L'enigma de la «baula perduda» en la història de Malta

Va començar sent un simple viatge turístic a l’illa de Malta aquest estiu i es va convertir en una experiència que em va anar deixant un petit rastre de misteri.

Allà on vaig, sempre m’agrada d’informar-me’n una mica, abans i durant la visita. Malta és l’estat més petit de la Unió Europea. És un arxipèlag de l’extensió i població similar a la de la comarca del Maresme. S’hi parla maltès i anglès, i el maltès és, amb mig milió d’habitants, idioma oficial de la Unió Europea. L'any 1964 Malta va acordar la seva independència amb el Regne Unit. La capital és La Valetta i diverses poblacions de Malta són famoses per la monumentalitat i arquitectura que es remunta a l’època medieval.

Vaig fullejar una mica la seva història en la guia que portava i em va sobtar el període de 500 anys que va estar –deia– en poder dels normands: del 1090 al 1530. Els normands, fins al segle XVI, al mediterrani?

De manera similar, en els prospectes que trobava a les oficines de turisme i al mateix hotel, insistien curiosament en els cinc cents anys de domini normand. Renoi, aquests normands!, vaig pensar.





Un llibre en alemany, en el resum històric del mateix període, continuava parlant dels normands, però hi incloïa els suabis, angevins, aragonesos i castellans (els castellans navegant pel mediterrani?). Encara ho vaig entendre menys i em començava a pujar la mosca al nas.

Però, vaja: les vacances són les vacances. Que res no ens destorbi de sortir i gaudir del país que volem visitar.

Vam sortir, doncs, a conèixer el país i la primera sensació que recordo de passejar pels carrers de les ciutats de Malta és d’una certa familiaritat. Potser perquè és un país mediterrani, vaig pensar. No sabria dir-ne el perquè. Potser un seguit de petits detalls. Recordo per exemple, els escuts a les plaques dels carrers i als cartells municipals. Eren escuts amb barres vermelles, com n’hem vist tants als nostres pobles i ciutats.







També molts noms d’edificis em recordaven noms similars de casa nostra: Kunsell Lokali, Centru Civic, Kunvent, Dar (llar) de l’Emigrant...

Definitivament, m’hi estava aclimatant. Em resultava fàcil i agradable i em vaig anar oblidant de l’enigma històric i començant a gaudir de la descoberta.

Una Malta força monumental, carregada d’història. Ja hi tornava amb la mosca al nas. Centrem-nos en la seva economia i sistema polític. Econòmicament, és molt dependent del comerç exterior, d’algun tipus d’indústria com l’electrònica i farmacèutica i, en gran mesura, del turisme. Té un sector financer gran i força estable. No té fonts d’energia pròpies i ha d’importar la major parts dels aliments que consumeix.

Recordo un cambrer jove que m’explicava com volia marxar de l’illa, com quasi tots els seus parents joves ja havien fet. No s’hi podia viure a Malta, deia. Li vaig parlar del turisme: on van els diners que genera? «S’ho queda tot el govern; nosaltres no en veien res», va dir.

La Borsa de Malta està situada a la Valletta, en una antiga capella militar cap el port de la ciutat. La Borsa va començar la seva activitat el 1992 i és petita però molt activa.