Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 20-09-2021  |  PROJECTE COLOM
2614 lectures

Jordi Bilbeny- El Club-Colom-Columbus-TV3

Ens ha arribat el videu d'una entrevista que l'Albert Om va fer l'any 2006 a En Jordi Bilbeny al programa 'El Club', de TV3, amb motiu del 500è aniversari de la mort del descobridor d'Amèrica Cristòfor Colom. En Bilbeny hi presenta la primera edició del seu llibre «Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya». El videu dura 10 minuts. "Els historiadors oficials és neguen a fer un debat cara a cara sobre la qüestió perquè seria un reconeixement implícit que la feina que jo i d'altres investigadors duem a terme té almenys un fonament".

Portada de la 1a edició de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya'.

Us oferim una antiga entrevista en la qual En Jordi Bilbeny va presentar a TV3 la primera edició del seu llibre Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya (març del 2006). Quins són els orígens del Descobridor? La versió mes divulgada ens diu que En Colom era un llaner genovès, sorgit de les fondàries del misteri, sense carrera política ni militar, ni estudis de dret ni de fiscalitat, va ser nomenat pels Reis Catòlics —amb l'acceptació de la cort i la conformitat de lleis i d'institucions— virrei, almirall, governador i capità general del nou regne de les Índies. Però, és concebible que un estranger plebeu i analfabet rebés uns títols reservats només als membres de la casa reial? Quan va fer cinc-cents anys de la mort d'En Cristòfor Colom, a l'any 2006, l'historiador Jordi Bilbeny va culminar prop de vint anys d'investigació i, mitjançant una documentació exhaustiva, concreta la figura del descobridor d'Amèrica en un Colom de la noblesa Barcelonina d'una família de tradició de mercaders i navegants, diputat, governador, militar, corsari, membre del Consell d'Estat, amb un germà que era president de la Generalitat i un altre que pertanyia a l'Església, amb escut d'armes, seguidor de la causa del conestable de Portugal i d'En Renat d'Anjou, en tant que reis de Catalunya. Addicte, per tant, al casal d'Urgell i la seva descendència portuguesa. Un personatge noble vinculat a la casa reial: un Colom príncep de Catalunya. Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961), antic membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, actualment és el cap de recerca de l'Institut Nova Història. A banda de Cristòfor Colom príncep de Catalunya —que va ser reeditat l'any 2019 per Librooks— ha publicat, sobre temàtica colombina, també els llibres Brevíssima relació de la destrucció de la història (1998), La descoberta catalana d'Amèrica (1999), Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom. David Bassa entrevista Jordi Bilbeny" (2001), El dit d'En Colom (2010), La data de naixement d'En Colom (2017) i enguany Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana (2021), a més de nombrosos articles sobre aspectes molt diversos de la catalanitat de la descoberta d'Amèrica i la seva adulteració premeditada.








versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Edmund Cooke
    28-09-2021 20:24

    Frede, ni cas a aquest caralt-llot!....és un til·ler poruc covard i ignorant...deixa´l que es prengui la medicació i que paeixi l'origen del cognom que fa servir, que encara té per estona....digerir la veritat li costarà més d'un mal de panxa....i de neurones si es que en té cap de sana!

    Queralt/Caralt, segon el blasonari panyol:

    Este ilustre y noble linaje es muy antiguo en Cataluña. Algún autor dice que su primitivo origen lo tuvo en la comarca del Ampurdán gerundense, pero, sin duda, procede de la villa de Santa Coloma de Queralt (cuyo segundo nombre tomaran por apellido), perteneciente a la provincia de Tarragona. De la casa solar de Queralt, en dicha villa, referiremos más adelante una sintética genealogía. Otra casa de este linaje radicó en la Pobla de Sales (Urgel), en la provincia de Lleida, y en su iglesia parroquial tenía capilla propia, la de Santa Catalina.

    En Cataluña tuvo casas solares en Vilafranca del Penedès, sus dueños Monserrat Queralt y Pere Queralt Parayre; en San Celoní (ambas en Barcelona), su dueño N. Queralt; en Balaguer, su dueño Jaume Queralt; en Aramunt, su dueño Joan Queralt; en Galliner, Montesquiu y Puig del Anell, su dueño Perot Queralt; en Pobla de Segur, su dueño M° Grau de Queralt; en Gerri de la Sal, su dueño Augeli Queralt; en Altrón, sus dueños Joan Queralt y Ramón Queralt; en Sauri, su dueño Joan Queralt; en Llesuy y La Torre, su dueño Mateu Queralt; en València de Aneu, su dueño Jaume Queralt; en Seo de Urgel, su dueño M° Gaspar de Queralt; en Lleida, su dueño Mossén Antoni Queralt; en Borjas Blancas, su dueño Ramón Queralt; en Albagés (todo en Lleida), sus dueños Bernat Queralt, Joan Queralt y Miguel Queralt; en Ulldecona, sus dueños Bertomeu Queralt, Matheu Queralt y Mossén Jaume Queralt; en Alcanar (ambas en Tarragona), sus dueños Joan Queralt y Pere Queralt; y en Tarragona, su dueño Joan Queralt, documentadas en la Fogueración catalana de 1553; en Cabrera de Mar (Barcelona), citada en el siglo XVI; y en San Feliú de Guixols (Girona).

    Prueba la antigüedad de los Queralt catalanes la destacada intervención de algunos de sus caballeros en la conquista del Reino de València al servicio del Rey aragonés Don Jaime I, así como las fechas en que vistieron el Hábito de la Orden de San Juan, en el Gran Priorato de Cataluña.

    Arnaldo Queralt fue en esa Orden Comendador de Alguayre y de Cervera-Ametlla, en 1289; de Espluga de Francolí en 1284-1290, y de Villafranca del Penedès en 1295. Inés Queralt, fallecida el 27 de Octubre de 1310, fue Priora.

    Felipe Queralt Cardona Requesens y Rocabertí probó su nobleza para ingresar en la Orden de San Juan en el Gran Priorato de Cataluña, en 1548.

    También tiene mucha antigüedad este linaje en los reinos de València y Murcia, a donde lo llevaron los caballeros catalanes que sirvieron en su conquista al Rey Don Jaime I de Aragón. El autor de la "Historia Murgitana" hace un breve compendio de los nobles y soldados de cuenta que acompañaron a dicho Rey en la jornada que realizó desde Elche para la conquista de Orihuela (Alacant) y Murcia, con la relación de las villas y lugares que se le fueron rindiendo y de los caballeros que en aquellas localidades dejó heredados como pobladores, y en ese compendio figura Pedro Queralt, Maestre de la Orden de Santiago. Martín de Viciana confirma que los Queralt de València y Murcia proceden de la antigua familia catalana de este apellido y menciona a Ramón Queralt, Caballero de la conquista, de quien fue descendiente otro Ramón Queralt, que pobló en Massamagrell (València), con otros treinta pobladores. También fueron descendientes del primer Ramón citado, los hermanos Luis, Francisco, Mosén Ramón y Juan, que residieron en la villa Valènciana de Ayora y fueron Caballeros del extremo brazo militar de la ciudad y Reino de València, según lo probaron ante el Portante-veces de General Gobernador de aquella ciudad, el 24 de Mayo de 1540. En la misma probanza demostraron proceder de la familia Queralt de Cataluña

    N. Queralt, de la comarca de Anoia (Barcelona), fue de los primeros repobladores de Catí (Castelló) en 1240. Bartomeu Queralt, de la comarca de Anoia, fue vecino de Castelló de la Plana en 1398. Bartholí Queralt fue vecino de Traiguera (Castelló) en 1316-1330. Pere de Queralt fue vecino de Traiguera (Castelló) en 1379. Bernat Queralt, de la comarca de Cuenca de Barberá (Tarragona), fue vecino de Almassora (Castelló) en 1379. Francesc Queralt y Guillem Queralt fueron vecinos de la ciudad de València en 1354-1373. Ferrer Queralt y Ramón Queralt, de la comarca de Anoia, fueron vecinos de Massamagrell (València) en 1271. Bernat Queralt, Jacme Queralt, Romeu Queralt y Romeu Queralt, de la comarca de Anoia, fueron vecinos de Alzira (València) en 1399. Pere de Queralt fue vecino de Sant Feliú de Guixols (Girona) en 1360.

    AI CAPITO DOCTORE??

  2. Guillem Caralt
    28-09-2021 02:49

    Frede, el Bilbeny mai ha aportat un document falsificat o manipulat?

    I tant! No se exactament on son. Els pots veure en la web!

    Frede, hi ha proves que Colon no era esclavista?

    I tant! No se exactament on son. Les pots veure en la web.

    Frede, saps alguna cosa de la metodologia per estudiar la historia?

    I tant! La pots veure con google.



    Joer, Frede. Hauries de ser catedratic!

  3. Guillem Caralt
    28-09-2021 01:57

    "Noi, ets molt pesadet. Ja t'ho he dit en altres llocs. Mira de respondre amb coherència i sobretot no exigeixis als demés el que tu no fas."


    Si, som molt pesats. No acceptem acriticament qualsevol afirmacio'. Cal aportar proves, i "tinc la intuicio' que" no es cap prova.



    1. Només cal que portis els originals. Com que no es troben, potser els tens tu.



    Es nota que mai has entrat en un arxiu. Tenen les copies registrals, que son valids com originals. En tot cas, no entenc quina importancia te: tots els originals i totes les copies registrals diuen que Colon era genoves (o ligur, o italia'). Si aporto originals diras que son falses, sense tenir ni idea de com determinar la autenticitat d'un document.



    2. Ah! Això. Si A és igual a B, etc. Molt intel·ligent, l'argument.



    Es que vosaltres te una metodologia meravillosa. Mai heu trobat un sol document que recolzi els vostres arguments. Pero' quan existeix un document, i us sembla agradable, lo accepteu acriticament. O teniu potser altres criteris? Explica'm, Frede, com decideixes si un document es autentic? Quina es la teva metodologia?



    3. Passeja per la web (i llegeix, per descomptat). Està explicat.



    No. Bilbeny insisteix que Colon no era esclavista, i no dona cap prova. Parla una mica del Diaro de a bordo, que el mateix Bilbeny diu que es un document falsejat i manipulat. I en tot cas, el Diari parla nomes del primer viatge. Existeixen molts documents que parlen de la crueltat de Colon. No els acceptes com autentics? Explica'm com decideixes!



    4. Òndia! I tu sí n'has aportat? Doncs, sí, estic qualificat, sinó no parlaria (escriuria). Biòlegs i astrofísics? Que t'empatolles? Límits? Doncs, com tothom. Com tu. Tampoc entenc la darrera boutade.



    Aporto aixo':



    https://twitter.com/themarquesito/status/1230427772868268032



    Pots contrastar aquests documents amb la teva gran metodologia, i dir-me si son bons o no?



    Estic content de veure que, sense estudis avancats, ets tan qualificat com tothom. O com jo, perque' clar, els experts amb doctorat som exactament com tothom. I tu'? Tens alguna professio'? Tothom la pot fer com tu', o tu' ho fas millor?



    5. Torno al punt 1. Porta els originals. I sortirem de dubtes. I sí, l'INH n'ha trobat i molts. Parla amb ells.

    Em pots explicar, amb els teus profunds coneixements, exactament que son els "originals"?



    Que curios. Dius que l'INH ha trobat molts documents falsejats i manipulats, pero' no em pots mostrar cap ni un. Molt i molt curios. Hi ha tants, suposo, que no en pots trobar cap. Curios.


    6. No has de veure res. Has de seguir el mètode des de l'inici, és a dir, llegir la documentació, contrastar les fonts i escatir les dades.


    Que be que saps fer tot aixo' millor que tots els professionals del mon, que han arribat a conclusions ridicules, oi? Ens fas una mostra de les teves capacitats? Em mostres un document, i m'expliques perque' es autentic o fals?

  4. Frede
    27-09-2021 18:17

    Noi, ets molt pesadet. Ja t'ho he dit en altres llocs. Mira de respondre amb coherència i sobretot no exigeixis als demés el que tu no fas. En relació als punts:
    1. Només cal que portis els originals. Com que no es troben, potser els tens tu.
    2. Ah! Això. Si A és igual a B, etc. Molt intel·ligent, l'argument.
    3. Passeja per la web (i llegeix, per descomptat). Està explicat.
    4. Òndia! I tu sí n'has aportat? Doncs, sí, estic qualificat, sinó no parlaria (escriuria). Biòlegs i astrofísics? Que t'empatolles? Límits? Doncs, com tothom. Com tu. Tampoc entenc la darrera boutade.
    5. Torno al punt 1. Porta els originals. I sortirem de dubtes. I sí, l'INH n'ha trobat i molts. Parla amb ells.
    6. No has de veure res. Has de seguir el mètode des de l'inici, és a dir, llegir la documentació, contrastar les fonts i escatir les dades.

  5. Guillem Caralt
    27-09-2021 14:17

    1. "Si ho dius en referència a l'article de Vox, és un altre article, com molts dels que han aparegut en altres llocs, sense verificar l'autenticitat dels documents comentats."



    Els investigadors de l'INH han demostrat la falsedat d'un sol document referent a Colom?



    2. Cal recordar que Colom estava en litigi amb el Rei de les Espanyes en aquella època.


    Com ho saps, Frede? Perque' ho diuen els documents? No has dit que no es podia refiar dels documents?



    3. Colom, se sap, no era esclavista. Hi ha indicis que els castellans sí que ho eren.


    Completament inventat, Frede. Es nota que treus les conclusions que t'agraden, i que mai has estudiat els documents.


    4. Per tant, son molt sospitoses les fonts que aporta l'article. Caldria contrastar-les.

    Tu no has aportat cap document, Frede. Realment et consideres qualificat a jutjar els articles i llibres dels historiadors professionals? I dels biolegs i astrofisics professioanls? Els teus coneixements tenen limits?

    5. "A l'INH s'està intentant demostrar que la censura i l'Inquisició han manipulat el relat històric espanyol i català dels últims cinc-cents anys. I això es fa destriant els documents verídics dels falsejats."

    Em pots mostrar un sol document falsejat o manipulat descobert pels investigadors de l'INH?

    6. "Si et llegeixes tota la documentació aportada en la web més els llibres sobre el tema, és a dir, proves, t'assabentaràs que la qüestió del navegant genovès, actualment, ja és una barrabassada monumental."

    Doncs no. He vist que cap investigador de l'INH te els minims coneixements metodologics.

  6. Frede
    27-09-2021 13:28

    No es tracta de voler que Colom sigui català sinó de restituir la veritat.
    Si ho dius en referència a l'article de Vox, és un altre article, com molts dels que han aparegut en altres llocs, sense verificar l'autenticitat dels documents comentats. Cal recordar que Colom estava en litigi amb el Rei de les Espanyes en aquella època. Colom, se sap, no era esclavista. Hi ha indicis que els castellans sí que ho eren. Per tant, son molt sospitoses les fonts que aporta l'article. Caldria contrastar-les. A l'INH s'està intentant demostrar que la censura i l'Inquisició han manipulat el relat històric espanyol i català dels últims cinc-cents anys. I això es fa destriant els documents verídics dels falsejats.
    Si et llegeixes tota la documentació aportada en la web més els llibres sobre el tema, és a dir, proves, t'assabentaràs que la qüestió del navegant genovès, actualment, ja és una barrabassada monumental.

  7. Guillem Caralt
    26-09-2021 17:37

    No entenc perque' voleu que Colom sigui catala'.

    https://www.vox.com/2014/10/13/6957875/christopher-columbus-murderer-tyrant-scoundrel



    (I a mes a mes, les proves que era genoves son contundents.)

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27124 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de...[+]
Hi ha només una identiat de noms i ordinalitat entre Joan II de Castellà i Joan II de Catalunya? En aquest...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]