Jordi Bilbeny: «La nostra història és una línia morta perquè no tenim Estat»
Unes 150 persones van pujar l'estelada al Castellvell de Solsona el dia 10 de setembre
Jordi Bilbeny durant la xerrada al Castellvell. Foto: Ramon Estany
El 20è Aplec Independentista del Castellvell, que organitzen el casal Voliac i la Fura, va convocar unes 150 persones, que, principalment a peu, van pujar dissabte a la tarda fins aquest edifici que presideix la silueta de Solsona per fer onejar una gran estelada com és tradició i, en aquesta ocasió, escoltar l'escriptor i investigador Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961), que va oferir una conferència titulada "Recuperar la història, qüestió d'estat".
Bilbeny és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Al llarg dels darrers anys ha compaginat les tasques de recerca amb la de professor de llengua catalana per a adults. S'ha especialitzat en la investigació de la censura en els textos històrics i la destrucció de la història de Catalunya. A més a més, també ha col·laborat com a articulista en l'edició del Maresme del diari "El Punt" i al setmanari El Temps.
A la xerrada, Bilbeny va voler mostrar l'altre costat de la història, i que "amb el fet de les consultes s'ha demostrat que implicant-s'hi, la història canvia, encara que no en som conscients". També va fer constatar que "mirem el passat distorsionat pel nostre present" i que amb la nostra història "hem perdut el marc de referència". Bilbeny va advertir que l'11 de setembre és un dia clau perquè "és la suma de tots els nostres errors", i que en el fons va ser un moment determinant perquè la nostra història és una línia morta pel fet de no tenir estat.
Bilbeny, després de recordar l'esplendor de Catalunya assolit al segle XV, amb dos Papes catalans, diferents monarquies escampades pel Mediterrani, i el prestigi de la literatura en català amb obres com el Tirant lo Blanc, va lamentar l'arribada de segles de guerres, exilis i repressió que "ens han convertit en caricatures".
Després de la conferència, es procedí a la Lectura del Manifest del Correllengua 2011, que ha estat redactat pel cantautor CesK Freixas. Tot seguit, es va cloure l'acte amb el Cant d'Els Segadors. I a 2/4 de 12 de la nit, a la sala polivalent, la celebració continuà amb un concert a càrrec d'ACCÉS DENEGAT, LES ABSENTES i EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC.
A la xerrada, Bilbeny va voler mostrar l'altre costat de la història, i que "amb el fet de les consultes s'ha demostrat que implicant-s'hi, la història canvia, encara que no en som conscients". També va fer constatar que "mirem el passat distorsionat pel nostre present" i que amb la nostra història "hem perdut el marc de referència". Bilbeny va advertir que l'11 de setembre és un dia clau perquè "és la suma de tots els nostres errors", i que en el fons va ser un moment determinant perquè la nostra història és una línia morta pel fet de no tenir estat.
Bilbeny, després de recordar l'esplendor de Catalunya assolit al segle XV, amb dos Papes catalans, diferents monarquies escampades pel Mediterrani, i el prestigi de la literatura en català amb obres com el Tirant lo Blanc, va lamentar l'arribada de segles de guerres, exilis i repressió que "ens han convertit en caricatures".
Després de la conferència, es procedí a la Lectura del Manifest del Correllengua 2011, que ha estat redactat pel cantautor CesK Freixas. Tot seguit, es va cloure l'acte amb el Cant d'Els Segadors. I a 2/4 de 12 de la nit, a la sala polivalent, la celebració continuà amb un concert a càrrec d'ACCÉS DENEGAT, LES ABSENTES i EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC.
Redacció: Jordi Bilbeny
Descarregar PDF de l'article
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
HOLA COMPANYS SOC EN DRACONEL ,JO TAMBE PENSE QUE SENCE ESTAT L'HISTORIA ENS LA BORREN PER L'OLBIT DE LES ARRAELS MES ANCESTRALS DEL NOSTRE POBLE,SENCE AQUESTES SABEN QUE ESPERT L'IDENTITAT PROPIA D'UN POBLE I ES AIXI COM EENS FAN BEURE LA PERTENENÇA A UN ALTRE POBLE ,JO LLUITE EN ELS CONTES DELS CATALUM PER FER BORE QUE UN ALTRA HISTORIA ES POSIBLE QUENS AMAGUESSIN PER ADORMIR AL CATALA AMB UN ESTAT CATATONIC D'IDENTITAT PROPIA COM NACIO DESDE L'ANTIGUETAT.
Agrait per imprimi al juven amor a Catalunya. Magí