Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 29-06-2012  |  PROJECTE IMPERI UNIVERSAL CATALà
9337 lectures

L'astrolabi de Barcelona

L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters carolingis més antic de l'Occident Cristià.

L'astrolabi de Barcelona

L'astrolabi de Barcelona és considerat el més antic astrolabi amb caràcters carolingis que hagi sobreviscut a l'Occident cristià. L'investigador francès Marcel Destombes en va fer la troballa i el va deixar com llegat a l'Institut del Món Àrab de París el 1983. 

Aquest astrolabi presenta algunes característiques inusuals. Totes les inscripcions són en llatí. Dóna a entendre, per tant, que l'instrument ha estat fet a l'Europa cristiana. Els punters de la seva "aranya" indiquen divuit estrelles: deu estrelles boreals i vuit estrelles australs (és a dir, situades per sota de l'equador). Onze d'elles corresponen a l'any 980 dC. Tot i així, els noms de les estrelles no s'han gravat sobre el llautó. Les paraules ROMA i FRANÇA estan gravades en caràcters llatins en un dels timpans. Aquests caràcters van acompanyats dels números 41-30 (en xifres aràbigues)[1]. Els caràcters són idèntics als utilitzats a final del segle X als manuscrits en llatí de Catalunya, que era en aquell moment part de la França carolíngia. Això explicaria la presència de la paraula FRANÇA. Les xifres expressades en graus i minuts (41° 30') es corresponen exactament amb la latitud de Barcelona.

El fet de tenir gravat l'any 980 dC i la latitud de Barcelona (41-30), ciutat de la qual, en aquelles dates, n'era ardiaca Sunifred Llobet, a qui s'atribueix l'autoria del ms. 225 de Ripoll[2], on hi ha la descripció d'un astrolabi, ha portat a atribuir la paternitat de l'astrolabi a aquest famós astrònom, conegut també com a Lupitus Barchinonensis[1].

  1. MARCEL DESTOMBES, Un astrolabe carolingien et l'origine de nos chiffres arabes; Peyronnet, París, 1962.
  2. J. M. MILLÀS VALLICROSA, Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval; Biblioteca Clàssics de la Ciència-1, Edicions Científiques Catalanes, Barcelona, 1983.





versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Joan S.
    04-07-2012 08:11

    No sé massa astronomia, però la posició de les estrelles va canviant cada any de lloc. Per tant, penso que el fet que aquests onze estels siguin registrats en aquella data, sigui per qualsevol circumstància. D'altra banda, l'abreviació ms. 225 de Ripoll vol dir manuscrit 225 de Ripoll

  2. Jordi
    29-06-2012 20:32

    Quan dieu que onze de les divuit estrelles corresponen a l'any 980 dC, ¿què voleu dir? ¿Que potser aquell any les estrelles no tenien la situació d'ara en l'esfera celest? ¿Què vol dir l'abreviació ms. 225 de Ripoll que esmenteu al darrer paràgraf? Gràcies.

  3. Joan S.
    29-06-2012 12:55

    És molt possible que sigui fruit del monestir de Ripoll, que irradiava el saber àrab i islàmic a l'Europa Cristiana. Només cal veure que Gerbert d'Orlhac, el futur papa Silvestre II, va ser a Ripoll

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18304 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
En aquest article, en Dídac Cabrera ens exposa que, a la quasi majoria de llengües, el llibre de Don Quixote es...[+]
l'Estat creat pels catalans -durant els segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena- mai no...[+]
un treball de recerca de l'escola FREDERIC MISTRAL, fet pels alumnes Daniel de la Orden i Roger...[+]