Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
NOTICIES » 16-05-2011
9369 lectures

Jordi Bilbeny aplega 60 textos històrics sobre la participació catalana a Amèrica

L'historiador català Jordi Bilbeny recull en el seu últim llibre uns 60 textos de l'Antic Règim en els quals, segons la seva opinió, queda "ben clara" la presència de Catalunya en el descobriment del Nou Món

Un gravat sobre el descobriment

 

En una entrevista, Bilbeny aclareix que el llibre, Petit manual del Descobriment d'Amèrica no pretén ser un estudi sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, sinó que és "una aportació per demostrar la catalanitat del descobriment del Nou Món".

Bilbeny recorda que la seva vinculació amb el Descobriment va començar el 1989 quan es trobava als Estats Units i tenia intenció d'escriure "una novel·la normal amb tots els ingredients castellans sobre els viatges de Colom: l'armada havia estat finançada i promoguda per Castella, Isabel la Catòlica era la gran protagonista, els mariners eren tots andalusos i havien salpat de Palos de Moguer, i Catalunya havia quedat exclosa de la gesta".

L'única diferència que es permetria era intentar demostrar que Colom "no era el Colombo genovès, analfabet i plebeu que es pretenia, sinó un Colom català, molt culte, noble, militar, nauta i home d'estat".

Assenyala l'historiador que totes aquestes idees preconcebudes que tenia, "universalment acceptades", van canviar quan Teresa Baqué li va fer arribar els apunts d'una ponència que havia presentat en el V Col·loqui d'Estudis Americans de Nord-amèrica.

En aquella ponència, "degudament documentada", Teresa Baqué no només parlava d'un Colom català, sinó que els germans Pinzón eren nobles portuguesos establerts a Catalunya i especialment a Pals, a la zona empordanesa, des d'on haurien salpat les tres caravel·les.

Fets com que els expedicionaris van ser rebuts multitudinàriament a Barcelona, que el Papa Borgia va atorgar aquelles terres als reis, que el bisbe de Barcelona va fer pública la butlla de la seva donació, que el nunci apostòlic era el Pare Bernat Boil, que la segona expedició es va preparar íntegrament a Barcelona i el seu cap militar era Pere Margarit, un cosí de Colom demostrarien que "els catalans van participar activament en la gesta americana".

El llibre, publicat per Llibres de l'Índex, recull seixanta referències de textos publicats entre 1492, amb "Les Capitulacions de Santa Fe", fins als primers anys del segle XVIII.

Remarca l'autor que "aquests textos no són ideologia, sinó una antologia informativa que avala la investigació que he fet en els últims vint anys, que conflueix en un mateix fet objectiu: en totes les referències es parla de la Conquesta d'Amèrica realitzada per catalans, aragonesos, espanyols, però mai per castellans".

En defensa dels testimonis, Bilbeny subratlla que entre els autors citats figuren personatges "contraris al rei" i "gens sospitosos de ser independentistes" com Baltasar Gracián, qui en "El Polític" (1640) diu de Ferran el Catòlic que "va ajuntar moltes corones en una i, no sent suficient un món a la seva grandesa, gràcies a la seva benaurança i la seva capacitat n'hi descobriren un altre".

En la mateixa obra, Gracián escriu: "el veritable Hèrcules va ser el Catòlic Fernando, amb més gestes que dies, guanyava un regne cada dia, i va adquirir per herència el de l'Aragó, per dot el de Castella, per valor el de Granada, per felicitat l'Índia, per indústria Nàpols, per Religió Navarra, i tots per la seva gran capacitat".

Per detectar el rastre d'aquests documents, que es van salvar, segons el seu parer, de "la maquinària censora de l'Estat", Bilbeny ha consultat arxius com el de la Corona de l'Aragó (Barcelona), els Nàpols, Sicília, Saragossa, la Biblioteca de la Universitat d'Indiana i la de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya o l'Arxiu d'Índies.

Font: Diari ARA
http://www.ara.cat/cultura/Jordi_Bilbeny-America-Colom_0_481152346.html



Redacció: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Guerau
    12-07-2011 00:01

    Participación de Aragoneses en el Segundo Viaje Una de las dudas que se nos puede plantear al hablar de la presencia de aragoneses en las Indias es la presunta exclusión de estos españoles por el simple hecho de no ser súbditos castellanos. Este problema ha sido un tema a debatir desde el mismo momento en que surgió y podemos encontrarlo tanto en la legislación y crónicas del momento como en la abundante bibliografía al respecto. No es lógico pensar que siendo Fernando el Católico parte de la "cabeza del reinado", y hombre con gran visión en el plano político, permitiera que a los territorios del Nuevo Mundo viajaran solamente los súbditos castellanos. Aunque esta aparente "exclusión" no tuvo eco en la legislación, sí la tuvo en algunos cronistas, como Fernández de Oviedo, Lope de Gómara, Antonio de Herrera,... que coinciden en que esta existió pero no en la fijación del hecho, ni concretan qué disposición era la que lo establecía. extret de: http://www.adghn.org/confe/2004/colon_segundo_viaje.pdf és a dir, l'exclusió de catalans d'amèrica és una invenció dels cronistes reials censors a sou del rei i la inquisició castellana.

  2. Guerau
    12-06-2011 12:43

    Tot va quadrant: tret de la Wikipèdia: Lluís de Requesens i Joan de Soler (? ~1435 - 1509). Alt funcionari reial. Va heretar la baronia de Molins de Rei. A la mort del seu germà Galceran, passà a ser el II comte de Palamós. Un dels seus fills, se l'identifica amb Juan Diaz de Solís (descobridor del riu d'Argent)

  3. Adria Pujol
    05-06-2011 22:42

    Hola: felicitats per l'empenta i comentar-vos que potser aquest projecte nostre també us interessaria. El podeu veure a http://www.verkami.com/projects/311-catalunya-one-nation-two-states Salutacions cordials

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34852 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Ignorar les fallades és condemnar-se a repetir-les. Elna no hauria estat assetjada ni massacrada si en Jaume...[+]
Quin protagonisme van tenir en el descobriment i quin paper hi va jugar Ferran II en el seu regnat? La intenció...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]
Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran...[+]