejadez. Granada pagaba tributos bastante fuertes, y eso era bastante c贸modo, un statu quo tranquilo para la corte de Castilla que simplemente recib铆a mucho dinero del reino de Granada. Insisto, el texto no hay que entenderlo tan literalmente, pues Cort茅s y Pizarro son sustancialmente posteriores a Fernando el Cat贸lico.

    Cierto, me he liado, quer铆a decir alto alem谩n. Me l铆o bastante al escribir ambos conceptos entre alto y bajo alem谩n porque tengo presentes siempre los Pa铆ses Bajos, que eran del 谩rea de influencia del niederduyts (en flamenco), y ten铆an una fuerte conexi贸n, gracias al Rin, con la zona de Estrasburgo y Basilea.

  13. Francesc 2
    12-01-2018 13:40

    No, no puc. Puc concloure com tu que son manuscrits escrits per la mateixa persona: coincideixen, dius, en caligraf铆a, ortograf铆a, i signatures. Per貌 estic conven莽ut que ni jo ni tu, ni diria que ning煤 pot cocnloure que siguin del puny i lletra de l'almirall.

  14. Francesc 2
    12-01-2018 13:32

    Per貌 el fet m茅s destacat d'En Despuig 茅s l'afirmaci贸 鈥揻eta per boca d'En L煤cio, un dels contertulians鈥 que la descoberta d'Am猫rica, que la impuls脿 En Colom "ab pr貌spera fortuna del mateix rey don Fernando de Arag贸, per manament y ordre del qual se comens脿, se ha de atribuir no gens a castellans

  15. Francesc 2
    12-01-2018 13:28

    El baix alemany 茅s el del nord. I la carta 茅st脿 editada a Estrsaburg, territori de l'alt alemany.

  16. Santo Job
    12-01-2018 10:40

    Podemos concluir que son manuscritos aut贸grafos porque coinciden en caligraf铆a, ortograf铆a, y firma entre s铆 esos diferentes papeles. 驴Puedes aportar t煤 alguna prueba de que esos documentos son falsificaciones?

    Haces una lectura interesada del texto de Despuig. Lo que Despuig dice es que como sin la colaboraci贸n del rey Fernando no se podr铆a haber realizado la empresa americana (lo cual es correcto), entonces no hay que atribuirle el m茅rito a los castellanos.

    La preposici贸n "von" tambi茅n tiene valor de "desde" en bajoalem谩n antiguo.

  17. Ant贸n Mart铆n
    12-01-2018 08:00

    Es que yo no pertenezco al mundo acad茅mico. Mi ignorancia est谩 a la altura -por lo menos- de los 'sabios' del INH. Y ahora deber铆as demostrarnos que Crist贸for Despuig (por ejemplo) existi贸 de verdad y que sus obras no son producto de la manipulaci贸n y la falsificaci贸n. Por aplicar vuestro propio y peregrino m茅todo, m谩s que nada.

  18. Francesc 2
    12-01-2018 02:57

    Autenticitat. Aquestes obres estan falsificades. 脡s a dir, que hi ha falsificacions i per definici贸 les falsificacions es fan sobre, damunt la veritat. Com diu en Verdera, la veritat sempre sura damunt la mentida, com l'oli damunt l'aigua. 脡s a dir, que hi ha parts no falsificades i parts falsificades. Com se sap aix貌? Evidentment per les contradiccions insalvables que hi ha dins d'elles. Aleshores cal anar contrastant la informaci贸 per mitj脿 d'altres fonts. Crist貌for Despuig i els seus Col.loquis. Diu Colom genov猫s. Per貌 tamb茅 diu que els castellans no van participar gens a la primera conquesta d'Am猫rica. Per tant, aquest genov猫s va treballar nom茅s per la Naci贸 Catalana. I el que 茅s estrany 茅s que aquest genov猫s obtingui el t铆tol de virrei que nom茅s t茅 tradici贸 clara i contrastada i fonament legal i jur铆dic a la naci贸 catalana i per als naturals nobles o de la fam铆lia reial catalana.

    Ja ho has dit que no ha tingut eco en el m贸n acad猫mic el que aqu铆 es defensa. Per貌 茅s curi贸s, vas trobar aquest web i no te'n pots separar i est脿s a la que cau. Nom茅s per riure? Mau. O 茅s que hi ha, aqu铆, alguna cosa que et desficia o 茅s que hi veus un dubte raonable?

  19. Francesc 2
    12-01-2018 02:54

    No, no perdona. El text hi posa la preposici贸 "von" i no pas "aus". La segona connota sobretot la idea de proced猫ncia, d'origen i d'aqu铆 tamb茅 se'n pot extreure tamb茅 la idea de pertinen莽a. Ara b茅."von" indica indubitablement pertinen莽a en alemany. En Colom de (von) --que pertany-- a Hisp脿nia escriu al rei de (von) --per tant pertinen莽a--. Tots dos pertanyen a Espanya. I a m茅s, fixa't que s'adre莽a al rei Ferran i nomes a en Ferran i no pas a Isabel.

  20. Francesc 2
    12-01-2018 02:14

    Com en pots estar tan segur que s贸n del seu puny i lletra? Com?

  21. Santo Job
    11-01-2018 19:44

    El "von Hispania" hay que entenderlo a la luz de la frase entera, de ah铆 que la traducci贸n correcta sea "desde Espa帽a" y quedar铆a "Crist贸bal Col贸n, desde Espa帽a, escribe al rey de Espa帽a sobre las islas y tierra de las Indias". Es decir, el "von Hispania" establece el punto de referencia de que Col贸n ha vuelto, que no escribe desde las Indias.
    De los documentos que cito, hay algunos que son de pu帽o y letra del Almirante, como por ejemplo sus registros contables, varias cartas, un dibujo cartogr谩fico, etc. Otros son a instancia o por causa suya: capitulaciones, confirmaci贸n, segunda confirmaci贸n, testamento (no es de su pu帽o y letra sino que lo dict贸, como era costumbre en los testamentos in articulo mortis), documento Assereto... Tambi茅n los hay producidos en su presencia (compraventa entre Colombo y Del Negro)

  22. Ant贸n Mart铆n
    11-01-2018 19:33

    Si es as铆, entonces deber铆as demostrar tambi茅n la autenticidad del abrumador listado de obras que citas, porque podr铆an ser todas fruto de la falsificaci贸n, 驴no? 驴O s贸lo es falso lo que desmonta mis hip贸tesis? Por cierto, que esa llamada a la participaci贸n general, otorgando el mismo valor a la opini贸n docta que a la lega, es muy significativa y explica por s铆 sola por qu茅 las teor铆as del INH no hay tenido ning煤n eco en el mundo acad茅mico, m谩s all谩 de los buenos ratos que hayan hecho pasar a algunos por mor de lo descacharrante.

  23. Francesc 2
    11-01-2018 19:26

    Ni una mica tenir en compte un dubte raonable, Anton? Si 茅s aix铆, per qu猫? Ni un?.

  24. Francesc 2
    11-01-2018 19:25

    El que passa amb el que dius sobre els llibres que he citat, Santo, 茅s que tots ells s贸n contradictoris. S'hi posa aix貌 de la genovesitat, per貌 el conjunt reflecteix que no era genov猫s. La carta en alemany diu [...] Christoferus Colon von Hispania schreibt dem Konig von Hispania. Cristofor Colom d'Espanya escriu al rei d'Espanya. D'altra banda, i aix貌 ja ha sortit manta vegades els documents que tu cites com a originals d'en Colom o d'en Ferran o d'en Ferran i Isabel, com podem saber del cert que s贸n de tot en totes original de 'puny i lletra d'ells, dels participants i dels seus destinataris? Poden molt b茅 no ser originals. Aquesta 茅s la gran q眉esti贸

  25. Santo Job
    11-01-2018 17:11

    Te echo una mano, Ant贸n.
    Fuentes primarias ser铆an documentos generados por, por causa de, o con presencia directa de alguien.
    En el caso de Crist贸bal Col贸n tendr铆amos, por ejemplo: capitulaciones de Santa Fe (documento por causa y con presencia de Col贸n), confirmaci贸n de las capitulaciones (idem), libro copiador (generado por Col贸n), registros contables del primer viaje (generado por Col贸n), testamento (idem y con presencia directa), libro de los privilegios (idem), documento Assereto (idem), compraventa de unas casas de Paolo del Negro por parte de Domenico Colombo (presencia de Crist贸bal)...

  26. Ant贸n Mart铆n
    11-01-2018 16:54

    In煤til que intentes dar una p谩tina de seriedad al disparate, Francesc. Al final todo remite a Bilbeny, cuyo pintoresco m茅todo de investigaci贸n haca a帽os que ha sido puesto en su sitio por todo tipo de profesionales de las m谩s variadas disciplinas. Por otra parte, creo que sigues sin entender lo que es una fuente primaria.

  27. Santo Job
    11-01-2018 14:59

    Francesc: de esas obras, las que conozco mencionan que Col贸n era genov茅s: Las Casas, Fern谩ndez de Oviedo, Luis Zapata de Chaves, Juan de Castellanos, Antonio de Herrera, Marineo S铆culo, V茅lez de Guevara, Tirso de Molina, Crist貌fol Despuig...

    Por cierto, con la cita de la edici贸n de Estrasburgo de la carta has hecho trampa minando la cita. Lo que dice es "Cristoferus Colon von Hispania schribt dem k眉nig von Hispania von den Inslen, des lands Indie [...]", o sea "Crist贸bal Col贸n escribe desde Espa帽a al rey de Espa帽a sobre las islas y tierras de Indias [...]"

  28. Francesc 2
    11-01-2018 14:22

    Ui, ui, ui, Ant贸n, no t'enfadis, home... que s贸n quatre dies. Has demanat fonts prim脿ries, te n'he posades moltes. En fi, totes les que es puguin considerar prim脿ries, perqu猫 moltes s贸n obres d'impremta. I s贸n obres consultades per en Billbeny per a veure qu猫 deien sobre en Colom i la seva proced猫ncia.. Ja ho vaig dir: hi ha un llibre molt important "Petit manual sobre la descoberta catalana d'Am猫rica. Te'l recomano. Te'l recomano per si tal vegada f贸ra del teu inter猫s arribar al coneixement real dels fets de la descoberta i de la figura d'en Colom. 脡s a dir si volem arribar a la veritat: a l'"aletheia" o d'estapament o despullament d'all貌 que etsava ocult. Tots i podem participar. Tu, tamb茅. Endavant!

  29. Santo Job
    11-01-2018 09:26

    Francesc, la pregunta era por los estudios de Gim茅nez Soler, no por referencias en general.

  30. Ant贸n Mart铆n
    11-01-2018 09:16

    驴Has consultado todas las obras que citas, Francesc? 驴Eres consciente de que todas corresponden a autores anteriores al siglo XVIII, que no aplicaban el m茅todo cient铆fico? 驴Sabes que ninguna es fuente primaria, salvo alguna carta (que me juego el cuello a que no has consultado directamente? 驴Percibes la diferencia entre erudici贸n (falsa en este caso) y sabidur铆a?

  31. Francesc 2
    11-01-2018 00:25

    Carlo Famoso de Luys 脟apata (1566), Cor贸nica de Arag贸n de Fabricius Vegad (Saragossa 1499), Tratado del Patronado (Mart铆nez del Villar 1589), Descripci贸n de las Excellencias de Barcelona, (1589), Tractat d'Armoria (1602), Proclamaci贸n Cat贸lica (1640), F茅nix de Catalu帽a (1683), Crisi de Catalunya, hecha por las naciones estrangeras (1685), Lletra de les 脥ndies d'en Joan Crist貌for Colom (1493) en edici贸 alemanya d'Estrasburg, del 1497:("Christorus Colon von hispania")

  32. Francesc 2
    10-01-2018 23:41

    No, no va per aqu铆. O no nom茅s. Ger贸nimo Agull贸 (1704), L贸pez de G贸mara, Las casa, el testament d'en Crist貌for Colom, Historia del Almirante de Hernando Colom, Joseph Pellizer (1642), Andreu Bosch (1628), Dietaris de la Generalitat (1411-1539), Cpitulaciones concertada entre los RRCC i Crist贸bal Col贸n, Antoni de Capmany (1787), Cristobal Col贸n Textos y documentos; edici贸 de Consuelo Varela, les recopilacions de textos colombins d'en Navarrete, El llibre del Consolat de Mar, Bartolom茅 de las Casas, Fernandez de Oviedo, Andr茅s Bern谩ldez, Alessandro Geraldini, Juan de Castellanos, Antonio de Herrera, Gonazalo de Illescas, Catalogo de la Documentaci贸n de la cancilleria Regia de pedro de Portugal, ordenanzas de Palos (1484-1521), Dietari de Jaume safont (1411-1484), Girolamo Benzoni, Jaume Ferrer de Blanes (1545), Carta de Col贸n anunciando la llegada a las 脥ndias, Compenduim Constitutionem Cataloniae (1420), Vocabularius Antonii Nebissensis; Carolus Amorosis (1507), Hernando del Pulgar (1500), Cr貌nica de Bernat Desclot, Pedro M谩rtir de Angleria, Ger贸nimo 脟urita, Lorenzo Valla, Diego de Monfar y Sors (1650), Alonso de Palencia, Pere Miquel Carbonell (notari de Ferran II), Joan Baptista Anyes, Joanot Martorell, Sebasti谩n de Covarrubias, Onofre Pou (1580), Gonzalo Argote de Molina, Mart铆 de Viciana (1564), Tirso de Molina, Luca Marineo S铆culo (1539), Velez de Guevara, Duarte N煤帽ez de Le贸n (1608), La fi del Comte d'Urgell,, colecci贸n de Documentos In茅ditos relativos al descubrimiento, conquista y organizaci贸n de las antiguas posesiones de ultramar, Fray Pedro Sim贸n, Historia de C贸rdoba (manuscrit del 1620) o Pedro Mex铆a..

  33. Santo Job
    10-01-2018 19:47

    Montse: La referencia 茅s "La corona de Arag贸n y Granada: historia de las relaciones entre ambos reinos", Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1908

  34. Montse
    10-01-2018 19:06

    Pregunta pel David Garrido:
    Cites a Andr茅s Gim茅nez Soler com a autor d'uns estudis sobre les relacions de la Corona d'Arag贸 i Granada. Em podries donar les refer猫ncies per poder-hi fer consultes?
    M'ha interessat molt tot l'article, que trobo molt aclaridor.

  35. Ant贸n Mart铆n
    10-01-2018 17:12

    La informaci贸n que se aporta son refritos de obras anteriores, especialmente de historiograf铆a antigua. Pero de fuentes primarias, que son las que valen, res de res.

  36. Francesc 2
    10-01-2018 14:28

    Ant贸n,, en comentaris d'altres articles s'aporta molta informaci贸 i tamb茅 et sembla malament. Qu猫 ho fa?

  37. Ant贸n Mart铆n
    10-01-2018 08:38

    Y todo esto lo afirmas porque s铆, sin aportar un solo dato ni prueba que lo argumente. Bravo.

  38. Guerau
    09-01-2018 22:14

    Si, la llengua original D'arag贸, sobrarbre i ribagor莽a 茅s la catalano-occitana, perqu猫 el navarroaragon茅s naix a la Rioja fora del regne d'arag贸, per貌 arag贸 va ser invadit per navarra i escamparia la castellano-navarr猫s (or铆gen del castell脿) Navarra 茅s l'origen de Castella i bascos s贸n els que funden Castella. Per貌 l'estat catal脿 va fracassar en impedir la influ猫ncia navarro-castellana d'arag贸 i Arag贸 esdevindria un territori castell脿 quintacolumnista dins la majoria de catalans de la mal dita corona d'arag贸.

  39. Joan soldevila
    09-01-2018 15:32

    Interessant de veure que la hist貌ria ens pot explicar molt b茅 la realitat en la que ens trobem. Per cert, sembla que la bandera aragonesa "aut猫ntica" encara perviu a Sardenya com a bandera oficial

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Crist貌for Colom de la ciutat comtal.
19636
Presentaci贸 de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la B铆blia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin 茅s l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
脡s m茅s probable que l'orxata mexicana fos portada a M猫xic pels primers colons catalans de Val猫ncia que hi van...[+]
Patim una adulteraci贸 constant de la hist貌ria, per貌 la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]
El cronista Bern谩ldez ens assegura que En Colom va morir 鈥渋n senectute bona鈥 a l鈥檈dat de 70 anys. A partir...[+]
L'historiador Jordi Bilbeny reivindica la catalanitat del descobridor d'Am猫rica amb una ruta per...[+]