Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 01-03-2018  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1150

Juan de Torquemada i Álvaro de Luna, catalans?

En Felip Rodríguez ha descobert que un llibre, escrit a finals del segle XV per un humanista italià, fa catalans l’Àlvaro de Luna, conestable de Castella, i en Juan de Torquemada, parent de l’inquisidor Tomàs de Torquemada.

Vespasiano da Bisticci

En Vespasiano da Bisticci (1421-1498) va ser un famós llibreter i humanista florentí. Era  anomenat en el seu temps princeps omnium librariorum (el príncep de tots els llibreters) i, amb aquest ofici, proveïa de llibres, entre d’altres grans magnats, En Cosme de Mèdici, En Federico de Montefeltro (Duc d’Urbino) i L’Alfons el Magnànim. A aquest llibreter, el va agafar desprevingut la invenció de la impremta amb caràcters mòbils, cosa que s’esdevingué l’any 1448. I tan desprevingut el deixà que, al final, hagué de tancar el seu negoci i es va haver de retirar a la seva vil·la d’Antella. Allí es va dedicar a escriure les biografies dels personatges més importants que havia conegut al llarg de la seva vida. Aquestes biografies, 103 en total, En Vespasiano da Bisticci les va anar redactant des de l’any 1480 fins l’any de la seva mort: el 1498. El llibre que les aplega totes va rebre el títol Vite di uomini illustri del secolo XV. Aquesta publicació, però, no va veure la llum fins gairebé quatre segles més tard: a l’any 1839. En concret, en el primer volum del llibre Spicilegium Romanum publicat a Roma pel prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana i filòleg italià Angelo Mai (1782-1854).


Spicilegium Romanum. Biblioteca digital de l’estat federal
de Mecklenburg-Pomerània occidental

http://www.digitale-bibliothek-mv.de/viewer/image/PPN729363627/7/

L’obra d’en Vespasiano da Bisticci està dividida en cinc parts. La primera part està dedicada als pontífexs i principals sobirans. La segona, als cardenals. La tercera, als arquebisbes, bisbes, prelats i religiosos. La quarta, als homes d’estat i, finalment, la cinquena als homes de lletres. A la primera part, En Vespasiano da Bisticci ens presenta la vida dels Pontífexs Eugeni IV i Nicolau V i, com he dit, la dels principals sobirans. Entre aquests, destaquem la biografia d’Alfons el Magnànim, que comença així: "Il Re Alfonso fu degnissimo prencipe..." També hi llegim la d’un dels personatges més destacats en la seva vida: en Frederic de Montefeltro o Duc d’Urbino .



Alfons de Nàpols o el Magnànim. Biblioteca digital de l’estat federal
de Mecklenburg-Pomerània occidental

http://www.digitale-bibliothek-mv.de/viewer/image/PPN729363627/114/

A la segona part, hi trobem la biografia dels diferents cardenals. Entre elles hi ha la del català Joan Margarit i Pau (1422-1484), que hi és presentat com a 15. Card. di Girona, Spagnuolo: Messer Giovanni de Margheriti, nobilissimo di stirpe, fatto Cardinale da papa Sisto, fu vescovo di Girona.



Cardenal Margarit i Pau. Biblioteca digital de l’estat federal
de Mecklenburg-Pomerània occidental

http://www.digitale-bibliothek-mv.de/viewer/image/PPN729363627/259/

Però també hi trobem, correlativament, tres cardenals que en principi la història ens diu que tenen un origen castellà: En Juan de Torquemada, En Juan de Mella  i En Pedro de Mendoza. Els dos últims són presentats com a espanyolsspagnuoli—. Ara bé, el primer, en Juan de Torquemada, hi està així:

19. Card. di Santo Sisto, Catalano. Fu ne’ tempi di papa Eugenio il Cardinale di santo Sisto (Turrecremata), gentile uomo catalano, uomo dottissimo in filosofia ed in teologia, ed era di grandíssima autorità nella chiesa di Dio.

En Juan de Torquemada (1388-1468) va ser coetani de l’autor. La història oficial diu que va néixer a la ciutat de Valladolid del regne de Castella i que va ser oncle de l’inquisidor Tomás de Torquemada. Però segons en Da Bisticci era de procedència catalana.


Juan de Torquemada o Torrecremada. Biblioteca digital de l’estat federal
de Mecklenburg-Pomerània occidental

http://www.digitale-bibliothek-mv.de/viewer/image/PPN729363627/273/


5

El Cardenal Mella i el cardenal Mendoça. Biblioteca digital de l’estat federal
de Mecklenburg-Pomerània occidental

http://www.digitale-bibliothek-mv.de/viewer/image/PPN729363627/274/

A la tercera part, dedicada als arquebisbes, bisbes, prelats i religiosos, hi trobem el personatge Narciso di Verduno, bisbe de Mileto (1473-1477), que és presentat així:

"47. Vescovo Miletense. Messer Narciso vescovo Miletense istette coi re Alfonso, e fu colla sua Maestà in grandíssima riputazione. Fu di nazione catalano, di buonissima istirpe, fu grandissimo filosofo e teologo singularissimo,....".

En Narciso di Verduno, conegut com En Narcís el Vell, era membre de l’antiga i noble família aragonesa dels Verdú o Verdum. Es va traslladar a Nàpols durant el regnat d’Alfons el Magnànim (1442-1458) i va servir com a conseller reial d’Alfons i del seu fill Ferran. El seu nebot Narcís el Jove, fill del seu germà Ambrosi, nascut a Penna i ciutadà napolità es va dedicar a la medicina i la cirurgia. El 1524 l’emperador Carles el va nomenar conseller i protometge seu.



Narcís de Verdú, bisbe de Mileto Biblioteca digital de l’estat federal
de Mecklenburg-Pomerània occidental

http://www.digitale-bibliothek-mv.de/viewer/image/PPN729363627/358/

A la quarta part, hi apareix, entre les biografies dels homes d’estat, la figura del noble i polític Álvaro de Luna, Conestable del regne de Castella, Gran Mestre de l’Orde de Sant Jaume i privat del rei Joan II de Castella. En Vespasiano da Bisticci ens el presenta de la següent manera:

"70. Alvaro di Luna. Alvaro di Luna fu di nazione catalano, di assai onesti parenti, e fu uomo di grandíssima prudenza, e potè tanto col re Giovanni, che tutto il governo andava per le sua mani; ed era con grandissimo isdegno di tutti i principali signori del regno....".

Álvaro de Luna (1390-1453) també va ser coetani de l’autor i va néixer, segons la història oficial, a Cañete (Conca) al regne de Castella.


El Conestable de Castella Álvaro de Luna. Biblioteca digital
de l’estat federal de Mecklenburg-Pomerània occidental

http://www.digitale-bibliothek-mv.de/viewer/image/PPN729363627/580/

No deixa de ser curiós que En Juan de Torquemada i L’Álvaro de Luna, dos dels personatges castellans més importants de l’època en què va viure l’autor, i que possiblement va conèixer, siguin presentats com a catalans.

Felip Rodríguez




versió per imprimir

  1. Santo Job
    14-03-2018 17:45

    Sabes que nadie ha negado nunca que los Luna de Castilla proceden de Aragón, ¿no?

    Gonzalo Fernández de Oviedo, "Batallas y Quinquágenas, Batalla I, Quinquagena II, diálogo XXVI (sobre Jaime de Luna):

    SERENO: ¿Quién fue por su genealogía?¿Era pariente del maestre de Santiago don Álvaro de Luna?
    ALCAYDE: Mejor será que me pregunteys si fue el maestre pariente deste cauallero; porque el maestre, aunque era del linaje de Luna, fue bastardo e nasçió sin patrimonio, e aqueste don Jayme fue legítimo e señor de la casa e çepa de los Luna en Aragón, de donde fue natural, e de los principales de aquel reyno.
    SERENO: ¿Quiénes son estos Luna?
    ALCAYDE: En la corónica del rey don Johan, segundo de tal nombre en Castilla, hallareys que al tiempo que infante don Fernando que ganó a Antequera, se coronó por rey de Aragón, entre los caballeros prinçipales que de aquel reyno en aquella fiesta se hallaron, nombra a don Juan de Luna. Y en la historia del rey don Johan de Aragón, segundo hijo del dicho rey don Fernando, haze memoria de don Johan de Luna, al qual mataron en las guerras de Cataluña, sobre Lérida. Pero no sé si es todo vn mismo don Johan de Luna; e pienso que no es sino otro e del mismo linaje. Pero según soy informado, dese don Johan de Luna fue hijo Pedro de Luna primo hermano del papa Benedito (el de la çisma en tiempo del dicho rey don Fernando de Aragón); de quien tractamos. E al don Pedro matáronle los moros en la guerra de Granada, seyendo desposado con doña Catalina de Urrea, hermana de don Miguel Ximénez de Urrea, conde de Aranda; e por su muerte de don Pedro eredó la casa este su hermano don Jayme, y también eredó la esposa virgen su cuñada. Estos dos hijos de don Pedro de Luna el viejo, que como es dicho fueron don Pedro e don Jayme, los ovo su padre en su mujer, doña Dionisia de Lanuça, hermana de mossén Johan de Lanuça, Justiçia de Aragón, el viejo (que fue visorrey de Seçilia), que yo conosçí. [...]

    Batalla I, Quinquagena III, diálogo XXVI:

    ALCAYDE: [...] No obstante lo qual, él fue gentil caballero; y en Castilla ésta es la principal casa del linaje de Luna, y la que quedó con el nombre e armas de su abuelo don Aluaro de Luna condestable de Castilla e maestre de Santiago, al qual el rey don Juan 2º de tal nombre hizo degollar en Valladolid como más largamente lo habreys visto en su historia. Pero el origen e solar deste apellido es en Aragón, y el señor de la baronía de Illueca es la cabeza o çepa deste linage, del qual surtió e procedió el maestre ya dicho. [...]

  2. Gustau DF
    14-03-2018 16:28

    Si Colom ha estat la punta de llança per començar a desballestar tota la pseudo historiografia espanyola, investigant la família dels Lluna trobarem la pseudo historiografia castellana...

    Al sr. Mandado se li gira feina...

    Salut.

  3. Santo Job
    08-03-2018 18:07

    Sobre la castellanidad de Juan de Torquemada, me remito a la obra "In decretum Gratiani", edición de Lyon, 1519, fol. 41 v:

    "Unde ad humilem supplicationem nostram, sanctissimus dominus noster Nicolaus pro sua clementia concessit conventui predicatorum in Valleoleti in regno Castellae, unde nos sumus oriundi et sacrae religionis habitum suscepimus [...]"

    También se menciona en una bula de Pío II que el cardenal Torquemada era pucelano. Original en ASV, Reg. Lat. 468, fol. 214:
    "quod sicut fidedignorum relatione accepimus, domus fratrum predicatorum villae Vallisoletanae notabilis et ministrorum ac personarum numero et qualitate, abunde decoratur, et ad eam et ac villam ipsam propter generale studium quod in ea viget ac pro eo quod villa ipsa magna valde et populosa existit, confluant diversae personae etiam regulares, ac propterea praefatus cardinalis, qui in ipsa domo habitum regularem dicti ordinis suscepit et ex villa oriundus existit"

    Documentos citados a partir de "Noticias y documentos para la biografía del cardenal Juan de Torquemada", publicado en Archivum Fratrum Predicatorum, vol. 30 (1960), pp. 53-148. Transcripción en las páginas 53 y 54.

  4. Santo Job
    08-03-2018 17:22

    Si el único sitio en el que se asocia a Torquemada con el ser catalán es en el texto de Bisticci, es lógico pensar que Narducci vio ahí lo de catalán. Lógico, por otra parte, pues era una obra de publicación reciente.
    ¿Puedes dar la referencia exacta de la cita de Narducci? Aquí el único que suele dar referencias de fuentes primarias soy yo, citando documentos de archivo y manuscritos varios, además de corregir varias citas plagadas de errores de referencia que se suelen dar aquí.

  5. Pedrito
    08-03-2018 15:26

    No crec, El Torquemada que cita en Vespasiano da Bisticci te rastres de la biografia de Casanova,
    el que cita en Enrico Narducci cita l'estada al Concilio di Mantova amb Pius II, entre altres. Que curiós que només es quedés amb aquesta dada. Estaria ve que per contraargumentar aportéssim alguna dada o document per poder avançar en el debat. Afirmar el contrari i quedarse tan ample no ajuda a res. Gràcies

  6. Santo Job
    08-03-2018 07:45

    En rico Narducci también se equivoca, aunque no por obra propia, sino por seguir una obra ajena que contiene un error. Es como lo de "Palos de Moguer", que en último término se puede retrotraer ese error hasta Gonzalo Fernández de Oviedo. A Fernández de Oviedo le copia Francisco López de Gómara, además de unos cuantos autores más.
    Los que sigan a Gómara van a incorporar los errores tanto de Gómara como de Oviedo.
    Pues en este caso, Narducci incorpora el error introducido por Bisticci.

  7. Pedrito
    07-03-2018 22:28

    Enrico Narducci tambe es confon "Poi passò el Cardinale de S." Sixto, che era Vetere et Spagnolo, et vero Catalano, chiamavasi Torre Cremata, et tuttavia passavano Cortesciani con loro robbe, et tutti faceuano capo ad Mantova, dove era passato detto Papa Pio"

  8. Joan Català
    06-03-2018 15:42

    Això és com que algú digui, d'aquí uns quants segles, que l'Albiol i l'Arrimadas eren catalans, quan en realitat te més de catalana la bossa d'escombraries que baixo cada dia al contenidor.

    ·X·

  9. Santo Job
    02-03-2018 10:23

    No parece que sea para tanto lo de Joan de Casanova. Hay confusión en la autoría de alguna obra, pero es un tema bien estudiado. La confusión viene de que si una obra pone que es de "Juan, cardenal de San Sixto" y es del siglo XV, puede haber dos autores posibles. Sin embargo, la cuestión de la autoría no parece que acarree demasiados problemas. Los más notables son los de distinguir si las obras de Joan Casanova son suyas o hay alguna mal atribuida a Pornassio o a Julià Tallada.
    El manuscrito latino 11388 no son sólo cartas relativas a Joan Casanova, en realidad es una volumen de escritos de Lapo da Castiglionchio el joven, entre los cuales hay alguna carta a Casanova. Dejo enlace a la digitalización del tomo hecha por la BNF:
    http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b10721262p

  10. Antón Martín
    02-03-2018 09:58

    Pues sí. Debe de haber montones de tema. No se explica si no tanto disparate con las vidas paralelas.

  11. Pedrito F
    02-03-2018 01:29

    Paul Oskar KRISTELLER, Iter Italicum,iii (Londres-Leiden 1983), ps. 250/i: (París), Bibliothèque Nationale, ms. lat. 11388, Cartes de o relatives a Joan, cardenal de Sant Sixt (Joan de Casanova o Juan de Torquemada). 362/ii (Berlín), Deutsche Staatsbibliothek, ms. Hamilton 562, Rafaello da Pornasio, De potestate concilii ad cardinalem Iohannem de Casanova i dues altres respostes del mateix al mateix. Ressenya a «ATCA», 4 (1985), p. 670.

    Hi ha tema

  12. Santo Job
    01-03-2018 23:05

    Gracias por corregir ese fallo, admins.

  13. Santo Job
    01-03-2018 22:06

    Corrección sobre la ilustración: El de la imagen no es Vespasiano da Bisticci sino Cosme de Medici. El retrato es de Jacopo Pontorno.

  14. Santo Job
    01-03-2018 21:41

    El Tractatus lleva tiempo en discusión de autoría. En algún momento se le atribuyó a Juan de Torquemada porque el título que figura en uno de los manuscritos (el de la Biblioteca Universitaria de Salamanca, MS 2504, folios 75 recto a 100 vuelto) es "Tractatus cardinalis Sancti Sixti de potestate ecclesiae et concilii generalis".
    Los tres autores que se barajan para la autoría de esa obra son Raffaele di Pornassio, Julià Tallada, y Joan Casanova. En principio, el autor debería ser Casanova.

    Los parecidos acaban en que Torquemada y Casanova se llamaban Juan, estuvieron en el Concilio de Basilea, y fueron cardenales titulares de San Sixto. No es mucha cosa sabiendo que Juan es un nombre muy común, y que en el Concilio de Basilea estuvieron todos los obispos de Europa.

  15. Antón Martín
    01-03-2018 20:53

    Resulta que ambas obras están reconocidas y atribuida cada una a su respectivo autor (Joan de Casanova: 'Tractatus de potestate Papae super Concilium'; Juan de Torquemada: 'Comentarios al decreto de Graciano'). No hay más que consultarlas para comprobar, además, que son dos textos diferentes. No hay caso.

  16. Pedrito F
    01-03-2018 20:38

    Hi han varies coincidències ambdós personatges. Els dos van ser al Concili de Basilea i també van escriure llibre sobre la autoritat del Papa.... Sembla que els fets d'un se li computen a l'altre. Hi ha que seguir estirant del fill que això promet.

  17. Antón Martín
    01-03-2018 19:33

    Imposible. Torquemada era un fanático horrible. Sólo puede ser castellà.

    Cada artículo supera al anterior.

  18. Santo Job
    01-03-2018 18:23

    El señor Vespasiano se ha equivocado. Sobre el cardenal de San Sisto tenía que haber puesto Casanova en lugar de Torquemada. Joan de Casanova fue el cardenal de San Sisto anterior a Juan de Torquemada. Como bien dice el Bisticci, el cardenal de San Sisto escribió un tratado sobre la potestad del papa. Pero ese cardenal no es Juan de Torquemada sino Joan de Casanova, natural de Barcelona, que escribió "Tractatus de potestate Papae super Concilium".

    En cuanto a Álvaro de Luna, siendo como era hijo bastardo de un noble aragonés de los Luna de toda la vida, y que en aquella época los italianos llamaban "catalanes" a todos losde la Corona de Aragón, queda explicado lo de "catalán".

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
20935
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Va tenir Castella els 8 milions d’habitants que ens diuen que va tenir, constituint així el motor i el nexe...[+]
La poesia d’Ausiàs March (València, 1400-1454) descendeix de la trobadoresca que cantava el fin amor i, tot i...[+]
El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+]