Josep Palau i Fabre i la Celestina

A aquestes altures de la pel·lícula ja sabem que La Celestina és una obra catalana escrita en català per un valencià (just igual que El llàtzer de Tormos). Ho sabem per la munió de catalanades, valencianismes en molts casos, que empedren la tragèdia (o tragicomèdia, si voleu); ho sabem perquè Joan Lluís Vives, catalanoparlant, consignà que La Celestina fou escrita "en la nostra llengua"; també ho sabem perquè Baltasar Gracián, en la segona edició del seu llibre Agudeza y arte de ingenio (1642), parla d'«el encubierto aragonés» autor de "la tragicomedia de Calixto y Melibea". I ho sabem així mateix per més raons, que ara no vénen al cas.

El fet és que, abans de pervenir a les certeses, hi ha les intuïcions, i hi ha persones intel·ligents que les deixen traslluir. Abans de saber, cert i segur, que Colom era català, hi hagué les intuïcions d'un esplet de ments despertes. Doncs amb La Celestina, talment. En l'assaig de títol El mirall embruixat, Josep Palau i Fabre ja va intuir que en La Celestina hi ha marro, i va formular la seva sospita en aquests termes: "Juan del Encina, Torres Naharro, Lope de Rueda representen uns altres inicis que no tenen res a veure amb aquella aparició i mort sobtada de La Celestina, com si aquesta hagués aparegut en un altre país o en una altra literatura." (Josep Palau i Fabre,Obra literària completa II. Assaigs, articles i memòries, "El mirall embruixat", p. 169, Galàxia Gutenberg). Això era l'any 2000. Faltava poc per a les revelacions d'en Jordi Bilbeny, que sap el llim de les olles.

Joan Calsapeu

Publicat al Diari Gran del Sobiranisme el 13 de Maig del 2012  
http://diarigran.cat/?p=8388