Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ENTREVISTES » 28-09-2021  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
1229 lectures

Jordi Domingo: “Cal recuperar la potència del Consolat de Mar, l’aportació més brillant de Catalunya al món”

Recuperem una entrevista que l'Assumpció Maresma i la Júlia Partal van fer per a Vilaweb el 15 de novembre del 2020 a l'advocat Jordi Domingo, que va ser nomenat cònsol major del Consolat de Mar. Si ens endinsem en la història del Consolat de Mar i del Llibre del mateix nom, ens adonem que són el bressol del dret marítim internacional. "Vivim d’esquena a molta de la nostra història i això és brutal". "És una institució de tots els territoris de parla catalana, que eren units per un objectiu comú: el comerç i el seu desenvolupament legal".

Jordi Domingo

L’advocat Jordi Domingo ha estat nomenat cònsol major del Consolat de Mar. Aquesta institució, vinculada al Consell de les Cambres de Comerç, té la seu a la Llotja de Barcelona. Aquest edifici, malgrat les vicissituds que ha hagut de passar, conserva l’esplèndida sala gòtica on es reunien els mercaders, en què l’alçada, les columnes, el sostre són testimoni d’una època brillant i dinàmica, però també d’una manera de fer que l’arquitectura reflecteix a la perfecció. D’un passat que Domingo reivindica: no es tracta només de recuperar el llegat històric i cultural, sinó de reconvertir-lo en present. Això vol dir que el Consolat de Mar torni a exercir la mediació i l’arbitratge al món comercial i empresarial, fet que, a part d’ajudar a desencallar els jutjats, també posa damunt la taula una cultura de solució de conflictes que estalvia tensió, temps i diners.

Quina transcendència va tenir el Consolat de Mar?
—Hem de distingir la institució del dret. La institució corporativa que desenvolupa el recull d’allò que esdevé dret i n’assumeix la funció jurisdiccional (els tribunals ad hoc), i el dret, el Llibre del Consolat de Mar, on es compilen els usos i costums de la mar. En qualsevol cas, s’ha de dir que el Consolat de Mar és l’aportació més important de Catalunya a la història universal. Aquesta definició la manllevo de Ramon Tremosa, perquè és ben bé així. Si t’endinses en la història del Consolat de Mar i al llibre del mateix nom, t’adones que són el bressol del dret marítim internacional. Tenen una influència plenament vigent. He pogut constatar que per a molts acadèmics dels Estats Units i d’Anglaterra el Consolat de Mar és fonamental. Aquesta institució ha estat –i ha de ser– cabdal en l’arbitratge internacional. I del Llibre del Consolat de Mar mai no hem d’oblidar que les seves pràctiques han esdevingut dret mercantil comú arreu del món i que, precisament a partir d’aquesta ordenació, es va propiciar la pacificació del món mercantil de l’època i de retruc l’expansió.

Aquí hem oblidat durant anys aquest prestigi internacional?

—A fora en saben molt i aquí en sabem poc, només els erudits. El Consolat de Mar era la capçalera geoeconòmica de Catalunya i també dels Països Catalans. És el primer exemple de globalització, com li agrada dir a Pep Acebillo. Hem de recuperar la nostra història en general. A la meva generació ens van ensenyar qui eren els Reis Catòlics i Don Pelayo, i en canvi ningú no ens va dir que Jaume I havia nascut a Montpeller, ni ens van parlar de l’abat Oliba, ni d’Ermessenda de Carcassona, ni d’Arnau Mir de Tost, ni de Francesc Eiximenis. I tots són d’una potència mundial extraordinària.

Però ara aquesta mena de coneixement hauria de ser més arrelat.

—No ho és. Vivim d’esquena a molta de la nostra història i això és brutal. Vaig acceptar de ser cònsol major perquè vull que aquesta institució se situï en la via de recuperar el prestigi de l’edat mitjana. També vull que tots els Països Catalans el sentin seu.

Heu parlat de Països Catalans…

—El Consolat de Mar és l’exponent històric més clar de la unitat dels Països Catalans. Això no ho pot discutir ningú. És una institució de tots els territoris de parla catalana, que eren units per un objectiu comú: el comerç i el seu desenvolupament legal. El Consolat de Mar és què és per allò que va passar sobretot els segles XII i XIII. L’antecedent és la carta atorgada per Jaume I a la Universitat de Prohoms de la Ribera l’any 1258, tot i que el ple reconeixement com a consolat va ser amb Pere III el Cerimoniós, gairebé un segle després, el 1348. Abans s’havien creat els de València (1283) i Mallorca (1343) que es regien pels costums marítims de Barcelona. Al cap d’uns quants anys també es creà a Girona, Tortosa, Perpinyà… Aquests consolats viuen d’esquena a l’Aragó, al qual només demanen la fusta per a fer vaixells. Tot el comerç passa pel consolat, que té la facultat, atorgada pel rei, d’autoregular-se i de jutjar els conflictes en seu d’una jurisdicció especial, mitjançant l’arbitratge dels dos cònsols i un jutge d’apel·lacions, sense cap mena de submissió ni d’apel·lació als tribunals de justícia.

A banda els consolats de la corona d’Aragó, n’hi havia a molts més llocs.

—N’hi havia un munt. N’hi va arribar a haver més de vuitanta a la Mediterrània: a Venècia, Niça, Alexandria. Era un moment en què la mar Mediterrània era el món. L’existència del Consolat de Mar va causar la creació de la Lliga Hanseàtica. En veure la bona organització que tenien la gent del sud pel que fa al comerç internacional, la gent del nord la creà per fer-ne el contrapunt. Francesc d’Eiximenis establí les rutes de sud a nord i de nord a sud per a la relació comercial. La gran transcendència del Consolat de Mar durant l’edat mitjana és que aconsegueix aquesta globalització bo i aplicant els usos i costums de la mar. Aquí neix el dret marítim internacional, que després es fa terrestre, és a dir, tot allò que afecta el moll de l’os del comerç internacional. Té una transcendència extraordinària. Esdevé dret mercantil i naval internacional, amb jurisdicció especial, i consolida un sistema efectiu de resolució de conflictes àgil i flexible, d’acord amb les necessitats dels mercaders i navegants que necessitaven rapidesa en la resolució dels problemes sorgits durant les relacions comercials.

És possible de recuperar el prestigi que tenia a l’edat mitjana? Té sentit?

—Ara mateix és un desafiament inassolible, però sí que té sentit com a desideràtum. Ara s’han de posar les bases perquè vagi en la via adequada i en el futur es pugui situar a aquest nivell. Mitjans n’hi ha, possibilitats també. I, sobretot hi ha el llegat històric que ningú no ens pot prendre ni discutir.

Com a cònsol major, quin projecte teniu?

—En aquests moments nosaltres volem sacsejar aquesta institució i recuperar-la per a la societat, tan nacionalment com internacionalment. Volem que el Consolat de Mar esdevingui un referent en l’administració de sistemes alternatius de resolució de conflictes (ADR, en les sigles en anglès). Per fer-ho, el consolat compta amb un Consell de Vint, com a màxim òrgan de govern de la institució, compromès i amb molt de talent. El Consell de Vint és format per representants de quatre estaments estretament lligats amb els objectius del consolat. Cinc són membres del ple de la Cambra de Comerç, cinc ho són de la Llotja de Cereals (inclòs el president, únic membre nat), cinc són juristes de prestigi reconegut i els altres cinc vénen del món empresarial i comercial. Es reuneixen en aquesta sala; per ordenança el presideix el president de la Cambra, però també ell pot nomenar que el cònsol major el substitueixi i aquest és el càrrec que ara jo tinc.

I per on penseu començar?

—Tant la legislació de l’estat com la catalana reconeixen a les cambres de comerç la funció d’arbitratge, mediacions i conciliacions mercantils en els àmbits nacionals i internacional. En el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, aquestes funcions les duu a terme el Consolat de Mar, que també gestiona el registre de mediadors del Consell General de Cambres de Catalunya. I és precisament amb l’impuls i la promoció de la mediació empresarial per on ja hem començat a treballar. En un moment de dificultats econòmiques derivades de la crisi de la covid-19 i amb uns jutjats cada vegada més col·lapsats, els empresaris, comerciants i autònoms han de poder trobar solucions àgils i econòmiques als conflictes derivats de les seves activitats. Penseu en els conflictes entre llogaters i propietaris de locals de negoci: si esperem una resposta dels tribunals de justícia, quan arribi la sentència ja haurà fet salat, tant per als uns com per als altres. Mitjançant la mediació, en canvi, les parts intenten voluntàriament aconseguir per elles mateixes un acord amb la intervenció i ajuda d’un mediador. També hem negociat, mitjançant el Consell General de Cambres de Catalunya, un conveni de col·laboració amb el Departament de Justícia de la Generalitat per a l’impuls de la mediació i per al foment i l’aplicació dels mecanismes de segona oportunitat previstos per la legislació concursal.

I l’arbitratge?

—Promoure l’arbitratge com a sistema alternatiu de resolució de conflictes també és una funció de les cambres de comerç i també és un dels serveis oferts pel Consolat de Mar. L’arbitratge és el sistema alternatiu de resolució de conflictes, que en el món anglosaxó –però també en el món continental– és molt desenvolupat perquè es considera que cal ajudar la justícia de primera instància i d’apel·lació a desencallar-la i, així, vèncer la seva fragilitat i el col·lapse propis que ha tingut ancestralment arreu del món. A diferència de la mediació, en aquest cas les parts se sotmeten al criteri d’un tercer, com passa en un jutjat, però amb una resolució més ràpida i amb un caràcter especialitzat.

Però això en quin àmbit es desenvoluparia?

—Seguint la tradició, des del Consolat del Mar podem oferir la mediació allà on hi ha el conflicte empresarial. Es tracta, en definitiva, d’oferir la possibilitat de resoldre un conflicte que sorgeix (principalment) entre persones físiques i jurídiques que desenvolupen una activitat empresarial quan es troben en una situació de desacord o controvèrsia en l’àmbit de les seves activitats o relacions empresarials, professionals o patrimonials. Exactament igual com es feia en el període d’esplendor del Consolat de Mar.

No proposeu pas una recuperació gens simbòlica.

—És una recuperació molt institucional, però al mateix temps és pragmàtica. És un projecte que es fonamenta en diverses potes. Ara creem un think tank per a la recuperació històrica, artística i cultural, que té una potencialitat molt gran. Com hem comentat, va ser un moment històric en què es va conjuminar una escola jurídica d’alt nivell amb una emprenedoria comercial enorme de tots els Països Catalans. A més del think tank, crearem també un laboratori específic d’estudi de la mediació i l’arbitratge perquè ajudi a vèncer el recel respecte de l’arbitratge i la mediació que hi ha en aquest moment, especialment en el món de l’advocacia, com a gestora que és dels conflictes. L’advocacia ha de ser un acèrrim defensor de la mediació com a resolució ràpida, eficient i econòmicament més rendible de qualsevol conflicte. També el Consolat de Mar ha d’actuar com a lobby, ajudar a enfortir el de la Cambra o fer-ne un de propi per a les fites que ens marquem. Tenim previst també –entre més iniciatives– de crear un premi que ajudi a aprofundir la connexió entre passat i futur del Consolat de Mar. A mi em faria il·lusió que la gent d’aquest país se sentís ufanosa d’haver tingut –i tenir– una institució com aquesta.

Una institució amb un passat tan internacional no es proposa cap acció en aquest àmbit?

—El passat d’aquesta institució s’ha d’aprofitar per a crear sinergies. La potència de Barcelona i de tot el territori de parla catalana respecte del món del comerç és gran si donem força a aquest llegat històric; la suma que en surt pot ser molt positiva. Tot allò que sigui internacionalitzar-nos, per recuperar una institució medieval, continua essent vigent avui. Prestigi sòlid com a referent i punt de trobada Barcelona.

I qui llegeixi aquesta entrevista i tingui un conflicte empresarial, si vol una mediació què ha de fer?

—Adreçar-se al Consolat de Mar mitjançant la Cambra de Comerç de Barcelona. També pot fer-ho telemàticament per la nova web del Consolat, www.consolatdemar.org, en què podrà començar el tràmit en línia, tant si vol una mediació com si vol sotmetre el seu conflicte a arbitratge.

En un moment en què tot és tan judicialitzat, la mediació és progressista?

—És progressista, humanitza la pràctica del dret i és una oportunitat per als empresaris de dirimir les controvèrsies d’una manera àgil, satisfactòria i civilitzada. La mediació és el futur i això cada dia es farà més evident. Si el conflicte s’allarga, tot empitjora molt, fins i tot la salut.

El Consell de l’Advocacia Catalana ha manifestat el rebuig pel tracte del magistrat Félix Alfonso Guevara Marcos als lletrats del judici pels atemptats del 17-A. Com és possible que hi hagi jutges que tinguin aquesta falta de respecte i aquest comportament?

—És tan desolador com paradigmàtic d’allò que són avui la majoria dels tribunals superiors espanyols. El lèxic i l’estil casernari no haurien de tenir-hi mai cabuda. És inacceptable que tracti amb aquest menyspreu i autoritarisme els qui participen en un acte d’administració de justícia. Oblida què és la justícia i que els magistrats –com a funcionaris i màxims responsables del tribunal– són al servei de la justícia i dels ciutadans. I han de tenir un respecte exquisit per les víctimes, la fiscalia, els advocats, els experts i els testimonis. Ell dictarà la sentència, però mentrestant ha de donar exemple d’imparcialitat i de respecte.

Hi ha res a fer per combatre aquests abusos de la justícia?

—Canviar-la de dalt a baix. La justícia –en general– no és àgil, ni eficaç, ni justa, ni eficient, ni igualitària. Tampoc no és independent del deep state. Per això cal capgirar-la. Tot ha de canviar: des del sistema d’accés a la carrera judicial, que fugi de les oposicions memorístiques i del caràcter endogàmic, fins al sistema de representació al Consell General del Poder Judicial, que no hauria de ser mai per afinitats polítiques. És urgent una justícia absolutament diferent i amb la deguda independència. Dissortadament, amb els poders actuals és impensable que hi hagi aquest canvi radical. Entretant, cal fomentar els sistemes de resolució alternativa de conflictes (mediació i arbitratge) que són el paradigma de la resolució ràpida i efectiva de tots els litigis i controvèrsies.

15.11.2020  21:50

Per: Assumpció Maresma i Júlia Partal (fotografies)

https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-domingo-vivim-desquena-a-molta-de-la-nostra-historia-i-aixo-es-brutal





versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Guillem Caralt
    01-10-2021 14:30

    1. "(Tirant és Literatura castellana"? Si? de veritat?)"



    Mai he dit que Tirant es literatura castellana. Tirante si, com la King James Bible, una traduccio' obviament, es una obra central de la literatura anglesa, i el Parzival de Wolfram, una adaptacio' de la versio' francesa de Chretien, es una obra capital de la literatura en alemany.



    2. '("és impossible que..")'



    Quan hagis estudiat els temes a fons entendras. No tinc el temps per explicar tot en gran detall.



    3. "en qualsevol moment, podria sortir un original del Llatzaret per exemple, en català, i que de fet explicaria a la perfecció"



    Es curios. Bilbeby diu que fa mes de 30 anys que fa les seves postulats, i mai ha trobat un sol document que recolzi les seves teories. Mai ha trobat un sol full de tots aquests llibres desapareguts suposadament cremats per la censura. I tenint en compte que els llibres anaven a tots els indrets d'Europa....



    4. "totes aquelles errades, incomprensions i paraules catalanes..."




    ...que no veu cap filoleg professional. Perque' les catalanades son imaginaries. El problema es que no heu estudiat el castella' popular del moment. No es el castella' que s'apren al col.legi.



    5. "doncs hauries d'acceptar que això ja havia passat amb Tirant-Tirante."



    No. Se sap des de fa molts segles que la versio' original es la catalana.



    6. "És impossible que aparegui per exemple als arxius del vaticà, un original en català de qualsevol de les obres del siglo de oro?"



    Val. Si apareix, tots els experts del mon us donaran la rao'. el problema es que vosaltres mai donaraeu la rao' als experts, perque' sempre podeu dir que existeixen documents amagats, sense mai aportar cap prova.



    7. "En fi per poder discutir i argumentar, calen postures no dogmàtiques, ni categòriques,"



    Doncs dius que es possible que Colon sigui genoves? Em pots donar un exemple d'un investigador de l'INH que hagi dit, "Haig d'admetre que l'escritor que jo pensava que era catala', al final era castella'? Qui es dogmatic aqui?



    8. "i menys en literatura, sinó és impossible debatre ni contrastar res. si no hi ha impossibles"



    Els experts debaten molts temes. El problema es que mai heu aportat cap prova convincent.



    9. "Dogmàtisme, sacralitat, negror. Inquisició,..."



    Es respetuos aixo' que dius? Ets respetuos tambe' amb la homeopatia, el terraplanisme, la astrologia?




    10. "És completament lògic que "pensis"/ aixines, és el resultat de no haver passat per la ilustració, per exemple, i anar sempre endarrerit en tot."



    Ets molt i molt respetuos.



    11. "Em recordes els espanyols que surten a piratas del caribe, que els deixen ben retratats. En canvi francesos i anglesos, meravellats davant la font de la eternitat o aixines, miren de discutir debatre o enfrontar-se per aconseguir els seus beneficis, arriben els espanyols, pintats de tots de negre, i ho cremen i destrossen tot."



    Una prova contundent.



    12. "Bé, és una mica semblant a com sou descrits per en Cervent/cervantes, en el quixot, bojos, aprofitats, ganduls, cremallibres, ignorants, falsejadors, lladres, traidors,fanátics, covards,...."



    Es curios. Realment creus que es aixins? Creus que el personatge Don Quijote sigui tan, tan dolent i tontu?



    13. "Davant dels morros us ho pinten i res"



    Em pots donar el titol d'una obra de critica social que no critiqui la societat de l'autor? Stendhal critica la societat francesa, oi? I Dickens la anglesa i Dant la florentina i Goethe la alamana, oi? eren tots catalans?



    I es mes: no soc castella'. T'agradi o no.



    14. " i que la llengua de l'original d'una obra és sagrada i intocable??"



    Mai he dit aixo'. Pero' per argumentar s'ha d'aportar bones proves. Les obres d'Ausias Marc estan plenes de paraules que existeixen ara en castella' pero' no en catala'. Aixo' es una prova que son traduccions?

  2. Franquinspain
    01-10-2021 13:51

    Gràcies per respondre'm punt per punt. No comparteixo cap de les teves "argumentacions". No vull entrar a debats impossibles, no acabariem mai, ja que trobo que els teus arguments són dogmàtics i fora de tota lògica ("Tirant és Literatura castellana"? Si? de veritat?), i de tot discurs que respecti el mètode científic ("és impossible que..") frases que sovint dius i que tothom hauria d'evitar doncques no parlem de física, i de fet sovint els mateixos científics físics, per exemple no s'atrevirien a ser tant categòrics en cap dels seus postulats o teories, com ho fas tú caralt. Saps perfectament que en qualsevol moment, podria sortir un original del Llatzaret per exemple, en català, i que de fet explicaria a la perfecció (com ho fa ara mateix ja, El tirant comparat al Tirante), totes aquelles errades, incomprensions i paraules catalanes...que seria aleshores per tu la paraula impossible? Doncs ja tho dic jo, et converteix en ruc dogmàtic, doncs hauries d'acceptar que això ja havia passat amb Tirant-Tirante. És impossible que aparegui per exemple als arxius del vaticà, un original en català de qualsevol de les obres del siglo de oro? Per en Caralt si, és impossible! Mires de ser correcte, tanmateix se't entreveu un dogmatisme i fanatisme clar. Evident. Que mires d' amagar amb aquesta pelicula de correció. Jo ho deixaria aquí. He llegit per a qui, sovint, que finalment et mostres...,com ho diria jo.... Incorrecte? Irrespectuós? En fi per poder discutir i argumentar, calen postures no dogmàtiques, ni categòriques, i menys en literatura, sinó és impossible debatre ni contrastar res. si no hi ha impossibles a ciències més "perfectes", com n'hi pot haver en història, literatura o politica? Es ben bé que et hereu del que defenses. Dogmàtisme, sacralitat, negror. Inquisició,... Fins i tot la mateixa constitució parla sense avergonyir-se de la sagrada unidaz,...És completament lògic que "pensis"/ aixines, és el resultat de no haver passat per la ilustració, per exemple, i anar sempre endarrerit en tot. També és no saber debatre. Aixafar en base a dogmes i fe. Em recordes els espanyols que surten a piratas del caribe, que els deixen ben retratats. En canvi francesos i anglesos, meravellats davant la font de la eternitat o aixines, miren de discutir debatre o enfrontar-se per aconseguir els seus beneficis, arriben els espanyols, pintats de tots de negre, i ho cremen i destrossen tot. Bé, és una mica semblant a com sou descrits per en Cervent/cervantes, en el quixot, bojos, aprofitats, ganduls, cremallibres, ignorants, falsejadors, lladres, traidors,fanátics, covards,.... I és la icona de la literatura castellana!!!!! Davant dels morros us ho pinten i res. Bé si que ho veieu una mica, ja que els seus millors estudiosos, ves per on són majoritariament catlaans. Ja entenc que no agrada massa aprofundir en una obra tant crítca amb espanyols/castellans, val més utilitzar-la per inflar pit i poca cosa més. En fi, com puc avenir-me a discutir amb algú que diu que Tirant és literatura castellana avui, ara,(sense aportar res), i que la llengua de l'original d'una obra és sagrada i intocable??

  3. Guillem Caralt
    01-10-2021 11:49

    1. "Quants anys fa que es va admetre la EVIDENT potinajada partida de naixements de Carvantes?"



    La partida de bateig (no de naixement) de Cervantes es autentica. No hi ha cap motiu per dubtar de la seva autenticitat.



    2. "Si tenim que Tirante era considerat literatura castellana (ple de catalanades i errors de traducció,..)? No va ser fins que va apareixer un original més antic en català, que es va començar timidament a acceptar com a literatura catalana."



    El Tirante es de la literatura castellana. Es una versio' adaptada (no exactament una traduccio') del Tirant catala'. Tothom ho sap. Al s. XVII tothom ja ho sabia. Abans no se.




    3. "Acceptar per exemple que Llatzaret de Tormos va ser escrit per Joan LLuis Vives, és pot acceptar. (tal i com diu francisco calera).



    Vives va morir abans d'un esdeviniments referenciats al text. Sembla que l'autor era Francisco de Enzinas.



    4.



    ARA BÉ ÉS FORA DE TOTA LOGICA QUE POGUÉS HAVER ESTAT ESCRIT EN CATALÀ"



    Exacte. Es un text en castella'.



    5. Impossible cientificament. Aquesta idea de tot pot ser, autor, lloc d'impressió diferent, censura, inquisició,.. però la llengua de l'original, ÉS INTOCABLE. ES CASTELLÀ I PROU.



    Exacte. Les proves son contundents. Va ser escrit en castella'.

  4. Franquinspain
    01-10-2021 11:30

    Quants anys fa que es va admetre la EVIDENT potinajada partida de naixements de Carvantes? Quants anys es va acceptar com a prova? Com a font primària? Aquesta partida, quanta força o inercia ha donat a la idea que Cervantes havia de ser de Alcalà de Henares? Quants llibres de text de escoles i instituts encara arrosseguen aquesta mentida?
    Si tenim que Tirante era considerat literatura castellana (ple de catalanades i errors de traducció,..)? No va ser fins que va apareixer un original més antic en català, que es va començar timidament a acceptar com a literatura catalana. Perquè les instittucions espanyoles/castellanes no han aprofitat per passar pel sedàs totes aquestes irregularitats aprofitant aquest Tirant-Tirante? Perquè insisteixen a fer giragonses (llatzer), per explicar el que aquest Tirant català-Tirante castellà traduit del català, EXPLICA TANT BÉ. Per que la història és materia no tant científica i molt política. Els interesos de Felip I aleshores, com ara el supremacisme castellà, no els permet veure més enllà. Acceptar per exemple que Llatzaret de Tormos va ser escrit per Joan LLuis Vives, és pot acceptar. (tal i com diu francisco calera). ARA BÉ ÉS FORA DE TOTA LOGICA QUE POGUÉS HAVER ESTAT ESCRIT EN CATALÀ. Impossible cientificament. Aquesta idea de tot pot ser, autor, lloc d'impressió diferent, censura, inquisició,.. però la llengua de l'original, ÉS INTOCABLE. ES CASTELLÀ I PROU. és un postulat mooooolt científic. No es pot ni pensar, ni escriure que se't tiren al damunt tot el supremacisme castellà, totes les institucions i tots els pepsi coles. I jo no ho entenc, doncques hi ha proves tant fermes com les que esgrimeix Calero per dir que el Llatzaret està escrit per Lluis Vives.

  5. Guillem Caralt
    01-10-2021 11:06

    Frede, tens la mes minima prova que Bilbeny mai ha entrat en un arxiu?

  6. Guillem Caralt
    01-10-2021 10:57

    Exactement.



    La censura es molt, molt estudiada. Doncs aixo' de "els hostoriadors oficialistes mai pensen en la censura" es obviament fals.



    I cap expert en la censura accepta la tecnica INH, o sigui utilitzar la existencia de la censura per inventar-se la historia.



    Si, com diu Bilbeny, existeixen millons i millons de documents manipulats, com es possible que mai ha descobert ni un?

  7. Frede
    01-10-2021 10:46

    Caralt. Com sempre, o no aportes dades o manipules la informació. T'adjunto la part que t'has descuidat, segurament sense voler.
    "...molt més senzilla, allà tecleges, censura, inquisició, llibres i algun altra ítem que la teva preclara i profunda saviesa et pugui demanar i a veure que surt. Si surten llibres, documents, PDF, etc., que parlin de censura i inquisició en diferents segles, home! jo intentaria llegir-los. Així acabaràs d'entendre això de cremar i reescriure".
    S'et gira feina.

  8. Guillem Caralt
    30-09-2021 23:37

    "surt dels arxius i biblioteque...i ves a la Wikipedia"

  9. Frede
    30-09-2021 13:34

    Caralt, surt dels arxius i biblioteques, d'on ens treus aquesta innumerable quantitat de dades i fonts que ens deixen tan bocabadats i ves a la Wikipedia, molt més senzilla, allà tecleges, censura, inquisició, llibres i algun altra ítem que la teva preclara i profunda saviesa et pugui demanar i a veure que surt. Si surten llibres, documents, PDF, etc., que parlin de censura i inquisició en diferents segles, home! jo intentaria llegir-los. Així acabaràs d'entendre això de cremar i reescriure.

  10. Frede
    30-09-2021 11:25

    I tu que aportes, bufonet? La Pepsicola? Sàpigues que la Pepsi no aporta res de res a Catalunya. Suposo que d'aquí ve el teu pseudònim. No aportes res. Ets una trista copia de l'original, la Coca-Cola. Aquí som de Coca-Cola. Potser perquè va ser inventada a València, un país català. El fotut és que un any desprès, els americans ens van robar la fórmula. Es estrany que no siguis de Coca-Cola, més que res per estar en sintonia amb els lladregots.

  11. Hola Pepsicola
    30-09-2021 01:19

    Jordi Domingo, Jordi Sanchez, Cesc Garrido, Lleonard García... Y luego decís que los castellanos no hemos contribuído a nada jeje.

  12. Edmund Cooke
    29-09-2021 17:13

    És important fer-vos veure que aquest Caraltroll no nega l'existencia dels consultats de mar, i per tant, al no negar-la hem de suposar que l'accepta i que coneix perfectament la institució catalana, i per tant, les seves preguntes, resulten com sempre cíniques, hipòcrites, puerils i absurdes....m'explico:

    Els consultats s'establien pels catalans a territoris sota jurisdicció de les diferents nacions afincades a totes les costes del mediterrani i a altres ports, costes i riveres fluvials europees, inclus a l'europa nórdica...i també a àsia i oceania...per tant, eran vàlids tant als reialmes i subreialmes de la corona catalana, com a altres reialmes foranis amb els que la corona hi mantenia relacions comercials. De fet, els consultats actuals a tot el mon, siguin de quina nació o estat siguin, tenen el seu origen en els consulats de mar catalans.....

    Els consulats de mar no s'establien a territoris sense sobirania ni jurisdicció, com ara els situats a america...eren territoris que avui s'anomenarien com a terra de ningú (no man`s land) i per aixó enlloc de consultats, es constituien colonies algunes de les quals finalment esdevindrien virregants hispànics ...com a ara l'illa de la Hispaniola...o l'illa de Montserrat....i també al continent, com ara Nova Catalunya, Nova Espanya o Nova Barcelona...aquestes colònies, van quedar sota la juridiscció del Consell d'Indies, regit per consellers reials de l'aparell inquisitorial que manegava amb criteris oligarquic-monopòlistics castillans els fonaments legals modificats adhoc a partir dels usatges i reglaments maritims dels consulats de mar catalans...

    La inquisició espanyola i el reis hispànics van decretar la prohibició (pragmatica de 8 de juliol de 1502) d'imprimir qualsevol texte que parles sobre el continent americà i la seva colonització sense la autorització dels censors reails....aquesta prohibició, que mai es va aixecar, només afectava lògicament als territoris pertanyents a la corona i per tant, aquells altres territoris no subjectes a la censura sí van poder projectar aquesta maravella catalana als seus ordenaments maritims sense alteracions ni usurpacions, inclus abans del descobriment de les ameriques...obviament l'estatcastillanopanyol, també ho va fer això d'adoptar la normativa dels consulats, però no ho pot reconèixer sense més, tot i ser evident i contundent veritat...per això es van inventar l'any 1503 el ja esmentat Consell d'Indies, tot just a l'any de la pragmàtica del 1502.

    Els consulats de mar i el dret que s'en dimana, son la base de tot el dret maritim internacional i per tant en vigor des de fa segles a països que mai van estar subjectes a la censura hispanico-inquisitorial...

    Per tant, les respostes directes a les absurdes preguntes d'aquest pseudocatedràtic son:

    1.- Com saps que la censura inquisitorial no va cremar ni reescriure res?....en que et bases per afirmar això?...has estat davant de tots i cadascun dels censors que es dedicaven a destruir i reescriure el protagonisme català a la descoberta i primera colonització americana des del 1502 fins a la abolició de la inquisició l'any 1834??....demostra-ho...

    D'altra banda, sapigueu que els llibres i registres dels consulats que han sobreviscut a la censura ho han fet per que estaven fora de l'abast temporal, físic i jurisdiccional dels censors, o bé per que tot i estar sota jurisdicció del censor, els castillans bé havien d'aprendre les normes marítimes acceptades pel dret internacional, ja que les emprava tothom, fis nit tot anglesos i portuguesos, i com que no en tenien ni idea necessitaven els documents per clonar-los i per poder dir que eren seus, com tota la resta del patrimoni català usurpat...però es clar, aquesta jugada no els va funcionar, ja que el dret marítim català dels consulats de mar va ser adoptat per molt territoris foranis molt abans que Castilla olorés que el futur del mon era el mar i per tant, molt abans que s'intitucionalitzes el consell d'indies i la censura (1502/1503) ...

    2.- Per que els consulats, només s'establien a territoris amb alguna mena de jurisdicció i amèrica era terra de ningú....d'altra banda, van ser sustuits pel famos consell d'indies sota control inquisitorial i en van abandonar els consultats de mar a la mediterranea i a d'altres indrets donada la importància i transcendència que va assolir l'expoli i el genocidi castillà de les amèriques...

    3.- De ben segur que no és exacta la versió d'en Bilbeny, és per això que hi ha investigadors independents aprofundint-ne....però ningú nega que la censura va existir, i amb la pragmàtica que he esmentat de l'any 1502 i posterior constitució del consell d'indies al 1503, queda demostrat....i pensar que la versió d'en Bilbeny sobre la censura es completament falsa, basant-se només en una afirmació tan inversemblant com ara que la censura no va tocar mai cap arxiu ni llibre dels consulats, no es que sigui pueril o ignorant, es que frega la idiocia.

    AI CAPITO DOCTORE??

  13. El teu nom
    29-09-2021 17:03

    Restem a l'espera. Proves?

  14. El teu nom
    29-09-2021 17:02

    No hi ha cap criteri? Ho podries provar?

  15. El teu nom
    29-09-2021 17:00

    Com argumentes la teva afirmació?

  16. El teu nom
    29-09-2021 17:00

    És la teva una afirmació que s'ha de fonamentar en raonaments. Quins són els teus raonaments?

  17. El teu nom
    29-09-2021 16:57

    No és clar que no.

  18. Guillem Caralt
    29-09-2021 16:52

    L'article que cites no porta cap prova de res. Com sempre, l'autor accepta els texts que li agraden, i no accepte els altres, sense cap criteri--excepte, ben entes, arribar a les seves conclusions preconcebudes.

  19. El teu nom
  20. Guillem Caralt
    29-09-2021 13:44

    Com es que la censura mai ha cremat o reescrit els arxius i llibres d'una institucio' tan tan catalana com es el Consolat de Mar? Com es que aquests papers i llibres mai parlen de les gestes catalanes al Nou Mon?



    No pot ser que la versio' bilbenyana de la censura sigui completament falsa?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27124 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]
En Pep Mayolas és un mestre del detall i de la feina ben feta, tant que sempre ens sorprèn amb una visió...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més...[+]