Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Cal tractar amb cura les històries velles; s'assemblen a roses marcides que es desfullen al mínim contacte."
Selma Lagerlof
NOTICIES » 14-09-2011
7101

Jordi Bilbeny: «La nostra història és una línia morta perquè no tenim Estat»

Unes 150 persones van pujar l'estelada al Castellvell de Solsona el dia 10 de setembre

Jordi Bilbeny durant la xerrada al Castellvell. Foto: Ramon Estany

El 20è Aplec Independentista del Castellvell, que organitzen el casal Voliac i la Fura, va convocar unes 150 persones, que, principalment a peu, van pujar dissabte a la tarda fins aquest edifici que presideix la silueta de Solsona per fer onejar una gran estelada com és tradició i, en aquesta ocasió, escoltar l'escriptor i investigador Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961), que va oferir una conferència titulada "Recuperar la història, qüestió d'estat".

Bilbeny és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Al llarg dels darrers anys ha compaginat les tasques de recerca amb la de professor de llengua catalana per a adults. S'ha especialitzat en la investigació de la censura en els textos històrics i la destrucció de la història de Catalunya. A més a més, també ha col·laborat com a articulista en l'edició del Maresme del diari "El Punt" i al setmanari El Temps.

A la xerrada, Bilbeny va voler mostrar l'altre costat de la història, i que "amb el fet de les consultes s'ha demostrat que implicant-s'hi, la història canvia, encara que no en som conscients". També va fer constatar que "mirem el passat distorsionat pel nostre present" i que amb la nostra història "hem perdut el marc de referència". Bilbeny va advertir que l'11 de setembre és un dia clau perquè "és la suma de tots els nostres errors", i que en el fons va ser un moment determinant perquè la nostra història és una línia morta pel fet de no tenir estat.

Bilbeny, després de recordar l'esplendor de Catalunya assolit al segle XV, amb dos Papes catalans, diferents monarquies escampades pel Mediterrani, i el prestigi de la literatura en català amb obres com el Tirant lo Blanc, va lamentar l'arribada de segles de guerres, exilis i repressió que "ens han convertit en caricatures".

Després de la conferència, es procedí a la Lectura del Manifest del Correllengua 2011, que ha estat redactat pel cantautor CesK Freixas. Tot seguit, es va cloure l'acte amb el Cant d'Els Segadors. I a 2/4 de 12 de la nit, a la sala polivalent, la celebració continuà amb un concert  a càrrec d'ACCÉS DENEGAT, LES ABSENTES i EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC.


Redacció: Jordi Bilbeny



versió per imprimir

  1. DRACONEL
    16-10-2011 12:03

    HOLA COMPANYS SOC EN DRACONEL ,JO TAMBE PENSE QUE SENCE ESTAT L'HISTORIA ENS LA BORREN PER L'OLBIT DE LES ARRAELS MES ANCESTRALS DEL NOSTRE POBLE,SENCE AQUESTES SABEN QUE ESPERT L'IDENTITAT PROPIA D'UN POBLE I ES AIXI COM EENS FAN BEURE LA PERTENENÇA A UN ALTRE POBLE ,JO LLUITE EN ELS CONTES DELS CATALUM PER FER BORE QUE UN ALTRA HISTORIA ES POSIBLE QUENS AMAGUESSIN PER ADORMIR AL CATALA AMB UN ESTAT CATATONIC D'IDENTITAT PROPIA COM NACIO DESDE L'ANTIGUETAT.

  2. Magí
    27-09-2011 18:06

    Agrait per imprimi al juven amor a Catalunya. Magí

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35163
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]
En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]
L'Andreu Mas publica a Presència un article sobre les entitats dedicades a recuperar la història de Catalunya,...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)
2.  De la Inquisició al 155
3.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
4.  Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”
5.  La persecució de la religió catalana al segle XIV
6.  El català, llengua de Sardenya
7.  Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll
8.  Els Cabot penedesencs medievals
9.  Comença la revolta de Palerm que culminaria amb la conquesta catalana de Sicília
10.  La finalitat última de la Història
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  Nostra Senyora de Montserrat a Portugal
2.  Conangla i Fontanilles
3.  Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIII
4.  Una altra història de les Drassanes de Barcelona
5.  De la Inquisició al 155
6.  Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
7.  Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?
8.  Els Cabot penedesencs medievals
9.  Avança l'ocupació
10.  Aquest és el primer mapa de la història que reconeix Catalunya com a país
EL MÉS LLEGIT

1.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
2.  Miquel Servet, català universal
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Cervantes, català
5.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla